LIBRE DE MIL PROVERBIS DEL PROLECH CON l hom sia creat per conexer e amar e membrar e honrar e seruir Deu, per aço fem aquests MIL PROVERBIS, ab que donem doctrina con hom se sapia hauer en la fi a la qual es creat. E con sia aço que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses, e car les maneres sien moltes e diuerses, ab les quals es hom molt tengut d amar e honrar Deu, e de hauer caritat a si mateix e a son prohisme; per aço fem molts prouerbis e diuerses maneres, ab les quals pot hom hauer materia a parlar de totes bones custumes, donant per eyls eximpli al començament de ses paraules.
CAPITOL PRIMER DE DEV 1HAGE s u alegre, per ço car Deus es tot bo e complit.
2Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.
3Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.
4On pus souen membraras e entendras Deu, pus souen l amaras e l tembras.
5Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.
6Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.
7Ab peccat no cregues esser en gracia de Deu.
8Molt mes ama la obra que Deus ha en tu, que la obra que tu has en eyl.
9Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.
10Mes ama Deus tu per sa bontat que per la teua.
11Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.
12Car a Deu couenen grans obres, pots a Deu demanar grans coses.
13Molt conegues Deu, per ço que molt lo pusques amar.
14Qui les obres de Deu no ama, Deus no ama les obres d aquell.
15Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.
16Sens bontat no hagues en Deu esperança.
17Cerca la teua fi en la fi de Deu.
18Lo teu poder, en lo poder de Deu lo cerca.
19Fe ab Deu companya, per ço que no hages fretura.
20No cregues mes honrar Deus ab los bens temporals que ab los espirituals.
CAPITOL II DE PRELAT 1PECCAT en prelat es molt gran per mal eximpli.
2Per la fi de preladia honra prelat.
3La fi de preladia a moltes fins es obligada.
4No vuyles prelat manysprear per linyatge, mas per males costumes.
5Bonea de prelat mes esta per fi e per bones obres, que per sajornar e parents enriquir.
6De negun hom no pren Deus tan gran venjança con de maluat prelat.
7Prelat qui mes ama los bens terrenals que los espirituals, embastardeix la preladia.
8Mal prelat usa mal del poder de Deu, qui es bo.
9Fals prelat fa gran injuria a la veritat de son ofici.
10Crossa, aneyl, e mitra no han aytanta de bellesa, con han pietat, caritat e castedat.
11Mes de be ateny prelat per la fi de preladia, que per totes les fins de sos parents.
12En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.
13Los bens que prelat estoja, los tol als pobres de Deu.
14Prelat qui diu mal de son poble, diu mal de si mateix.
15A prelat tany mes plorar que riure.
16Tot prelat qui mes parla d aquest mon que del altre, es fals.
17No t confiys en prelat qui souen no canta missa.
18Prelat qui no paix ses oueyles, no es past de la gracia de Deu.
19No t azalts de prelat qui ama mes estranya oueyla que privada.
20Si vols conexer prelat, garda a qui fara honrament.
CAPITOL III DE PRINCEP 1JUSTICIA de princep nodreix en poble amor e temor.
2Justicia reluu en princep, e leyaltat en poble.
3Malea de princep fa molta leyaltat de poble.
4Diuisio de poble fa lo poder de princep maluat.
5Poder de princep es esstrument de fi de poble.
6Ira de mal princep e desleyaltat de poble son germanes.
7Veritat de princep e leyaltat de poble son cosines.
8En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.
9Linyatge antich de princep sana malalta leyaltat de poble.
10Noueyla custuma enmalalteix antiquitat de princep e de poble.
11De malea de princep neix malea de poble, e de malea de poble neix noueyletat de princep.
12Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.
13En contrarietat qui esta entre princep e poble no ha negun remey.
14Concordança qui sia entre princep e poble esta tota sana.
15Abans fuig a princep mal que a la serpent.
16Abans fuig a mal poble que a mal princep.
17Princep qui fa mal poble, fa gran injuria a Deu per si mateix.
18A la amor e poder qui estan entre princep e son poble no mogues contrast.
CAPITOL IV DE SOTSMES 1A mal senyor no venes ne dones ta libertat.
