Cartes familiars
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 4 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~140.000 paraules · 657 passatges
Cita aquesta obra
- APAHenry David Thoreau. (n.d.). Familiar Letters [Cartes familiars]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/familiar-letters
- MLAHenry David Thoreau. Familiar Letters [Cartes familiars]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/familiar-letters.
- ChicagoHenry David Thoreau. Familiar Letters [Cartes familiars]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/familiar-letters.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
La correspondencia de Thoreau, editada per Sanborn el 1894: el Thoreau que escriu a persones concretes, i que sovint es mes calid que el dels llibres.
Context i història
Hi ha les cartes a Emerson, que va ser el seu protector i el seu problema; les que va escriure a Harrison Blake, un mestre de Worcester que li demanava consell moral i a qui Thoreau va contestar durant tretze anys amb el que son petits assaigs; i les de la familia. La carta mes coneguda es la que va escriure a Emerson quan va morir el fill petit d'aquest, i que sona freda fins que s'entén el que hi diu. Convé recordar dues coses: que aquesta es una edicio del segle XIX, feta amb els criteris d'aleshores, i que Sanborn era un editor amb la ma llarga —va retallar, va ajuntar i de vegades va arreglar—, cosa que la filologia posterior ha hagut de desfer.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
mentesque torpescunt. Canerem cum Horatio, si vox non faucibus haeserit,--Vides ut alta stet nive candidum Nawshawtuct, nec jam sustineant onus Silvae laborantes, geluque Flumina constiterint acuto? Dissolve frigus, ligna super foco Large reponens, etc. Sed olim, Musa mutata, et laetiore plectro, Neque jam stabulis gaudet pecus, aut arator igne, Nec prata canis albicant pruinis; Jam Cytherea choros ducit Venus imminente luna. Quam turdus ferrugineus ver reduxerit, tu, spero, linques curas scholasticas, et, negotio religato, desipere in loco audebis; aut mecum inter sylvas, aut super scopulos Pulchri-Portus, aut in cymba super lacum Waldensem, mulcens fluctus manu, aut speciem miratus sub undas. Bulwerius est mihi nomen incognitum,--unus ex ignobile vulgo, nec refutandus nec laudandus. Certe alicui nonnullam honorem habeo qui insanabili cacoethe scribendi teneatur. Specie flagrantis Lexingtonis non somnia deturbat? At non Vulcanum Neptunumque culpemus, cum superstitioso grege. Natura curat animalculis aeque ac hominibus; cum serena, tum procellosa, amica est. Si amas historiam et fortia facta heroum, non depone Rollin, precor; ne Clio offendas nunc, nec illa det veniam olim. Quos libros Latinos legis? legis, inquam, non studes. Beatus qui potest suos libellos tractare, et saepe perlegere, sine metu domini urgentis! ab otio injurioso procul est: suos amicos et vocare et dimittere quandocunque velit, potest. Bonus liber opus nobilissimum hominis. Hinc ratio non modo cur legeres, sed cur tu quoque scriberes; nec lectores carent; ego sum. Si non librum meditaris, libellum certe. Nihil posteris proderit te spirasse, et vitam nunc leniter nunc aspere egisse; sed cogitasse praecipue et scripsisse. Vereor ne tibi pertaesum hujus epistolae sit; necnon alma lux caret, Majoresque cadunt altis de montibus umbrae. Quamobrem vale,--imo valete, et requiescatis placide, Sorores.…