JVSTICIA es, fill, per intencio de egualtat feyta entre major e major, major e menor, e menor e menor en contra desagualtat en coses on se coue concordança. Aquesta justicia, fill, hauras e amaras si coneixs e ames ço per que est, e contrastes a temptacio qui ab injuria se coue. § Si tu, fill, est peccador, e t coneixs per peccador, e vols e ames peccat per la primera intencio, e injuria per la segona, adonchs est temptat en ço que entens e ames, e vols e ames lo peccat per primera intencio, e injuria per segona; e per aço priues en tu justicia ab ses sors, qui son esperança, caritat, prudencia, fortitudo e temprança, e en tu no es justicia, cor tu has mesa en ton enteniment e en ta volentat, injuria; e caritat no has, car mes ames peccat, e esperança cuydes hauer en ço que ames peccat, e cuydes exir de peccat; per aço has lo contrari de prudencia, ço es, ignorancia e foylia, car no saps quant te viuras, ne est cert si Deus te volra perdonar, pus que tu desames Deu en la amor que has a peccat. E cor injuriosament cuydes hauer esperança, per ço la justicia de Deu no vol que en tu, amant peccat, sia esperança ne les altres virtuts. § Intencio e justicia se concorden, fill, contra injuria e temptacio, cor injuria es contra justicia e contra intencio ab temptacio feyta en la segona intencio, per ço que pusca destrohir la primera, en tal manera que intencio sia enuersada e contra ço per que als homens es donada. E si tu, fill, aço vols entendre, donchs, enten: Con tu, fill, ames per la segona intencio los trebayls que sostens per justicia, amant tu justicia per la primera intencio, adonchs injuria tempta fortitudo en caritat, per tal que caritat se vença en lo hujament dels trebayls. E si caritat es vençuda per priuacio de fortitudo, justicia ha perdudes ses rayls e ses forçes en prudencia e temprança, qui ab caritat e fortitudo se regien; e per aço priua la segona intencio en primera. E con sens la segona intencio la primera intencio no pot romanir en justicia, per aço mor justicia en la priuacio de la primera intencio, e neix injuria; e la primera intencio es enuersada en ta volentat, qui ama mes repos e benanançes que sostenir trebayls per justicia. On con aço sia enaxi, donchs, si tu, fill, ames justicia, guardet de injuria e de temptacio qui començen en la segona intencio a destrohir justicia.
DE PRVDENCIA PRVDENCIA es, fill, per intencio que ls homens sapien amar virtuts e esquiuar vicis, en amar Deu e conexer, e en amar cascun home si mateix e son prohisme. Aquesta prudencia es temptada moltes vegades en los homens per los peccats mortals e venials; la qual temptacio se fa per la intencio per que prudencia es; cor desuiada prudencia de la intencio per que es donada a home, es son desuiament occasio que sia en home lo contrari de prudencia, lo qual contrari es ignorancia e foylia. § Amable fill, prudencia e sauiesa son quaix vna cosa matexa; on si tu est temptat per ignorancia, recorre al enteniment, e ab aquell enserca en la memoria les coses que l enteniment hi estoja e hi conserua; les quals coses son remembradores ab justa volentat atemprada per fortitudo de coratge contra accidia, que ab ignorancia se coue. E con tu, fill, hauras entesa la cosa e remembrada en la memoria, adonchs tu la dona ab justicia a la volentat, per tal que la volentat e justicia seguesquen la intencio per que prudencia es en home. § Prudencia, fill, es virtut qui requer volentat illuminada per enteniment, e jutjada per justicia, per ço que esperança, caritat, fortitudo e temprança conseruen a prudencia la sua intencio, la qual es elegir be major, e esquiuar major mal ans que menor, e trer de mal be, e hauer art e manera de menar los accidents e los feyts segons que s couenen en temps e en loch, en parlar e en caylar, en cogitar e obrar, e en les altres maneres d aquest semblant.
