«Jo us vull parlar, fra Encelm, de la sabiesa de la llagosta, com aprés que l'estiu es passat elles trenquen la terra grassa, e hi fan un clot en lo qual meten llurs ous, e, havent-los més sota terra, se'n van e volen en altra part, lla on són la major partida devorades dels aucells e les altres per causa del gran fret e gelada moren. Mas aprés, quan la primavera es venguda e que'l temps es calt e humit (qui son dues causes generatives), encontinent los dits ous grellen e d'aquells naixen llagostes aixi petites que sembla que sien formigues de color negra. Aquelles comencen a menjar e rosegar les herbes, les ales creixen-los e volant van-se'n aprés llurs afers. Puys aquelles meten llurs ous sota terra, com ja vos he dit, e fan tot aixi com llurs precehidores, sabent que si leixaven los dessus dits ous sus en la terra serien guastats per lo temps de gelada e per lo fret, talment que gens no grellarien, ço que seria causa que llur nació seria en breu temps finida e exterminada del món. En aprés elles se governen e's conduhen totes sots un rey, e nulla de llur companya no gosa volar tro a ço que lo dit rey vola. Aytambé hi ha entre elles diverses ordinacions e costumes, a les quals, si qualcuna contravindrà, n'es greument punida. Aquelles massa serien llongues a recontar; perquè cercats altres rahons o proves per sotstenir vostra falsa opinió e haurets sobtana resposta, mas no parlets fins a ço que hajats pensat ço que devets dir e no porets fallir.»
Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, ja no'm cal llonch temps pensar sus ço que vull dir. Mas vós sabets assats, e ço es cosa palesa a tots, que les gents constituides en dignitat e noblesa mengen les delicades e sumptuoses viandes, e aquelles de menys dignitat o noblesa mengen les viandes grolleres e de menor sabor. Are donchs, nosaltres, fills d'Adam, menjam moltes precioses e delicades viandes, aixi com pa de bona e blanca flor de farina, grues, coloms, flaysans, perdius, becades, aucells de riu, agrons, cigonyes, anedes, aloses, capons, polles d'Indi e comunes, todons, palomes, tortores, e tota altra volatería; encara més cervos, cerves, cabirols, daynes, porchs senglars, llebres, conills, e tota altra selvatgina; cabrits, anyells, vedells, moltons, bous e diverses altres carns tant rostides com bullides, o en pa, en moltes e diverses especies e salses, aixi com es ara salsa blanca, salsa negra, salsa bisa, camellina, pebrada, vinagrea, agraç, salsa verda, mostalla, naps, alls, cebes, cols, porros, espinachs, lletugues, toronges e moltes altres salses, segons que a cascuna sort de carn se pertany. Aixi meteix dels peixos: estorions, salmons, truytes, llampreses, palayes, molls, raps, barbs, escorpes, oblades, tonyines, mabres, lluçons, carpes, persegues, tenques, çabogues, cranchs, anguiles e moltes altres viandes e maneres de peixos grossos e menuts. Quant es de nostre delitós e saborós beuratge, jo us declare que havem molts delicats e saborosos vins, en aixi com Malvasia, Romania, beuna, moscat, vins grechs e de Corcega, vernaça, rosset, brocàs e infinits altres vins blanchs e vermells fort sotils, forcegals, pruhents, aspres, plens de llecor, dolços e sechs, dels quals bevem a nostre plaer en tots temps de l'any, segons que la disposició e qualitat del temps ho requer e permet. E vosaltres, animals, no havets semblants viandes ne beuratges; no es ço assats suficientment provat que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran dignitat e noblesa que no vosaltres, animals? E a tot açò null hom qui ha usatge de rahó no pot ni deu dir al contrari.