Cadena d'or sobre els quatre evangelis
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~88.800 paraules · 422 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). Catena aurea in quatuor Evangelia [Cadena d'or sobre els quatre evangelis]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/catena-aurea-in-quatuor-evangelia
- MLATomàs d'Aquino. Catena aurea in quatuor Evangelia [Cadena d'or sobre els quatre evangelis]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/catena-aurea-in-quatuor-evangelia.
- ChicagoTomàs d'Aquino. Catena aurea in quatuor Evangelia [Cadena d'or sobre els quatre evangelis]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/catena-aurea-in-quatuor-evangelia.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Un comentari als quatre evangelis fet només de citacions: per a cada versicle, Tomàs enfila el que n'havien dit els Pares grecs i llatins, l'un darrere l'altre.
Context i història
És important saber què hi fa Tomàs aquí: no hi escriu la seva doctrina, la selecciona i l'ordena. La feina és de compilador —«catena» vol dir cadena—, i el que hi és seu és la tria i el muntatge, no les frases. Té a més un valor de font: hi cita autors grecs que a l'Occident del segle XIII gairebé no es coneixien, i per a alguns passatges és el testimoni més antic que en queda en llatí.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Hieronymus. Quia faciem hominis Matthaeus significat, quasi de homine exorsus est scribere, dicens liber generationis. Rabanus. Quo exordio satis ostendit generationem Christi secundum carnem suscepisse narrandam. Chrysostomus, super Matth. Iudaeis enim Evangelium scripsit, quibus superfluum erat exponere divinitatis naturam, quam cognoscebant; necessarium autem fuit eis mysterium incarnationis ostendere. Ioannes autem cum gentibus Evangelium scripsit, quae non cognoscebant si Deus filium habet; ideo necessarium fuit primum illis ostendere quia est filius Dei Deus, deinde quia carnem suscepit. Rabanus. Cum autem parvam libri particulam teneat generatio, dixit liber generationis. Consuetudo enim Haebraeorum est ut voluminibus ex eorum principiis imponant nomina, ut est Genesis. Glossa. Planior autem sensus esset: hic est liber generationis, sed hic est mos in multis, ut visio Isaiae, subaudis: haec est: generationis autem singulariter dicitur, quamvis multae per ordinem replicentur, quia propter Christi generationem ceterae hic indicuntur. Chrysostomus in Matth. Vel ideo librum hunc generationis nominat, quia haec est totius dispensationis summa, et radix bonorum omnium, Deum hominem factum esse: hoc enim facto alia secundum rationem sequebantur. Remigius. Dicit autem liber generationis Iesu Christi quia noverat scriptum esse: liber generationis Adae; et ideo sic exorsus est, ut opponeret librum libro. Adam novum Adae veteri, quia omnia per istum sunt restaurata quae per illum sunt corrupta. Hieronymus in Matth. In Isaia autem legimus: generationem eius quis enarrabit? Non ergo putemus Evangelistam prophetae esse contrarium, ut quod ille impossibile dixit esse effatu, hic narrare incipiat, quia ibi de generatione divinitatis, hic de incarnatione dictum est. Chrysostomus in Matth. Nec tamen parva aestimes te audire, hanc audiens generationem. Est enim valde auditu mirabile quod ineffabilis Deus ex muliere nasci dignatus est, et habere progenitores David et Abraham.…