Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, l'altra rahó que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no vosaltres, e per rahó devem ésser vostres senyors e vosaltres nostres vassalls, es per ço com nosaltres som fets tots a una semblança qui es semblant a l'unitat de Déu, lo qual es un tant solament, e vosaltres sots fets a infinides semblances e figures. Aixi Déu ha compost en nosaltres tres coses dignes de gran admiració.»
La primera meravella qui es en la semblança dels fills d' Adam «Lo primer punt es, que de cent milia homens o fembres gens no'n trobarets cinch o sis qui s'assemblen de cara; quant que tot ço qui es a la cara de la un es a la cara de l'altre, car ells han tots front, celles, palpebres, uyls, nas, llavis, barbes, e ab tot açò no s'assemblen los uns als altres.»
De la segona meravella qui es lo parlar «Losegon es que ells han tots llengua ab la qual parlen e canten. Emperò no veurets ja més que lo parlar e lo cant de lo un s'assemble al parlar e cant de l'altre: mas si algun d'ells ha un amich, coneixent, privat o familiar, lo qual sia en lloch aon ell no'l pusca veure e l'ou parlar o cantar, coneixerà qui ho farà, e'l nomenarà per son nom, sens que en açò ell defallga jamés.»
De la terça meravella qui es l' escriptura «Lo terç es que les lletres de les quals ells escriuen, son xxiij en nombre, e cascuna lletra ha sa figura o semblança: e si hi ha cent milia escrivans e que tots escriuen una meteixa cançó, jatsia que escriuen tots d'una tinta, e ab una meteixa ploma, encare ab tot açò jamés l'escriptura no s'assembla, ans cascuna escriptura serà coneguda de la mà d'aquell qui l'haurà escrita. E açò es una gran gracia que Déus nos ha feta. Car si tots los homens o les fembres s'assemblaven, molts mals e inconvenients se'n seguirien: car lo pare poria haver sos plers ab sa filla pensant que fos sa muller, o haver son fet ab la muller de son fill pensant que fos un'altra fembra. E aixi meteix farien mal les fembres rehebent en llurs cases altres que no llurs marits, e açò per què la semblança seria tota una. Lo un entraria en la casa de l'altre, e li emblaria tot ço que ell trobaria, e per aquest mijà tot lo món seria destrohit e desfet. Aixi meteix hom no sabria quin es lo Papa, o quin es lo Rey: car cascun, vestint-se de vestedures reyals o papals, se poria dir un Rey o un Papa, ço que'l poble no poria contradir o contrastar: e açò per la semblança qui seria tota una. Encara més: lo juheu no seria conegut del chrestià, ni lo sarrahí del juheu, e porien faher-ho ab les cristianes, e infinits altres mals se'n seguirien si tots los homens s'assemblaven al parlar. Car de nit hom poria trucar a la porta de qualcun qui seria absent, dihent: — Obrits, madona —; e llavors la dona, per la semblança de la veu de son marti, li obriria, e infinits altres mals e errors se'n seguirien que si jo'ls volia tots declarar ço seria cosa massa llonga. Aixi meteix de l'escriptura: si totes les letres s'assemblaven, un simple home poria escriure, en lloch e persona d'un rey, qualque lletra adreçada a un governador o catllar lo qual tindria qualque castell per aquell Rey manant-li, sots pena d'encorrer sa ira e indignació, que encontinent aquesta lletra reyal vista ell metes entre les mans d'aquell qui port la lletra lo castell que ell té en guarda, e que ell vengués presentar-se encontinent denant la reyal presencia. Och encara, escrivint en la persona del Papa, que la present vista, En Tal fós mès en possessió d'un tal bisbat o dignitat. Oltra e pus, se poria escriure, en la persona d'algun mercader, a qualque seu factor estant en Alexandria, o on se vulla que seria: — Que, la present vista e sens tota triga, tu dons e pagues tant de ducats a En Tal, los quals són per la valor que jo he ací rebuda d'ell. — De les quals coses esdevendria un gran mal, e per destrohir lo món en un any. Mas vosaltres, animals, no havets res de tot açò, ni d'aquestes meravelles, ans vos assemblats tots: ço es assaber, tots los lleons s'assemblen; tots los bous són semblants lo un ab l' altre; tots los moltons han qualque semblança entre ells; e per açò, entre vosaltres, lo fill fa sos fets ab sa mare, lo frare ab sa sor pensant que sia sa femella, per ço com tots s'assemblen en la cara e en tots los altres membres. E per ço com vos assemblats en la veu crit, quan lo fill de la vaca crida, encontinent la mare s'atança d'ell pensant que sia son mascle, e lo fill fa son fet ab ella pensant que sia sa femella; e tot açò esdevé per aytant com ells s'assemblen de crit e de veu. Tal es la fayçó dels cavalls e eugues, lleons e lleones. E en aquesta sort los animals pochs, aixi com cans, gats, rats, se conduhen. Apar donchs assats clarament que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no vosaltres.»
