LIBRE DE LA PRIMERA E SEGONA INTENCIO RVBRIQVES De libre de la primera e segona intencio DEVS INTELLIGIBLE E AMABLE infinidament, vn homenet no conegut, pobre de virtuts e d amichs, indigne per colpes e peccats, fa, ab vostra virtut, aquest libre de intencio, al seu amat fill, per tal que intencio, per gracia vostra, lo endreç en vos conexer, amar, honrar, e seruir, e benehir; e vera intencio sia en est mon, e en l altesa e honor que li coue. Amen.
DEL PROLECH DEL PROLECH CONSIDERANT, e jahent en mon lit, fuy membrant con lo mon es en torbat estament per priuacio de vera intencio, absentada al huma enteniment per deffayliment de voler ordonat en membrar e entendre. E car pochs son los homens que sien en bon estament, segons comparacio de aquells qui torben lo mon, qui en lurs obres no han vera intencio; per aço es a mi molt temable lo deffayliment qui es en lo mon; e tem me que lo meu fill, que natura me fa amable, e qui noueylament ve en lo mon, haja deffayliment de intencio. E per aço compon aquest libre en lo qual sapia mon fill conexer intencio; e que per esta conexença son voler a vuyla amar, e seruir, e mostrar a les gents. En remembrança de les cinch nafres de mon senyor Deus Jhesuchrist, qui es Deu e hom, departim aquest libre de intencio en cinch capitols consequents, ço es, Diuisio, Deus, Creacio, Encarnacio, Temptacio. Amable fill, aquests cinch capitols son bastants a hauer doctrina e vs de intencio; e en tot quant cogitaras, parlaras e faras, tu esforça t a hauer ordonada e vera intencio, e no hi sies injurios ni desobedient, car aur ni argent, casteyls ni ciutats, emperis ni regnats, parents ni honraments, vida ni delitaments, no valen tant con fa vera e devota e ordenada intencio, fortificada en huma coratge, ab deliberacio de franch arbitre, en justificat remembrament, voler e entendre.
CAPITOL PRIMER DE LA DIVISIO DE INTENCIO MABLE fill, intencio es obra de enteniment e de volentat qui s mou a donar compliment a la cosa desirada e entesa. E intencio es actu de natural apetit, qui requer la perfeccio que li coue naturalment. Aquesta intencio, fill, de que tu has necessitat, es departida en dues maneres, ço es a saber, primera intencio e segona. Es la primera meylor e pus noble que la segona, per ço cor es pus vtil e pus necessaria; e la primera es començament de la segona, e la segona es moguda per la primera, en tal manera, que la segona es instrument e apareylament con la primera intencio haja ço que li coue, segons son compliment. A exemplificar me coue, fill, abdues les intencions, per ço que n pusques hauer conexença. E car yo trebayl en ta vtilitat, trebayla tu en entendre ço que yo t mostre de intencio, e enten e remembret d aquestes paraules, per ço que moltes vegades membres e ames e entenes intencio en ta conexença. § Si tu, fill, fas fer vn libre a alcun escriua, tu has la primera intencio a fer lo libre, e has la segona a donar diners a n aquell escriua qui t fa lo libre. E car mes ames lo libre que los diners que n dones, per aço has al libre la primera intencio, e has als diners la segona. E l escriua fa d aço lo contrari, car eyl ama mes los diners que li pagues per sos trebayls, que no fa lo libre; car si mes amaua lo libre que ls diners, no t donaria lo libre per los diners. § Fill, de la intencio qui es en les obres sensuals e artificials te he parlat; ara t vuyl donar eximpli de intencio en les obres intellectuals, e enten que lo libre que has feyt escriure es per la segona intencio, e la sciencia que n desiges hauer es per la primera, car mes val la sciencia que lo libre. L enteniment que has, fill, es per la segona intencio, e la obra del enteniment, ço es, l entendre, es per la primera, car meylor cosa es la obra de la virtut, que no es la virtut, con