Tomàs d'Aquino
Frare dominic, teòleg i filòsof italià (1225–1274), nascut al castell de Roccasecca en el si d'una família noble emparentada amb la casa imperial, i educat de petit a l'abadia de Montecassino abans d'estudiar arts a la Universitat de Nàpols, on va descobrir amb entusiasme les obres d'Aristòtil llavors just recuperades a Occident a través de traduccions àrabs i gregues. La seva decisió d'ingressar a l'orde mendicant dels dominics, considerat socialment inferior per a algú del seu llinatge, va provocar una oposició familiar tan ferotge que els seus propis germans el van segrestar i el van mantenir captiu més d'un any en un intent fallit de dissuadir-lo. Deixeble a París i Colònia del gran erudit Albert el Gran, Tomàs va emprendre el projecte intel·lectual que definiria la seva vida: una síntesi sistemàtica i rigorosa entre la filosofia aristotèlica —recentment redescoberta i vista amb sospita per part de sectors eclesiàstics conservadors pel seu origen pagà i la seva transmissió a través de comentaristes musulmans com Averrois— i la doctrina cristiana revelada, demostrant que raó i fe, lluny de ser incompatibles, es complementen i s'il·luminen mútuament dins d'un ordre jeràrquic del saber. La seva obra magna, la Summa Theologiae, un tractat sistemàtic inacabat organitzat en forma de qüestions disputades que examinen amb un mètode dialèctic exhaustiu totes les objeccions possibles abans d'arribar a una conclusió argumentada, aborda pràcticament tots els grans temes de la teologia i la filosofia cristianes —l'existència de Déu, demostrada a través de les seves cèlebres «cinc vies», la naturalesa de l'ànima, l'ètica de les virtuts, el dret natural i la llei divina. Tomàs va experimentar cap al final de la seva vida una experiència mística tan intensa que el va portar a abandonar l'escriptura, declarant que tot el que havia escrit li semblava «palla» comparat amb el que havia contemplat. Canonitzat el 1323 i declarat Doctor Angèlic, el seu sistema filosòfic, el tomisme, ha estat des de llavors la referència filosòfica oficial predominant de l'Església catòlica.
18 obres
- Cadena d'or sobre els quatre evangelis
- Compendi de teologia
- Exposició sobre el llibre De hebdomadibus de Boeci
- Lectura sobre la Primera Epístola de sant Pau als Corintis
- Sobre el govern, al rei de Xipre
- Sobre els principis de la natura
- Sobre l'ànima (Aquino)
- Sobre l'ens i l'essència
- Sobre la pregària i la vida contemplativa
- Sobre la unitat de l'intel·lecte contra els averroistes
- Summa contra gentiles
- Summa Teològica, Part I (Prima Pars)
- Summa Teològica, Part I-II (Pars Prima Secundae)
- Summa Teològica, Part II-II (Secunda Secundae)
- Summa Teològica, Part III (Tertia Pars)
- Tractat sobre els actes humans (part 1)
- Tractat sobre els actes humans (part 2)
- Tractat sobre els hàbits