De constantia sapientis
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~10.700 paraules · 51 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). De constantia sapientis. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-constantia-sapientis
- MLALuci Anneu Sèneca. De constantia sapientis. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-constantia-sapientis.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. De constantia sapientis. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-constantia-sapientis.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El savi no pot rebre cap injúria, perquè el que el podria ferir no li toca res del que és seu de debò. Un dels textos estoics més durs i més discutits.
Context i història
La tesi és extrema a posta i el mateix Sèneca ho reconeix: diu que als estoics els acusen de prometre més del que cap home pot complir, i respon que un ideal alt no deixa de servir perquè ningú no hi arribi. Aquesta entrada és l'original llatí; al catàleg hi ha també la traducció anglesa com a obra a part. Se cita l'original.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
quae nefas erat diuidi; neque enim Cato post libertatem uixit nec libertas post Catonem. 3. Huic tu putas iniuriam fieri potuisse a populo quod aut praeturam illi detraxit aut togam, quod sacrum illud caput purgamentis oris adspersit? Tutus est sapiens nec ulla adfici aut iniuria aut contumelia potest. 1. Videor mihi intueri animum tuum incensum et efferuescentem, paras adclamare: 'haec sunt quae auctoritatem praeceptis uestris detrahant. Magna promittitis et quae ne optari quidem, nedum credi possint. Deinde ingentia locuti cum pauperem negastis esse sapientem, non negatis solereilli et seruum et tectum et cibum deesse; cum sapientem negastis insanire, non negatis et alienari et parum sana uerba emittere et quidquid uis morbi cogit audere; cum sapientem negastis seruum esse, idem non itis infitias et ueniturum et imperata facturum et domino suo seruilia praestaturum ministeria: ita sublato alte supercilio in eadem quae ceteri descenditis mutatis rerum nominibus. 2. Tale itaque aliquid et in hoc esse suspicor, quod prima specie pulchrum atque magnificum est, nec iniuriam nec contumeliam accepturum esse sapientem. Multum autem interest utrum sapientem extra indignationem an extra iniuriam ponas. Nam si dicis illum aequo animo laturum, nullum habet priuilegium, contigit illi res uulgaris et quae discitur ipsa iniuriarum adsiduitate, patientia; si negas accepturum iniuriam, id est neminem illi temptaturum facere, omnibus relictis negotiis Stoicus fio.' 3. Ego uero sapientem non imaginario honore uerborum exornare constitui, sed eo loco ponere quo nulla permittatur iniuria. 'Quid ergo? nemo erit qui lacessat, qui temptet?' Nihil in rerum natura tam sacrum est quod sacrilegum non inueniat, sed non ideo diuina minus in sublimi sunt si existunt qui magnitudinem multum ultra se