ra pau, e per consegúent a tota comunitat e a la cosa pública.
Nota encara que Roma és interpretada frangens magisterium, Ço és, trencant magiste- ri, Car nengun magisteri ne raó ne bona doc- trina no ha lloc entre ells, qui los primers maestres, ço és, los sants apòstols principals e llurs successors han perseguits e martiri- sats, e llurs prínceps han a lleja mort extermi- nats, llurs bons estudis antics tots dissipats e llurs grans obres e fama e nom de bons hò- mens de si foragitats. E per tal, los jueus anti- gament, com faien menció dels quatre empe- ris principals del món e tractaven del darrer, ÇO és, del de Roma, tostemps l'apellaven ze- quam, Ço és, malvat, preveents ja en esperit aquestes gents malvades a les quals la dita ciutat havia a venir.
No contrastant, emperò, açò, nota bé ací que, així com és dit damunt altra vegada, per res que dit haja no vull negar que los romans no hagen haiits alguns bons hòmens, savis e notables en temps passat, emperò tants són estats, e són encara, los mals, que los bons passats no són estats bastants a cobrir les pla- gues dels mals. E per raó de açò havem a dir d'ells ço que sentim, per tal que tot lo món se guard d'ells així com de la mort, e que res que ells diguen no és digne de neguna acto- ritat, e per consegiient no deu ésser res al'le- gat d'ells en res de bo.
60 Francesc Fiximents E finalment, sapiats que, exceptat que han creença en la fe, ni les virtuts morals, jamés no les volgueren tan poc com ara, e sens com- paració se governaven millor en temps que eren infels que despuis que han rebuda la santa fe catòlica. Car com dit és, en aquell temps faien grans coses e hagueren molt ex- cel'lent hom, així com davall diré, mas ara tot llur fet és vengut a no-res. E així es devia seguir, segons que monsènyer sant Benet pro- fetà e posa-ho sant Gregori en lo segon llibre del seu Dial/ogorum.
CAPITOL VII Qui ENSENYA QUINES COSTUMES E MANERES DE VIURE DEUEN SERVAR AQUELLS QUI VOLEN CON- SERVAR PAU E CONCÒRDIA EN LA COSA PÚBLICA Per ço que dit és, apar que tota comuni- nitat fundada en la santa religió crestiana és sobiranament apta a mantenir e conservar lo bé de la cosa pública, e açò principalment en quant la santa religió enseny e preica unitat, e amor e concòrdia, així com a principals fo- naments seus.
Per raó de açò nos ensenyaren los antics que, per conservació de aquesta unitat, de- vien los hòmens amants la cosa pública IO 20 25 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 6I tals costumes observar qui conservassen unitat e amor e no provocassen algú a ira ne a bre- ga. E per tal, escrivint de aquesta matèria Es- Cipió, segons que recita Salústius (libro UI), dix així: Ego trado uobis regnum firmum si bo- ni eritis, et imbecille si mall, e vol dir aitant: ela comunitat del regne qui jo us lleix serà a tots ferma si vosaltres sots bons, e si sots mals no porà durar vostra senyoria ni la co- sa pública perseverar en bon estament:.
Sobre les quals paraules nota lo comenta- dor e diu àixí:.Atén ací e veuràs qual és la bo- nesà dels hòmens qui fan mantenir la comuni- tat en bon estament e conservar la cosa públi- ca. La primera és no amar màssa à si mateix ni les sues coses, car tothom qui ha lo cor franc e liberal a tirar-lo a tota cosa de bé on se vulla, aital hom és comunament dispost a sos- tenir pacientment injúries e a ésser cortès, e dolç e amorós a tot hom, e és afable e graciós e de bones respostes als altres e qui sap dis- simular los defalliments dels altres en són lloc e temps, les quals coses conserven sobirana- ment la cosa pública, e lo contrari la dissipa de tots punts.
