POBLE es, fill, per intencio de congregacio e ajustament de gents, per ço que hi sien nades bones custumes, e que hi sien diuerses mestres en ciutat, los quals son a hom necessaris, en axi con mercader, fuster, ferrer, sabater, e los altres officis qui a arts mecaniques se couenen. § Amable fill, poble e ciutat son per la primera intencio, e viles e casteyls son per la segona; e ciutat es per la segona, e les arts mecaniques son per la primera; e les arts mecaniques son per la segona, e les.vij. arts liberals son per la primera; la qual primera intencio es, fill, segona, segons comparacio de theologia, philosophia, dret e medicina, qui son per la primera. E totes estes coses, fill, son per la segona intencio, e theologia e les.vij. virtuts son per la primera; les quals virtuts son, fill, fe, esperança, caritat, et cetera. § Con sia, fill, poble per la segona intencio, e les.vij. virtuts per la primera, per ço lo demoni tempta lo poble per tal que desordonadament sia engenrat en los graus de les intencions damuntdites, qui ab ordinacio se couenen. E aço, fill, fa lo demoni contra les.vij. virtuts, qui son carreres de gloria perdurable, per ço que vicis, qui son carreres de infinits trebayls, sien en lo poble. § Amable fill, en ciutat son burgueses per intencio con sia mantengut vniuersal dret comu al poble qui ha priuilegis, libertats, e franqueses per intencio que bones custumes hi sien mantengudes, per les quals intencio sia en los graus que s couenen. Mas los burgueses, fill, tempta lo demoni ab delicats vestiments, menjars, sajorns e benanançes, per tal que ls gite de la intencio en que son establits en ciutat, e que ls meta en golositat, luxuria, auaricia, erguyl, accidia, enueja e ira, qui a virtut son contraries. § Mercaders, fill, son establits en ciutat e en altres lochs per intencio que aporten les coses necessaries a aquella ciutat; e per lurs trebayls justicia consent que eyls pusquen guanyar en lur offici. Mas lo demoni tempta los mercaders ab auaricia contra esperança e consciencia, per tal que hajen superbia contra humilitat; e per aço fa los desirar offici de burguesia, ab lo qual desir los gita de la intencio per que son establits en ciutats, casteyls e viles; lo qual offici de burguesia es desirat per la segona intencio, e los delits els honraments en que ls burgueses son, son desirats per la primera, sens qui no hi es temuda pobretat qui s esdeue en burgues pus leugerament que en mercader. § En ciutat, fill, es establit ferrer per intencio de fabricar, e aço mateix se segueix dels altres maestres. Mas lo demoni tempta los manestrals, enaxi con lo ferrer a qui fa desirar fabricar per intencio que viua e haja riqueses on pusca esser honrat, e posar sos infants en gran honrament de mercaderia e burguesia. E per ço, fill, lo ferrer qui consent al demoni, es fals en son offici en la intencio per que es ferrer, e es ferrer sens intencio de ferreria; enaxi con mercader qui es fora de intencio de mercaderia con jura falsament comprant e venent. § Amable fill, intencio es lo compliment o la perfeccio de aço per que los homens son obligats a amar e a esser obrants e mouents de son loch a altre, e de cogitar e desirar diuerses coses qui a aquest mon e a altre se couenen. E per ço, fill, lo demoni pus fortment tempta los homens en la intencio que en altre cosa, con per lo desuiament de intencio es pot destrohir tot ço qui es per intencio. On con aço sia enaxi, e con lo demoni destrua intencio en home peccador mudant lo de la primera intencio en segona, e de segona en primera, ab mudament concordant ab vicis contra virtuts; per ço, fill, te conseyl que t guardes del demoni en la intencio que hauras en tos feyts; cor si aquella pots hauer vertaderament e ordonada tu seras agradable a Deu e a les gents.
DE LA FI DEL LIBRE AMABLE fill, finit es aquest libre DE INTENCIO, ab gracia e ab ajuda de Deu. E con intencio vera haja, fill, perduda sa possessio en los dames homens, e per priuacio de ordonada intencio sia lo mon pus fortment en error e en trebayl que per altra cosa, per ço te prech e t coman, molt carament, ab justicia e ab amor e temor, que tu plores e plangues lo dampnatge qui s segueix en lo mon, per ço con les gents no han intencio dretament en lurs obres. E no tan solament te prech, fill, planyer e plorar, ans te prech e t man desirar homens molt sauis e deuots, ardits e seruents, que en breu temps vagen e venguen prehicar per lo mon con a intencio sia restituida veritat, consciencia, ordinacio, honrament e perfeccio. § Fill, si has vlls sapies veser, e si has oreyles sapies ne ohir, e si has memoria sapies ne membrar, per ço que ab ton enteniment sapies entendre, e ab ta volentat amar ço que Deus ha ordonat en lo mon a ordonament de intencio; cor per ço, fill, ha lo ferrer, fuster, sabater, e han los altres manestrals tantes coses en lurs officis que singularment ab cascuna de aquelles coses, e comunament ab totes, seguexen la ordinacio de intencio, per ço que per aquella ordinacio vs hom de virtuts contra vicis couinablement, longament, feruentment, justament, tement, conexent e amant Deu.