DE FORTITVDO FORTITVDO es, fill, per intencio que volentat sia en huma coratge ab atemprat voler, mesurat per justicia, caritat, prudencia e esperança, per ço que hom sia forts en coratge contra vilania, maluestat e engan, ab que es temptada fortitudo, per tal que en huma voler sia desesperança, injuria, ignorancia e enamistat on pusca entrar erguyl, volpelatge, falsia, ira, auaricia e injuria. § Sapies, fill, que ab fortitudo estan forts virtuts contra vicis, e per absencia de fortitudo son forts vicis contra virtuts; e per ço temptacio tempta home contra fortitudo ab menaçes o ab pobrea, o ab ira, o ab mala volentat, o ab riquea, o ab beylea de persona, o ab delitaments mundanals, e encara ab honraments, e ab les altres coses semblants a aquestes. § Amable fill, la temptacio de que jo t parle se fa en la libertat de la volentat ab peccat venial en la segona intencio, adonchs con tu est per alcun home desonrat o menaçat, o con has fretura o despagament de alcuna cosa. Cor si tu ames esser menyspreat per ço que hajes paciencia e humilitat, e ta volentat se vol alterar a amar honrament, amant desonor en aquells homens qui t menysprean, adonchs fortitudo se aflaqueix en justicia, caritat e prudencia, que ab paciencia e humilitat se han sotsmes en fortitudo contra debilitat de coratge. § Amable fill, si vols esser sotsmes a fortitudo, seras franch contra vicis, e no parlaras tro que entenes la intencio per que vols parlar, ne iras en loch tro que justicia e caritat te donen licencia de anar e obrar en ço on justicia e caritat volen estar, e saluar a fortitudo son dret e sa honor. E si tu, fill, has fortitudo, vençras tu mateix e tos enemichs, e menysprearas engans, erguyl, viltats e fayliments. § Con tu, fill, seras temptat, e t sintras mudar en altre estament contra l estament en que esser solies ans que temptacio te temptas, adonchs es temps de vsar de fortitudo, ab la qual deus prouar prudencia, justicia, caritat e temprança, per ço que t ajuden contra la temptacio ab esperança, en la qual te guardara ab abstinencia, priuant la temptacio, e mudant ton consirer en bones cogitacions on seran vençudes diabolicals temptacions.
DE TEMPRANÇA TEMPRANÇA, fill, es per intencio que ab justicia sia en lo mija de dues estremitats concordants ab injuria. Aquesta temprança, fill, conserua la intencio contra temptacio ab caritat, prudencia, justicia e fortitudo; cor caritat met justicia en la volentat, per ço que vuyla metre son voler en mig de amdues estremitats; en lo qual mija esta lo voler pres per fortitudo e prudencia ab libertat amada e jutjada per manera de merit nat de libertat ab virtut de volentat, on justicia, caritat, fortitudo e prudencia han, ab temprança, ajudat de temptacio, qui s concorda ab les dues estremitats on estan vicis contra temprança. § Amable fill, temprança pot hom hauer en menjar, parlar, vestir, anar, cogitar, voler e entendre, e en les altres coses semblants a aquestes. E cor de cascuna de les coses damuntdites pot hom vsar en poca o en trop gran quantitat, per aço es a hom donada temprança. E si tu, fill, est temptat contra temprança, coue que t ajuts ab les altres virtuts ab que temprança se mante; cor esperança li ajuda per cogitar guasardo, e justicia li ajuda a sostenir passio per conseruar sanitat, e caritat fa mes amar temprança que los plaers per los quals temprança esdeue en priuacio, e prudencia mostra con perillosa cosa es intemprança; e fortitudo enforteix la volentat ab abstinencia e paciencia. § Amable fill, temptacio comença a temptar home a vegades en la estremitat major, e a vegades en la menor. ¿E saps per que? Per ço que si per vna estremitat no pot gitar temprança del mij loch, que la n git ab l altra estremitat. E per aço, fill, te conseyl que la temptacio contrasts ab fortitudo e ab abstinencia tant de temps tro que venga justicia, prudencia e caritat; cor justicia te mostrara, ab prudencia, que mes val temprança en lo mij de les dues estremitats, ço es, sobrefluitat de gran o de poch, que no fa intemprança en abdues les estremitats; e caritat te fara amar ço que meylor es, si ans que hajes intemprança la vols conseruar en ta memoria, volentat e enteniment. ¡Fill! Ab virtuts te he exemplificada la obra de temprança e de virtuts, e la intencio per que se n pot hom deffendre de temptacions feytes per vicis e esperits malignes: are t vuyl dir dels.vij. peccats mortals.
