Exposició sobre el llibre De hebdomadibus de Boeci
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~8.840 paraules · 42 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). In librum Boethii De hebdomadibus expositio [Exposició sobre el llibre De hebdomadibus de Boeci]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/in-librum-boethii-de-hebdomadibus-expositio
- MLATomàs d'Aquino. In librum Boethii De hebdomadibus expositio [Exposició sobre el llibre De hebdomadibus de Boeci]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/in-librum-boethii-de-hebdomadibus-expositio.
- ChicagoTomàs d'Aquino. In librum Boethii De hebdomadibus expositio [Exposició sobre el llibre De hebdomadibus de Boeci]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/in-librum-boethii-de-hebdomadibus-expositio.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Comentari al «De hebdomadibus» de Boeci, sobre com les coses són bones pel fet de ser.
Context i història
Text tècnic i curt, però és un dels llocs on més clarament es veu la metafísica de la participació que Tomàs pren del neoplatonisme. Al catàleg hi ha la «Consolació de la filosofia» de Boeci, que és l'altre Boeci. Text en LLATÍ: l'original. Tomàs d'Aquino va escriure en llatí i és el que s'ha de citar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Deinde cum dicit IPSUM ENIM ESSE manifestat praedictam diuersitatem tribus modis: quorum primus est, quia ipsum esse non significatur sicut ipsum subiectum essendi, sicut nec currere significatur sicut subiectum cursus: unde, sicut non possumus dicere quod ipsum currere currat, ita non possumus dicere quod ipsum esse sit: sed sicut id ipsum quod est, significatur sicut subiectum essendi, sic id quod currit significatur sicut subiectum currendi: et ideo sicut possumus dicere de eo quod currit, siue de currente, quod currat, inquantum subiicitur cursui et participat ipsum; ita possumus dicere quod ens, siue id quod est, sit, inquantum participat actum essendi: et hoc est quod dicit IPSUM ESSE NONDUM EST, quia non attribuitur sibi esse sicut subiecto essendi; sed id QUOD EST ACCEPTA ESSENDI FORMA, scilicet suscipiendo ipsum actum essendi, EST ATQUE CONSISTIT, id est in seipso subsistit; non enim ens dicitur proprie et per se, nisi de substantia, cuius est subsistere: accidentia enim non dicuntur entia quasi ipsa sint sed inquantum eis subest aliquid, ut postea dicetur. [24] QUOD EST PARTICIPARE Secundam differentiam ponit ibi quae quidem differentia sumitur secundum rationem participationis. Est autem participare quasi partem capere. Et ideo quando aliquid particulariter recipit id quod ad alterum pertinet uniuersaliter, dicitur participare illud; sicut homo dicitur participare animal, quia non habet rationem animalis secundum totam communitatem; et eadem ratione Socrates participat hominem. Similiter etiam subiectum participat accidens, et materia formam, quia forma substantialis uel accidentalis, quae de sui ratione communis est, determinatur ad hoc uel ad illud subiectum.…