Sobre la unitat de l'intel·lecte contra els averroistes
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~19.200 paraules · 91 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). De unitate intellectus contra Averroistas [Sobre la unitat de l'intel·lecte contra els averroistes]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-unitate-intellectus-contra-averroistas
- MLATomàs d'Aquino. De unitate intellectus contra Averroistas [Sobre la unitat de l'intel·lecte contra els averroistes]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-unitate-intellectus-contra-averroistas.
- ChicagoTomàs d'Aquino. De unitate intellectus contra Averroistas [Sobre la unitat de l'intel·lecte contra els averroistes]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-unitate-intellectus-contra-averroistas.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
«De la unitat de l'intel·lecte, contra els averroistes» (1270): la polèmica sobre si tots els homes comparteixen un sol enteniment.
Context i història
És Tomàs discutint de veritat, no exposant. Els averroistes llatins sostenien que l'intel·lecte és un i comú a tota la humanitat, cosa que suprimeix la immortalitat individual; ell hi respon que llavors no seria «jo» qui pensa. La qüestió de què fa que un pensament sigui meu segueix viva a la filosofia de la ment. Text en LLATÍ: l'original. Tomàs d'Aquino va escriure en llatí i és el que s'ha de citar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
falsum, si diligenter verba Aristotelis considerentur. Nam de utroque Aristoteles dixerat ipsum esse separatum. Restat igitur quod intelligatur de tota intellectiva parte, quae quidem separata dicitur, quia non est ei aliquod organum, sicut ex verbis Aristotelis patet. Dixerat autem Aristoteles in principio libri de anima, quod si est aliquid animae operum aut passionum proprium, continget utique ipsam separari; si vero nullum est proprium ipsius, non utique erit separabilis. Cuius quidem consequentiae ratio talis est: quia unumquodque operatur in quantum est ens, eo igitur modo unicuique competit operari quo sibi competit esse. Formae igitur quae nullam operationem habent sine communicatione suae materiae, ipsae non operantur, sed compositum est quod operatur per formam. Unde huiusmodi formae ipsae quidem proprie loquendo non sunt, sed eis aliquid est. Sicut enim calor non calefacit, sed calidum; ita etiam calor non est proprie loquendo, sed calidum est per calorem; propter quod Aristoteles dicit in undecimo Metaph., quod de accidentibus non vere dicitur, quod sunt entia, sed magis quod sunt entis. Et similis ratio est de formis substantialibus, quae nullam operationem habent absque communicatione materiae, hoc excepto quod huiusmodi formae sunt principium essendi substantialiter. Forma igitur quae habet operationem secundum aliquam sui potentiam vel virtutem absque communicatione suae materiae, ipsa est quae habet esse, nec est per esse compositi tantum, sicut aliae formae, sed magis compositum est per esse eius. Et ideo destructo composito destruitur illa forma, quae est per esse compositi; non autem oportet quod destruatur, ad destructionem compositi, illa forma per cuius esse compositum est et non ipsa per esse compositi. Si quis autem contra hoc obiiciat, quod Aristoteles dicit in primo de anima, quod intelligere et amare et odire non sunt illius passiones (i. e.…