DE POBREA POBREA es, fill, desijadora per intencio que hom en sa anima ne pusca mils entendre Deu, membrant, e entenent, e amant, e gitant de son remembrar, entendre e amar les riqueses d aquest mon, qui son embargament a membrar, e conexer, e amar Deu. § Amable fill, pobrea es amadora per la segona intencio, e riquea de virtuts per la primera. Mas lo demoni tempta los homens en estes dues intencions per tal que amen pobrea de virtuts per la segona intencio, e pobrea per la primera; e que pobrea amen per la segona intencio, e vsament de vicis per la primera. E aquesta temptacio fa, fill, lo demoni per tal que sia contra la intencio legitima de pobretat. § Apenes es, fill, pobretat per la primera intencio en lo coratge dels homens; cor tant amen los delits d aquest mon, que ab riqueses se couenen, e tant temen passio que pobrea dona, per ço que hom vs de fe, esperança, caritat, fortitudo e temprança, que pobrea de esperit no ha quaix en que s fortifich contra los amadors de riqueses. § Amable fill, molts homens son pobres qui han lurs riqueses e lur tresor en los homens richs, los quals son amats per la segona intencio, e lurs riqueses son amades per la primera. E per aço los homens richs e los pobres qui son temptats per la manera damuntdita, son contra la intencio de pobrea, la qual deuria esser restituida e conseruada per aquells que pobrea te honrats, e fa esser agradables a les gents e a Deu.
DE HONRAMENT HONRAMENT es, fill, en los homens per ço que honren Deu; e per ço als homens se coue honrament per la segona intencio, donant a Deu honor per la primera. Mas lo demoni tempta les gents en les dues intencions, per ço que hajen a si mateixs la primera intencio, e a Deu la segona. § Amable fill, lo home qui ama esser honrat per la primera intencio, es erguylos e enuejos contra justicia, fortitudo e caritat. Erguylos es en quant ama esser honrat mes que Deu, cor si amaua que Deu fos honrat mes que eyl, amaria esser honrat per la segona intencio e que Deu fos honrat per la primera. Enuejos es cor ha enueja del honor que li descoue, e es injurios per la intencio per que vol esser honrat, e es contra fortitudo de coratge vençut per superbia e enueja. § Injuria no ha, fill, caritat, pus que ama sa honor mes que la de Deu. E per ço, fill, que home haja vicis contra virtuts, tempta lo demoni los homens en la intencio per que ls coue honrament; la qual temptacio es, fill, segons que damunt te hauem dit. E per ço honrament en los homens es quaix exit de intencio vera e legitima, e per ço son los homens peccadors desonrats, en ço que cuyden hauer honrament, con gran desonor es a home esser obedient al demoni, e esser sotsmes al peccat, e que en aquell sotsmetiment cuyt esser honrat. § Amable fill, honrament de riqueses, vestits, parents, corts, conuits e messions deu esser desirat per la segona intencio; e honrament de fe, esperança, caritat, justicia, prudencia, fortitudo, temprança, humilitat, leyaltat, abstinencia e paciencia deu esser desirat per la primera intencio. Mas lo demoni tempta los homens, per ço que als honraments corporals hajen la primera intencio, e als sensuals la segona; e per ço, fill, es molt hom honrat en les corts del grans senyors, e han honrats vestiments; e son desonrats esperitualment, en quant enclinen lurs pensaments a injuries, falsies, traycions, volpelatge, engans e fayliments. § Fill, si tu ames honrament, ama espiritualment en aquell honrament caritat e justicia, per tal que hi sien esperança, prudencia e temprança, per que seras honrat en la sauiesa e en la volentat de Deu; cor la major honor que tu pusques hauer es que Deus te sapia just amador de sos honraments, e que per Deu sies amat; e la major desonor que pots hauer es que Deus, qui sap totes coses, te sapia