Ennèades (II)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~110.000 paraules · 536 passatges
Cita aquesta obra
- APAPlotí. (n.d.). Plotinos Complete Works, v. 2 [Ennèades (II)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/plotinos-complete-works-v-2
- MLAPlotí. Plotinos Complete Works, v. 2 [Ennèades (II)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/plotinos-complete-works-v-2.
- ChicagoPlotí. Plotinos Complete Works, v. 2 [Ennèades (II)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plotinus/plotinos-complete-works-v-2.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El segon dels quatre volums de Ploti en la traduccio de Kenneth Guthrie: l'altra edicio del corpus.
Context i història
Ploti va ensenyar a Roma al segle III i no escrivia per publicar; Porfiri, deixeble seu, va reunir els seus escrits despres de la seva mort i els va ordenar en sis grups de nou tractats —d'aqui «Ennèades», «novenes»—, un ordre que no es de Ploti. La seva filosofia parteix de Plato i el porta mes lluny: de l'U, que es mes enlla de l'esser i del pensament, en surt per emanacio l'Intel·lecte, i d'aquest l'Anima, i d'aquesta el mon sensible; l'anima humana pot desfer el cami cap amunt, i Porfiri diu que el seu mestre ho va aconseguir quatre vegades. D'aqui surt tot el neoplatonisme, i per ell passen Agusti, Dionisi, els arabs, Ficino i el Renaixement. AVIS AL LECTOR: al catàleg hi ha DUES edicions angleses del mateix material, «Select Works of Plotinus» (traduccio de Thomas Taylor) i els quatre volums de «Plotinos Complete Works» (traduccio de Kenneth Guthrie), amb traduccions i ordenacions diferents; i «An Essay on the Beautiful» es l'Ennèada I.6, que es dins de totes dues. No es cap error: son edicions distintes del mateix autor. La citacio ha de dir sempre quina edicio fa servir, i millor si dona tambe el numero d'Ennèada i de tractat.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
divisible in the bodies is indivisible by its nature. But the bodies possess extension because the soul is present with them; or rather, it is because there are bodies in the sense-world; it is because the power of the Soul (that is universal) which is in them manifests itself in all their parts, that the Soul herself seems to have parts. What proves that she is not divided as they are, and with them, that she is entirely present everywhere, is that by nature she is essentially one and indivisible. Thus, the unity of the Soul does not exclude the plurality of souls, any more than the unity of essence excludes the plurality of (beings), or that the plurality of intelligibles does not disagree with the existence of the One. It is not necessary to admit that the Soul imparts life to the bodies by the plurality of souls, nor that that plurality derives from the extension of the body (of the world). Before there ever were any bodies, there was already one (universal) Soul and several (individual) souls. The individual souls existed already in the universal Soul, not potentially, but each in actuality. The unity of the universal Soul does not hinder the multitude of the individual souls contained within her; the multitude of the individual souls does not hinder the unity of the universal Soul. They are distinct without being separated by any interval; they are present to each other instead of being foreign to each other; for they are not separated from each other by any limits, any more than different sciences are within a single soul. The Soul is such that in her unity she contains all the souls. Such a nature is, therefore, infinite. THE GREATNESS OF THE SOUL HAS NOTHING TO DO WITH THE SIZE OF THE BODY. 5. The magnitude of the Soul does not consist in being a corporeal mass; for every corporeal mass is small, and reduces to nothing, if it be made to undergo a diminution.…