2Per ço que no sies ocios membra souen la fi a la qual estas sotsmes.
3Aytant com estas sotsmes, ama les necessitats de ton senyor.
4Sotsmet ton cors a mal senyor, e no ta volentat.
5Si est reptat ab mal, respon ab be.
6Escusa t ab poques paraules, per ço que ton senyor abreuge ses paraules.
7No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.
8A ton senyor no vuyles esser obedient contra Deu.
9Ama a ton senyor, per ço que sens trebayl lo pusques seruir.
10Desija esser par ab ton senyor per bontat e veritat, e no per poder e volentat.
11Pus que per fi est a humilitat, esta humil per volentat.
12Ama mes leyal seruitut que falsa senyoria.
13Qui a son senyor destruu honrament, enclina a si mateix a desonor.
14No vuyles honrar ton senyor mas aytant con a tu e a eyl se coue.
15Plus seruesques a ton senyor per amor que per pahor, si eyl es bo.
16Aquell acustuma si mateix a mal e pert son temps qui a mal senyor serueix.
17Qui a moltes coses desserueix ab moltes es blasmat.
18No vuyles esser lausat d aço que has a fer per seruitut.
19Ama paciencia, per ço que la pusques sostenir.
20Qualque senyor hages, ab que bon sia, no hages vergonya d eyl a seruir.
21Ab mal senyor no creegues hauer pau.
CAPITOL V DE PARENT 1NO ames ton fiyl mes que ta anima, que ab ton fiyl no ha parentesch, 2Lo parentesch que Deus ha ab tu, en quant es home, ama pus que altre.
3No creegues parents qui amen pus tos bens que ta persona.
4Ama pus bon cosi, que mal fiyl.
5Parentesch per que hom pert Deu no es amable.
6Segons que ls graus de parentesch son amables, son honrables.
7Per parentesch honra ton parent, qualque sia.
8Ama mes ton parent per sa bontat que per son antich linyatge.
9Si ab virtuts pots ennoblir noueyletat de ton linyatge, ab peccats pots enuilanir la antiquitat de ton linyatge.
10Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.
11Con ausiras mal dir de ton parent, hages ne vergonya.
12Loha mes ton parent per sa bontat que per sa riquesa.
13La bontat natural de ton cors e la bontat natural de ton parent son parentes.
14Per la bontat que tu has per custuma no escuses ton maluat parent.
15Erguylos parent dona a sos parents trebayl.
16Fuig a parent qui, en quant est son parent, ha de tu vergonya.
17Contrarietat de parents es trop mala e forts.
18Mes te confia en ton parent per bona custuma que per parentesch.
19Lo honrament de ton parent no t escusa de ta mala custuma.
20Les tues males custumes desonren tots tos parents.
CAPITOL VI DE MUYLER 1EN ta muyler ama mes fi de matrimoni que plaser.
2Ama mes en ta muyler bontat que bellesa.
3Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.
4No t confies en muyler mentidera.
5Ab la tua fornicacio nodreixs fornicacio en la volentat de ta muyler.
6En fornicacio esta lo major contrari que pot esser entre marit e muyler.
7Sies cast per ço que ta muyler sia casta.
8Ab amor sies priuat de bona muyler, e ab temor de mala.
9Abans nodresques ta muyler ab amor que ab pahor.
10Ab ta muyler no sies auar.
11Garda que ta muyler no conega tos vicis.
12No es tan gran trebayl e vergonya con de mala muyler.
13Ama mes ta muyler beyla en casa que a la plaça.
14Ama mes la bonea de ta muyler que de ton fiyl.
15Tos parents hagen pus de poder en ta casa que aquells de ta muyler.
16Les teues custumes sien pus dones en ta casa que les custumes de ta muyler.
17Qui fuig a gelosia fuig a gran trebayl.
18Qui souen tempta sa muyler souen se n penet.
19Denant ta muyler no parles de les circunstancies de drudaria.
CAPITOL VII DE SCUDER 1SI souen vols esser alegre hages bon scuder.
2Aytants scuders muda tro que un bo ne pusques hauer.
3De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.
