Pàg. 49 r. 18. —El text és de l'Esis/ola ab Gàla- fas, III, 19. El Dotzè no refereix aquest text a l'Epistola ad Thessalonicenses ni esmenta per res l'Epistola ad Hesichium (P. L., XXXIII, epíst. 217, col. 899), en la qual no hi ha res del que li atri- bueix Eiximenis.
Pàg. 50 r. 12. —En aquesta època eren frequents els atacs als romans. Són particularment virulents en el Somuium Uiridarii, compost en 1376, proba- blement per Felip de Maizières i que tingué una gran difusió. (Veg. Salembier, Da grand Schisme d'Occident (ed. 1925), 9.
Pàg. 52 r. 26. —Sembla que es refereix a la Ciufal de Déu, lib. V, cap. XVIII, (P. L., XLI, col. 165).
Pàg. 53r. 25. —Es deu referir a la Tabula jiuris de Martí de Troppau, polonès, dita Martiniana. (Veg. Ehrle, Hist. bibliot. romanorum Pontifecum, 1. Recensio avinion. 1369, nS. 1094, 1711, etc.) o, més probablement, al C4ronicon pontificum el imbera- forum, Conegut per Chroxica Martiniana.
Pàg. 53 r. 28. —així que tots los qui són, C.
IQO Francesc Eiximenis Pàg. 54 r. 3. —aquesta és de tanta pravitat, C.
Pàg. 55 r. 7. —Excidio Urbe, C. (Conf. Migne, P. L., XI, 715 i De Ciuitate Dei, llib. III, cap. XIX, (P. L., vol. cit.).
Pàg. 57 r. 8. —Epístola de Sant Pau als romans, cap. VIII, vers. 31.
Pàg. 56 r. 22. —Hom ha atribuit a un tal Hegesip una traducció llatina i un arranjament de l'obra de Flavi Josep (aquell nom n'és una defor- mació). Sembla que cal atribuir aquest treball, fet en la segona meitat del s. IV, a Sant Ambròs. El text esmentat es troba, entre les obres del dit sant doctor, en Migne, P. L., XV, 2237 i 2238.
Pàg. 66 r. 1. —En l'edició del Dotzè manca tot aquest paràgraf.
Pàg. 60 r. 12. —Diàlegs de Sant Gregori, llibre II, cap. XV (P. L., LXVI, 162.)
Pàg. 62 r. 28. —o al menys la refrenards, C.
Pàg. 64 r. 17. —Aristolelis opera (ed. Lió, II), 1406. Metafisica, Mib. XII, cap. X.
Pàg. 65 r. 8. —Es refereix segurament a P. Emili Lè- pid i a Fulvi Flaccus. (Veg. Valeri Màxim, llib. IV, cap. II).
Pàg. 65 r. 17. —Veg. Sant Agustí, De Ciuitate Dei, Regiment de la cosa pública I9I llib. V, cap. XII, paraules de Cató, Migne, P. L., XLI.
Pàg. 65 r. 22. —Veg. Sant Agustí, 09. céf., llib. I, cap. XXXIII.
Pàg. 65 r. 27. —Veg. Sant Agustí, o. cit. llib. II, cap. II.
Pàg. 65 r. 28. —Epístola de Sant Agustí, cap. II (P. L., XXXIII, 531).
Pàg. 66 r. 4.— No sabem Si es refereix al filòsof grec Policrates.
Pàg. 67 r. 12. —Veg. Ciceró, De inuentione rethorica, lib. I, cap. XLIII.
Pàg. 67 r. 14. —L'homilia primera comprèn del cap. I al VIII del primer llibre sobre l'Hexaemeron (P. L., XXXIV, 1341 ss.)
Pàg. 68 r. 10. —En l'edició del Dotzè es troba: dPa- pianus, De uatura dominorum. iSerà una obra atribuida a Papinià::O bé algun escrit de Papias, autor del tractat De xaturis bestiarum2,O potser de Papias, el gramàtic2 Pàg, 69 r. 17. —Valeri Màxim, llib. VI, cap. V. Es el cas de Zalenc, de la ciutat de Locrèsium.
Pàg. qo r. 28. —les ovelles van avant, C. Pàg. 71 r. 12. —e los majors temen en observar-la, C.
IQ2 Francesc Eiximenis Pàg. 72 r. 21.— Conf. Sant Gregori, Liber regulae pas- toralis, part 3.8, cap. IV, (P. L., LXXVII, 54).