sia cosa que la virtut sia per ço que sia sa obra. § La bona obra que tu has, fill, en ton enteniment con entens, es per la segona intencio, e lo merit que n has es per la primera; car tu entens per ço que merit ne hajes. E lo merit que n has per entendre, es per la segona intencio, e la gloria que n hauras per lo merit, es per la primera; car tu has merit per ço que gloria hajes. E la gloria que hauras, fill, en paradis, si hi entres, sera per la segona intencio; e la conexença que hauras de Deu e la amor, sera per la primera; car meylor cosa es intencio en conexer e amar Deu, que en hauer gloria per conexer e amar Deu, con sia cosa que Deu sia pus intelligible e amable, que tu gloriejable. § Tant es, fill, Deus digne de esser conegut e amat, que la intencio que home ha en conexer e amar Deu, car n es digne, no pot pujar en pus alt grau. E per aço se esdeue que meylor cosa es enteniment en entendre, con enten Deu, que no es lo merit ni la gloria que hom ha per entendre; e si aço no era enaxi, seguir sia que intencio fos pus obligada a home, que als honraments de Deu. § Bastantment, fill, te he parlat de intencio artificial en les coses corporals e espirituals, si ho sabs entendre, e sabras ho entendre si ho vols entendre. E con encare te vuyl parlar de intencio natural, enten con l arbre es per la segona intencio, e lo fruyt es per la primera, car meylor cosa es lo fruyt que l arbre. § Lo cors que tu has, fill, es per la segona intencio, e la anima es per la primera, con sia cosa que la anima vayla mes que l cors, e lo cors sia per ço que la anima hi pusca membrar, entendre e amar Deu, e virtuts, e bones obres. § Amable fill, en tres maneres te he donada conexença de la primera intencio e de la segona; e prech te que ta intencio hajes ordonada en tal manera, que no ams per la segona ço que s coue amar per la primera, ni ab la primera no ams ço que no es digne que n sia amat. § Accidentalment, fill, amen los homens peccadors ab les dues intencions desordonades en lurs amors, cor amar vn beyl libre per ço car es beyl, e no amar lo per ço que l entena, es desordonament de intencio; e en aytal manera amar lo libre per ço que es beyl es per la primera intencio, e amarlo entendre es per la segona; car hom desordonat fa major força de volentat en fer beyl libre que en entendre lo. § En la volentat, fill, dels homens que amen mes les coses terrenals que les coses espirituals, son enuersades les dues intencions; e aquells homens son per ço peccadors, cor desordonen intencio contra los ordonaments substancials. § En tot cant faras, ni diras, ni cogitaras, fill, hajes conexença de les dues intencions damuntdites, cor tot quant hom fa ni pot fer corporalment e espiritualment, en tot couen esser les dues intencions de necessitat; e la vna no hi pot esser menys de la altra, e en cascuna cosa les pot hom hauer ordonadament e desordonada.
CAPITOL SEGON DE DEV DEVS, qui es sobira be, es intelligible e amable; e per aço, fill, couen se que haja intencio a si mateix; la qual intencio coue esser Deu, con sia cosa que infinidament e eternal sia intelligible e amable; a la qual intelligibilitat e amabilitat se coue esser Deus, per lo qual fa intelligibilitat sia entesa, e sa amabilitat sia amada en infinitat e eternitat de entitat diuina, e que ensemps sien vna simple substancia e vn Deu. Sapies, fill, que si Deus no hauia en si mateix intencio, hauria superfluitat en son enteniment, si s entenia, e en sa volentat, si s amaua, pus que no se n seguis vtilitat en Deu de son entendre, e de son amar, en si mateix; la qual vtilitat coue esser egual a Deu en ço que coue esser Deu eternal e infinit; per la qual eternitat e infinitat no pot ni vol sa justicia multiplicar en sa virtut, ni pot cessar sa vtilitat