Tractat sobre els actes humans (part 2)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~93.700 paraules · 445 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). Treatise on Human Acts (part 2) [Tractat sobre els actes humans (part 2)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/treatise-on-human-acts-part-2
- MLATomàs d'Aquino. Treatise on Human Acts (part 2) [Tractat sobre els actes humans (part 2)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/treatise-on-human-acts-part-2.
- ChicagoTomàs d'Aquino. Treatise on Human Acts (part 2) [Tractat sobre els actes humans (part 2)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/treatise-on-human-acts-part-2.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
La continuació: les passions, i com entren dins d'una vida racional.
Context i història
Contra la idea que Tomàs desconfiava dels sentiments: aquí hi dedica més qüestions que a cap altra cosa, i sosté que una passió ordenada augmenta la bondat d'un acte en lloc de disminuir-la. Avís d'edició: això és una part de la «Summa theologiae», no cap obra independent. El títol és de l'editor anglès, que va publicar els tractats per separat. Per citar, la Summa amb el seu número de qüestió i article.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
On the contrary, Augustine says (De Civ. Dei ix, 4) that "the movement of the soul, which the Greeks called pathe, are styled by some of our writers, Cicero [*"Those things which the Greeks call pathe, we prefer to call disturbances rather than diseases" (Tusc. iv. 5)] for instance, disturbances; by some, affections or emotions; while others rendering the Greek more accurately, call them passions." From this it is evident that the passions of the soul are the same as affections. But affections manifestly belong to the appetitive, and not to the apprehensive part. Therefore the passions are in the appetitive rather than in the apprehensive part. I answer that, As we have already stated (A. 1) the word "passion" implies that the patient is drawn to that which belongs to the agent. Now the soul is drawn to a thing by the appetitive power rather than by the apprehensive power: because the soul has, through its appetitive power, an order to things as they are in themselves: hence the Philosopher says (Metaph. vi, 4) that "good and evil," i.e. the objects of the appetitive power, "are in things themselves." On the other hand the apprehensive power is not drawn to a thing, as it is in itself; but knows it by reason of an "intention" of the thing, which "intention" it has in itself, or receives in its own way. Hence we find it stated (Metaph. vi, 4) that "the true and the false," which pertain to knowledge, "are not in things, but in the mind." Consequently it is evident that the nature of passion is consistent with the appetitive, rather than with the apprehensive part.