Pàg. 73 r. to. —/òid., part 1, cap. II, col. 16.
Pàg. 74 r. 22. —Coní. Sant Gregori, en XL Homi- liarum in Euangelia libri duo, lib. I, hom. XII (P. L., LXXVI, col. 1119.)
Pàg. 74 r. 29. —que les coses profitoses, C. Pàg. 76 r. 4. —Veg. Valeri Màxim, llib. VI, cap. V.
Pàg. 76 r. 22. —Coní. Valeri Màxim, llib. V, cap. VIII, o Sant Agustí, De Ciuilate Dei, llib. V, cap. XVIII.
Pàg. 76 r. 28. —En el segon llibre dels Macabeus, cap. IV, no es parla d'Elzear. Les altres re- ferències són exactes.
Pàg. 77 r. 14. —Deu referir-se al tractat De Regimine Principum d'Egidi Romà, del qual existia una trad. catalana feta per fra Arnau Estanyol. (Rubió i Llucb, Documents, I, 288).
Pàg. 77 r. 27. —Veg. la lletra 138 de Sant Agustí, cap. III, en P. L., XXXIII, 533.
Pàg. 82 r. 1. —Veg. De offiictis, llib. I, cap. V, VII i X, (ed. de Pàdua, 1755), De natura deorum (ed. Aldina, $ 67).
Pàg. 82 r. 15. —Segurament deu ésser un sermó de Sant Bernat, però no l'hem trobat en cap dels Regiment de la cosa pública 193 sermons de l'advent (Veg. P. L., CLXXXII).
Pàg. 83 r. 1. —Veg. Sant Agustí en P. L., XLIII i XLI col. 63. Tret de Ciceró, De offcéis, llib. UI, cap. XXIX.
Pàg. 83 r. to. —Sant Agustí, Ciutat de Déu, llib. V, cap. IV (P. L., XLI, col. 144).
Pàg. 83 r. 15. —Conf. Ciceró, De offcizs, llib. I, cap. V i VII. (ed. Pàdua, 1755).
Pàg. 83 r. 31. —Probablement, en el llib. Il, cap. UVIII.
Pàg. 85 r. 10. —Veg. Valeri Màxim, llib. IV, cap. II. VI.
Pàg. 87 r. 5. —Per a les fonts de les faules d'Ei- ximenis, veg. la introducció de Marçal Olivar al volum VI d'aquesta biblioteca.
Pàg. 88 r. 7. —gran escut e defensió de la cosa pública, e aquella ama, C.
Pàg. 88 r. 18. —És segurament el tractat De Repu- blica de loannis Gallensis, menoret. (Veg. VVad- ding, Scripltores Ord. Min. (ed. 1906), 141).
Pàg. 89 r. 1. —Ciceró, De offeciés, llib. I, cap. XIII, (ed. Pàdua, 1753).
14 194 Francesc Eiximenas Ostiensis, nom amb què també és conegut Enric de Segúsia2 Pàg. 90 r. 5. —Tampoc hem pogut identificar aquest autor. En un inventari de llibres d'un abat de Ripoll hom llegeix: J/em altre libre apellat Questiones de libris el litleris vel singulis causis Quaroli. (Rubió i Lluch, Documents, II, 240).
Pàg. 93 r. to. —Primer dels Reis, XXIV, 4-23, i XXVI, 4-25.
Pàg. 93 r. 14. —Segon dels Reis, XII, 26-31. Pàg. 94 r. to. —Ciceró, De o/fcizs, llib. IL, cap. XXVI.
Pàg. 94 r. 11. —Potser es refereix a la Historia Ro- mana de Pau Diaca.
Pàg. 95 r. 11. —Ciceró, De officéés, lib. III, cap. XXIX. ja ho havia posat abans treient- ho de Sant Agustí.
Pàg. 96 r. 26. —No sabem si es tracta de Venanci Fortunat. Conf. P. L., VII, 285, IX, 183).
Pàg. 97 r. 7. —lgnorem —la procedència d'aquest. tros en llatí, el qual no figura en el Dotzè.
Pàg. 99 r. 3. —Potser sigui la història de Pau Oro- Si, anomenada algunes vegades Ormesfa Mun- di o Moesta Mundi. Veg. Rubió, Documents, I, 344 i 434 i P. L., XXXI, 663 i ss. Sobre el mot cOr- mesta: veg. el prefaci del mateix volum de la P. L. p. 642.