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, vós me fahets quaix riure jatsia que no n'haja talent. Bon hom de Déu, aon es vostre seny e la subtilitat que soliets haver.? Sembla que ja siats pus feixuch e pus taujà que no es un pagès. Vós cuydats llohar los fills d'Adam e'ls vituperats o'ls blasmats, com sia aixi que no podets haver les viandes que havets dites sinó comprant-les a gran preu de diner. E no podets haver lo diner sinó ab gran treball, dolor, tribulació e temença mesclada ab pena, mercadejant, batallant, navegant, cavalcant. Moltes e diverses vegades vos esdevé que volent agavellar lo diner vos morits e sóts negats, penjats, escorxats, escapçats, cremats, encalçats e empresonats, perdent membres, aurelles, mans e peus, e aprés que havets guanyat qualsque diners, sots en pus gran temor que no erets abans pensant com los guardarets, en quina sort los farets multiplicar, havent tostemps pahor e temença que no us sien tolts per la Senyoria. Vos leixats de pendre molts plahers e delitances per la temor qui es en vosaltres, dihent: — Si jo fas aytal cosa la justicia se porà adreçar a mi e fer-me perdre mon bé. — Aixi havets a soferir diverses vergonyes, injuries e despits, dels quals no us gosats venjar per temença de la justicia e pahor de no perdre los diners. E aprés, en l'altre món, havets a retre compte com los havets guanyat, ne en què'ls havets esmerçat e despesat. E si n'havets mal usat, anirets al foch infernal del qual jamés no porets eixir. E après que havets agavellat lo diner no podets encare haver pa de blanca flor de farina sinó ab gran mal, gran treball e suhor de vostra cara, car havets a llaurar, sembrar, segar, collir, batre e destriar la palla del gra, garbellar, moldre, pastar e coure al forn; e tot açò amb gran angoixa e treball. E aixi meteix a coure les altres viandes, asclant llenya, encenent foch, plorant per causa del fum qui entra pels uylls, picant, atriçant, passant, deixetant, prement e scalfant les salses e espècies per vós nomenades.»
L'ase diu a fra Encelm les viandes que'ls son propries «Fra Encelm, nosaltres menjam delicadament les viandes, com lo bon forment, l'ordi, civada, sègol, mill, faves, pèsols, llentíes, arroç e semblants sements. E quant es dels fruyts, nosaltres menjam rahims, figues, préssechs, mores, aubercochs, prunes, pomes, peres, cireres, magranes, llimones, melons e moltes altres bones fruytes de diverses sorts, e no menjam jamés sinó de les pus madures e de les mellors. E esdevé que quan vosaltres volets collir d'aquells fruyts per al vostre menjar, no trobats sinó los pus àvols e vells. E menjarem tot açò gojosament en despit de vosaltres sens que'n paguem malla ne diner. Vosaltres pagats e nosaltres menjam; vosaltres plantats los horts e nosaltres menjam los fruyts; vosaltres cavats los pous e nosaltres bevem l'ayga. Encare més, menjam moltes bones hortalices com cols, naps, lletugues, espinachs, e moltes altres sorts de les quals jo'm calle de pahor d'ésser massa llonch, e açò sens fastich ne treball de llaurar, sembrar, collir, moldre, pastar, cuynar ne encendre foch, e menjam cascun jorn tant com nos es mester, e lo romanent leixam a vosaltres qui'ns ho guardats fins al sendemà, e cal-vos que'n paguets la guarda als vinyaters, hortolans e altres guardians. Quant es de les altres viandes de carn e peix, e de les salses de què havets parlat, en despit de vosaltres, nosaltres, animals, en menjam moltes e diverses vegades abans vosaltres: aixi com fan cans, gats, rats, mosques, formigues, e açò per llur glotonia, car negun dels altres animals no'n voldria haver menjat. Jo us dich més encare, que per les diverses sorts de viandes les quals aprés grans penes menjats, vos sobrevenen moltes sorts de malalties, com febres quotidianes, terçanes e quartanes, mal de ventrell e de costat, mal de ronyons, ronyes, pohagres, hidropesia, gotes, còlichs, e soferits aytant de sorts de malalties com havets de viandes. E encare més, volent haver guarició de les dites malalties, vos cové de soferir moltes penes e turments: de faher entretall en vostres carns, cauteritzar ab lo ferre calt lo lloch del mal, beure aixarops, prendre porgacions de ruda e avol sabor, les quals vos fan tornar flachs, soferir sagnies, dietes, e vos cal abstenir dels desigs de la carn, e molts altres treballs, los quals serien llonchs de contar, dels quals nosaltres som exempts e assegurats. Donchs, fra Encelm, quina es la vida dels senyors? La nostra, no es pas sens treball o perill e reposada? Certes, ço es la nostra, e la vostra es tot al contrari. Perquè si havets altra rahó ultra la dessus dita, bé us servirà.»