L'ase respon a fra Encelm e diu «Fra Encelm, sembla'm clarament que sóts fora de seny e que havets oblidat o mès enrere tota bona consideració: car per vostre oltracuydament vostres paraules són follies e fantasies, sens que entengats ço de què es qüestió. Car si vosaltres no sots tots d'una semblança, mas tots de diverses e quasi infinides volentats e llengues, aytambé sots dividits en una cosa, en la qual si fossets savis, o que hi hagués en vosaltres qualque discreció, deuriets ésser tots d'un acort, ço es assaber en la lley de Déu e en la fè de Jesus Christ son Fill en la qual devets ésser salvats. Mas ha-n'hi entre vosaltres de malvats, de juheus, de chrestians, de turchs, de sarrahins, de tartres e selvatges, e altres infinits, los quals no han ne entenen neguna lley, e noresmenys cascun d'ells diu e creu que té e segueix la veritat, e que tots los altres troben e segueixen la monçonega e falsetat; e d'açò jura e fa sagrament, e creu fermament que és aixi. Altres d'entre vosaltres leixen lo Déu Tot-poderós e adoren lo sol; los altres la lluna; altres les imatges e idoles d'or, d'argent e de pedres, les quals no han negun poder e no poden ajudar nullament ni ells meteixos ni los altres.»
Dels animals, los quals són tots fets en diverses semblances, e com són tots d'un pensament e volentat d'adorar un sol Déu qui'ls ha creat «Nosaltres ab nostres diverses semblances, tots en un acort e d'un pensament, crehem e adorem un sol Déu, lo qual nos ha fets. E ell ohint nostra bona e pura intenció nos dóna a beure e a menjar sens pena o treball de llaurar, sembrar e cavar pous; e vosaltres ab tal e així bella semblança que dehits haver per ço com no fahets ço que ell vol e comana, no us dóna a menjar ne a beure sinó ab gran treball e suhor de vostra cara. Donchs, fra Encelm, que vos sembla de pus gran noblesa e dignitat, de menjar e beure en leticia e repòs, o menjar e beure en treball e tristor? E quant es de ço que dihets de nostres veus, ab ocasió de les quals dihets que havem afer ab nostres mares e ab nostres sors, vós no sabets què us dihets. Car gens no fahem semblants coses per falta de coneixença, mas les fahem per ço que'ns es llegut e Déu no'ns ho ha vedat, e vull-vos-ho declarar, fra Encelm, aixi com podets veure per clara e manifesta experiença. Tots los jorns esdevé que en una nit cent o dos cents animals, vedells o cabrits, naixen e lo sendemà llurs mares van a la pastura, e llurs fills romanen a la casa; e sus a l'hora de vespres, al retorn de la pastura, jatsia que totes s'assemblen en llurs cares e llurs veus, tota vegada cascun dels infants va-se'n tot dret a sa mare, sens que sia mester que algú la'ls mostre, e gens no falliràn, ço es assaber que negun d'entre ells no s'adreçarà a altra sinó a sa mare. Podets donchs assats clarament veure que haver a fer-ho ab nostres mares e sors, no es pas per falta de coneixença que hajam; mas Déu la'ns ha donada mellor e pus perfeta que a vosaltres: car vosaltres, quant que no us assemblats en res, ans cascun ha sa semblança e veu tota diferent de l'altre, ço qui es cosa pus facil a coneixer, totavia quan naixets estats cinch o sis mesos que tots jorns vehets vostres pares e mares, mas noresmenys no'ls coneixets e no sabriets faher discreció o diferencia d'ells ab altres persones estranyes, mas apellats tots los homens que vehets, papa, e totes les fembres, mama, pensant que tots los homens són vostres pares, e totes les fembres vostres mares. Donchs, bon hom de Déu, quan voldrets parlar pensats-vos-hi bé primerament e gens no fallirets. E si havets altres rahons per provar vostra falsa opinió, metets-les enant, e haurets resposta.»