Regiment de la cosa pública I95 Pàg. 102 r. 27. —Potser és l'historiador llatí del s. IV, autor del Brexiarium ab Urbe condita i que va servir de base a la Hislforia Romana de Pau Diaca (Veg. P. L., XCV, 239).
Pàg. 103 r. 19. —lo segon vocable és aquest: que los consellers en la cosa pública, C.
Pàg. 103 r. 22. —Veg. Ciceró, De senectute, VI (ed. de Pàdua, 1756) Pàg. 104 r. 5. —No creiem que mai hagi existit aquest autor.
Pàg. 104 r. 24. —Aristòtil, Topica, lib. III, cap. II: ze- mo enim iuuenes eligit duces, eo quod non constat (os esse prudentes.
Pàg. to4 r. 31. —Aristòtil, Reltorica, llib. II cap. XII: iuuenes ergo huiusmodi moribus sunt, ut ap- tissimi ad cupiendum sint, potentesque facere quae- cumque cupiant.., nimis enim agunt in omnibus, ni- mis amant, nimis oderunt.
Pàg. 105 r. 23. —Veg. Daniel, II i XII, i Judit, VIII.
Pàg. io5 r. 28. —Es refereix al cas de M. Castrici, narrat per Valeri Màxim, Dictorum fact. mem., Hib. VI, cap. II X.
Pàg. 108 f. Pàg. 108 fr.
—posat en bon, C.
Pàg. 111 r. 8. —Possible referència a la Hisfòria Ro- mana de Pau Diaca, i a les Històries Troianes de Guido delle Colonne, tradutdes al català per Jau- me Conesa.
Pàg. 112 r. to. —Veg. Obres de Sant Gregori (P. L., LXXIX, col. 949).
Pàg. 112 r. 18. —aquells qui la' dita causa faien, no temien, C Pàg. 112 r. 29. —No sabem a qui es refereix. En Ehrle, Hist. Bibl. Avín. trobem, en la rec. de 1369, n. 683: Joannis Salisburiensis Polycratica, llib. 8, i en la de Gregori XI (1375), n. 855: HZem ix uolumí- ne signato per CCCLIV, libri Policratí,: i en el n. 856: Item in uolumine signato per CCCL V Policra- tus el Uegetius de re militari.
Pàg. 114 r. 16. —Veg. De offeciis, I, cap. XXV (ed. de Pàdua 1753, vol. IH, p. 385).
Regiment de la cosa pública — 197 Pàg. m14 r. 25. —Veg. De Ciuitate Dei, llib. V cap. XII, (P. L., XLI, ed. 157).
Pàg. it5 r. 12. —No hem pogut trobar les referèn- cies que fa a Vegeci, en l'edició crítica d'aquest autor (per Lang, Leipzig. Teubner, 1885). Sola- ment esmenta AZi/ius Regulus en la introducció al lib. III, p. 64-5.
Pàg. 115 r. 16. —Veg. sobre el cas de Quíntius Cin- cinnatus, De Ciuitate Dei, llib, V, cap. XVIII (P. L.l.c) Pàg. 115 r. 27. —El cas de Fabrici no es troba en Vegeci, sinó en Sant Agustí, en el lloc citat de la Ciutat de Déu (llib. V, cap. XVII).
Pàg. 116 r. 3. —En Valeri Màxim no hem trobat el cas tal com el posa Eiximenis. Potser es refe- reix al que reconta en el llib. VIII, cap. XV, p. 569.
Pàg. 116 r. 11. —Valeri Màxim dóna aquest fet com esdevingut a Genúcius Cipus. (llib. V, cap. VI, P. 354).
Pàg. 116 r. 24. —Deu referir-se a la Crònica d'He- linand, que és incomplerta. En el tros publicat (P. L., CCXII) no hi ha el cas que cita Eiximenis.
Pàg. 117 r. 6. —Veg. Valeri Màxim, llib. V, cap. VIII (ed. citada, 366).
Pàg. 117 r. 14. —El cas de Manli Torquat es troba en Valeri Màxim, llib. V, cap. VIII (ed. citada, 366-7).
198 Francesc Eiximenis Pàg. 117 r. 24. —Ciceró, De officis, lib. III, (ed. Pà- dua, 1753, vol. III, p. 385).
Pàg. 118 r. 7. —Sobre la resposta d'Escipió Emi- lià oposant-se a què fossin enviats a Espanya Sul- pici Galba i Aureli Cotta, veg. Valeri Màxim, llib. VI, cap. IV, 407.