DE GLOTONIA GLOTONIA, fill, es vici per sobrefluitat de menjar e de beure; lo qual vici esta en voler desordonat per absencia de temprança desamada per volentat; e aquest vici, fill, no es per nuyla intencio que sia creada, mas que es cosa accidentalment venguda a destrohir la intencio per la qual es creada temprança. § Amable fill, tots los accidents virtuoses son creatures, cor enaxi s coue, per ço que Deus sia creador de tots bens; mas los accidents vicioses no son creatures, ans son inclinacions con les creatures esdeuenguen a no res, e que en eyles no sia la intencio per que son. E per aço, fill, axi con lo demoni tempta home per destrohir temprança, enaxi l angel benigne tempta hom per ço que haja temprança, per tal que glotonia no l enclin a malaltia per sanfoniment de trop menjar e beure, d on li venga la mort. § Necessitat de menjar e de beure es, fill, per sostenir vida, e glotonia es per massa menjar e beure. On con tu, fill, hajes menjat e begut atempradament, segons justicia, e vols menjar e beure mes que no t coue, adonchs l angel a qui Deus te ha comanat, te conseyla en justicia, prudencia, fortitudo e continencia, que tu hajes abstinencia e temprança, per ço que no sies inclinat per glotonia a colpa e a peccat. § Home glot ha, fill, la segona intencio a ajustar riqueses, per ço que pusca menjar; e per aço ha la primera intencio a menjar, la qual primera intencio lo fa massa menjar e beure, e fa crexer la segona intencio tan fortment en ajustar riqueses, que n fa ladronicis, engans e fayliments. E con la primera intencio es pus forts que la segona, per aço esdeue que los homens se empobrexen, e degasten lurs bens per trop menjar, per lo qual son pererosos, dormidors, e malalts contra diligencia en ajustar riqueses a conseruar. § Si tu, fill, vols destrohir en tu golositat, ama glotonia per la segona intencio, e temprança per la primera, con justicia, que es major en fortitudo per la primera intencio que per la segona, te fara ahirar golositat esser en primera intencio, e prudencia te fara amar la libertat que has de golositat, per ço que n pusques mils vsar de temprança en caritat, justicia e fortitudo. § Sapies, fill, que no es nuyl peccat en que tant hom sia ignorantment e que no hi cuyda esser, con es peccat de gola; ne per nuyl peccat hom no pecca tan souen con fa per glotonia; ni per nuyl peccat no ve tan souen mort, malaltia, pobrea e deffayliment de seny con fa per gola; e per ço te conseyl, fill, que molt te sia temedora cosa peccat de gola.
DE LVXVRIA LVXVRIA es, fill, peccat concebut en volentat, on injuria se esforça a destrohir la intencio per que es castedat; e luxuria es occasio on castedat pot esser exalçada per fortitudo de volentat ahirant luxuria, on es temptada volentat contra prudencia, caritat e virginitat. Si tu, fill, est temptat per luxuria, hajes la primera intencio a castedat, e la segona a la temptacio, con per la temptacio pots hauer fortitudo, justicia, caritat e prudencia amant castedat. Empero si la temptacio de luxuria multiplicaua en ton coratge tan fortment, que fortitudo se enclinas a debilitat, gita, fill, luxuria de la segona intencio ab ignorancia, ço es, oblidant luxuria e totes ses circunstancies, e membra altres coses ab qui fortitudo se coue ab castedat. § Amable fill, golositat, enueja, erguyl e injuria han concordança ab luxuria, e per ço, con seras temptat per luxuria, membra encontinent temprança contra gola, e humilitat contra erguyl, e leyaltat e continencia contra enueja, e justicia contra injuria, e en aquell remembrament met prudencia e caritat. § Amable fill, beyls vestiments e beylea de fayçons son coses ab que luxuria tempta los amichs de castedat; e membraments de la mort, e la sutzetat qui s fa en la obra de luxuria, e entendre la beylea e nedea de pura castedat e virginitat en humana pensa son coses ab que castedat es temptada a esser en la primera intencio. § Amable fill, a destrohir luxuria coue esser castedat per la primera intencio, e caritat, justicia, prudencia, fortitudo e temprança couenen esser per la segona intencio, per ço que seruesquen a la primera, e que