Un assaig sobre el bell, del grec de Plotí
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~9.470 paraules · 45 passatges
Cita aquesta obra
- APAPlotí. (n.d.). An Essay on the Beautiful, from the Greek of Plotinus [Un assaig sobre el bell, del grec de Plotí]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/an-essay-on-the-beautiful-from-the-greek-of-plotinus
- MLAPlotí. An Essay on the Beautiful, from the Greek of Plotinus [Un assaig sobre el bell, del grec de Plotí]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/an-essay-on-the-beautiful-from-the-greek-of-plotinus.
- ChicagoPlotí. An Essay on the Beautiful, from the Greek of Plotinus [Un assaig sobre el bell, del grec de Plotí]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/an-essay-on-the-beautiful-from-the-greek-of-plotinus.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
L'Ennèada I.6, «Sobre el bell», el tractat mes llegit de Ploti, aqui a part: la bellesa com allo que fa recordar a l'anima d'on ve.
Context i història
Ploti va ensenyar a Roma al segle III i no escrivia per publicar; Porfiri, deixeble seu, va reunir els seus escrits despres de la seva mort i els va ordenar en sis grups de nou tractats —d'aqui «Ennèades», «novenes»—, un ordre que no es de Ploti. La seva filosofia parteix de Plato i el porta mes lluny: de l'U, que es mes enlla de l'esser i del pensament, en surt per emanacio l'Intel·lecte, i d'aquest l'Anima, i d'aquesta el mon sensible; l'anima humana pot desfer el cami cap amunt, i Porfiri diu que el seu mestre ho va aconseguir quatre vegades. D'aqui surt tot el neoplatonisme, i per ell passen Agusti, Dionisi, els arabs, Ficino i el Renaixement. AVIS AL LECTOR: al catàleg hi ha DUES edicions angleses del mateix material, «Select Works of Plotinus» (traduccio de Thomas Taylor) i els quatre volums de «Plotinos Complete Works» (traduccio de Kenneth Guthrie), amb traduccions i ordenacions diferents; i «An Essay on the Beautiful» es l'Ennèada I.6, que es dins de totes dues. No es cap error: son edicions distintes del mateix autor. La citacio ha de dir sempre quina edicio fa servir, i millor si dona tambe el numero d'Ennèada i de tractat.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
this manner about invisible objects, but those the most who have the strongest propensity to their love; as it likewise happens about corporeal beauty; for all equally perceive beautiful corporeal forms, yet all are not equally excited, but lovers in the greatest degree. But it may be allowable to interrogate those, who rise above sense, concerning the effects of love in this manner; of such we enquire, what do you suffer respecting fair studies, and beautiful manners, virtuous works, affections, and habits, and the beauty of souls? What do you experience on perceiving yourselves lovely within? After what manner are you roused as it were to a Bacchalian fury; striving to converse with yourselves, and collecting yourselves separate from the impediments of body? For thus are true lovers enraptured. But what is the cause of these wonderful effects. It is neither figure, nor colour, nor magnitude; but soul herself, fair through temperance, and not with the false gloss of colour, and bright with the splendours of virtue herself. And this you experience as often as you turn your eye inwards; or contemplate the amplitude of another soul; the just manners, the pure temperance; fortitude venerable by her noble countenance; and modesty and honesty walking with an intrepid step, and a tranquil and steady aspect; and what crowns the beauty of them all, constantly receiving the irradiations of a divine intellect. In what respect then, shall we call these beautiful? For they are such as they appear, nor did ever anyone behold them, and not pronounce them realities. But as yet reason desires to know how they cause the loveliness of the soul; and what that grace is in every virtue which beams forth to view like light? Are you then willing we should assume the contrary part, and consider what in the soul appears deformed? for perhaps it will facilitate our search, if we can thus find what is base in the soul, and from whence it derives its original.…