A Week on the Concord and Merrimack Rivers
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~120.000 paraules · 550 passatges
Cita aquesta obra
- APAHenry David Thoreau. (n.d.). A Week on the Concord and Merrimack Rivers. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/a-week-on-the-concord-and-merrimack-rivers
- MLAHenry David Thoreau. A Week on the Concord and Merrimack Rivers. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/a-week-on-the-concord-and-merrimack-rivers.
- ChicagoHenry David Thoreau. A Week on the Concord and Merrimack Rivers. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/a-week-on-the-concord-and-merrimack-rivers.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El primer llibre de Thoreau, del 1849: el relat d'un viatge en barca de dues setmanes que ell i el seu germà John van fer el 1839, comprimit en set dies.
Context i història
El va escriure a la cabana de Walden, i el motiu real no es el viatge: John havia mort de tetanus el 1842, de sobte i horriblement, i el llibre es la manera de Thoreau de tornar-hi. Aixo no ho diu enlloc; el germa hi apareix nomes com «el meu company», i el dol es a tot arreu i a cap frase. Cada dia de navegacio serveix de fil per a digressions sobre l'amistat, la poesia, els llibres sagrats de l'India, el cristianisme i la historia dels indis de la vall. Va ser un fracas comercial complet: dels mil exemplars, en va haver de recomprar mes de set-cents, i va escriure al diari que tenia una biblioteca de nou-cents volums, dels quals set-cents els havia escrit ell. «Walden» va venir despues.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
farther than Sudbury, only to see how much country there is in the rear of us; great hills, and a hundred brooks, and farm-houses, and barns, and haystacks, you never saw before, and men everywhere, Sudbury, that is Southborough men, and Wayland, and Nine-Acre-Corner men, and Bound Rock, where four towns bound on a rock in the river, Lincoln, Wayland, Sudbury, Concord. Many waves are there agitated by the wind, keeping nature fresh, the spray blowing in your face, reeds and rushes waving; ducks by the hundred, all uneasy in the surf, in the raw wind, just ready to rise, and now going off with a clatter and a whistling like riggers straight for Labrador, flying against the stiff gale with reefed wings, or else circling round first, with all their paddles briskly moving, just over the surf, to reconnoitre you before they leave these parts; gulls wheeling overhead, muskrats swimming for dear life, wet and cold, with no fire to warm them by that you know of; their labored homes rising here and there like haystacks; and countless mice and moles and winged titmice along the sunny windy shore; cranberries tossed on the waves and heaving up on the beach, their little red skiffs beating about among the alders;—such healthy natural tumult as proves the last day is not yet at hand. And there stand all around the alders, and birches, and oaks, and maples full of glee and sap, holding in their buds until the waters subside. You shall perhaps run aground on Cranberry Island, only some spires of last year’s pipe-grass above water, to show where the danger is, and get as good a freezing there as anywhere on the Northwest Coast. I never voyaged so far in all my life.…