§ Sobre lo.lxviii. que comença Deu per la sua potença, diu frare Encelm que aço deasus dit segons la sua sentencia cove que axi sia, mes que deu beneyt tot poderos es sobre totes coses, qui les ha creades, el sol pot revocar aço que no sia.
§ Sobre lo.lxviiii. qui comença La mia proffecia, diu frare Encelm que axi com ha dit dessus, si deu beneyt no revoca les sentencies e judicis de les planetes, cove aquelles coses sobre scrites se seguesquen, segons son posades.»
«COBLES DE PROFECIES DE FRA ENCELM» § O Babilonia, tu Barcelona.
En tu florint l'arbre de la superbia Sera son fruyt la jornada cella Si penedint deu beneyt no't perdona.
§ Mostrar t'a deu alguns orribles signes; Semblant fara a les tres veines Del teu comtat, per mal e per roynes Los confondra, e d'aço son dignes.
§ Deu poderos tot penedir spera.
Penedint te, d'ell auras indulgencia.
Si que fas ta alta eminensa Si trametra com Sodoma la fera.
§ Ton mal vendra de març o de satembre A mija nit, tu estant adormida.
Per lamps e trons seras spaordida, Vulles-te donques per penitencia rembre.
Fi de una proffecia.»