Fra Encelm diu a l'ase «Reverendissim ase, la rahó per a provar que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que vosaltres, animals, e que per justa rahó devem ésser vostres senyors, es que vos venem e compram, vos donem a menjar e a beure e vos guardam de calt e de fret, dels lleons e dels llops, e vos fahem medecines quan sóts malalts, fahent tot açò per pietat e compassió que havem de vosaltres. E null hom comunament no exerceeix aytals obres de pietat sinó los senyors envers llurs sotsmesos e esclaus.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, vostra rahó es de petita valor: car si per comprar-nos e vendre devem ésser vostres sotsmesos e esclaus e vosaltres nostres senyors, per semblant rahó e meteix dret los chrestians e los moros seràn sotsmesos los uns dels altres; mas açò no es sinó per força e usurpació, e aon la força regna lo dret e rahó no han negun lloch. E quant es de ço que dihets que'ns donats a menjar e beure, e'ns guardats de fret, de calt e de tots mals, vosaltres no ho fahets sinó pel profit de vosaltres meteixos: car nostre bé es vostre profit, e nostre mal es vostre dampnatge, e no ho fahets pas per pietat e compassió que hajats de nosaltres, mas ho fahets de temor que havets que no'ns muyram, car per nostra mort perdets los diners ab los quals nos havets comprat. E no beuriets gens de llet, ne menjariets gens de fromatge, de mantega, ni de mató; no hauriets gens de llanes per fer draps, ne d'anyines per faher folradures; ans morriets de fret, aniriets a peu, esi portariets les càrregues a coll com bastaixos sens nostra ajuda. E de ço que dihets que havets pietat de nosaltres, vosaltres prenets los anyells, vedells e cabrits, e'ls tancats separant-los de llurs mares, e'ls leixats morir de set a fi de beure llur llet, la qual Déus ha ordonat per llur peixement, e en fahets fromatge, jatsia que hajats fort bona ayga, e moltes e diverses sorts de vins que podets beure. Havets jamés vist, fra Encelm, esdevenir que alguns d'entre nosaltres, animals, beguenllet aprés que són deslletats e que no mamen més? Mas vostra glotonia e golafreria es aixi gran que hom noia pot dir ne suficientment contar: vosaltres sóts vells e menjats llet. Och e pus, ço qui es encare pijor, prenets los vedells, cabrits e anyells, e'ls matats e aprés los escorxats, e'ls pecejats, sofregits llurs freixures, e fahets bullir llur carn dedins l'olla, e la rostits en la presencia de llurs pares e mares, als quals fahets aixi per semblant rostint-los en la presencia de llurs fills, e ells callen e en gran pasciencia sofiren totes aquestes penes e crudeltats. On es donchs la pietat e la misericordia que vós dihets haver dels animals? Pus parlats e pus errats, e fahets gran vergonya a vós meteix. Car les gents vos estimen sabi e entès, mas, ohint vostres paraules, vos estimaràn foll e ignorant. Per què si havets altra rahó, diguets-la'm, e haurets resposta suficient, e potser tal que us farà callar e tornar mut.»
Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, un'altra rahó e prova que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran dignitat e noblesa que no vosaltres, animals, es que nosaltres som molt enginyosos a bastir cases, torres e palaus per habitar, fahent-los de moltes maneres e fayçons: rodons, quayrats e de totes altres formes e talls. E açò procehix de la gran sotilitat e prudencia de nostre enteniment, mas vosaltres sóts privats de tal cosa. E qui sab faher açò es digne d'ésser senyor. E al contrari: qui no fa o no sab faher tals e semblants coses, la justicia e rahó volen que sia jusmès e vassall.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm: aytant pus vós parlats, altretant demostrats vostra error, així com me sembla, e cuydant haver assats de saber, en sóts de tot en tot llunyat. Car si hi havia en vós rahó, o discreció alguna, veuriets palesament que tota la llohança que us donats de la mestria vos fahets gran follia de dir-ho, e me sembla, en veritat, que sots d'un fort rohí e feble enteniment, e açò es clar a tot cascun, per la pega llohança que us donats d'edificar, car fahent comparació de totes vostres obres ab les nostres, sembla que ço sia scarn.»
Com l'ase prova al frare tot lo contrari per vives rahons «Fra Encelm, no vehets donchs les abelles com en bona ordinació e sots un rey se governen, aixi com assats evidentment vos he dit e declarat aci dessus, e com elles fan e edifiquen llurs cases per compàs, les unes a sis cayres, les altres a vuit; adés a triangles, adés quayrades e aixi pus o menys segons que'ls es mester, e les edifiquen d'una sola materia, com es de cera? E los homens ja més no fan ni no poden faher llurs habitacions d'una sola materia: mas los cal sauló, calç, terra, ayga, pedres, fust, ferre e algeps. E encare aprés totes aquestes materies, han mester de martells, picots, regles, serres, destrals, esquayres, llimes, cordetes, e altres mesures e ginys, sens los quals no les porien bastir ne edificar. E les abelles nohan per res a fer de tot açò, tant es gran llur enginy e sotilitat, e no hi ha hom al món qui aixi gentilment e aixi compassades e mesurades pusca faher les cases com elles les fan d'una sola materia. Les aranyes fan aytambé llurs habitacions e palaus tot d'una sola matèria: ço es assaber, de bell fil, e tixen-les pus delicades de seda en diverses fayçons e a claraboya, llongues, quayrades, en triangles, rodones que sembla que sien crespells, ab moltes cordes e fils sens que hajen mester de fus, ne filosa, ne devanadora, ne torteres, ne cardes, ne sartre, ne tixador. E los fills d'Adam no poden, ne saben faher una alna de drap o de tela sens los dits enginys. Donchs, fra Encelm, quins son pus sotils en llurs obres: los fills d'Adam o nosaltres, animals? Certes (si no estats forassenat) vós coneixets clarament e bé que nostres animals són pus sotils de gran res que no són los homens. Mantinent donchs, jo'm callaré de pahor de donar enuig al molt alt e poderós Rey nostre Senyor. Car semblant cosa poria dir de les oronelles pertocant l'edificació de llurs habitacions, e dels altres aucells a fer llurs nius sus als llochs alts, tant propriament fets que semblen bé haver-hi aplicada tota l'art o sciencia de bona geometria e mesura. Per aixi donchs cercats altra rahó e pensats bé a provar altrament vostra falsa opinió.»
Fra Encelm diu a l'ase «Monssenyer l'ase: sens pensar-hi pus avant jo us provaré que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran dignitat e noblesa que vosaltres, animals. E açò per ay tant com menjam los animals de la terra, de la mar, e de l'aire, ço es assaber los aucells, de moltes e diverses sorts, d'on la cosa es clara e certa, que lo menjador es pus noble que no es la cosa menjada: perquè apar que som pus nobles que no vosaltres.»
L'ase respon «En boca closa, fra Encelm, no hi entra mosca. Bon hom de Déu, valdria-us més que haguessets la boca closa, que de parlar aixi oradament. Car per la vigor de vostra rahó, los verms serien vostres senyors, car ells vos mengen; aixi bé serien los lleons e voltors vostres senyors, e tots los altres animals e aucells, ab los peixos de la mar, car ells vos mengen, e los llops, los cans e molts altres animals consegüentment serien vostres senyors per la meteixa causa. E ço qui es encare pijor, los polls, pusses, xinxes, les llemenes, nadelles, briants e altres serien vostres senyors: car tots aquells mengen vostra carn. Diguets-me donchs, per vostra fè, si vostra disputa, qui es sens rahó que puscats donar ni assignar, es suficient.»