Fra Encelm diu a l'ase «Reverent ase, l'altra rahó per la qual apar clarament e palesa que nosaltres som de pus gran dignitat que no vosaltres es presa dels grans plaers e copioses voluptats que havem en nostres alts, grans e amples palaus e cases, belles dances de diverses sorts de dames, per riure, cantar, sonar d'orguens, llahuts, harpes, guitarres, violes, violes d'arch, psaltiris, rabaquets, cornamuses, xeremies, corns, trompes, clarons, aldufs, flahutes, flaviols, caramelles, gralles, e moltes altres sorts e maneres d'esturments a les nopces, festins, banquets e aplechs; vestint belles vestedures, aornant-nos de moltes belles cadenes, imagens, empreses d'or e d'argent, ab molts bells joyells, ço es assaber: pedres precioses de moltes e diverses colors, qui semblen bé ésser coses dignes de senyors e no de vassalls. Jo us he donchs clarament provat ma opinió ésser vera, e que es rahonable que siam vostres senyors, e vosaltres siats nostres sotsmesos.»
Com l'ase prova a fra Encelm lo contrari de son dir «Sembla'm, fra Encelm, que sots un poch dolç de sal e vos leixats menar per vostra volentat desordenada: ço que proceeix de petit e debil enteniment. Mas jo no ho prench per tant en la mala part, e vos excuse, car sóts are e adés vell, e havets perdut la memoria. Bon hom de Déu, no sabets que'ls plaers dels quals segueixen-se'n plors e dolors no deuen esser apellats plaers? Com vos podets donchs gloriejar de ço qui no es als mas fum qui tantost passa.? Car vosaltres havets en lloch e canvi de la festa de noces, lo convit qui's fa quan sots morts per a soterrarvos; lla en lloch de riure hi ha plors; en lloch de goig, desplaer; en lloch de cançons, grans crits o complantes contra la mort; en lloch de les grans cases e somptuosos palaus havets estretes e petites fosses; en lloch de les cambres, presons; en lloch de les empreses, cadenes e cordes al coll; och e ver en lloch de bé esdevé-us mal e damnatge. Per què cercats altra rahó per provar vostra falsa opinió, car jo crech que poch n'haurets a trobar d'aci avant.»
Fra Encelm diu a l'ase «Nostre mestre l'ase, l'altra rahó per la qua nosaltres devem ésser vostres senyors e vosaltres nostres vassalls es que Déus nos ha donat Lley, e a vosaltres no; la qual Lley nos mana que façam bé, e que evitem lo mal. En aprés nosaltres fahem oracions e dejunis, donem delmes e primicies, fahem almoynes; e nos són venguts profetes e missatgers de Déu qui no són pas venguts a vosaltres. Perquè aquestes coses reten testimoniatge que som en dignitat de senyors e majors e vosaltres, animals, no havets res de tot açò.»