en la intencio que ha sa perfeccio eternalment e infinida. § En la intencio de Deu no ha diuisio de primera e segona intencio on sia menoritat, car tota sa intencio es infinida e eternal; e per aço, fill, no hi pot caber segona intencio. E car la intencio de Deu es, fill, en tan alta excellencia de virtut, per aço es Deu intelligible e amable per si mateix, e ha creada intencio en tu e per tu, per ço que ab aquella l entenes e l ams per la bonea e per la perfeccio de Deu. § ¿Saps, tu, fill, per que Deu es pus amable que temable? Per ço car meylor cosa es amor que temor, car amor es eternalment e infinida en Deu, e temor ha començament. E car Deus es pus amable que temable, per aço te conçeyl, fill, que tu hajes intencio a amar e tembre Deu, per ço com es bo, poderos, e gran, e digne de tots honraments; e axi la tua primera intencio hajes a amar eyl, e la segona a tembre lo. § ¡Ha, fill! ¡E tan pochs son los homens qui amen vera intencio en amar e tembre Deu! Car los dames homens que Deus amen e temen, l amen per ço que ls don gloria celestial o bens temporals; o lo temen per ço que no ls do pena infernal e trebayls corporals; e Deus es digne que sia amat per ço cor es bo, infinit, eternal, poderos, saui, amant, just, vertader, e complit infinidament e eternal de tots bens. Aquells homens qui amen Deu per ço que ls faça be, e l temen per ço que no ls faça mal, fan de la primera intencio segona, e de la segona fan primera; e per aço, fill, lur intencio es enuersada e falsa, e contra la intencio per que Deu la ha creada. On con aço sia enaxi, donchs, ¿qual justicia jutjara que aytal intencio tan maluada haja gloria sens fi en la intencio de Deu? No es vn hom sol qui haja feyt tant de mal con ceyl qui ha feyt Mafumet, qui tant home ha mes en error; empero mes de mal se segueix con hom no ha a Deu la primera intencio, que no es tot lo mal que ha feyt Mafumet, car major be es en vn home qui fortment ama Deu per la primera intencio, que no es mal en tots los homens que son dampnats. On con aço sia enaxi, obri, fill, los vlls de ta pensa, e enten con gran cosa es be qui es per la primera intencio, contra mal qui es per la segona. § No t maraueyles, fill, si lo mon es en tribulacio e en perill, pus que Deus es tan poch amat e conegut per deffayliment de vera intencio. On sobre totes aquestes coses te conçeyl e te coman que tu te apoders aytant con pusques en ta intencio, con ab eyla ams Deu, e l conegues, hauent a eyl la primera intencio, e a tu e a ton prohisme la segona. § Amable fill, no t poria dir ni escriure los bens que per la primera intencio reeb de Deu ceyl qui l ama e l coneix; car los malalts sana, e los pobres enriqueix, e los cechs illumina, e dona consolacio als trebaylats, e esperança a sos seruidors, e lagremes als peccadors, e honraments als menyspreats, e restitueix los injuriats. § Fill, l ortola dona de la aygua als arbres per raho dels fruyts; e lo cauayler dona ciuada a son cauayl, per raho del seruey que li fa, e lo mestre paga a son dexeble lo deute per raho del loguer que n ha. E donchs, fill, si tu al Deu de gloria, qui es tan abundos de justicia, de poder, de sauiesa e de caritat, has la primera intencio, be pots saber que la tua segona intencio haura son compliment per la primera. § E sapies, fill, que molt es cosa malestant e reprenedora amar diners, viandes, e fills, e possessions, e honraments, e les altres coses per la primera intencio, e amar Deu per la segona; e no amar Deu per la primera intencio mas per la segona, molt es cosa reprenedora. On con aço sia gran deffayliment d on se seguexquen tants de mals, donchs, molt es necessaria cosa a prehicar e a mostrar a les gents, qui ignorantment cuyden amar e conexer Deu ab primera intencio, e aman lo ab segona.