Com una mosca demana llicencia a l'ase de parlar «Aço dit per l'ase, vets-aci una mosca qui's llevà en peus, dihent a l'ase: «Molt reverent responent, jatsia que no'm procehisca de gran discreció de parlar sens que'n sia requesta, tota vegada per la gran temeritat, audacia e ambició que veig en aquest frare, no'm pusch estar sens que li diga qualsque rahons, per les quals, si ell ha poch o prou d'enteniment, coneixerà que'ls animals són de pus gran noblesa que'ls fills de Adam. Perquè us plaurà permetre que jo pusca parlar a ell.»
L'ase respon a la mosca «Madona mosca: sots lo bon voler del Rey nostre Senyor, vós e tot altre animal qui sabrà donar o assignar alguna rahó, per la qual pusca apareixer que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que'ls fills d'Adam, que l'haja a donar e proferir mantinent.»
La mosca diu «Fra Encelm, jo no dich ja los pus honorables, nobles e grans animals, mas encare los pus petits e malastruchs, són de pus gran dignitat e noblesa que vosaltres. E primerament vos diré de nosaltres, mosques, de les quals no fahets nulla estima e no'ns prehats res: e aquesta es la prova.»
La primera prova de la mosca «Lo principal e pus gran Senyor de vosaltres, fills d'Adam, es lo Papa, l'Emperador e lo Rey. E quan les grans festes venen, ells se vesteixen e habillen de riques vestedures de seda, com porpra e vellut; e's perfumen de diverses bones olors, com ambre gris, algalia, almesch e altres, e llavors en gran ergull los sembla que al món no hi haja honor, ne noblesa pus gran que la llur. E llavors que ells han tanta de gloria, nosaltres, mosques, sortints de la sutzura e havents les mans horreues e sutzes, e los peus emmerdiçats, nos metem en la barba de vostre Papa, Emperador o Rey, e lla'ns torcam e eixugam nostres peus e nostres mans emmerdiçades. E après si'ns vé en volentat de pixar o de cagar, nos cagam e pixam en llurs barbes e vestedures. E llavors sentint lo Papa, Emperador, o Rey la olor de nostra merda que havem mès en llurs barbes, diuen a llurs servidors qui són alentorn d'ells:— Sentits aquesta pudor que jo sent? — E responen de no; e no sab lo pobre que nosaltres li havem emmerdiçat la barba. Donchs, fra Encelm, quin vos sembla que sia de pus gran dignitat e noblesa: nosaltres qui cagam e pixam en vostres barbes, e dels Papes, Reys e Emperadors, e nos torcam les mans e'ls peus emmerdiçats en llurs barbes e a les vostres, o los fills d'Adam? Certes vós sabets e coneixets bé que nosaltres, mosques, qui som dels pus malastruchs animals qui sien al món, som de pus gran noblesa e dignitat que no sots entre vosaltres. Quant més encare deuen ésser donchs los pus nobles e grans animals de pus gran noblesa e excellencia que no vosaltres? Certes, qui haurà dubte en açò es poch sabi.»
Lo randell diu a l'ase «Aprés que la mosca hach parlat, llevà's en peus un petit randell, lo qual dix al frare: Fra Encelm, la llenga gens no ha os, e si'l trenca ben gros; aixi vos en pren. Car parlats e dihets moltes folles e temeraries paraules contra los nobles animals no cuydant res dir: mas ço'ls es un aixi gran desplaer, que ells voldrien pus tost haver tots los ossos e membres trencats que no ohir vostres paraules, les quals, certes, porten la ensenya de poch saber.»