Pàg. 120 r. 9. —Veg. Valeri Màxim, llib. V. cap. VI (ed. esmentada, p. 355).
Pàg. 120 r. 12. —Veg. Sant Agustí, De Ciuitate Dei, lib. V, c. XVIII (P. L., XLI, col. 163) i Valeri Màxim, llib. V, cap VI, p. 354 de l'edició esmen- tada.
Pàg. 121 r. 1. —Hauria de dir Torquat. (Veg. Sant Agustí, d. c).
Pàg. 121 r. 21. —Possible referència a Valeri Màxim, llib. IV, cap. III, pàg. 260 Pàg. 122 r. 9. —Veg. Valeri Màxim, llib. V., cap. V (ed. citada, 375-6).
Pàg. 122 r. 18. —No hem trobat aquest passatge citat.
Pàg. 122 r. 26. —lo cos en cascuna part, C.
Pàg. 122 r. 28. —de la comunitat, aquesta cosa especial li deu, C.
Regiment de la cosa pública I99 Pàg. 123 r. 18. —Veg. Sant Agustí, De Cixitate Dei, llib. V., cap. XVIII (P. L., LXI, p. 164).
Pàg. 128 r. 30. —En Aristòtil no hem trobat aques- ta frase.
Pàg. 129 r. 12. —ES refereix a l'Ouzè del Crestià, que Eiximenis tenia en projecte Pàg. 131 r. 23. —No hem pogut identificar aquest eBalbus filòsof:.
Pàg. 132 r. ta. —No hem pogut identificar aquest e Claruso Pà. 137 r. 19. —No hem pogut identificar aquest eMarcidusz 200 Francesc Eiximenis Pàg. i40 r. 20. —Veg. Gracià Decretals, dist. 56, 3. part, càn. X, Contra Bonifacius martyr seribens Acreldobaldo vegi anglorum.., en la P. L, CLXXXVII, col. 310.
Pàg. 142 r. lo. —Veg. Gracià, Decretals, dist. 56, 32 part, càn. XIII: Quod autem uitium, P. L., CLXXXVII, col. 312.
Pàg. 143 r. 1.— Veg. Gracià, Decrelals, dist. 56, part 1.48, càn. V i Jefte, VIII.
Pàg. 143 r. 8. —Guillem el Conqueridor, fill natu- ral de Robert el Diable, duc de Normandia, nat en 1027, i que va conquerir Anglaterra.
Pàg. 143 r. 1t. —Enric II de Castella, dit de Tras- tamara, fill natural d'Alfons XI i de Leonor de Guzman, nat en 1333 i mort en 1379.
Pàg. 143 r. 28. —que he dit ací per tal, C. Pàg. 144 r. 6. —Al'lusió al Terç del Crestià.
Pàg. 144 r. 27. —VEs referirà a les Partides, dites eles lleis de l'Emperador en un document de 1365 citat en Rubió, Documents, I, 2082 Pàg. 146 r. to. —Veg. Eiximenis, Contes i faules, 77- 8 (4 Els Nostres Clàssicsz, VI).
Regiment de la cosa pública 201 Pàg. 149 r. ro. —No serà Egidi Romà Pàg. 150 r. 28. —No coneixem aquest autor.
Pàg. 153 r. 25. —Els éc4evins, nom de les autoritats municipals al nord de França durant l'Edat mit- jana. i Pàg. 155 r. 25. —Veg. Eiximenis, Contes i faules, 18-9 . (eEls Nostres Clàssicss, VI).
Pàg. 159 r. lo. —Veg. el volum citat d'Eiximenis, pàg. 80-3.
Pàg. 164 r. 12. —Ciceró, De officis, llib. II, cap. XXIV.
Pàg. 165 r. 10. —Veg. Aristòtil, Polífica, llib. V, cap. IV Pàg. 168 r. 7. —No coneixem aquest autor.
202 Francesc Etximenis Pàg. 173 r. 26. —Segurament es refereix al sofista grec del s. IV a J. C., Gòrgias.
Pàg. 174 r. 8. —Veg. Epístola als Filipenses, II, 21 Pàg. 174 r. 15. —No sabem si és Venanci Fortunat. Veg. la nota anterior.
Pàg. 174 r. 30. — Probablement Ciceró, De o/fciis, llib. Í, cap. XXV.
