Diari 02, 1850 - 15 de setembre de 1851
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net · 2 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~140.000 paraules · 658 passatges
Cita aquesta obra
- APAHenry David Thoreau. (n.d.). Diari 02, 1850 - 15 de setembre de 1851. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/journal-02-1850-september-15-1851
- MLAHenry David Thoreau. "Diari 02, 1850 - 15 de setembre de 1851." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/journal-02-1850-september-15-1851.
- ChicagoHenry David Thoreau. Diari 02, 1850 - 15 de setembre de 1851. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/thoreau/journal-02-1850-september-15-1851.
De què tracta
El segon volum del diari de Thoreau: un any i escaig, ja despres de Walden, quan el diari es converteix en la seva feina principal.
Context i història
El diari de Thoreau es la seva obra de debo, i molt poca gent ho sap. El va portar durant vint-i-quatre anys, des dels vint fins gairebe la seva mort, i fa uns dos milions de paraules: mes de deu vegades tot el que va publicar en vida. No es un dietari intim ni un quadern d'esbossos: es un registre diari del que veia —quin dia va florir cada planta, quan es va glacar l'estany, quin ocell va tornar i quan—, barrejat amb pensament filosofic i amb pagines de prosa que son de les millors que va escriure. Els seus llibres en surten; aquest es el material del qual «Walden» es una destil·lacio. Les dades botaniques i de gel que hi va anotar durant decades s'estan fent servir avui per mesurar el canvi climatic, cosa que ell no podia preveure. AVIS: el catàleg te dos volums del diari, no el diari sencer.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
The Hindoos are more serenely and thoughtfully religious than the Hebrews. They have perhaps a purer, more independent and impersonal knowledge of God. Their religious books describe the first inquisitive and contemplative access to God; the Hebrew bible a conscientious return, a grosser and more personal repentance. Repentance is not a free and fair highway to God. A wise man will dispense with repentance. It is shocking and passionate. God prefers that you approach him thoughtful, not penitent, though you are the chief of sinners. It is only by forgetting yourself that you draw near to him. * * * * * The calmness and gentleness with which the Hindoo philosophers approach and discourse on forbidden themes is admirable. What extracts from the Vedas I have read fall on me like the light of a higher and purer luminary, which describes a loftier course through a purer stratum,—free from particulars, simple, universal. It rises on me like the full moon after the stars have come out, wading through some far summer stratum of the sky. The Vedant teaches how, “by forsaking religious rites,” the votary may “obtain purification of mind.” One wise sentence is worth the state of Massachusetts many times over. The Vedas contain a sensible account of God. The religion and philosophy of the Hebrews are those of a wilder and ruder tribe, wanting the civility and intellectual refinements and subtlety of the Hindoos. * * * * * Man flows at once to God as soon as the channel of purity, physical, intellectual, and moral, is open. * * * * * With the Hindoos virtue is an intellectual exercise, not a social and practical one. It is a knowing, not a doing. * * * * * I do not prefer one religion or philosophy to another.…