CAPITOL TERÇ DE CREACIO CREA Deus lo mon per intencio que fos amat e conegut per creatura, car per la gran raho que Deus ha en si per amar e conexer, fo, fill, a Deu cosa couinent, crear lo mon, per tal que sa justicia satisfaes a la alta honor qui s coue a la bonea e a la granea de Deu, la qual ha en eternitat, poder, sauiesa e volentat, e en totes ses virtuts. § Amable fill, a Deu no fo cosa necessaria crear lo mon per neguna cosa que sos vtilitat a Deu en la creacio del mon. Mas axi con al rey que sia larch de cor, e abundos de riqueses, se coue donar per sa bonea e per son poder, enaxi a Deu, per compliment de infinida larguea e perfeccio en totes virtuts, se couench que creas lo mon, e que faes molt de be. § La intencio que Deus hac en crear lo mon, e la justicia de Deu, se couengren ab sa sauiesa e volentat, adonchs con Deu lo mon crea. E per aço, fill, no s couench que lo mon fos creat anans, ne pus tart, ne menor, ne major, ni d altre estament; car si nuyl altre estament se couengues a crear lo mon, fora en la intencio de Deu passio e deffayliment. § Amable fill, la intencio de Deu no pres nuyl cambiament ne nuyl mudament con crea lo mon, car la intencio que lo mon crea, es Deu infinit, e eternal, e en tota perfeccio; e per aço es impossibil que per nuyla cosa que Deus haja creada ni feyta pusca esser en Deu negun mudament. § Si en Deu no hagues intencio de engenrar Deu e de procehir Deu, fora intencio en Deu pus nobla are con lo mon es, e menys noble ans que lo mon fos creat, con sia cosa que intencio sens vtilitat no s couenga ab bonea e perfeccio contra ociositat e intencio de vtilitat e caritat, e de sauiesa e de granea. § Fill, Deus ha creades en lo mon vnes creatures per intencio de altres, enaxi con los corses celestials, qui son creats per donar influencia als terrenals corses elementats, e los terrenals qui son creats per intencio de anima racional, e axi de totes coses que son creades a seruey de hom. § Plora, fill, car elements, plantes, auceyls, besties e totes coses d aquest mon seguexen l orde e la regla de la intencio per que son creades, e home, a qui totes aquestes coses son dejus en intencio, es contra la intencio per que es creat, faent peccats, qui son contraris a la intencio de Deu.
CAPITOL QVART DE ENCARNACIO AMABLE fill, encarna se lo fill de Deu en lo ventre de nostra dona sancta Maria, per intencio que demostras als angels e als homens granea de bonea, poder, caritat, humilitat e larguea. Lo major be que pusca esser creat, es be creat, a Deu ajustat en vnitat de persona; e per aço, fill, la bonea de Deu concorde s ab la major intencio ab que s pot concordar, en crear creatura ajustant si mateixa a creatura, per intencio que sia amada e coneguda aytant fortment que aquella creatura pusca hauer virtut a Deu conexer e amar. § Poder diuinal no pot pus exalçar poder creat que aquell que ha a si mateix ajustat; e car lo poder de Deu pot hauer tan gran intencio, per aço caritat, justicia e granea e bonea se concorden ab poder, per tal que poder vs de tan gran intencio en creatura con creatura pot sostenir. Si infinida virtut e perfeccio fos, fill, contraria a la intencio que Deus hac en la carn que pres, fora la intencio menor que l poder que Deus ha en infinida virtut e perfeccio; e seguira s que en Deu fossen les vnes virtuts contra les altres en intencio, e aço es, fill, cosa impossibil. § Per ço que en gloria Deus pogues donar si mateix a gloriejar home, hac intencio a pendre carn humana, per ço que home en aquell cors glorios de nostre senyor Deus pogues hauer la major gloria, la majoritat de la qual no pogra hauer sens encarnacio e ajustament e vnio de Deu e home. Encarna se, fill, nostre senyor Deus per recrear home, qui era perdut e cahut en la ira de Deu, per lo peccat del primer pare; e aquella intencio que Deus hac en pendre carn humana per recrear home, no s coue a Deu esser primera intencio, e que aquella intencio que Deus hac a pendre carn, per demostrar ses virtuts fos segona, con sia cosa que la justicia de Deu haja pus apropriada intencio a demostrar la granea de sa bonea, poder e sauiesa, que recreacio. § A la gran caritat de Deu se couen, fill, occasionar home de molt gran intencio, saluant a home franch arbitre; e per aço volch Deus que poder ne donas major poder en home, per amar e entendre la encarnacio, qui es la major e la meylor obra que Deu pusca hauer en creatura, ni creatura reebre.
