Summa Teològica, Part I-II (Pars Prima Secundae)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~500.000 paraules · 2.394 passatges
Cita aquesta obra
- APATomàs d'Aquino. (n.d.). Summa Theologica, Part I-II (Pars Prima Secundae) [Summa Teològica, Part I-II (Pars Prima Secundae)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/summa-theologica-part-i-ii-pars-prima-secundae
- MLATomàs d'Aquino. Summa Theologica, Part I-II (Pars Prima Secundae) [Summa Teològica, Part I-II (Pars Prima Secundae)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/summa-theologica-part-i-ii-pars-prima-secundae.
- ChicagoTomàs d'Aquino. Summa Theologica, Part I-II (Pars Prima Secundae) [Summa Teològica, Part I-II (Pars Prima Secundae)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thomas-aquinas/summa-theologica-part-i-ii-pars-prima-secundae.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La part de la Summa sobre l'acció humana: la felicitat com a fi, les passions, els hàbits, la virtut i el tractat de la llei.
Context i història
És la moral general de Tomàs. Comença per on Aristòtil comença l'Ètica —quin és el fi últim de l'home— i respon que és Déu, cosa que Aristòtil no deia. Hi ha el tractat de la llei, on distingeix llei eterna, natural, humana i divina: aquestes qüestions són la font de la tradició del dret natural que arriba fins avui.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
For before all else the unchangeable good seems to be the last end of man. But some turn away from the unchangeable good, by sinning. Therefore all men have not the same last end. Obj. 2: Further, man's entire life is ruled according to his last end. If, therefore, all men had the same last end, they would not have various pursuits in life. Which is evidently false. Obj. 3: Further, the end is the term of action. But actions are of individuals. Now although men agree in their specific nature, yet they differ in things pertaining to individuals. Therefore all men have not the same last end. _On the contrary,_ Augustine says (De Trin. xiii, 3) that all men agree in desiring the last end, which is happiness. _I answer that,_ We can speak of the last end in two ways: first, considering only the aspect of last end; secondly, considering the thing in which the aspect of last end is realized. So, then, as to the aspect of last end, all agree in desiring the last end: since all desire the fulfilment of their perfection, and it is precisely this fulfilment in which the last end consists, as stated above (A. 5). But as to the thing in which this aspect is realized, all men are not agreed as to their last end: since some desire riches as their consummate good; some, pleasure; others, something else. Thus to