Sobre l'ens i l'essència
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~10.100 paraules · 48 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). De ente et essentia [Sobre l'ens i l'essència]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-ente-et-essentia
- MLATomàs d'Aquino. De ente et essentia [Sobre l'ens i l'essència]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-ente-et-essentia.
- ChicagoTomàs d'Aquino. De ente et essentia [Sobre l'ens i l'essència]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-ente-et-essentia.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
«De l'ens i l'essència»: el text breu on Tomàs distingeix el que una cosa és del fet que sigui.
Context i història
Escrit abans dels trenta anys i probablement la millor entrada a tot el seu pensament: en poques pàgines hi ha la distinció entre essència i existència que sosté la resta. Els qui el llegeixen sencer solen dir que és el més clar que va escriure. Text en LLATÍ: l'original. Tomàs d'Aquino va escriure en llatí i és el que s'ha de citar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
aliquibus non recipit praedicationem earum rerum, ex quibus constituitur, ita nec intellectus recipit praedicationem eorum intellectuum, ex quibus constituitur. Non enim dicimus quod diffinitio sit genus aut differentia. Quamvis autem genus significet totam essentiam speciei, non tamen oportet ut diversarum specierum, quarum est idem genus, sit una essentia, quia unitas generis ex ipsa indeterminatione vel indifferentia procedit, non autem ita, quod illud quod significatur per genus sit una natura numero in diversis speciebus, cui superveniat res alia, quae sit differentia determinans ipsum, sicut forma determinat materiam, quae est una numero, sed quia genus significat aliquam formam, non tamen determinate hanc vel illam, quam determinate differentia exprimit, quae non est alia quam illa, quae indeterminate significabatur per genus. Et ideo dicit Commentator in XI metaphysicae quod materia prima dicitur una per remotionem omnium formarum, sed genus dicitur unum per communitatem formae significatae. Unde patet quod per additionem differentiae remota illa indeterminatione, quae erat causa unitatis generis, remanent species per essentiam diversae. Et quia, ut dictum est, natura speciei est indeterminata respectu individui sicut natura generis respectu speciei, inde est quod sicut id quod est genus, prout praedicabatur de specie, implicabat in sua significatione, quamvis indistincte, totum quod determinate est in specie, ita etiam et id quod est species, secundum quod praedicatur de individuo, oportet quod significet totum id quod est essentialiter in individuo, licet indistincte. Et hoc modo essentia speciei significatur nomine hominis, unde homo de Socrate praedicatur. Si autem significetur natura speciei cum praecisione materiae designatae, quae est principium individuationis, sic se habebit per modum partis. Et hoc modo significatur nomine humanitatis; humanitas enim significat id unde homo est homo.…