Els sis llibres de Procle, el successor platònic, sobre la teologia de Plató (vol…)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~200.000 paraules · 959 passatges
Cita aquesta obra
- APAProcle. (n.d.). The six books of Proclus, the Platonic successor, on the theology of Plato (vol. [Els sis llibres de Procle, el successor platònic, sobre la teologia de Plató (vol…)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/proclus/the-six-books-of-proclus-the-platonic-successor-on-the-theology-of-plato-vol
- MLAProcle. The six books of Proclus, the Platonic successor, on the theology of Plato (vol. [Els sis llibres de Procle, el successor platònic, sobre la teologia de Plató (vol…)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/proclus/the-six-books-of-proclus-the-platonic-successor-on-the-theology-of-plato-vol.
- ChicagoProcle. The six books of Proclus, the Platonic successor, on the theology of Plato (vol. [Els sis llibres de Procle, el successor platònic, sobre la teologia de Plató (vol…)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/proclus/the-six-books-of-proclus-the-platonic-successor-on-the-theology-of-plato-vol.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La Teologia platònica de Procle en la traducció anglesa de Thomas Taylor: sis llibres que llegeixen els diàlegs de Plató com un sistema de déus i hipòstasis.
Context i història
Convé saber qui és el traductor. Thomas Taylor era un neoplatònic convençut que traduïa a principis del segle XIX, quan gairebé ningú a Anglaterra no podia comprovar-lo, i les seves versions són alhora un servei enorme i un problema: interpreta mentre tradueix, i el vocabulari que fa servir és seu. Gràcies a ell Blake, Coleridge i els romàntics anglesos van llegir el neoplatonisme; per fer filologia, però, no s'hi pot confiar sense contrastar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
the last; and this is no other than the Platonic bishop Synesius. This father of the church therefore, in his third hymn, sings as follows: Σε, πατερ κοσμων, πατερ αιωνων, αυτουργε θεων, ευαγες αινειν. σε μεν οι νοεροι μελπουσιν, αναξ, σε δε κοσμαγοι, ομματολαμπεις, νοες αστεριοι, υμνουσι μακαρ, ους περι κλεινον σωμα χορευει. πασα σε μελπει γενεα μακαρων. οι περι κοσμον, οι κατα κοσμον, οι ζωναιοι, οι τ’ αζωνοι κοσμου μοιρας εφεπουσι, σοφοι αμφιβατηρες, οι παρα κλεινους οιηκοφορους. ους αγγελικα προχεει σειρα το, τε χυδηεν γενορ ηρωων, εργα τα θνητων χρυφιαισιν οδοις διανισσομενον, εργα βροτεια. ψυχα τ’ ακλινης, και κλινομενα ες μελαναυγεις χθονιους ογκους. viz. “Thee, father of the worlds, father of the æones,[8] artificer of the _Gods_, it is holy to praise. Thee, O king, the intellectual Gods sing, thee, O blessed God, the _Cosmagi_, those fulgid eyes, and starry intellects, celebrate, round which the illustrious body [of the world] dances. All the race of the blessed sing thy praise, those that are about, and those that are in the world, the zonic Gods, and also the azonic,[9] who govern the parts of the world, wise itinerants, stationed about the illustrious pilots [of the universe,] and which the angelic series pours forth. Thee too, the renowned genus of heroes celebrates, which by occult paths pervades the works of mortals, and likewise the soul which does not incline to the regions of mortality, and the soul which descends into dark terrestrial masses.” In another part also of the same hymn, he informs us that he adored the powers that preside over Thrace and Chalcedon. Ικετευσα Θεους, δρηστηρας οσοι γονιμον θρῃκης κατεχουσι πεδον, οι τ’ αντιπεραν χαλκηδονιας εφεπουσι γυιας. i.e.…