Isagoge et in Aristotelis Categorias commentarium (grec original)
- Idioma:
- grec
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Extensió:
- ~130.000 paraules · 599 passatges
Cita aquesta obra
- APAPorfiri. (n.d.). Isagoge et in Aristotelis Categorias commentarium (grec original). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/porphyry/isagoge-et-in-aristotelis-categorias-commentarium-grec-original
- MLAPorfiri. Isagoge et in Aristotelis Categorias commentarium (grec original). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/porphyry/isagoge-et-in-aristotelis-categorias-commentarium-grec-original.
- ChicagoPorfiri. Isagoge et in Aristotelis Categorias commentarium (grec original). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/porphyry/isagoge-et-in-aristotelis-categorias-commentarium-grec-original.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
L'«Isagoge» de Porfiri en grec original, amb el seu comentari a les «Categories» d'Aristotil: el llibre de text de logica de tot l'Occident durant mil anys.
Context i història
L'«Isagoge» —«introduccio»— es un opuscle brevissim escrit al segle III per preparar el lector de les «Categories», i va acabar tenint mes influencia que moltes obres majors. Explica els cinc predicables: genere, especie, diferencia, propi i accident. La seva importancia real ve d'una frase: Porfiri planteja si els generes i les especies existeixen realment o nomes al pensament, i diu tot seguit que no ho discutira aqui. Boeci el va traduir al llati amb aquesta pregunta oberta, i d'ella va sortir la disputa dels universals, que va ocupar l'escolastica sencera durant segles. Poques vegades una pregunta declinada ha donat tanta feina.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
sitis, quae plerumque margines, interdum totas paginas oceupant. eodex ex deterioris familiae exemplari derivatus est. «correctiones, quas ab sed quod debetur viro docto Byzantino, qui Porphyrii de quinque vocibus expositionem ita sibi supplendam esse putabat, ut de rebus in decem Categorias digestis ageret. tamen illud ab H. Dielsio descriptum nobis dignum videbatur, quod hoc loco subiceretur. emendandi autem praesidium insigne translatio latina praebet ab Ant. Gogavino Graviensi confecta (ed. ad caleem Aristoreni Harmonicorum Elementorum Venetiis 1562 p. 162 — 165), qui licet quaedam suo perieulo temptaverit, codicem Monacensi meliorem in usum suum videtur vertisse. huius discerepantias uncinis inclusas adieiam. Πορφυρίον εἰς τὰς δέχα κατηγορίας Νυνὶ δὲ περὶ τῶν πραγμάτων λεχτέον, ἃ δή τινες δέχα χατηγορίας χαλοῦσιν. ὑπέστ -— μὲν γὰρ πρῶτον τὰ πράγματα, ὕστερον δὲ εὑρέϑη τοῖς πράγμασι τὰ ὀνόματα: οὐ γὰρ πρῶτον τὰ ὀνόματα ϑέμενοι ὕστερον τὰ πράγματα εὕρομεν, ἀλλ᾽ ἐπὶ τοῖς ὑποχειμένοις πράγμασι χα ^ ὃ τῆς τῶν ὀνομάτων ϑέσεως ἐδεήϑημεν [appetivimus: ἐπήχϑημεν cod.] δοχεῖ δέ πως τὰ cp Lu ματα xoi παρ᾽ "EXXnst «oi παρὰ βαρβάροις δέκα εἶναι τὸν ἀριϑμιόν, οὐσία, ποιόν, ποσόν, 7 τι, ποῦ, ποτέ, χεῖσϑαι, ἔχειν, ποιεῖν, πάσχειν. ταῦτα δὲ ἐχάλεσαν ἄλλοι μὲν ἄλλως, ᾽Δριστο-τέλης δὲ ὁ Περιπατητιχὸς Δέχα χατηγορίας διὰ τὸ χατά τινος πράγματος ἀγορεύεσϑαι. ἔστι δὲ ἡ μὲν οὐσία κατὰ τὸ τί, τὸ δὲ ποιὸν χατὰ τὴν ἰδέαν, τὸ δὲ ποσὸν χατὰ τὸ πλῆϑος, τὸ δὲ ποῦ χατὰ τὸν τόπον. τὸ δὲ πρός τι χατὰ σύγχρισιν [ad aliquid de habitudine, ubi de loco], τὸ δὲ ποτὲ κατὰ χρόνον, τὸ δὲ χεῖσθαι κατὰ τὴν σχέσιν, τὸ δὲ ἔχειν κατὰ τὴν πρόσληψιν, τὸ δὲ ποιεῖν χατὰ τὸ ἐνεργεῖν, τὸ δὲ πάσχειν χατὰ τὸ ἐνεργεῖσϑαι. ἰδίᾳ μὲν οὖν τούτων ἕχα-στον ἀτελὲς xal χατὰ τὴν φωνὴν καὶ xarà τὸ σημαινόμενον. δι᾿ ἀλλήλων δὲ σημαίνει πάντα xai μετ᾽ ἀλλήλων [verum inter se operas mutuas tradunt et invicem per se omnia significant].…