La resposta de l'ase «Fra Encelm: en multitut de paraules hi ha molta vanitat, talment que qui molt parla, sovint erra. E de fet pren-vos-en aixi. E tota via volets que vostres rahons sien confessades e rehebudes; eixament aon cuydats fer honor als fills d'Adam vós los carregats de vilania, vergonya e deshonra, per ço com gens no entenets ço que enantats e dehits. E tot aixi com vos estimats e us gloriejats de ço que Déus ha-us donada Lley e gens no l'ha donada a nosaltres, en açò vos fahets gran deshonra e vituperi, e a nosaltres gran honor, com sia en aixi que, si l'home fos romàs en l'estament que Déu l'havia creat, no hauria estat mester que Déu li hagués donada Lley, car Déus lo creà just, pur, innocent, e sens pecat; mas ell, transgredint lo manament de Déu, pecà: perquè ell fon encontinent punit e foragitat de paradís terrenal. Sos fills aytambé per enveja se mataren lo un a l'altre. En aprés feren lladronicis, rapinyes, falsos testimonis, adulteris, flastomies, fals juraments, e molts altres mals, vicis, abominacions e àvols pecats en tal manera que foren sodomites e homeyers: per tals coses ha estat necessari que la Lley vos fos estat donada puys que tals coses eren en vosaltres. Quant es de nosaltres, no n'havem neguna fretura, car tot aixi com Déu nos creà lo primer jorn, aixi som romasos fins a huy, llohant-lo e benehint sens cometre negún mal pecat. Perquè sguardats si açò es honor o vituperi, e si ab rahó vos devets llohar del fet que dehits. Quant és de les oracions per les quals pregats Déu que us perdó los pecats, ofenses e mals que fahets, nosaltres no n'havem nulla fretura, car no fahem mal ne pecat.»
Aci l'ase declara a fra Encelni lo dejuni que los fills d'Adam fan «Lo dejuni que dejunats, Déu vos l'ha ordonat, per lo pecat de glotonia, fahent-ho justament e aixi com se pertany; mas vosaltres no fahets com Déu vos ho mana, ans lo jorn de dejuni cometets molt pus de pecat per glotonia que no los altres jorns, car vos cal pus de viandes e d'exquisitats, e per dejunar un jorn n'esmerçats tres a omplir-vos e menjar a tot vostre sadollament. Car lo jorn d'abans lo dejuni vos dehits: — Menjam e bevem bé, car demà dejunar nos calrà. — Lo jorn del dejuni, dehits: — Menjam e bevem bé huy, car dejunam.— Lo sendemà del dejuni dehits: — Menjam e bevem bé huy, car ahir dejunàrem, — Tal dejuni, fra Encelm, no és bo ne just, ne aixi fet com Déu ho mana. E aixi aquell gran profeta Isaies en la persona de Déu dehia: — E es aquest lo dejuni (diu Déu) que jo he eslehit? — E veges que ell vol dir: — Certes no. Mas, vols tu saber lo dejuni que he eslehit? Parteix ton pa ab aquells qui han fam e fes entrar en ta casa aquells qui han necessitat e són malalts, donant-los de ço que Déus t'haurà donat. Veuràs ton prohisme tot nuu, e seràs tu per tot cobert? Car ço és ta carn, perquè tu no menysprearàs gens ton prohisme. Havent fet aixi, tu invocaràs Déu e t'exaudirà, tu cridaràs a ell e te dirà: — Veus-me aci. — Mas vosaltres, fra Encelm, no fahets res de tot açò a vostre prohisme, ans pus tost en dehits mal, e en parlats malament per gran trayció, car part denant riets e fahets semblant de voler-li bé: mas encontinent, part derrera, dehits mal d'ell, e'l detractats. E nosaltres, fra Encelm, no fahem res d'açò, ne no som llagoters, dihent bé e llohant nostres semblants en llur presencia, ne no som traydors dihent mal derrera d'ells.»