glot, luxurios, auar, erguylos, accidios, enuejos, iros, fals, traydor, sotsmes a trebayls infinits e cahut en la ira de Deu. § Amable fill, si les gents te fan desonor con tu fas honor a Deu, tu est honrat per Deu, e en Deu e ab Deu. Honrat est per Deu con eyl te honra en son entendre e voler; en Deu est honrat con en son saber est sabut just e virtuos, en sa volentat est amat; ab Deu est honrat en quant en si mateix per tot temps seras gloriejat, ab que tu en membrar, entendre e amar tengues ab tu la honor que a Deu se coue. ¡Ah, fill! ¡E con es perillosa cosa desirar honrament en est mon! Car honrament no es desijador mas per esser honrat lo offici que li es comanat a honrar Deu. Mas los dames homens desiren hauer honrats officis, per ço que sien honrats; e lo demoni tempta los homens que honren los officials per intencio d eyls mateixs, e no per lo offici. E per aço, fill, son en lo mon tants de trebayls, e tantes de errors, engans e fayliments. § Sapies, fill, que lo pus virtuos e afectuos atalentament que hom ha en los delits d aquest mon, es desirar honraments, cor per amar e seruir Deu son lexats diners, parents, possessions, fills, muyler, honrat vestiment, e delicades viandes; mas honrament apenes es hom qui no l vuyla hauer contra la intencio per que es desirable.
DE ELEMENTS ELEMENTS fill, son per intencio de obra natural, per ço que sia cors huma, e que dels elements sia compost e engenrat e sustentat, per ço que home pusca esser, e hauer vida en amar e conexer Deu. Aquests elements, fill, seguexen los corses e la intencio per que son, a signifficar que ls homens, en lurs officis, seguexen la intencio per que ls officis son; cor si los elements, que no han discrecio ne raho, deuen seguir la intencio per que son, quant mes hom, qui ha discrecio e raho, deu seguir en son offici la intencio per que es son offici, e la raho per que li es donat son offici. § Amable fill, lo foch es calt e sech, e l aer es humit e calt, e l aygua es freda e humida, e la terra es seca e freda. Calt es lo foch per sa proprietat, e sech es per la proprietat de la terra; l aer es humit per sa natura, e calt per la natura del foch; l aygua es freda per sa natura, e humida per l aer; e la terra es seca per si matexa, e es freda per l aygua. E per ço, fill, cascun element, segons la ordinacio damuntdita, ha a si mateix e a sa qualitat la primera intencio, e al altre element la segona. § Fill, lo foch reeb secor de la terra per la primera intencio, per ço con ab secor se coue sa calor; e per la segona intencio reeb la secor, per ço que en aquella secor pusca mortifficar e destrohir la fredor qui es en la secor, per esser contraria al foch en la segona intencio de la aygua; e lo foch, fill, dona sa calor al aer per la primera intencio, per ço cor ab la humiditat del aer se coue calor; e lo foch escalfa l aer per la segona intencio, per ço que en la humiditat escalfada, la qual l aer dona a l aygua, lo foch mortiffich fredor, que li es contraria; e l aygua reeb aquella humiditat escalfada, per ço que, en si matexa, la calor pusca mortifficar e destrohir, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E per ço los elements auaylen de lurs espheres sajus, e de sajus pujen a ensus per la primera intencio e per la segona, segons que son les qualitats de cascun element. § Amable fill, per la ordinacio damuntdita de les dues intencions, entren los elements en composicio per generacio e corrupcio, e son contraris e concordants per mija e sens mija. On con aço sia enaxi, donchs, per ço que ls elements fan, fill, per primera intencio e segona, ço es, apetit natural, te conseyl con tu degues pendre eximpli en eyls en vsar de intencio ab virtuts contra vicis, per ço que a Deu hages la primera intencio sobre totes coses.