Pàg. 179 r. 25. —No hem pogut trobar aquest autor. Pàg. 180 r. 28. —quan dieu lo segon proverèi, C.
GLOSSARI Figuren en aquest glossari la majoria de les paraules i accep- cions que no s'ajusten, per la forma o pel significat, al català modern, les que omelen no poden oferir cap dificultat al lector, Fils mots que surten en més d'un passatge els citem una sola vegada, llevat de quan varien de significat.
A continuació de cada paraula o frase indiquem, per mitjà de dues xifres, la pàgina i ratlla en què es troba.
abdui, 118.4, tots dos abrivat, 31.12, impetuós abundarien, 29.1, afemarien (P) acordava, 156.12, concordava acullents, 31.6, acollidors adcerco, 26.28, mena de gra, O llegum.
adsebrons, 25.9, etzeroles (2) afollat, 130.20, esguerrat, mal- mès ajustadts, 19.9, barreja, gent replegadissa alasflor, 26.8, nom d'un fruit albudeques, 26.13, mena de sindries albèrxiques, 25.15, mena de préssecs alcaradta, 26.9, nom d'una planta alcaradúlla, 25.28-9, nom d'una planta antics, 104.19, vells antigat, 90.3, acostumat aparia, 51. 19, semblava aparer, 95.30, aparèixer aparès (fés), 146.25, aparentà, féu veure alguena, 25.27, nom d'un fruit, alciure, 115.290, matar aradre, 178.9, arada aranges, 25.12, mena de taron- ges.
arborada, 24.23, arbreda arredoladissa, 20.26, lleugera, aventura arlot, 145.20, rufià, trinxeraire artemisa, 57.1, nom d'una planta silvestre arreades, 31.5, Ornades aucien, 83.29, maten QUr, 104.13, OT 204 Francesc autumpne, 23.8, tardor avengudes, 18.5, reeixides qaueal, 34.29, avesat avisadament, 20.20, amb comp- te balàusties, 26.31, nom de planta bandés, 41.21, els qui cobra- ven les multes dels que morien en penes de ban baratar, 181.16, Canviar, can- viar amb engany barater, 113, 30, enganyós bastada, 40.13, proveida, atesa basalís, 104.9, basilisc batafalua, 25.28, matafaluga daten, 148.21, peguen, bastonegen benauirat, 179.23, benaurat, benaventurat besoludíú, 26.30, nom d'una herba silvestre bregosa, 167.1, de disputa bufet, 46.14, bufetada Guglosa, 26.31 i 27.1, nom d'u- na planta, també anomena- da ellengua de bous cabirols, 30.5, mena d'isards carta, 160.25, document carrasques, 23.24, alzines CarrecS, 110.10, Carreguis carrera, 19.29, Carrer cassada, 67-31, abrogada, de- rogada celedònia, 26.30, nom d'una planta, que serveix per a curar els ulls Eitiments celerats, 52.4, malvats certes, 33.20, certament cients, 157.25, entesos, ente- rats ciromància, 133.16, quiromàn- cia COQ, 14.12, Cua colorar, 179.16, disfressar commoure, 128.290, promoure comparen, 153.271, compareixen companya, 103.26, Companyia, tripulació continent (de), 87.26, inmedia- tament contrastant (40), 102.10, obstant contesa, 65.12, Oposició, dis- cussió contravé, 137.5, desobeeix còpia, 157.6, abundància, quan- titat corrible, 36.27, Corrent COS, 32.11, CUTS cossaris, 115.29, corsaris cotodriu, 106.13, cocodril COVÉ, 103.t1, pertany, cal coviment, 80.6, convenient criminava, 162.24, imputava cuiden, 139.10, creuen cuit, 13.28, pensi, procuri cullterats, 18.26, renegat (D) ça atràs, 17.2, temps enrera no damnosos 127.241, perjudicials defalliment, 140.4, culpa, pe- cat, falta Ú Regiment de la cosa pública degasten, 136.5, gasten deja, 49.3, degui dejecció, 85.22, minva, baixa dejds, 85.25, sota, avall desconeixença, 58.10, desagrai- ment desbostat, 134.271, —deposat, destronat desplasent, 148.8, desagrada- ble diuís, 165.5, divisió, desavi- nença dix, 178.15, digué dixeren, 81.8, digueren dolents, 134.10 