L'ase declara a fra Encelm los furts que los fills d'Adam fan «Los delmes, primicies e almoynes que fahets, ço són furts, e de ço que vos desrobats lo un a l'altre, tolent ço del llur de vostres semblants a abscost, alguna volta a palès e per força e fahent mal per fals pes, falses e deslleyals mesures, aplegats mal acquirint tot ço que podets; e vosaltres, malhaurats, qui aplegats e agavellats per aquells qui no us en sabran grat, ço és assaber per al marit de vostra muller quan serets morts, o per al marit de vostra filla, o la muller de vostre fill, los quals se donaràn bon temps ab los béns que'ls leixarets, e vosaltres retre compte n'haurets a Déu: mas, quant és de nosaltres, som nets d'aquests pecats e malvestats, ço qui es un grahó de senyoria.»
L'ase parla a fra Encelm dels profetes tramesos als fills d'Adam «Los profetes que dehits qui no són venguts a nosaltres, mas solament a vosaltres, ço és a vostre ahontament e vergonya. Car los profetes gens no son tramesos sinó per fer fer ço qui es bo, e evitar ço qui es dolent, tot aixi com diu l'Escriptura. E nosaltres no n'havem que fer: car, com jo us he dit, no fahem sinó tot bé, sens agreujar altri.»
Fra Encelm diu a l'ase «Quin bé es, senyor ase, que vosaltres fahets sens mal? Ço es cosa vera que les llagostes fan gran mal e damnatge als blats e fruyts, e aixi meteix molts altres aucells, aixi com cucales e corbs. Encare més: los rats fan damnatge a totes coses qui's menjen, e a les robes e vestedures; los cans e los gats roben les viandes; e lo llop e molts altres animals viuen de furts e rapinyes aixi com les guineus qui roben les gallines. Perquè vostre dir es fals.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm: me sembla que vós sóts un poch dolç de sal e lleuger de pès, ço es a dir que hi ha ben poch de saviesa en vós. Com sia aixi que los furts e mals que fan los fills d'Adam no'ls es gens licit de faher-los, e los damnatges que dehits que fan nostres animals dessus dits gens no són pecat envers Déu, ans los es permès e llegut de ço fer; car Déus los ha donat e ordonat vida en tals coses, e lo meteix diu Jesus Christ en l'Evangeli, parlant als homens: — Esguardats als ocells del cel, los quals no sembren ne llauren, e vostre pare celestial los apeixa e sadolla. — No devets, però, entendre, fra Encelm, que Déu los done a menjar ab la mà, mas ell vol dir que'ls ha ordonada vida e manera de viure, ço es assaber de les coses davant dites. Açò es una dignitat de grans senyors menjar e beure e gens no treballar com fahem nosaltres. Per què, bon home, jaquits aquesta fantasia, e tenits-vos per vençut, puys que no podets donar neguna rahó qui sia justa e vera.»
Fra Encelm parla a l'ase de les vestedures dels fills d'Adam «Senyor ase, un'altra rahó per què devem ésser vostres senyors, es per causa de les belles vestedures de seda que portem, així com de porpra, vellut, cetí, damàs, cotó, lli e llana, ben folrats d'arminis, marts, lludries, fusines, cervers e moltes altres materies, de les quals volent parlar de present, seria cosa fort llonga. Are, donchs, puys que tals vestedures no són sinó per als senyors, e vosaltres sots privats de semblant cosa, rahó e justicia volen que nosaltres siam senyors de vosaltres, e que siats nostres vassalls e sotsmesos.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, qui no sguarda denant sí, cau enrere. Aixi vos en pren: car vós parlats e no pensats a ço que dehits, en sguart que vostres paraules són totes contre vós, e cuydant-vos llohar, vos vituperats, car dehits clarament que sóts lladres e vos tenits per tals; tant sóts altat per vostra volentat desordonada, car, com sabets les pus nobles vestedures que portats o vestits són de seda e de llana. E sabets assats que'ls cuchs e animals qui fan la seda per llur gran industria e saviesa fan llurs cases de seda per en aquelles romandre, dormir e reposar, per estar caldament en l'hivern, per a guardar-se del vent e de la pluja, e per faher llurs ous dedins; e vosaltres los en tolets per força, robant-les per a fer-ne vostres vestedures. Posat, donchs, que la seda surt de llur cors, ells deurien pus tost ésser apellats senyors, e se'n deurien mills gloriejar e pus justament que on vosaltres qui la'ls tolets e rapits per gran lladronici.»