DE PRELAT PRELAT es, fill, per intencio de regir e gouernar los clergues que li son dejus, enaxi con poble es dejus princeps. E aquests prelats, fill, deuen hauer la primera intencio al clergues, e la segona a lur preladia. Mas lo demoni tempta los prelats per ço que al offici de la preladia hajen la primera intencio, e als clergues la segona; cor per aytal mudament de intencions son delicats menjars, sejorns, vanitats e honraments contra virtuts caritat, justicia, humilitat e fortitudo per qui vera intencio es mantenguda. § Amable fill, intencio de hauer preladia, no es posada en linyatge ni en successio de fill a pare, ni de parent a parent, segons que es principat successiuament per linyatge; e aço es, fill, per ço con preladia se conquer ab perfeccio de fe, esperança, caritat, justicia, e ab les altres virtuts. E per aço lo demoni tempta los homens que desiren esser prelats, con hajen intencio a conquerir la preladia per contraries coses e virtuts. § En lo començament, fill, que ls homens entren en clerecia per intencio de esser prelats, possehint les riqueses, e hauent los honraments que a prelats se couenen, en aquell temps, fill, comença simonia. ¿E sabs per que? Per ço con han falsa intencio contra la intencio per que es preladia. On per aço, fill, si tu desires esser prelat, es te leguda cosa aquell desir, ab que hajes intencio que en aquella preladia pusques e vuyles mils vsar de virtuts en hauer a Deu la primera intencio, e a tu mateix la segona. § Molt home ha, fill, bona intencio en desirar esser prelat; mas con es prelat, lo demodi li tempta la bona intencio en que esser solia anans que fos prelat; la qual temptacio li fa ab les riqueses e ls honraments que a prelat se couenen. E con aquells no saben hauer fortitudo en caritat, justicia, prudencia, humilitat e temprança, per aço son vençuts, e son prelats contra la intencio de preladia.
DE RELIGIOS RELIGIOS es, fill, per intencio que haja vida contemplatiua exalçada sobre vida actiua. E per ço, fill, en ver religios hi ha la primera intencio a vida contemplatiua, e la segona a vida actiua. E lo demoni, fill, tempta lo religios, per ço que no sia en vera intencio; per la qual temptacio maluat religios consent al demoni, e ha la primera intencio a vida actiua, e la segona a vida contemplatiua, sots habit de religio. § Enaxi, fill, con cauaylers son sots princep, per intencio que l princep ab eyls deffena son poble, e tenga ab eyls justicia, enaxi, fill, religios en vida actiua deu esser sots apostoli o prelat, per ordonar lo poble qui ls es comanat. E per ço, fill, als religioses es assignada prehicacio e confessio, per esser vida actiua e justicia en poble, qui ab fe, esperança, caritat e ab les altres virtuts se mante. § Sapies, fill, que lo demoni, contra fortitut de fe, esperança, caritat, justicia, prudencia, temprança e humilitat, tempta los religioses per vida actiua e contemplatiu religios se n deffen ab vida contemplatiua. Amable fill, intencio es pus noble per obra que per paraula, e per ço deu religios hauer a bones obres la primera intencio, e la segona a paraules, segons comparacio de prehicacio e de sancta vida. Mas lo demoni, fill, tempta religios con haja a prehicar ab beyles paraules la primera intencio, e a sancta vida la segona, per tal que injuria ab los vicis vença en eyl justicia en fortitudo e en les altres virtuts. § La intencio, fill, per que en religios es pus alta e pus noble vida que en altre offici, es con religio es per intencio que religios sia lum e eximpli a les gents, e que los infaels ne sien endreçats a veritat per martiri e prehicacio de deuot seruent religios, que no dupte a sostenir mort per amor de honrar Deu; e que per oracio de deuots e sancts contemplatius religioses la gran misericordia diuina haja merçe de nosaltres peccadors, e en caritat sien exalçats sos seruidors per justicia qui ab misericordia se coue.