La segona cosa, diu aquest Comsitellon que pertany a bonesa de aquell qui vol con- servar la cosa pública e la comunitat en bon estament, sí és cque l'hom no sia massa ser- vent ni exquisitiu dels pecats dels altres ne en ço que a ells no pertany, mas que peu eixut 62 Francesc Eiximenis passe sobre los afers dels altres sinó aitant com conciència el força al contrari, O zel dis- cret sobre la conservació de la cosa pública. Així com si algú destroia la comunitat, llavors no es deu per res callar, ans ho deu presta- ment manifestar ab fervor discreta en son lloc e en son temps, ab manera sàvia, en altra ma- nerax, diu aquest comentador, cio et consell que sovint quan veges que no veges, e quan Oges que no oges, mas tingues lo consell de l'Eclesiàstic que diu així (VI capitulo): De re quae te non molestat, noli certare, e vol dir: de la cosa que no et toca no te'n vulles entra- metre si vols viure en pau.
eLa terça cosas, diu aquest actor, eque tingues fre en la llengua, especialment con- servant-la en les seglients costumes e nodri- ments. Ço és, que null temps no digues a nen- gú son desplaer en la cara, ne faces ofensa. Guarda't de reportar paraules sobiranament, car qui açò fa no és hom de recapte, ans en- senya que és minyó insensat. Així mateix te guarda de vituperar o de maleir, o de mena- çar a persona que no sia sots tu posada, e fuig a bregues així com a la mort. Tostemps sia cortesa ta resposta al foll e al sensat, e ai- xí apagaràs lo foc de llur malícia o almenys la refredaràs. Null temps no vulles trufar ab injúria d'altri si vols que la tua trufa sia pla- sent a tots. No diràs paraules lleges ni vils, per tal que no et faces tenir per Vil, ne faces IO 15 20.
25 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 63 menysprear a tu e ta promenia, e tota ta doc- trina e bons ensenyaments. Servaràs fins a. la mort secret a tu comanat per qui es vulla, e guarda't en temps de fúria que no el vulles manifestar ca, Car ço ensenyarà quanta és ta virtut e ta bonesa. E si est hom de valor, tos- temps seràs verdader en ta paraula per tal que no defraudes negú ne faces a tots tenir- te per no negú.
cLa quarta sí és que tostemps sies apare- llat a vençre ta furor com vinga e sia pus fort ta virtut e prudència que nota passió, e fer t'ha Déus gran honor entre los hòmens del món. No sostengues que negú parle mal ne faça deshonor a qualsevol altre en la tua presèn- Cia, Si es vol sia amic o enemic, ni sostendràs escarnidors de negú en tot poder, e semblant servaràs als enemics. Car faç-te cert que aques- ta quarta doctrina ha ensenyat a la fi de molts hòmens, qui molt eren famosos, qui es valien poc e havia en ells poca virtut e poc de bé: car lo hom qui virtut o civilitat ha en si, gran honor fa a si mateix a dir tostemps bé de son amic e de son enemic, e aquells qui ho oen ne són molt bé edificats, e majorment com no solament sofir que mal sia fet a nen- gú en sa presència, ans esquiva ab vigor que davant ell no sia dit mal per res. No vulles ésser lloat per tostemps de totes tes obres, ans escientment fes bé als altres amagadament, car aquesta bonesa Déu la revelarà un jorn a 64 Francesc Eiximenis gran glòria tua. Ama cortesia, e trobaràs qui la't farà. Sies coneixent en benifets rebuts e tostemps los prea més que no valen, car la voluntat del donant deus prear sens mesura. Null temps no faces retret de benifet que fet hages, car gran vilania és fer-ho.
eLa cinquena cosa és que sobiranament esquius ergull, qui, segons lo Savi, desperta bregues e vituperis, e enveja, e ira ma- res són de guerres e de bregues,. É pensa tos- temps:2, diu aquest doctor, eque concòrdia e pau són conservació tua e de les tues coses en ànima e en Cos2.
E diu que ab tant zel los antics servaven aquesta concòrdia, que, per tal, les multituds elegiren sobre sí un príncep, considerant lo dit de Aristòtil qui diu, en lo XII llibre de la Metafísica, que unitat de príncep savi té en concòrdia les sues gents. E pensa't, encara, que, ço que diu la Santa Escriptura que per pecat dels pobles sofir Déu multiplicació de prínceps, per raó de açò esquivaven sobirana- ment aital multiplicació elegint-los en lo me- nor nombre que podien e solament aitants com lo regiment de la cosa pública ne havia necessaris.
E nota ací ab quanta art e diligència los passats zelaven la concòrdia e pau de la cosa pública, car sàpies que per tal que los prín- ceps no trencassen lleugerament pau ni cer- Cassen guerres, servaven aquest estil, que si 20 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 65 l'algun príncep contra l'altre movia guerra, abdosos personalment havien tots sols entrar en camp, e així s'havia a finar llur questió: que aquell qui havia victòria consentien ab- dues les parts e li satisfeien a sa intenció e a sa volentat, e, per tal, llavors comunament no faia guerra u contra l'altre.