L'ase declara a fra Encelm la natura dels animals «Així es aytambé de la llana. Déu l'ha donada als animals per a guardà'ls del fret, del vent e de la pluja. E vosaltres la'ls tolets per força e en fahets vostres vestedures; vosaltres vos vanats donchs falsament d'açò; ço que pus tost deuriem fer entre nosaltres, retrahent a vosaltres, fills d'Adam, que vos donem per a vestir- vos; per mijà de les quals vestedures sots guardats del vent, del fret e de la pluja. Aixi n'es de les folraradures que dehits haver: car ço són pells de nostres animals les quals prenets e desrobats.»
L' ase declara a fra Encelm les penes que han los homens per a ells vestir «Mas Déus Tot-poderós, lo qual no leixa negun mal impunit, vos puneix de vostre malifet e furt en aquest món d'abans que'n l'altre, donant-vos molts treballs e torments: la dita seda e llana havent a rentar, nedejar, blanquehir, cardar, filar, devanar, torçre, ordir, teixir, tenyir e tallar, e milia altres treballs los quals serien llonchs a recontar, e dels quals haurets vergonya e ahontament contant-los. No sóts donchs gens ahontat de parlar-ne solament, llohant-vos de ço de què nosaltres per rahó deuriem haver la llohança? Perquè pensats altra rahó, e haurets tal resposta que jo us faré callar.»
Fra Encelm diu a l'ase «Mossenyer l'ase, encare més devem nosaltres ésser vostres senyors per aytant com havem reys, princeps, duchs, marquesos, comtes, barons, senyors, prelats, doctors, filosophs, presidents, consellers, advocats, procuradors, secretaris, notaris, rimadors, cantayres e llauradors. E aytals coses totes se pertanyen a senyors e no a vassalls tals com vosaltres, animals, sóts.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, un benifet no costa res: vós descobrits tostemps vostres mals volent-vos falsament llohar. Car nosaltres, animals, havem reys, senyors, oficials, cantayres e bells parlers, com vosaltres havets. E que'n sia aixi, esguardats les abelles com són totes sots l'obediença de llur rey, aixi com aci dessus vos he dit, e trobarets que Déu les ha creades ab un agulló per la defensa de llur cors, e ha creat llur rey sens agulló, per donar entenent que'ls reys e senyors deuen ésser misericordiosos e benignes, sens agulló de crudeltat e malvestat.»
L'ase diu a fra Encelm «Lo Rey nostre Senyor, que primer devem nomenar, es rey de tots nostres animals per sa gran valença, noblesa e magnanimitat de coratge. Ell es llarch e lliberal sens avaricia, e açò es clar e notori a tothom, e quan pren alguna vianda menja'n fort poch, e lo romanent menjen sos servidors e cortisans, los quals segueixen sa noble cort. Quant es de sa valença no es mester de parlar-ne, car ell tot sol escometrà milia de vosaltres, fills d'Adam, e vostre rey ensems, lo qual per temença no girarà ja solament sa cara. E quan vosaltres meteixos voleu lohar qualque fill d'Adam, dihets comunament: — Es valent com un lleó.»