DE CLERGVE CLERGVE es, fill, per intencio que prech Deu per los homens seglars, per tal que Deus los do gracia con fassen be, e que no fassen mal; e que si fan mal, Deus los ho perdo. Amable fill, fer be es per la primera intencio, e cessar mal es per la segona; con meylor cosa es fer be que cessar mal, con en fer be se concorden fe, esperança, caritat, e les altres virtuts les vnes en les altres; e en cessar mal se concorden les virtuts contra vicis per intencio que no fassen mal. On con aço sia enaxi, donchs, los demonis tempten, fill, los clergues con hajen la primera intencio a cessar mal, e la segona a fer bones obres. E per aço cuyda esser molt clergue en estament de saluacio con no fa mal ne fa be; en lo qual no fer be cuyda esser escusat per ço con no fa mal; e per aço, fill, es desuiat de la intencio per que es. § A clergue no es leguda cosa hauer muyler, ni esser manestral; e aço es, fill, per intencio que no sien occupats per fills ne per bens terrenals en pregar Deu, e en vsar del offici en que son, segons la intencio que lur offici requer. E per aço, fill, son donades a clergues les decimes, per tal que n viuan, e que tota lur vida sia en pregar Deu per lo poble. Mas lo demoni, fill, tenta eyls en la intencio per que son, e fa los desirar riqueses e delits temporals, per tal que lur oracio sia embargada, e que eyls sien indignes de esser exausits. § Clergue, fill, es per intencio de mantenir e amplifficar la sancta fe catholica, e es per sacriffici a Deu, e per destrohir heretgies e errors, e es per ohir confessio, e per certifficar los homens dels duptes que han de la fe. E clergue es, fill, per intencio de prehicar e disputar ab los infaels, e es per donar conseyl, e per pacifficar los homens qui son en trebayl. On con clergue sia, fill, per intencio de totes les coses damuntdites, e per moltes d altres, per ço lo demoni tempta los clergues en la intencio per que son, per ço que de aquella intencio los pusca gitar, e que eyls e lur offici sien sens intencio de vtilitat. § Amable fill, los homens seglars tempta lo demoni per intencio de clerecia, cor molt home es qui fa esser clergue son fill per amor de les riqueses e dels honraments que han los clergues. E lo demoni tempta los clergues per luxuria, per ço que sien contra l offici, que han, de fer matrimoni entre marit e muyler; e lo demoni tempta los clergues per auaricia, per tal que de los bens que ls sobren no donen res als pobres de Christ; e tempta ls per injuria, per ço que aquells bens donen a lurs parents; e tempta ls per erguyl en desirar honraments; e per gola son temptats menjant delicades viandes; e per moltes d altres coses son temptats clergues, per ço que lurs obres sien mal eximpli de les gents. On con aço sia enaxi, donchs, fill, obri tos vlls e veges con molt clergue es desuiat de la intencio per que es, per ço con ama lo offici de clerecia per la segona intencio, e les riqueses de la esgleya per la primera.