E de açò mateix parla així Valèrius (li- bro, IV capitulo II) molt graciosament do- nant exemple de Menèlio e Lèpido, qui eren enemics, emperò com foren ensemps, llavors se concordaren sens colp e sens altra contesa. E io mateix n'he vist que faien grans mena- ces e meravelles de si mateixs, qui quan eren en lo camp sol no es movien ne s'acostaven a llur contrari.
Sant Agostí, així mateix (en lo V llibre De la Ciutat de Déu, en lo XIV capítol), sí parla de aquesta matèria, dient així: eLa cosa pú- blica més e mills se ha a mantenir ab bones Costumes que no ab armes., È per tal, diu (en lo primer llibre, capítol XXXIV), que deia Escipió, famós príncep romà, que la cosa pú- blica de Roma no estava ferma per fortalesa e bellesa de murs, puixs que los bons nodri- ments e costumes anaven a terra. E semblant diu libro II capitulo II, e per tal posa ell ma- teix (en la sua V epístola) que los prínceps es- pecialment deuen ésser entesos a corregir males costumes, per tal que la cosa pública e ells mateixs no peresquen. E diu que bones 6 66 Francesc Etximentis Costumes són fundades en bones e degudes amors, no aquelles que lo poble comú desitja, vol e requer, mas aquelles que volen pocs hò- mens elets e virtuosos. Segons que posa Poli- Cratus (libro V capitulo III, alguns, per mal ús de molts, se pensen que males costumes sien bones, mas, diu aquest, no atenem als molts, car diu lo Salvador: Mul/l: sunt uocati, pauci vero electi, e vol dir que molts són los apellats a bé a fer-ho de fet, e a posar-ho en obra pocs.
Per totes les damunt dites coses apar que lo primer fundament de la cosa pública és concòrdia e unitat, la qual ensenya sobirana- ment la santa religió crestiana. Per què apar clarament que crestianisme és estament sin- gular e apte a conservació de la cosa pú- blica.
CAPITOL VIII COM LO BON REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA RE- QUIR QUE LES LLEIS SIEN FETES EN FAVOR SUA E QUE SIEN BEN OBSERVADES PER TOTS Requer encara la cosa pública per conser- vació sua, que sia ordenada e regida per no- bles e profitoses lleis, e aquest és lo segon seu fundament principal. E per tal deus ací 25 30 0) I5 20 25 30 Regiment de la cosa pública 67 saber que posa lúl'lius (en lo primer llibre de la sua Rethorica), que los jutges tostemps deuen girar les lleis a conservació de la cosa pública, car per açò són fetes principalment. E així com medicina no és feta per profit del metge, (ans) és solament per procurar salut al malalt, així la llei no deu ésser feta per profit personal del príncep ne d'altre en particular, mas per profit de la cosa pública, la qual molts nafren u tots, si doncs lo príncep, qui deu ésser lo bon metge, no s'estudia que ab bones lleis e ab bones costumes la torne a sa- nitat, ço és en bon estament. Semblantment diu sant Ambròs (homelia prima de l'Exame- ron). E per tal que nostre Senyor Déu sia fa- vorable als observants les lleis, deuen les di- tes lleis ésser fundades en caritat e en justícia, e llavors aquells qui volen mal fer, no es po- den escusar sots ombra de la llei. No res menys, que és sobirana abusió que la llei, que deu ésser regla directiva a l'hom per anar dret en veritat, e deu entendre principalment a la honor e glòria de Déu, que ella sia contra la llei divinal e sia precipitant e derrocant l'hom en tot mal.
E deus ací saber que alguns, aimants llur propri profit, així fermament observen tota llei e costuma que els sia lucrativa en guanyar di- ners que per res no la lleixarien, per bé que sia contra caritat, com, emperò, ells sàpian que cascuna aital llei sia cassada per santa Mare 68 Francesc Eiximenis Església (així com apar), e ells així mateix sien tenguts a restitució de quant prenen per vi- gor de aquella corrompuda llei o costuma mala.
Deu encara moure los hòmens a observan- ça de les lleis, e fur e de bones ordinacions la dignitat e noblesa de bona llei, car si de les lleis de què posa aquell gran filòsof Demòste- nes és exaltació de la cosa pública, així ma- teix posa Papinianus (libro Il, De natura de home) que condició de vera llei és que ella e per ella sia en la cosa pública destrucció de crims e persecució d'escelerats, declaració de l'enteniment dels hòmens, així que ella sia a tots mirall de veritat e retgla de justícia i ferm fundament de tots qui amen la comu- nitat. l Per raó de açò, a dar major actoritat a la llei, deu ésser observat en la llei ço que da- munt és dit, ço és que ella sia fundada en la llei de Déu. Car diu sant Agostí (in libro De Ciuitate Dei) així: Omnium legum est inanis cen- sura nisi diuinae legis ymaginem gerat, e vol dir que nenguna llei no ha nenguna valor, ans és vana e Cassa Si no es concorda O no ix de la llei de Déu. Car diu la saviesa de Déu (Prouer- Giorum, VIII) que per ella és, ço és, per les lleis regnen los reis, e aquells qui fan les lleis, per ella, qui és llei de nostre Senyor Déu, conei- xen e jutgen la valor de llurs lleis. È quant la llei és aital com dit és, lladoncs se deu estret 15.
25 30 290 25 30 Regiment de la cosa pública 69 servar en la cosa pública. E en servar-la bé vol e requer que los majors la serven primera- ment e diligentment, e llavors los menors han paor de fer lo contrari e entenen a observar- Ja quant veen que los majors ho fan.
Llegim que com lo rei de Aragó en Pere digués a un servidor seu que ella va la llei on vol lo reix, respòs un savi hom al rei, qui era present, e dix: 4Hoc, mas no deu ésser rei qui no té la llei e no serve aquellas. È aques- ta manera tingueren los prínceps passats. Car així estret les servaren personalment, que si mateixs o altres per cars que fossen, donaven a tant grans penes si per ventura fessen lo contrari que era maravella a tot hom qui ho veia.
Recompta Valèrius Màximus (libro secun- do, capitulo sexto) de un gran hom de la ciutat de Roma qui havia un fill qui, per adulteri que lo dit fill havia fet, havia a perdre los dos ulls, e lo pare volgué que la sentència aques- ta passàs avant o almenys lo pare perdés la un ull e lo fill que perdés l'altre.
Semblantment llegim de Trajà emperador. Ne Saúl, rei d'Israel, no volgué perdonar la mort a Joanatàs fill seu, per tal com havia tren- Cat son estatut e son manament (Primo Regun, decimo quarto capitulo), sinó que lo poble per força ho obtenc. E els emperadors antigament havien aital llei que si algun cavaller eixint-se de la host sua esvaís los enemics, e els vencés 70 Francesc Eiximenis —— EE O no els vencés, ell devia pendre mort pus que ell havia trencada la llei imperial.
Deu ésser encara la bona llei servada per tal com ella delliura los ignocents, així com dóna a entendre lo apòstol sant Pau (Actuum vicesimo quarto), e poneix aquells qui fan mal, majorment a la cosa pública. Car punir aitals és gran justícia e misericòrdia, segons que havem dit, e lo contrari és cosa molt pe- rillosa, així com havem Proueròiorum decimo septimo, on havem així: Qui zuslificat prauum et condemnat iustum, uterque abominabilis est apud Deum, e vol dit que aquell qui justifica lo malvat e aquell qui condamna lo just, cas- CÚ és a nostre Senyor Déu abominable. Apar ací, doncs, com observació de justa llei és co- sa misericordiosa e necessària. E viure sens lleis és de les grans abusions del món, així com llegim en lo Llibre de les dotze abusions, on diu així: Duodecimus abusionis gradus est Ppopulus sine lege, e vol dir que lo dotzè grau de abusió és quan lo poble viu sens llei. Raó és, car llavors lo poble és sens cap e sens tot regiment e govern e així Com a oOve- lles sens pastor, e per consegúent llavors cau de tots punts, e ve a perdició la cosa pública tot així com la nau pereix qui no ha govern, e les ovelles van errant e caen en mans dels llops car no han pastor qui les regeixca.
IO t5 20 25 20 25 30 Regiment de la cosa pública 71 CAPITOL IX CoM LO BON ESTAMENT DE LA COSA PÚBLICA REQUER QUE LOS MAJORS OBSERVEN LES LLEIS PRINCIPALMENT E nota ací, en especial, ço que dit és da- munt de observació de la llei quant als majors, que si los majors serven primers les lleis e los menors temen no observar-les, e los mals hò- mens e los celerats llavors se'n corregirien enans. Per tal diu Salamó, (Sapientiae, D: Vir- tus probata corrigit insipientes, e vol dir que virtut aprovada és fortalesa, e observança de les lleis, quan és trobada e posada en lo regi- dor, aquella corregeix poderosament los folls per vergonya e per temor.
prec-te que em digues qual hom és en lo món, per poc seny que haja, que no tema trencar la llei o lo estatut o Cons- titució que veu observar a son senyor en- tegrament e pura e sens nenguna re- preensió. Cert, no pens que negú que seny hagués digués lo contrari. E aquesta fon la raó per què lo Salvador nostre ço que mana- va de aspredat als altres, primerament ho faia en si mateix per obra. È així ho diu sant Je- rònim en una sua epístola, dient així: Absit 72 Francesc Eiximents quod Dominus asperitatis aliquidiuberetin seruis quam prius in suis non recipit factis, e vol dir que no plàcia a Déu que nostre Senyor Jesu- Crist jamés manàs res als seus deixebles qui fos de aspredat o de pena, sinó ço que pri- merament observava en si mateix. Ell és aquell qui deia a sos deixebles, e a nós en persona llur, ço que és escrit (lohannis, XIII capitulo): Exemplum dedi uobis ut sicut ego fe- ci ita et uos faciatis, e volia dir així, parlant a la comunitat crestiana: Exemple vos he donat que així com io he fet, així ho façau vo- saltres,. É nota ací que los majors no són sinó exemple e mirall dels menors. Si doncs d'aquells d'on deu eixir llum d'aquells, ix fum, pensar-te pots quanta irreverència de nostre Senyor Déu és aquesta e quanta pro- vocació d'errar al poble e de quant menys- preu e penes són dignes aquells qui açò fan.
Per raó de açò diu sant Gregori en lo seu Pastoral, dels mals regents, així: Praelati tot mortibus digui sunt quod proditionis exempla ad subditos transmitunt, e vol dir que los pre- lats e mals regents la Església crestiana, de aitantes morts són dignes com han dats de si mateixs mals exemples als altres. E la raó per la qual sant Gregori los repute dignes de morts, sí és car los mals per llur mala vida provoquen los altres a pecar e fer obres dig- nes de mort davant nostre Senyor Déu, e ai- Xí destroeixen, e confonen e obscuren, quant 20 25 30 IO 5 20 25 30 Regiment de la cosa pública 73 ———— en ells és, les vies de salut als altres, e els fan pecar e errar llejament. /(Com se porà abste- nir de furtar e de tiranejar lo cavaller o lo no- ble hom envers los vassalls quant veu que lo rei O lo gran prelat fa semblants Cert, grans armes pren a fer semblant per la mala obra que veu fer a los majors.
Aitals grans homes són apellats persegui- dors e enemics de Déu e de la cosa pública. E per tal, diu ell mateix (en lo Pastoral) aitals paraules: Meme 1n Ecclesia plus nocet quam qui peruerse umens nomen uel gradum sanctita- lis habet, Runc emim propter reuerentiam pra- dus siue status corrigere nmullus praesumit, et func culpa vehementer in exemplum extenditur dum pro reuerentia ordinis peccator Ronoratur, e vol dir així: que negú no fa pitjor a la san- ta religió crestiana que aquell qui és en dig- nitat e en grau de presidència e de honor e viu en mal estament. E és la raó aquesta, car diu que aital hom negú no el gosa corregir ne rependre, per la qual cosa ell peca pus lleugerament, e ab aitant les sues males Obres noen més als altres, com ell faent aquelles és pus honrat que los altres ab sa mala vida.
E que açò sia veritat atén e veges qual és al món que no cuit fornicar o furtar deguda- ment quant veu que un gran hom e notable, així Com un gran bisbe, o rector, o religiós furta e comet fornicació sens tota paor e ver- 74 Francesc Eiximenis gonya. E veges a ull que així és, car si tu re- prens de sos mals algun hom simple criminós, ell té respondrà e dirà tantost: adPer què io no puix aital cosa fer, si lo bisbe, o lo rei, o lo batle, o aital religiós ho fax, Vet com la mala vida del gran hom és via de fer semblant als altres o pitjor. No res menys, encara apar que senyor que no serva sa llei no aprova sa llei, ans la tinga per nul- la pus que servar no la vol, e pren-li'n així com al lleó, qui totes les petjades davant desfà ab lo rossegar de la coa. Així aquests tot quant proposen davant los altres destroeixen ab llur mala vidà, ne aitals ab cara serena poden re- pendre los faents contra la llei, car poden dir aquells la paraula que dix lo nostre Salvador Jesucrist en semblant matèria així com llegim (Lucae quarto): Medice, cura teipsum, ço és a dir: eTu qui volsa mi metjar, metja primera- ment tu mateix,. E per ço tota llur preicació e zel en favor de la llei és escarn e a menys- preu de llur persona, car diu sant Gregori: Cuius uita despicitur restat ut eius praedicatio contemnatur, e vol dir que aquell la vida del qual és menyspreada, segueix-se que ell per força sia poc preat en sa preicació e correc- ció e en totes ses paraules. Per què, a gran vergonya dels grans senyors crestians, llegim dels infels passats que per tal que les lleis profitoses a la cosa pública se observassen milis, no perdonaven a ses pròpies persones, 20 25 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 75 ne a fills, ne a mullers, ne a nenguna creatu- ra, e fos qual se volgués qui fes contra la llei, ans incontinent era punida segons la rigor de la llei e llavors la cosa pública se mantenia noblement e estava en sa valor e en sa virtut.