malaurats eixàrcia, 89.26, Xarxa eligents, 165.8, electors empatxaments, 80.19, destorbs enans, TI.15S, abans enduesc, 184.1, indueixo enfellonir, 92.12, enfurir enrevironada, 23.11, voltada enrajats, 139.6, exaltats, en- furits entrametre, 62.13, ficar entrecuidament, 140.1, sumpció entrò, 95.27, fins a entregament, 114.23, Íntegra- ment entricats, 20.19, de caràcter especial, estranys envides, 30.19, amb prou fei- nes pre- 205 escalunyes, 26.14, espècie de ceba escomogut, 19.13, mogut, agitat esmaien: s'e, 43.28, defalleixen esmaginar, 38.20, imaginar especejal, 145.22, a peces, tros- sejat espunyals, 130.24, sense punys espatxat, 101.30, prompte, rà- pid, Ior.31, enllestit especejat, 93.30, trossejat espaventa, 83.23, espanta espelta, 25.56, nom d'un cereal espatxar, 18.1, enllestir esguius, 64.8, eSquivis estret, 175.26, obligat estec, 84.2, estigué estrenyets de noves, 27.24, Obli- gueu a parlar esvaidor, 97.15, destructor, ex- terminador esvats, 69.31, ataqués, assaltés el camp de eufràsia, 26.25, nom d'una planta execuits, 17.13, executeu exel'lats, 185.15, exiliats execució, 80-15, diligència exequits, 162.31, executats execudors, 164-14, executors falsar, 151.0, falsejar fíu, 90.22 fii fir, 152.1, fereix fiums, 16.6, rius follarts, 41.28, gent poc as- senyada, dolenta fon, 148.14 féu Francesc 206 for, 1.12.5, preu, tassa fragasta, 26.30, nom d'herba silvestre fretura, 139.19, manca fur (a bon), 153.18, a les bones fustes, 23.21, vaixells gardós, 22.23, premis, recom- penses gauda, 27.1, planta que ser- veix per tenyir de groc gavig, 26.28, nom d'herba gitar, 12.21, llençar, apartar gleda, 30.12, nom d'una planta gleva, 274.1, terròs, pa de terra golateries, 12.21, EXCessos de menjar goliarts, 47.28, truà, calavera gonella, 46.12, peça exterior del vestir, que portaven homes i dones guarda, 147.24, mira guindoles, 25.13, mena de ci- rera forta i aspra Qdúmenes, 23.19, Cordes hac, 84.2, tingué, hagué hadts, 53.27, hagut herba Beatae Mariae Virgi- nis, 26.31, herba de Santa Maria hic, 21.10, ací historial, 119.23, historiador hoc, 69.9, Sí hoc encara, 83.23, a més a més hòrreament, 98.9, horrible - ment Eiximenis ídola, 181.29, ídol incontinent, 15. 3, immediata - ment I jusd, 145.26, inferior lapidatl, 15.19-20, apedregat ladoncs, 19.16, llavors lagoters, 89.17, aduladors ledesmes, 143.1, llegítims leudes, 169.24, classe d'impos- tos dllimes, 25.11, mena de llimo- nes dolces longs, 47.21, llargs i malaita, 79.24, malaida matandrins, 180.20, trapelles maravelles, 26.27, nom d'una herba menic, 136, captaire mercats, 172.1, preu messions, 160.4, despeses mesters, 102.14, professions, oficis mester (haver), 40.11, necessi- tar mès-se, 94.3, es posà mills, 65.20, millor mogubells, 113, 27, interessos moll, 78.22, Auix monsoneguers, 89.18, mentiders morisc, 35.12, aràbic muira, 117.29, mori nafra, 80.31, ferida nafren, 67.10, fereixen, perju- diquen nequícia, 151, 21, malvestat sl Regiment de la cosa pública 207 nocument, 114.23, mal, perju- i posar, 132.24, deixar de banda dici noen, e3.24, perjudiquen noguessen, 120.7, perjudiques- sin notable, 102, 22, Cosa notable noure, 122.4, perjudicar oblivió, 80.22, Oblit odor, 91.15, olor occiure, 15.30, matar ofir, 181.2, ofereixo 04, 118.8, odi OCÍS, 55.12, matà orats, 99.11, folls OrÒS, 130.19, CEeCS panís d'acça, 25.25 mena de blat de moro paor, 86.17, por, temença pastell, 25.28, herba que servia per a tenyir peatge, 169.25, dret de passat- e percuts, 43.16, colpeixes perir, 1.8.1, morir permès 134.14, permeté plagar, 151.5, ferir, nafrar plàcia a Déu (no), 159.28, no vulgui Déu, per Déu que no plevit, 117.211, Satisfet, aprofitat pleveix (es), 148.6, es satisfà poc, 93.16, pogué pom d'amor, 26, 28 nom de planta poquet, 11.4, petitet ————————————————É— ça ça ça çaççççç gç ça a a a I foría, 1476. 