luxuria no pusca arraygar en la primera ne en la segona intencio. § Sapies, fill, que la segona intencio es doble a vegades, ço es saber, que aquella libertat que tu has en hauer luxuria, es amadora per la segona intencio, per ço cor mils ne pots amar l altre intencio qui es segona, ço es saber, aquella on caritat, justicia, prudencia e fortitudo seruexen castedat, con es en la primera intencio. On con aço sia enaxi, donchs, per amor d aço te conseyl, fill, que en ta anima multiplichs pus fortment en majoritat la segona intencio que has a castedat, que la segona intencio que has a luxuria, segons lo qual multiplicament ha esdeuengut, per manera de comparacio, en la primera intencio la segona, qui es dejus la primera on esta castedat. § Amable fill, ab oracio, contriccio e afliccio, e ab fugir a auinentesa de fer fornicacio pots destrohir luxuria en ton coratge, con ne has temptacio. E si totes aquestes coses damuntdites no t son bastants, multiplica lur quantitat en caritat, fortitudo, justicia e prudencia en la libertat que n has en ta volentat e possibilitat. § Contra temptacio de luxuria coue, fill, fer diuerses comparacions, ço es saber, que ab prudencia home compare qual cosa es elegidora e amable, o vicis o virtuts, o la presencia de Deu o sa absencia, o sanitat o malaltia, e axi de les altres coses semblants a aquestes, e que caritat, justicia e fortitudo sien concordants ab prudencia, qui es per intencio con les coses bones sien en caritat, e les males en son contrari.
DE AVARICIA AVARICIA, fill, es intencio enuersada contra la intencio de larguea qui s concorda ab esperança, caritat, justicia e fortitudo contra auaricia, superbia, accidia, enueja e ira. On si tu, fill, est temptat per auaricia, en ta larguea sapies hauer ordonament en la primera intencio e en la segona ab esperança, caritat, justicia, prudencia e fortitudo contra auaricia, superbia, accidia, enueja e ira. § Amable fill, hom auar simplement es pus auar que altre home per ço con ama riquea per la primera intencio, e ama per la segona les coses ab que ajusta la riquea, e ab que la conserua; on aytal hom auar es temptat e vençut en l enuersament de les dues intencions, cor riquea deu esser amada per la segona intencio, e ço per que riquesa es amadora son los bens que justicia vol multiplicar per larguea, caritat e esperança. Alcuns homens son, fill, qui son auars per intencio de gola, cor amen molt menjar; altres son auars per fama, cor volen esser lausats per les gents per nom de riquea; altres son auars per enriquir sos infants, e axi de les altres coses semblants a aquestes. On aytals homens son temptats contra esperança, justicia e caritat qui ab larguea se couenen; e amen auaricia per la segona intencio, e les coses damuntdites amen per la primera. On si tu, fill, vols vençre auaricia, hajes prudencia ab que sapies mudar e guardar les dues intencions, amant viandes, honraments e fills per la segona intencio, e Deu per la primera. § Amable fill, molt fortment te conseyl que tu no hajes auaricia, con sia vici qui dona a sos sotsmeses gran passio, cor per injuriosa intencio la volentat no s pot sadoylar de ajustar riqueses, en lo qual ajustament ha molts perills e trebayls, e aço mateix se esdeue de conseruar riqueses; e home auar tots jorns esta sospitos, e duptos, e temeros contra leyaltat e esperança; e accidia li fa desijar mal, e enueja lo turmenta ab ira en ço que no pot complir sa volentat guanyant o perdent, e de negun deffayliment ne tort auaricia no dona a consciencia nuyl cessament ne remey. § ¡Ha, fill! ¡E tants son los homens qui son auars e no ho cuyden esser! ¡E tants son aquells qui per auaricia moren ans que no morrien! ¿E sabs, fill, per que hom auar no coneix en si auaricia? Per ço cor no ha conexença en son voler desordonat per la primera e segona intencio. ¿E sabs, fill, per que hom mor ans que no morria per auaricia? Per ço cor Deus vol que aquells bens que hom auar embarga, als pobres seruesquen, e fassen vtilitat en altres homens, con Deus no ha feyts molts bens temporals per estar ocioses, sots possesio dels homens auars qui vtilitat hi embarguen.