La rahó e prova del randell «Bon hom de Déu, si nosaltres qui som dels pus petits animals qui sien al món, vencem e sobrepujam vostres Papes, Reys, Emperadors, e altres grans Senyors, quant en pus farien los altres grans e nobles animals? Car nosaltres entram en llurs cambres en despit d'ells, e contra llur volentat, cridant quan ells volen reposar, no leixant-los dormir, mossegant-los, bevent llur sanch fins a ço que'n siam sadolls, e fahent-los tant de despit picant-los e mossegant, que moltes vegades, per lo gran despler que ells prenen de nosaltres, donen-se ells meteixos de grans bofets cuydant-nos matar, e llavors volant nos escapam. E aprés retornam tant de vegades com nos plau e tro a ço que siam plens e sadollats de llur sanch, que solament no's poden defendre de nosaltres. Donchs, bon hom de Déu, callats-vos e contentats a vostre molt reverent responent, car segons vostra rahó dessus dita, que lo menjador es pus noble e de pus excellent dignitat que la cosa menjada, apar assats clarament que nosaltres som pus nobles e pus dignes que vosaltres, car nosaltres menjam e bevem vostra sanch: perquè apar clarament e manifesta vostra opinió e fantasia ésser falsa e no vera.»
La xinxa diu a fra Encelm «Fra Encelm, dix la xinxa, nosaltres aytambé en despit de vosaltres estem e habitam en vostres cases, palaus e cambres, dedins les colgues, llits, banoves, matalafs, cobrellits, coixins e llençols; e menjam vostra carn, e bevem vostra sanch, e cagam en vostres barbes e robes una merda pus pudenta que la vostra, e no'ns podets vedar o empatxar de faher-vos totes aquestes coses. En aixi podets coneixer e veure clarament en quina estima vos tenim, e quant vos preham. Car si us prehassem ne poch ne prou, gens no'ns cagariem sus a les barbes. On es, donchs, vostra noblesa de la qual fahets tant gran menció? Sembla'm e a vós meteix deu semblar, si volets dir veritat, que nosaltres, animals, som de pus gran noblesa que no vosaltres fills d'Adam.»
Lo poyll diu a fra Encelm «Aprés que la xinxa, tot en callant-se, fon asseguda, un poyll se llevà en peus, fort gros e gras, dihent: «Fra Encelm, nosaltres menjam vostra carn e bevem vostra sanch, e de les vostres mullers e infants, e dormim en vostres vestedures, llits, llençols, e cagam en vostres cabells e barbes, les omplim de llemenes, e vosaltres no fahets res de totes aquestes coses a nosaltres, animals. Apar donchs, e ço es una cosa tota evident e clara, que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no vosaltres.»
La pussa parla La pussa parla «Aprés que'l poyll hach acabat sa paraula, llevà's una puça denant fra Encelm, dient: «Tot en aixi com nostre cosí germà lo poyll vos ha dit, aixi vos dich jo que nosaltres, en despit de vosaltres e contra vostra volentat, dormim en vostres llits e bevem vostra sanch. E per a fer-vos pus gran despit vos entram a les orelles talment que no us leixam dormir ne reposar, e vos emmerdam los llençols; vosaltres fahets les bugades, e'ls rentats a fi que sien bells e nets. Quina vos sembla donchs pus gran noblesa: la nostra, qui no voldriem haver cagat sinó en llençols bells e nets o en vostres camises, o la vostra, qui cagats a les secretes pudentes que us fahets? E per la gran pudor vos tapats lo nas per la gran abominació que n'havets. E après cal a vosaltres meteixos tolre la sutzura de les dites secretes; e nosaltres gens no rentam nostra sutzura, mas vosaltres, com a nostres servidors e esclaus, rentats ab bell lleixiu e sabó los llençols e camises on nos havem cagat e devem cagar. Es donchs assats clar e notori que nosaltres som de pus gran dignitat e noblea que no vosaltres.»
Lo briant diu a fra Encelm «Aprés que la puça hach parlat, se llevà en peus un briant parlant per gran ardiment, dihent: «Fra Encelm, lo comú proverbi diu: — Si vols que digué bé de tu, no't cal dir mal de negú; — e aixi pe'l contrari: — Si tu diràs mal d'algú, pitjor en serà dit de tu. — Per ço que entre vosaltres, fills d'Adam, dihets que jo só poca cosa e valch encare menys, totavia nosaltres, qui som los pus petits animals del món, som de pus gran prouesa e valor que no vosaltres. Que aixi sia la cosa es clara, que nosaltres entram e correm dedins vostra carn, e per la gran pruija que us donem, vos gratats e us fregats en sort que moltes vegades vos escorxats e esgrafinyats vostra carn, e no us podets guardar ne defendre de nosaltres. Es donchs assats notori e evident que entre nosaltres, animals, som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres.»
