Sobre l'ànima (Aquino)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~19.600 paraules · 93 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). De anima [Sobre l'ànima (Aquino)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-anima
- MLATomàs d'Aquino. De anima [Sobre l'ànima (Aquino)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-anima.
- ChicagoTomàs d'Aquino. De anima [Sobre l'ànima (Aquino)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/de-anima.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Les qüestions disputades sobre l'ànima: què és, com es relaciona amb el cos i si pot subsistir sense ell.
Context i història
El problema que Tomàs havia de resoldre era dur: l'ànima és forma del cos, com deia Aristòtil, i alhora immortal, com demana la fe. La seva solució —que és forma subsistent— és una de les seves invencions filosòfiques més pròpies. Text en LLATÍ: l'original. Tomàs d'Aquino va escriure en llatí i és el que s'ha de citar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
semper rotatione vertuntur nec ullis temporibus conquiescunt. Haec, ut mundani doctores exquirere temptaverunt, harmoniacis delectationibus inaestimabili modulatione volvuntur, quorum tinnitus atque concentus adunatum efficit dulcisonum melos. Desideramus etiam comprehendere altitudinem aetheris, mensuram telluris, nubigeras pluvias, saevae grandinis procellas, tremorem stabilium terrarum, naturam vagantium ventorum, profunditatem inconstantis maris, potestates virentium herbarum, quattuor elementorum per omne corpus dissociatas complexiones; et ferendum est ipsam sese scire non posse cui superne datum est tanta discutere? non enim aliquid contentione quaerimus, sed res profundissimas modestissime nosse desideramus. Discamus ergo primum quare anima dicatur, deinde qualis sit eius definitio; tertio, quae sit eius qualitas substantialis; quarto, si formam aliquam habere credenda est; quinto, quas virtutes habeat morales, quas graeci aretas vocant, ad decus eius et gloriam contributas; sexto, quae illi sint virtutes naturales ad substantiam scilicet corporis continendam; septimo, de origine animae disseratur; octavo, cum sit per omnia membra diffusa, ubi potius insidere credenda est; nono, de corporis ipsius forma et compositione noscamus; decimo, quas proprietates habeat anima peccatorum per competentia nobis signa declarentur; undecimo, qua noscantur discretione iustorum, quatenus quos oculis istis videre non possumus per indicia probabilia colligamus; duodecimo, in resurrectione, quam vere sapiens credit, quid de singulis fieri sentiatur maxime desideramus agnoscere, quatenus fragilia corda mortalium ad divinitus promissa desideria concitentur. Haec nobis, praestante Deo, ordine custodito responde, ut et nos facile possimus imbui et tu gloriam debeas invenire doctoris.