SigPhiSigPhi

Llibre de les bèsties

Ramon Llull

Idioma:
anglès
Completesa:
Obra completa
Autoria:
Escrita per l'autor
Estat del text:
Amb errors d'escaneig
Extensió:
~16.800 paraules · 80 passatges
Cita aquesta obra
  • APARamon Llull. (n.d.). Llibre de les bèsties. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/llibre-de-les-besties-text-original-am-prolec-notes-bibliografiques-i-glosari-d
  • MLARamon Llull. "Llibre de les bèsties." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/llibre-de-les-besties-text-original-am-prolec-notes-bibliografiques-i-glosari-d.
  • ChicagoRamon Llull. Llibre de les bèsties. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/ramon-llull/llibre-de-les-besties-text-original-am-prolec-notes-bibliografiques-i-glosari-d.

De què tracta

«Llibre de les bèsties»: una faula política amb animals de cort.

Context i història

Na Renard, la guineu, escala l'escalafó del regne dels animals a base d'intriga i falsificació fins que la maten. Ve del «Llibre de meravelles» i es llegeix sol des de sempre. **Avís: aquesta obra consta com a anglesa al catàleg i el text és català medieval**, l'original de Llull; l'etiqueta és errònia.

Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.

Com comença
CAPITOL I DB l'blecci6 db rbi] EN una bella plana per on passava una bella aigua estaven gran res de besties selvat- ges qui volien elegir rei. Acord fo pres per la major part que 1 lle6 fos rei; m6s lo bou con- trastava molt fortment a aquella elecci6» i digu6 estes paraules : — .Senyors, a noblesa de rei se conv6 be- Uesa de persona, i que sia gran i humil, i que no d6 damnatge a ses gents. Lo lle6 no es gran bestia, ni es bestia que visca d'herba, ans men ja les besties. Lo lle6 ha paraula i veu que fa estremir de por tots nosaltres con crida, m6s per mon consell vosaltres elegireu lo cavall a rei; car lo cavall es gran bestia i bella i humil; lo cavall es bestia lleugera, i no ha semblant ergull6s i no menja earn. Molt plagu6 al cervo, i al cabirol, i al t8 Ramon Hull molt6» i a totes les altres besties que viuen d'herbes, 96 que 1 bou deia; m6s na Renart feu adenanga de parlar davant tots, i digu6 estes paraules : — Senyors, con D6u cre^ lo m6n, no 1 crei per intenci6 que horn fos conegut ni amat, w ans ho i€\x per 96 que ell fos amat i conegut per horn; i, segons aital intenci6, D6u volgu6 que horn fos servit per les besties, ja sia que horn viva de cam i d'herbes. I vosaltres, senyors, no deveu esguardar a rintenci6 del bou, qui desfama 1 lle6 per 96 car menja cam; ans deveu seguir la regla 1 rordenan9a que D6u ha donada 1 posada en les criatures. De I'altra part allege 1 bou ab sos compa- nyons contra les paraules de na Renart, x digu6 que per 96 com ell deia que 1 cavall fos rei, car lo cavall menja herba, apar que ell i sos companyons haguessen vera intenci6 a Telec- ci6 de rei; car si falsa intenci6 hi havien, no ^- dirien que 1 cavall, qui menja Therba que ells mengen, fos rei, ni ells no devien creure na Renart de relecci6 del rei; car na Renart f^'m6s vol i ama que 1 lle6 sia rei, per 96 com viu de les romanalles que romanen al lle6 con ha menjat en la oa9a que ha presa, que no fa per la noblesa…

Llegeix l'obra sencera →

← Torna a Ramon Llull