CAPITOL QVINT DE TEMPTACIO AMABLE fill, sots aquest capitol de temptacio, a signifficança dels.xxx. diners on nostre senyor Jhesuchrist fon venut, te vuyl exemplificar intencio per.xxx. rubriques consequents, per tal que per aquestes vies hajes conexença en qual manera intencio e temptacio son diuerses, e concordants, e contraries; e tu, fill, hajes be en ta memoria e en ton enteniment aquest capitol; car molt te sera vtil a conseruar virtuts, e a contrastar vicis, e a obseruar intencio en ço per que est.
DE FE FE es, fill, per intencio que hom cregue la veritat que l enteniment no pot entendre; e aquesta fe es en guarda de esperança, de caritat, de justicia, de prudencia, de fortitudo e de temprança. E per aço temptacio diabolical es ab los.vij. peccats mortals temptar fe contra la intencio per que fe es. E car lo demoni vol destrohir les virtuts de fe, per aço tempta home en esta manera que ohiras, e encare en moltes d altres maneres semblants a aquestes. § Si tu, fill, creus, e cogites que Deus pare engenra de si mateix Deus fill, e del pare e del fill ix Deus sanct esperit, e lo pare, e l fill, el sanct esperit son vn Deu, no tres Deus; e tu has temptacio que no pusca esser veritat Deus ço que creus en los articles damuntdits, adonchs deus recorrer a fortitudo, a caritat e a justicia que t ajuden a conseruar la fe e la intencio per que te es donada. E fortitudo enfortir te ha ab caritat, qui es ajudant a fe amant la intencio per que es; e justicia te dira que tu no vuyles fer injuria a fe per ço que no entens, e demostrar te ha con tu no has endreçat enteniment en totstemps de entendre tot ço que vols entendre; e per aço coue t creure ço que no pots entendre tro que ho pusques entendre. § Si tu, fill, entens que Deus pare, qui es infinit en essencia e eternal en durament, per poder infinit e eternal, pot de si mateix engenrar Deus fill infinit e eternal, e has temptacio e dupte que sia veritat, considerant que Deus no fa tot ço que pot son poder, adonchs recorre a esperança, a justicia e a caritat; car per esperança e justicia deus creure que Deus pot fer en si mateix obra eternal e infinida que sia Deu e de Deu engenrada, per tal que Deus no sia ocios en si mateix; car justicia te demostra que, pus Deus ha poder de fer, ço es, de produhir Deus en si mateix e de si mateix, con aquesta obra es la meylor e la pus noble que pusca esser, coue que la volentat de Deu vuyla ço que pot lo poder, e lo poder faça e no estia ocios, segons que la diuinal justicia ho jutje en la diuinal volentat. § Amable fill, si tu vols entendre ço que creus, sotsposa possibil cosa esser en veritat aquella cosa que desires entendre; car ço que sotsposes es per fe, e fe ajudar te ha a exalçar l enteniment a entendre. E si aço no sotsposaues, en tu faries injuria a la intencio per que fe es, e obehires a temptacio diabolical. E si la cosa que tu entens, fill, no es contra la fe, sapies que adonchs has hauda la primera intencio a aço que entens, e has la segona intencio a la fe, adonchs com sotsposist que poguesses entendre ço que crehies. E si ço que cuydes entendre es contra la fe que d abans hauies, sapies, fill, que aquella cosa que cuydes entendre en los articles damuntdits, no entens; car si ho entenies seria veritat, e si veritat era, la fe que has seria falsa. E per aço, fill, conçeyl te que tu, ab caritat, ab prudencia e ab fortitudo, t ajuts de aytals temptacions, per tal que no sies contra la fe en res que entenes; e si entens aço que vertaderament creus, coue hi esser concordança de primera intencio e de segona.