DE SVPERBIA SVPERBIA, fill, es punible obra de volentat contra humilitat; e cor humilitat es per intencio que home conega con per creacio es esdeuengut de no res, e que se humiliy a Deu, qui es eternalment infinit en esser complit de tots bens, per ço, fill, superbia es esdeuenguda en home accidentalment per contrastar a home en humilitat, e que home ab caritat, ab justicia, ab prudencia e ab fortitudo se combata a fortificar humilitat contra superbia, per tal que en si mateix haja conexença con es esdeuengut de no res, e con es obligat a conexer e amar lo sobira be. § Si tu, fill, est temptat per superbia de riquea, o d amichs, o de força, o de beylea, o de sciencia, o de ardiment, o per alcuna altra cosa semblant a aquestes, encontinent, fill, recorre a prudencia e a fortitudo, per ço que t aporten a justicia, la qual ordone en tu les dues intencions, donant la segona intencio a riqueses, a honraments, a amichs, a força, a beylea, a sciencia e a ardiment; e la primera intencio dona a Deu qui de no res te ha creat, e per tu a la mort en humana natura es humiliat e vnit. § Amable fill, hom erguylos es temptat per humilitat en lo menyspreament en que es de les gents, cor a home on sia erguyl no s coue honrament. E cor eyl vol esser sobre tots homens honrat, e es en tots desonrat, en quant cascun lo menysprea en son coratge, per ço desonor lo deuria humiliar per justicia; lo qual humiliament seria honor si s jutjaua a esser menyspreat per les gents, hauent la segona intencio al menyspreament, e a humilitat la primera. § De necessitat se segueix, fill, que si humilitat es per la segona intencio, e honrament es per la primera, que home erguylos haja a erguyl la segona intencio, e al honrament la primera.
On con aço sia enaxi, donchs, abdues les intencions de home humil son contraries a les dues intencions de home erguylos. ¿E sabs per que? Per ço con les dues intencions de home humil fan ço per que son en caritat, en justicia, en prudencia e en fortitudo; e per aço tenen lo humil en honrament: e les dues intencions de home erguylos tenen lo desonrat, per ço con ab injuria e ab lo contrari de caritat e prudencia e fortitudo se coue desonor.
DE ACCIDIA ACCIDIA, fill, es peccat confus e contrari á la intencio comuna, per la qual son esperança, caritat, justicia, prudencia, e fortitudo. E per ço, fill, de negun peccat no han los homens tan poca consciencia ne conexença con han de peccat de accidia. § Accidia es amar mal e desamar be en tota virtut; e per aço lo demoni tempta los homens per accidia, per tal que ab eyla los pusca induhir a gola, o a luxuria, o a alcun altre peccat. E per aço, fill, tota hora que tu sies temptat per accidia, recorre a la intencio per la qual es en tu esperança, e caritat, e les altres virtuts, e guarda en qual virtut te tempta pus fortment lo demoni ab accidia, e enforteix aquella ab les altres virtuts, donant a Deu la primera intencio, e a les virtuts la segona, e donant a la virtut on pus fortment est temptat la primera intencio, e a les altres virtuts ab que la vols fortificar dona la segona. E si tu, fill, sabs e vols hauer la art e la manera demuntdita, poras mortificar la temptacio e hauer les virtuts a ella contraries. § Amable fill, per negun peccat no es tan signifficable saluacio e dampnacio con es per accidia; e aço es per tal con se ajusta mes a comunitat que altre peccat; per la qual major comunitat saluacio es mils signifficada en los homens amadors mes de be comu que de be especial, con sia cosa que be es major e pus vtil en comunitat que en especialitat. E per aço, fill, hajes a be comu la primera intencio, e a be especial la segona. § Amable fill, ¿sabs per que es temptacio diabolical en home accidios qui ab negligencia e peresa se coue? Per ço que los homens diligents, e justs, e amadors de be sien menyspreats e desamats en lurs obres. ¿E sabs, fill, per que es temptacio de angel benigne en home on es accidia? Per ço que tota hora que la accidia comença a venir, hom se despert a cogitar en bones cogitacions, e hom se appareyl a esser amador de be. E per aço, fill, mala temptacio es excitacio de bona obra en home amador de be, per ço que no sia ocios en cogitar e en obrar be de son poder.