DE PRINCEP PRINCEP, fill, es per intencio que ab temor tenga justicia en son principat; car enaxi con lo sanct pare apostoli es en lo mon per intencio que ab caritat gouerne e mantenga sos sotsmeses, enaxi, fill, princep es per intencio que sia temut per los homens enamichs de justicia. Amable fill, princep deu hauer la primera intencio a guanyar merit en son offici per obra de fe, esperança, caritat, justicia et cetera; e la segona intencio deu hauer a son offici. Mas lo demoni, qui es contrari a la ordinacio de les dues intencions, tempta los princeps, per ço que intencio ixca del ordonament per que es creada en home. § Con princep ha la primera intencio a esser emperador, rey, duch o marques, e ha la segona a virtuts, adonchs es, fill, desuiat de vera intencio; per lo qual desuiament es injust contra justicia, qui en eyl ha perdut son dret. E per aço, fill, aytal princep es honrat per les gents per intencio que tenga justicia, e eyl se fa seruidor de injuria; al qual no s coue honrament de imperi ne de regnat ne de nuyl altre principat. § Si no fos injuria, no fora princep; e si no fos princep, no fora, fill, qui hagues intencio acabada a tenir justicia. Empero molts princeps son en lo mon, e la intencio que han a tenir justicia es poca segons comparacio de la intencio que han a esser honrats, richs, sans e estants longament en les benanançes d aquest mon. § Membra, fill, con son pochs en nombre los princeps que son en lo mon, segons comparacio de tants homens a eyl sotsmeses; e aesma, fill, con tan pochs homens en nombre de princeps porien ordonar e endreçar lo mon, ab que haguessen ordonada intencio en fe, esperança, caritat, justicia et cetera. E cor lo mon es en tan gran desordonament, trebayl e error, cogita, fill, con los princeps ab intencio se couenen en virtuts o en vicis. § Amable fill, intencio pot esser major o menor en home, segons lo grau en que es posat. On con se esdeue que intencio es desuiada de sa regla, aytant con lo home es en pus alt grau, aytant es contra vera intencio; e aytal, fill, es enamich de intencio e del grau en que es e intencio lo ha pujat, tenent eyl intencio en major desonor que altre home. On con aquestes paraules que jo dich a tu sien veres, adonchs plora, fill, e plany lo dampnatge, desonor, injuria, superbia e molts d altres mals qui s segueixen per fretura de vera, acabada, honrada, humil e virtuosa intencio, forts ab fortitudo, veritat e justicia contra engans e errors.
DE CAVAYLERS CAVAYLERS, fill, son per intencio de seruir princep ab justicia e en temor, con sia cosa que princep sia per intencio con ab temor tenga justicia. E con temor e amor se couenguen, e amor sia pus noble virtut que temor, per ço, fill, lo cauayler deu hauer la primera intencio a amor, e la segona a temor.
§ Amable fill, lo cauayler es temptat per lo demoni, qui en son offici lo tempta ab les coses qui a la intencio per que es cauayler se auenen; la qual intencio li fa en lo mudament de la intencio per que es cauayler. E per ço, fill, con cauayler no s sab deffendre de la temptacio, es sobrat e vençut en lo camp de justicia, caritat, fortitudo, prudencia e humilitat; en lo qual camp lo ha vençut lo demoni ab vicis contra virtuts, per tal que sia cauayler sens intencio de cauayleria. § ¿Sabs, fill, per que es temptacio feyta contra intencio? Per ço que es occasio de destrohir ço qui ab esser se coue, e de adur a priuacio aquell esser per priuacio de intencio vera; cor en lo priuament de vera intencio se enclinen les coses qui son a esser a no esser, e esdeuenen a esser les coses qui son indignes de esser. E per ço, fill, intencio vera e intencio falsa se contrariejen en cauayler, con cauayler fa de la primera intencio segona, e de la segona primera. § En offici de cauayler ha, fill, moltes coses per intencio que ab totes aquelles coses lo cauayler sapia guardar e deffendre intencio en son offici; la qual guarda se fa ab fortitut de coratge just, humil, vertader e leyal, forts contra maluestat e engan de golositat, luxuria, auaricia, superbia, accidia, enveja, ira, volpelatge, traycio, vanagloria e vilanes paraules. § Amable fill, lo cauayler qui ha major intencio a esser be armat de armes corporals que de espirituals, ama mes esser lausat per fer grans colps en la batayla ab lança, espasa, e maça, aucient homens injuriosament, que esser lausat per colps de justicia contra injuria, e de humilitat contra luxuria, e de leyaltat contra traycio. Ço per que lo demoni tempta lo cauayler contra la intencio per que es cauayler, es, fill, per ço que l cauayler sia desordonat mija entre princep e poble, per lo qual sia trebayl entre princep e poble. Per ço, fill, saui cauayler es aquell qui sab conseruar la intencio per que es cauayler, a saluar intencio en princep e en poble.
DE POBLE