CAPITOL X Qui POSA EXEMPLES DE ALGUNS ASSENYALATS BARONS QUI FEREN GRANS COSES PER TAL QUE LES LLEIS FOSSEN OBSERVADES A confirmació de la damunt dita sentèn- Cia podem entendre alguns notables exemples d'alguns barons qui en favor de llurs lleis mos- traren grans nobleses e fortalesa. E primera- ment de Moisès, cap dels jueus, qui feu lapi- dar aquell qui contra llei divinal havia collida llenya en dissapte (així com apar Numeri, XV, de servar les lleis). Semblantment, (el és al'le- gat damunt, qui llegim (Primo Regum, XIV) de Saúl, rei de Israel, qui no volgué perdonar a Joanatàs, fill seu primogènit, qui havia passa- da sa ordinació, ans volia que morís sens tota misericòrdia, sinó que lo poble per força lo delliurà.
Llegim, així mateix, de Trajà, emperador, qui son fill volgué occiure per tal com havia mort un infant qui guiava una fembra orba, e 76 Francesc Eiximenis a la fi, com per contrast del poble no pogués fer que morís, ordenà que guiàs la fembra or- ba mendicant, així com l'infant mort la solia guiar. Així mateix recompta Valèrius Màxi- mus (libro VÍ, capitulo VI) e és ja al'legat da- munt, d'aquell gran senyor lo fill del qual ha- via comès adulteri, per la qual cosa, segons la llei, devia perdre los ulls, e lo dit pare, per tal que la rigor de la llei fos servada, volgué que lo fill perdés la un ull e lo dit pare, així com era una cosa ab lo fill, que en perdés al- tre, e així fon satisfet a la llei.
Ítem llegim que Escipió Marcus, com ha- gués feta llei molt profitosa a la cosa pública, per tal que la dita llei tostemps estigués ferma e duràs, demanà de gràcia al Senat de Roma que sa llei estigués fins que ell fos tornat de allà on anava. E com li fos atorgat, eixís de la ciutat e jurà que null temps d'aquí avant ell no hi tornaria, e açò per tal que la dita llei null temps no fos revocada.
Ítem llegim de aquell famós conseller ro- mà apellat Brut, qui feu abduis sos fills oc- ciure, e açò per tal com eren notables esvai- dors de les lleis fetes en favor de la cosa pú- blica.
De aquesta matèria trobàreu coses fort al- tes en los Llibres dels Macabeus, e aquí tro- bareu lo zel de aquell honorable Matatias (li- bro primo capitulo segundo et libro ll capi- tulo IV et capitulo VI), d'aquell reverent 20 25 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 77 Eleazar, et (capitulo septimo) de aquells glo- riosos set Írares qui per zel de les lleis divi- nals prengueren mort dient així: Parali su- mus, magis mori quam patiamur leges Dei prae- uaricari, ço és a dir: eAparellats som enans morir que no trencar les lleis que nostre Se- nyor Déu nos ha donades. E generalment aquesta costuma era antigament entre los ro- mans en temps que ells senyorejaven lo món, que neguna persona que hagués comès con- tra la llei no podia escapar per nenguna via del món, e fos qualsevol e d'onsevol.
E per aquesta raó a significar, recompta Egídius (libro secundo) que lleis fetes per aquell famós cap de lleis apellat Solon foren escrites en post de fust, e algun/els despuis ne foren escrites en llaunes de ferre, així com en- cara apar en Roma, e tot açò faien a donar a entendre que la llei, així com a ferre, deu és- ser reputada fort e inmutable, e defesa fort- ment ab força fins a la mort. È raó ho aporta que així sia fet, per quant la llei és mirall de veritat e regla de justícia, qui són coses sobi- ranament forts e qui tostemps a la fi vencen e triunfen sobre tota cosa qui els sia contrària, així com dix Zorobabel (segons que llegim Esdrae, tertio et quarto). Deia sant Agostí (epístola quinta) que aquella ciutat és de Déu en la quàl veritat regna e es regeix per la llei de caritat, e la manera és en veritat, ço és fermetat tanta que veritat ni caritat no hi 78 Francesc Eiximenis poden jamés perir, ans eternalment e sens fi duren.