DE ESPERANÇA ESPERANÇA es, fill, per intencio que hom esper de Deu justicia e misericordia e pietat; e aquesta intencio esguarda a les altres virtuts. On si tu, fill, est peccador, e desesperes de Deu per ço con has feyts molts peccats, adonchs est temptat e vençut, e fas contra fortitudo, caritat, prudencia e justicia; cor ab fortitudo deus esser fort en ton coratge tant de temps tro que caritat te faça amar la misericordia de Deu, e tembre sa justicia, per ço que justicia te faça confessar ton peccat, e prudencia membrar la gran misericordia de Deu. § Si tu, fill, has gran temor de mort, o de esser vençut per tos enemichs, o tems perdre riqueses e honraments, o alcuna cosa que molt ames, e vols esser certificat d aquelles coses que tems, per ço que no hajes malanança, adonchs est, fill, temptat contra la intencio per que es esperança, con ço per que esperança te es donada, es per ço que vses de ella, e que tu te confies en la ajuda de Deu; e es te meylor cosa estar ab temor e hauer esperança, que esser segur e esser sens esperança. On con aço sia enaxi, donchs, justicia, fortitudo e prudencia te ensenyen con tu hajes la primera intencio a esperança, e la segona a la malanança que sostens sots esperança. E si tu, fill, creus en mes paraules, amaras la intencio per que es esperança, e vsaras de esperança e de les altres virtuts, per lo qual vs seras agradable a les gents e a Deu.
DE CARITAT CARITAT es, fill, per intencio que hom am Deu e si mateix e son prohisme. Aquesta virtut se ajuda ab la virtut matexa, e ab la intencio per que son les altres virtuts. E si tu, fill, est temptat contra caritat, ajuda t ab la intencio per que es caritat, e ajuda sa intencio a conseruar ab les altres virtuts; cor conseruant en ton coratge la intencio per que es caritat, vençras la temptacio; en lo venciment de la qual vençras los peccats, e exalçaras les virtuts. § Si tu, fill, ames ton senyor terrenal en les coses terrenals per la primera intencio, e tu mateix per la egona, tu has caritat qui s concorda en ton coratge ab justicia, e fortitudo, e prudencia, e temprança, e fe, e ab esperança, car justa cosa es amar en los bens temporals mes son rey o son princep que si mateix, con sia cosa que l princep sia en pus noble intencio que l vassayl, per ço con pot fer dels bens temporals major vtilitat, e esquiuar mes de mal que l vassayl. § Fortitudo es en aytal amor, per ço con dona passio amant los delits d aquest mon, mes en altre que en si mateix; prudencia hi es per ço con gran merit ne es guanyat; temprança es, fill, en la damuntdita caritat per ço car hi es continencia e abstinencia; e fe no hi pert son dret per ço car creu en la justicia de Deu; e aço mateix se segueix, fill, de esperança. On con tu, fill, est temptat en los bens de ton senyor a apropiar a tu mateix, o est pereros a defendre l de los seus enemichs, adonchs deus recorrer a caritat e a les altres virtuts, e saluar a caritat la intencio per que es, segons que damunt te hauem exemplificat. § Si tu, fill, ames mes tu mateix que ton senyor en los bens celestials, adonchs vses de caritat en tu per la primera intencio, e en ton senyor per la segona, e en aquell vs has justicia, prudencia e esperança. Justicia has en ço que l senyor terrenal has per intencio que Deu hajes en gloria sens fi; prudencia has en aço que vses de la intencio per que tu est e per que es ton senyor terrenal, cor aquella cosa es prudencia qui conserua contra temptacio la final raho per que es la cosa; e esperança has, fill, en ço que esperes gloria tractant en virtuts de coratge, mes que en les virtuts de ton senyor o de ton prohisme. § Sapies, fill, que a tu es donada companyia e amistat de ton prohisme per intencio que en aquell obres ab caritat, segons la intencio per que te es donada caritat; e si tu ames ton prohisme per la segona intencio, e tu mateix per la primera, has en aquella amor justicia, esperança e prudencia. Justicia has, cor per ço que vses de caritat te es donada societat; esperança has en ço que esperes, per vs de caritat, guasardo; e has prudencia en ço que sabs guanyar merit de gloria, e creus en ton enteniment la gloria qui s dona per obra meritoria. § Si tu, fill, ames Deu en ton prohisme per la primera intencio, e ames ton prohisme per la segona, e est temptat que fasses lo contrari, recorre a justicia, esperança, prudencia e fortitudo, e jutja en ton coratge la intencio per que es caritat e les altres virtuts, e compara Deu a majoritat de noblea e de poder, bonea, sauiesa e amor; e ton prohisme compara a menoritat, començament e mortalitat, e ab los altres deffayliments que son en home. E si tu, fill, has aytal art e manera contra temptacio, leugerament pots esser en la amistat de Deu.
DE JVSTICIA