L'ase parla a fra Encelm dels ocells e altres animals «Los aucells han aytambé per llur rey l'aliga; les formigues e les llagostes han llur rey com jo us he dit aci dessus: d'escrivans e notaris no'ns en cal gens, altrament n'hauríem aixi bé com vosaltres. Car tals gents no serveixen sinó per escriure los processos, plets, e qüestions qui tots jorns són entre vosaltres per los furts e rapinyes que exercehits e fahets los uns als altres, negant la veritat e sotstenint la monçonega; e nosaltres no fahem res de tot açò. Nosaltres havem aytambé molt bons arquitectes qui basteixen fort propriament: com les oronelles, vespes, e molts altres animals, los quals edifiquen llurs nius, cases e habitacions. De doctors, filosophs, rimayres e bells parlers n'havem assats; mas per ço com vosaltres no n'entenets llurs llenguatges en fahets escarn, tot aixi com fa lo christià del moro, e lo moro del christià, e de son parlar, e açò s'esdevé per ço com la un gens no entén l'altre. De la mateixa fayçó, altretant com vosaltres gens no entenets lo parlar o llenguatge dels animals, pensats que no hi haja neguna sciencia en ells. E us vull assegurar que totes les cançons que canten los aucells, aixi com papagalls, rossinyols, passarells, cardeneres, aloses e verdums, són totes fetes en ritme, e ben retoricament dictades, talment que si les entenguessets vos semblarien molt més sotils e mills ordonades que no són les vostres; nosaltres havem aixi meteix bons cantayres e musichs com los aucells sobre dits, dels quals vosaltres meteixos dehits quan volets llohar algun cantayre dels fills d'Adam:— Canta aixi dolçament que sembla un rossinyol.»
L'ase declara lo bon govern del Rey dels animals «Jo us vull ben dir e declarar, fra Encelm, que nostres reys són mellors e pus propris per ben governar llurs sotsmesos que no los vostres, e son pus misericordiosos ad aquells qui són sots llur dominació que no los vostres; car vostres reys no aymen llurs sotsmesos sinó per lo profit que trauen d'ells, així com són delmes, trehuts, talls, imposicions, gabelles e vitualles, e molts altres profits e utilitats que reheben d'ells. E per ço com per ells se defenen de llurs enemichs. E açò es un senyal de cupiditat e miseria, car la rahó vol que'l Rey, o Senyor, sia clement, pietós e misericordiós, just, fahent justicia en tot temps, qui es retre a cascun ço qui es séu, no desfreçant la justícia per avaricia, per favor, ne temor, guardant e acomplint tostemps ço que Déus vol e mana, qui es lo ver Rey dels Reys, e Senyor dels Senyors, aixi com són los reys dels animals segons que aci après vos declararé. Lo molt alt princep e rey dels animals es lo lleó, e sapiats que als ajusts, bregues, guerres e batalles ell es tostemps lo primer e's met sovent en perill de mort per ses gents, e açò per la pietat que ha d'elles; leixa'ls així bé ço que ells han, sens que vulla res haver pres d'ells, ne per llur propri grat ne per força. Aytambé vull-vos dir dels reys de les formigues e de les llagostes com són pietosos e misericordiosos en tots llurs fets e govern, sens que prenguen jamés null dret sus llurs gents. E aixi bé com los reys de les grues, per la gran pietat e compassió que ells han de llurs sotsmesos, ells meteixos fan l'aguayt de nit dementre que llurs gents dormen. E per semblant fan tots los altres reys dels animals, per ço com ells han pietat de llurs vassalls, e no usurpen ja més negun dret ni trehut, e no demanen jamés res a negú. Quant es dels servidors e oficials de vostres reys difunts, lladonchs que vostres reys novells entren en nova senyoria, ells fan deservey an aquells qui servien llurs pares, e'ls recompensen mal de llurs bons serveys fahent altres nous servidors, e ben sovint (a fi que la senyoria sia tota d'ells) maten llurs germans, oncles e parents, o'ls meten en presó, o bandejen perpetualment. E tement perdre la senyoria temporal, leixen anar e perdre la espírital. Mas entre nosaltres, animals, no fahem res de tot aço quan s'esdevé que un altre entra en novella senyoria. Per què cercats altra rahó per provar vostra falsa opinió ésser vera, e haurets resposta.»