CAPITOL XI COM LOS MALS REGENTS DESTROEIXEN TOTA LA COSA PÚBLICA Mas en lo temps present així és caiguda tota la cosa pública per los mals regiments dels prínceps e dels regents, que neguna llei que facen no pot durar, ans de continent la lleixen perir per llur negligència o la revo- quen per llur poca virtut e inconstància, e, si es té, tendran-la contra los menors e no con- tra los majors. È fan de la llei tela d'aranya, que no pot retenir res que sia fort, mas reté mosquits e coses sens força. Vet què fa defa- lliment de consciència, e poca virtut e forta- lesa, e poca amor a la comunitat, e ésser afe- minat e sens neguna bonesa, e ésser moll, e fred, e tèbeu en tota res de bé.
Per tal, llavors quand los simples veen que los regidors lleixen així perir les lleis, deuen-los-ho dir ab fervor, servada reverència totstemps, e lloc e temps. É així ho feu sant Pau ab molta fervor, segons que llegim Actuum vi- cesimo tercio, on llegim que dix a aquell pre- sident qui el faia assotar: 4 EZ Lu sedens iudi- Cas me secundum legem, et contra legem iu- 20 25 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 79 bes me percutiò, e vol dir així al dit presi- dent: Ab quina cara pots mi fer assotar contra la llei, tu qui.seus en aqueixa cadira per mantenir la lleièx Quasi que digués que gran confusió feia a si mateix que ell fos en cadira de dignitat per mantenir la llei e que ell fes contra la llei. Car la llei romana mana- va que nengú ciutadà de Roma no fos asso- tat, e lo dit president faia assotar lo gloriós sant Pau, qui era ciutadà de Roma, per la qual cosa lo reprenia sant Pau, raonablement, car lo president aquell faia obra públicament no de regent mas de minyó e de hom igno- rant, com qui no sap la llei.
Per què sàpies que com la comunitat ve en aitals regidors, lladoncs ella jau de tots punts a terra, car llavors los regidors són així com a minyons sens enteniment, en mans dels quals és posat juí a gran destrucció de la comunitat e a gran menyspreu de justícia, així com diu Filon (Sapientiae, duodeci- mo). E per tal dix Salomó (Ecclesiastices, de- cimo): Vae terrae cuius rex est puer, ço és que malaita és la terra de la qual és rei un minyó. Car llavors és senyal que nostre Senyor Jesucrist vol aquella comunitat de tots punts gitar a terra e aportar-la a no-res,. puix que Ell lleixa lo regiment en mà de ho- me sens enteniment e sens consciència, així com és lo minyó, qui res de açò no ha.
En açò especialment pots veure clarament 80 Francesc Eiximenis que nostre Senyor Déu entén a disipar la co- munitat aquella a qui dóna aitals regidors, que com ells facen aitants mals com se volen e a qui es volen e, ultra açò, lleixen perir les lleis de tots punts, emperò no és hom al món qui, per neguna cosa, covinent remei hi puixa dar. Raó és, per què no s'hi pot dar con- sell, car llavors lo regidor serà foll e insensat, e per consegiient tot hom s'hi pert ses pa- raules, com diga lo Eclesiàstic (XXII: Cum dormiente loquitur qui narrat stulto sapien- tam, e vol dir que ab hom durment parla qui a hom foll diu paraules sàvies. O serà afemi- nat e moll e es regirà per fembres e per al- tres persones semblants a ells mateixs o pi- jors, e (quel no han vergonya, ne execució ne virtut en sos afers: o curarà de coses inútils. E impertinents a sos afers o a son regiment, e així dels altres empatxaments infinits, que hi seran tants que de tots punts lo regent aquell dolent serà inapte a tot regiment, e per con- seguent llavors la oblivió de la llei ve e pro- ceeix de l'adolescència del regidor, de què es segueix finalment lo principal, ço és, destruc- ció de la cosa pública. E açò volgué dir Job quan dix (capitulo XXIIII): Propter peccata o populi regnauit ypocrita, ço és que per lo pe- cat del poble permet Déu regnar hipòcrit o hom ab tal detalliment que per son mal regi- ment tota la cosa pública és perduda: car així com nafra de cap és mortal a tot lo cos, així IO" 20 25 30 IO" 20 25 30 IO 15 25 30 Reglment de la cosa pública 81 dolència de regidor aporta ab si mort de tota la comunitat.
