Llibre del gentil e los tres savis
- Idioma:
- català
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~84.800 paraules · 403 passatges
Cita aquesta obra
- APARamon Llull. (n.d.). Libre del gentil e los tres savis [Llibre del gentil e los tres savis]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis
- MLARamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Llibre del gentil e los tres savis]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
- ChicagoRamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Llibre del gentil e los tres savis]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
«Llibre del gentil e los tres savis» (c. 1274): un jueu, un cristià i un musulmà discuteixen davant d'un pagà.
Context i història
El que el fa extraordinari és el final: el gentil se'n va convençut i el llibre NO diu de quina de les tres. Llull ho deixa obert a posta perquè cadascú acabi la conversa. Escrit a la Mallorca on les tres comunitats convivien, és un dels textos de diàleg interreligiós més notables de l'edat mitjana. Text en CATALÀ MEDIEVAL: l'original de Llull.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil, me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs, e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs, per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia. E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres. Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu, qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes