Porphyry
Filòsof neoplatònic fenici (c. 234–c. 305), nascut a Tir (a l'actual Líban) amb el nom sirià de Malc, format inicialment amb Longí a Atenes abans de traslladar-se a Roma per estudiar amb Plotí, de qui es convertiria en el deixeble més proper i intel·lectualment brillant, arribant a travessar durant els anys que va passar amb ell una profunda crisi existencial i depressiva que el propi Plotí, segons narra el mateix Porfiri, el va ajudar a superar recomanant-li un viatge de recuperació a Sicília. Editor i biògraf del seu mestre, Porfiri va organitzar sistemàticament els escrits dispersos de Plotí en les sis Enèades, cadascuna dividida en nou tractats —d'aquí el nom, «grups de nou»—, ordenació temàtica pròpia que ha determinat des de llavors la manera en què tota la posteritat ha llegit i estudiat el pensament plotinià, i les va precedir amb una Vida de Plotí que constitueix una de les fonts biogràfiques filosòfiques més valuoses de tota l'antiguitat. Filosòficament, Porfiri va tendir cap a una interpretació més racionalista i menys teúrgica del neoplatonisme que la que desenvoluparia posteriorment el seu propi deixeble Iàmblic, i la seva Isagoge, una breu introducció a les categories lògiques d'Aristòtil, es convertiria, a través de la seva influent traducció i comentari llatí per part de Boeci, en un dels textos lògics més estudiats de tota l'edat mitjana europea, sent el punt de partida directe de la cèlebre controvèrsia medieval sobre la naturalesa dels universals que dividiria realistes i nominalistes durant segles. Autor també d'un tractat perdut Contra els cristians, considerat una de les crítiques filosòfiques més sofisticades i erudites del cristianisme de tota l'antiguitat —conegut principalment a través de fragments preservats per autors cristians que el van refutar, i posteriorment cremat sistemàticament per ordre imperial—, Porfiri va escriure també Sobre l'abstinència de la carn animal, un tractat que defensava el vegetarianisme amb arguments ètics i metafísics d'una sofisticació notable per a l'època. La seva síntesi filosòfica va exercir una influència decisiva tant sobre el neoplatonisme posterior com, a través de traduccions llatines i àrabs medievals, sobre l'escolàstica cristiana i la filosofia islàmica.