E per tal ha ordenat santa mare Església que tots los preveres en lo cànon de la missa preguen a nostre Senyor Déu per los princi- pals regidors del món, ço és principalment per lo papa, per lo bisbe e per lo senyor rei, per tal que la comunitat crestiana no caiga per los llurs pecats. E és profitós e fort meri- tori consell a cascú de pregar a nostre Senyor Déu tostemps en especial per la cosa pública e per lo príncep de aquella, així com per lo cap d'on ha a venir aprés Déu bon estament a la cosa pública. De aquesta matèria, si a Déu plaurà, direm llongament davall quan parla- rem dels regiment dels prínceps.
CAPITOL XII QU:I ENSENYA LO TERÇ FONAMENT DE LA COSA PÚBLICA, E ÉS MANTENIR RIGOROSAMENT JUSTÍCIA Lo terç fonament principal de la cosa pú- blica sí és que sia regida per dreta justícia. La raó per què lo profit e lo bon estament de tota la comunitat requer que sia regida per justícia, sí és, car de justícia, així com de ve- ra virtut ix tot lo lligament, e sosteniment e fortalesa de la cosa pública, així com veuràs 7 82 Francesc Eiximenis si atens ço que diu Tul:li (libro primo De O/7- cits, Capitulo VI). È diu: Quod ixstitia est virtus quae communi utilitat: seruata dat unicuique quod suum est, e vol dir que justícia és virtut aital que, servat primerament lo profit de la cosa pública, dóna a cascú ço que seu és. Per les quals paraules pots veure com justícia prin- cipalment guarda al profit de la comunitat e puis entén a fer bé a cascú en particular, car del profit comú se segueix profit a cascú de la comunitat en quant són membres de la co- sa pública.
E si tu vols veure per quina manera justícia guarda lo profit comú, atén com ho ha decla- rat sant Benet en un sermó de l'Avent, on diu: cjustícia, per tal quant ensenya dar a cas- Cú ço del seu e ço que li pertany, per conse- glient ensenya de dar a cascú ço del seu e ço que li pertany, e semblantment ensenya de dar a cascú, ço és als majors, honors e re- verència e obediència, als eguals amor e ajuda en son cas, e suportació e paciència als menors, pietat, consell e endreçament segons possibilitat de la persona justa, les quals coses per tots servades, roman la cosa pública alta- . ment governada. E per tal, deia Aristòtil (en lo quint llibre de les Éfigzes) que justícia és virtut així maravellosa que les esteles del cel no s'hi deuen acomparar.
Per raó de aquesta cosa, los romans li fe- ren temple e ídola per donar-li especial honor, 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 83 segons que diu sant Agostí (en lo primer lli- bre De doctrina crestiana, cap. V). E per aquesta mateixa raó conclou sant Agostí (en lo segon llibre de la CiuZat de Déu, en lo XIX capítol), e diu que sens justícia la cosa pública no pot ésser jamés ben regida ne go- vernada, ans diu que dix Bèl'lius que no ha res al món que tant sia contrari al bon ésser de la cosa pública com és defalliment de jus- tícia. Per què sant Agostí en lo quart llibre de La Ciutat de Déu diu així: Remota tustitia, quid sunt regna nisi latrociniar, e vol dir que, si justícia defall en lo món, no són altre cosa los regnes e les senyories sinó lladronicis e roberies. Per tal dix Tul'li (libro primo, capi- tulo VI) que tanta era la virtut de justícia, que ella guarda contra tots los mals e dóna a tots vida de tot bé. Car temor de justícia fa segurs a tots los treballants en mar e en terra, fa los solitaris estar sens paor, als pobills e a les viudes desemparades dóna ferma esperan- ça, los celerats fa fugir, e tots los mals faents espaventa, tots los bens faents alegra, hoc en. Cara, a confirmació de sa fortalesa, fa que no solament fortifica la cosa pública, ans encara, per sa gran valor e noblesa, fa durar la com- panyia dels lladres, car si llur príncep no ser- va justícia en distribuir les coses furtades, los altres lo lleixen o l'aucien, així com de fet se veu per clara e manifesta experiència.