Ramon Llull
Filòsof, teòleg, escriptor i missioner mallorquí (c. 1232–1316), nascut a Palma poc després de la conquesta cristiana de l'illa, cortesà i trobador de vida mundana fins als trenta anys, quan, segons narra ell mateix, va experimentar una sèrie de visions de Crist crucificat que el van portar a una conversió radical: va abandonar dona, fills i possessions per dedicar la resta de la seva vida a un projecte que ell considerava d'una urgència absoluta —la conversió pacífica dels musulmans i jueus al cristianisme mitjançant l'argumentació racional, no la força—, per a la qual cosa va passar nou anys aprenent àrab d'un esclau musulmà i estudiant filosofia i teologia. Autor prolífic en tres llengües —català, llatí i àrab, essent el primer gran filòsof europeu a escriure obra filosòfica seriosa en una llengua vernacla en lloc de només en llatí—, la seva aportació més original i cèlebre és l'Ars Magna (l'«Art gran»), un sistema lògic-combinatori revolucionari que pretenia demostrar les veritats de la fe cristiana mitjançant la combinació mecànica d'un conjunt reduït d'atributs diví bàsics i universals, representats amb lletres i disposats en figures geomètriques i cercles concèntrics giratoris —un intent d'universalitzar el raonament que, redescobert segles després, ha estat considerat un precursor llunyà de la lògica simbòlica i fins i tot, per alguns historiadors de la informàtica, de les primeres màquines de calcular i de la intel·ligència artificial. La seva obra literària més influent, el Llibre d'Evast e Blaquerna, novel·la que inclou el cèlebre Llibre d'amic e amat, cent seixanta-cinc breus metàfores místiques d'una intensitat lírica extraordinària sobre l'amor entre l'ànima i Déu, el converteix en el pare de la novel·la i de la mística en llengua catalana. Va fer diversos viatges missioners al nord d'Àfrica per predicar directament als musulmans, aconseguint en un d'ells, a Tunis o Bugia, ser apedregat per una multitud enfurismada, ferides de les quals probablement va morir poc després, encara que la tradició hagiogràfica n'exagera el martiri.