Lo cuch dels queixals diu «Aprés que'l briant hach parlat, llevà's un cuch dels queixals dihent-me aixi: «Fra Encelm, vós sabets assats quants de treballs e molesties havem-vos donat l'any passat: talment que us havem leixat ben poch de dents dedins la boca. Per què aixi com per experiença havets esprovat per vós meteix, sabets que'n semblant cas fahem encare pitjor tots jorns a vostres propris Reys, Emperadors e altres grans Senyors, donant-los tant d'enfelloniments e dolors que no'ls leixam dormir ne reposar. E per la gran e extrema dolor que'ls fahem, moltes vegades desigen la mort. E per qualsevulla medecines que ells prenguen no poden ja més gorir, fins a ço que'ls facen arrencar. E en aquesta manera los fahem estar sens queixals e sens dents en la boca. Per la qual cosa ells perden la meytat del plaher del menjar, car ells masteguen les viandes ab gran pena e treball, e no poden menjar sinó viandes molles, qui'ls es gran despler e malinconia, de la qual no's poden defendre de nosaltres. Apar donchs manifestament que nosaltres havem pus de sobirania sobre vosaltres que no vosaltres sobre nosaltres. E per consegüent som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres. Responets sus are, si ço que jo e mos companyens vos havem dit es ver o fals. Car per cert no sóts aixi gros ni rustech d'enteniment que no ho conegats.»
Fra Encelm pensa e diu en sí meteix «Aprés que haguí ohit les paraules dels dits set animals, jo fuy fort torbat, e mig fora de seny, vehent clarament llurs proves ésser veres, e, no havent què dir contra aquelles, jo'm diguí en mi meteix: «Jo he bé stat poch avist e encare menys sabi que no'm só donat per vençut a l'ase pus tost, que mantinent a palès me calga donar e tenir per vençut d'aixi malastruchs, malhaurats e mesquins animals com són los set dessus dits, car encara es lo dit ase de pus gran honor entre nosaltres, fills d'Adam, que no són los davant dits animals. Com aixi sia que la pus gran part dels Profetes cavalcaven dessus asens e someres: com lo profeta Balaam, e sus un ase estava la benaventurada verge Maria fugint ab Joseph e Jesus Christ en Egipte per la temença d'Herodes. Och e pus, nostre Senyor Jesus Christ fill de Déu eternal, entrà sus un ase en Jerusalem. Donchs, per totes aquestes rahons, hagués estat mellor e pus honorable per a mi que jo'm fós donat per vençut a l'ase, que de present per forma e vigor de rahó cal que'm dongue e tingué per vençut als set animals davant dits.» De la qual cosa jo vinguí a suhar d'angoixa, e del gran destret que jo endurava, no podent contendre ne contredir. Volent donchs donar-me e tenir per vençut als set animals pochs davant dits, e pensant-me la resposta que devia fer, l'ase proferí e dix-me les paraules següents.
L'ase parla de bell nou a fra Encelm «Fra Encelm, me sembla ab vostre continent que hajats son e que vullats dormir. Vós havets ohit les paraules dels nostres set animals petits: jatsia que no hajats a respondre sinó a mi e a mes rahons. E per si vos resta alguna altra rahó per a provar vostra opinió, digats-la'm mantinent e haurets suficient e vera resposta.»