31, podia portells, 170.22, passos praves, 133.18, dolentes preen, (es), 171.290 s'estimen, es glorien preicador, 34.13, trona, púlpit prenen (corona), 180.21, es fan clergues Presó, 19.27, presa, conquesta Provisions, 21.30, disposicions, mesures prou (uo feren de llur), 41.16, aprofitaren, prosperaren promenia, 63.1, honorabilitat, dignitat pués, 154.19, després Quixa, 31,28, pugui pujats, 23.16, pugen puní, 113.29, Castigà puntejar, 153.2, Cercar punts de controvèrsia radicalment, 162.2, Originària- ment raigats, 141,26, arrelats rails, 28.14, arrels recapte (hom de) 95.12, home seriós receptes, 18.2, recaptacions regater, 171.1 revenedor, aca- parador reganyats, 94.13, difícils, mal- humorats rembre, 125.10, redimir reptants, 104.9, reptils res, 18.23, Cosa retraent, 140.8, provenint 208 Francesc reteria. 49.13, tornaria ribalts 99.12, homes malvats, trinxeraires ribalderies, 127.22, dolenteries ricosos, 21.27, rics, de rica apa- rença Tomero, 30.18, romaní lHregitar, 133.19, escamotejar sagrament, 11.29, jurament sofert, 124.30, tolerat simples, 18.24, senzills sènyer, 156.2, Senyor servirs, 23.16, serveis sarmenyes, 25.14 peres pri- merenques saig, 154, 9, agutzils sofir, 43.15, sofreix sofiren, 103.217, sofreixin sol, 48.9, resol somogué, 146.11, induí Sorts, 25.12, menes sullada, 145.3, bruta, tacada suposat, 11, 17, posat sota sus alt, 150.19 a dalt, al cap i vila ( fan), 21.1, estan ocioso damunt Zabuixas, 160.1, insistís, tart (a), 133.13, rarament tantost, 101.7, tot seguit lenc, 105.16, tingué, observà tèbeu, 18.23, tebi tinent, 84.24, extensió tolen, 96.23, prenen importunés, valen a, 25.20, serveixen pe i valla, 37.26, valgui Eiximenis tolga, 168.31, prengui toldré la persona, 147.1, treur la vida, mataré tol, 86.12, pren trafegar, 171.16, trafiquejar trenells, 33.19, tronyella, cor deta o trena d'espart negociejar il'lícitament tro, 24.25, fins trufa, 62.20, plasenteria valies, 3e.30-S, valors, veal, 90.1, avesat vejares (no et dona), 136.19,n et sembla vertuoses, 25.19-20, de virtu curativa VENC, 84.4, Vingué VEUS, 16.11, VOtS véu, 93.24, vegé passegen vinyogols, 4'1.2'1, terme despec tiu violari, 170.6, classe de rend O Cens viseral, 951.23, entranyable volc, 91.7, volgué volguist, 151, 2, volgueres volenter, 94.8, de grat INDEX Introducció.
Bibliografia. Ep, sé ò Capítol L—Qui posa què és cosa pública.
Capítol IlL—Com per exemple dels membres del nostre cos se deuen amar aquells qui són ajustats en fer una cosa pública.
Capítol III.—Com la llei crestiana és noble €e fonament principal de la cosa pública, e com alguns han tengut lo contrari.
Capitol IV.—Qui sol les raons fetes damunt a provar que la fe crestiana repugna a bon estament de la cosa pública.
Capítol V.—Qui sol al tercer argument e po- sa molts mals contra los romans, contra- ris al propòsit. de Capítol VI.—Que tota victòria e (Gieleea de- valla de Déu, e que los romans aquells qui deien lo contrari no deuen ésser oits.
Capítol VII.—Qui ensenya quines costumes e maneres de viure deuen servar aquells qui volen conservar pau e concòrdia en la cosa pública. —.. Qu...o..