Fra Encelm diu aquestes paraules «Encontinent que jo haguí ohit les paraules de l'ase, jo fuy semblant d'un hom qui retorna de mort en vida, e de mortal malaltia en sanitat: e'm semblava que ço fós un angel que Déus m'hagués tramès, e diguí-li en així: «Senyor ase, la rahó per la qual nosaltres som de pus gran dignitat e noblea, es que quan morim entram en Paradís, al qual lloch havem gloria infinida; e vosaltres, animals, no havets res d'açò, car quan vostre cors mor, vostra anima mor aixi ensems; e no havets resurrecció ne gloria e açò es un gran grau e dignitat de senyors. Apar donchs evidentment que ma opinió es vera e no falsa.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, un mal entenedor gira les paraules al revers. Aixi fahets vós: llegits l'Escriptura e no l'entenets. Car, com diu lo savi Cató, fra Encelm, que llegir e no entendre, ço no es llegir mas es desprear lo bé. Vós sabets bé que Salamó, qui ha estat lo pus sabi qui ja més haja estat entre'ls fills d'Adam, diu en son Ecclesiastes, cap. iij: — Qui es aquell qui sab si les animes de les eugues e altres animals devallen a baix? — Com si volgués dir: — Null hom no ho sab, sinó aquell qui les ha creades. — E vos assegur, fra Encelm, que vostre parlar es poch sabi en açò. Volets determinar ço que Salamó met en dubte, parlant sabiament.? E quant es de ço que dihets que entrarets en Paradís aprés la resurrecció, així anirà la pus gran partida de vosaltres en infern al foch eternal e perdurable, aon verament ja més lo foch no cessarà, ne los vius no morràn, aixi com diu l'Escriptura. E desitjarets que fossets morts al ventre de vostres mares; e poch de vosaltres aniràn en Paradís, car aixi diu l'Evangelista Sant Matheu, capitol vintè, dihent:— Que molts son apellats, e pochs elets. — E Daviu lo profeta, al psalm quinzè, diu: — Senyor Déus, qui serà aquell qui habitarà en ton tabernacle? (ço es assaber, en Paradís.) — Respon Déu: — Aquell qui camina sens macula, ço es assaber, sens pecat, — aixi com som entre nosaltres. Si havets donchs alguna altra rahó per a provar vostra falsa opinió ésser vera, diguetsla'm, e haurets tal resposta que jo us faré callar.»
Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, l'altra rahó que som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres, es que nosaltres som fets e creats a imatge e semblança de Déu, e vosaltres no. E açò es un gran e superlatiu grau: per la qual cosa es sant e just que nosaltres siam vostres Senyors, e que vosaltres siats nostres sotsmesos e vassalls.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, qui molt parla, sovint erra: aixi vos n'esdevé, e cuydats haver vençut la qüestió per la susdita rahó, ço es assaber, que vós dihets que sóts fets a imatge e semblança de Déu e nosaltres no. No sabets pas que vostres pecats repugnen a ço que dihets.? Bon hom de Déu! Pensats vosaltres, fills d'Adam, que Déu sia fet a vostra semblança? Ja a Déu no placia, car Déu no ha ne testa, ne uylls, ne boca, ne mans, ne peus, e encare més, ell no es corporal: mas vós, frare, vos fundats sus aquella autoritat qui es en Gènesi, que Déus diu:— Fahem l'home a nostra imatge e semblança. — E sens null dubte es ver e no hi ha què dir en açò: mas vós no ho entenets ne sabets com se dega entendre. Noresmenys, jatsia que jo no haja stat als estudis de Paris, ne a Bolunya, com vós, jo us ho declararé mantinent molt palesament si vostre feixuch esperit ho pot entendre o compendre. Obrits donchs mantinent les orelles, havent esguart a mes paraules, e veurets com se deu entendre la dita autoritat.»
L'ase declara com al cors de l'home hi ha dotze conduhits a semblança dels dotze senyals «Sapiats, fra Encelm, que los filosophs diuen e afermen que l'home deu ésser apellat petit món, e aixi lo nomenen en llurs llibres, e açò per aytant que, com ells dihen, troba's en l'home tot ço qui es al gran món, ço es assaber al cel e en la terra: car tot en aixi com al cel hi ha dotze signes, aixi meteix en l'home trobarets dotze conduhits. Primerament dos a les orelles, dos als ulls, dos al nars, un en la boca, dos a les mamelles, un al melich, e dos a les parts jussanes.»
Aci l'ase parla dels quatre elements