Capítol VIII.—Com lo bon regiment de la co- ca pública requir que les lleis sien fetes en favor sua e que sien ben observades per tots. 0 o 0 16 42 45" 48 SI 56 60 66 2I0 Francesc Eiximenis Capítol IX.—Com lo bon estament de la co- sa pública requer que los majors obser- ven les lleis principalment..
Capítol X.—Qui posa exemples de AE as- senyalats barons qui feren grans coses per tal que les lleis fossen observades.
Capítol XI.—Com los mals regents destroei- xen tota la cosa pública. —...Capítol XI(l.—Qui ensenya lo terç fonament de la cosa pública, e és mantenir Dubai ment justícia. 0. 0 4 Capítol XIII.—Qui posa lo quint foment de la cosa pública e és fealtat.
Capítol XIV.—Qui pega: diversos EE DIES de fcaltat...e. e Capítol XV.—Que los prínceps als pobles se deuen servar fealtat entre si mateixos e en quines coses, e dels mals consellers dels prínceps...Capítol XVI.—Qui posa que lo quint Toné: ment de la cosa pública és que sia regida per bons consellers. NS ES (ON Capítol XVII.—Qui posa alcuns notables pertanyents als consellers de la cosa LES: blica, —.. —..
Capítol XVIII.—Qui Giro al divetes raons que tothom deu ab gran cor e EES sn dar a la cosa pública..
Capítol XIX.—Qui posa la d'éattia, fa a aquell mateix propòsit, prenent motiu de les grans obres dels passats...Capítol XX.—Qui aporta moltes d'otables Obres dels antics qui feren per amor de la cosa pública.
Capítol XXI.—Com los inútils dEnea Easer 100.
IO2 107 III II9 Regiment de la cosa pública gitats, e hi deuen ésser sostenguts los po- bres mendicants qui són vers indigents.
Capítol XXII.—En lo qual llargament se tracta com cascú en la comunitat deu és- ser ocupat, gran o ee dret o contret, hom o fembra...Capítol XXIII. —Com dectà let qedadés —— arts e oficis damnificants la cosa DOBLE ll comunitat. de Lia Capítol XXIV.—Com de la comunitat deuen ésser gitats los hòmens qui fan maleficis, etota alcavoteria e tota ocasió de bor- deria.
Capítol XXV.—Com los borté da comuna- ment mals, e molt a tart n'hi ha ES bons sien...gi dé Capitol XXVI —Qui Bòsa algunes dalicies molt prejudicants als matrimonis e a la cosa pública..—.. 0 a Capítol XXVII.—Qui posa que miltiolicació de prínceps e regidors destroeixen la co- sa pública...—..
Capítol XXVIII.—Qui posa com acions: ció de juristes nou molt a la cosa pública.
Capítol XXIX.—Com deuen haver pocs notaris e bons...a a ó Capítol XXX.—Com del Havel pega pica. plets e bons...Capítol XXXI.—Que en laica la cosa pú- blica deu haver pocs saigs.
Capítol XXXII. — Que res no es faça en la comunitat per elecció, PEE Eva discòrdia. i Capítol XXXIII.—Com los hieraders sea vi- da de la cosa pública. —..., 2II 124 128 133 137 142 144 149 I52 156 158 I6I 164 167 212 Francesc Eiximenis Capítol XXXIV.—Com los mercaders deuen ésser afavorits.
Capítol XXXV.—Com lo regater nou i son a la cosa pública.
Capitol XXXVI.—Qui posa que de la comu- nitat sien foragitats tractadors de usura e trafeguers. E ací apar que deu fer la se- nyoria d'aquell qu cap Es art trans- cendent.
Capítol XXXVII. — Qui posa (res còBcEll: es- pecials per conservació de la cosa pública.
Capítol XXXVIII.—Qui respon a tres pro- verbis aportats contra la cosa pública.
Capítol XXXIX. Pia dóna conclusió a tot lo tractat.
Notes.
183 203 109 73 ——————É ml — 3 b)05 03 134 4 To avoid fine, thi or before the ç en FA STANFORD UNIVERSITY LIBRARIES id CECIL H. GREEN LIBRARY STANFORD, CALIFORNIA 94305-6004 (415) 723-1493 All bools may be recalled after 7 days DATE DUE — To avoid fine, this or before the HS dè i ii STANFORD UNIVERSITY LIBRARIES CECIL H. GREEN LIBRARY STANFORD, CALIFORNIA 94305-6004 (415) 723-1493 All bools may be recalled after 7 days DATE DUE ——— 411.108 N 348 LE