4Soptosament no reprenes ton scuder.
5Amor, temor e humilitat nodresques en ton scuder.
6Dona a ton scuder ço que li promets.
7Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.
8Nuyl hom no dona aytan souen trebayl con mal scuder.
9No t azalts de scuder qui desige beyles vestidures.
10Scuder negligent no es ton amich.
11No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu.
12Scuder qui rient se reprena no t ama.
13Gita de tu scuder qui no reeb correccio.
14Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.
15En scuder ama mes veritat e leyaltat que prestesa ne bellesa.
16Scuder qui engana son vehi engana ta casa.
17Scuder lagoter e maldigol no es leyal.
18Scuder qui no ha vergonya no es bo.
19Ab ton scuder no muntiplichs paraules.
20Ab ton scuder no ries souen.
CAPITOL VIII DE COMPANYO 1LA volentat de ton companyo fe companyona de la teua.
2Ab home auar ne erguylos no fasses companya.
3Ab la leyaltat nodreix en companyo leyaltat.
4Qui a son companyo ment nodreix se en eyl mentida.
5Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.
6Ab home que no coneixs no fasses companya.
7Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.
8Ab home ocios no fasses companya.
9No t fasses companyo de hom qui te haja menaçat ne desonrat.
10De home honrat e pobre ne fasses companyo.
11No reprenes ton companyo sens raho.
12En companyo qui t faça auantatge te confia.
13No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.
14Companyo qui loha tos vicis no es leyal.
15Companya de hom pech es molt perillosa.
16Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.
17No fasses companya ab hom qui desige comprar ta casa.
CAPITOL IX DE VEHI 1A ton vehi sies cortes.
2Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.
3Lo teu ca no morde lo ca de ton vehi.
4Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.
5Qui ha mal vehi souen ha trebayl.
6No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.
7Digues les bones custumes de ton vehi e no les males.
8A ton vehi no parles de sa muyler ne de la teua.
9No digues a ton vehi ço que tu menges en ta casa.
10No digues a ton vehi mal de ço que eyl ama.
11Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.
12A ton bon vehi riu, e a ton mal vehi plora.
13Ab ton bon vehi t ajuda de mal vehi.
14A mal vehi no demanes conseyl ne ajuda.
15A mal vehi fe tornes dels seus bens.
16A mal vehi no creegues de ta muyler ne de la lur.
17Ab ton bon vehi hages moltes paraules.
18Ton mal vehi no sapia los secrets de ta casa.
19Lo bon vehi loha a hom be, e lo mal vehi loha a hom mal.
20Del poder de ton bon vehi sies alegre, e del poder de ton mal vehi sies trist e irat.
CAPITOL X DE AMICH 1AMA ço que ton amich ama.
2Si es gran amich sies li gran amich.
3Aquell es poch amich, qui s huja de seruir son gran amich.
4Ab ton amich no vuyles jugar.
5No reprenes souen ton amich.
6Enemich ama per ta bontat e hages esperança.
7No sies priuat del enemich de ton amich.
8A ton amich loha son be e blasma son mal.
9Per un mal de ton amich no perdes molts de sos bens.
10Ab paraules amoroses parla a ton amich.
11A ton amich no li venes per diners ne l perdes per ira.
12Del teu poder e del poder de ton amich fe un poder.
13Volentat de dos amichs se concorden a una fi.
14Qui ha bon amich tart ha fretura.
15De la malaltia que has per ton enemich te sana ton bon amich.
16Les riqueses que tu has e les riqueses de ton amich fe amigues e vehines.
17Si est enemich no creegues esser amich.
18A negun hom no fasses aytants ni tan grans plasers con a ton bon amich.
19Per ço que no dons passio a ton amich no li parles de son enemich.
20Soffer a ton amich lurs vicis per ço que eyl soffiria los teus.
CAPITOL XI DE ENEMICH 1AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.
2Assaja de ton enemich si poras fer amich.
3Fe auantatge a ton enemich per ço que eyl lo te faça.
4Qui souen membra e souen parla de son enemich, souen ha passio.
5A ton enemich no multiplichs son poder ne sa ira.
6Fe ton enemich estrany als teus uyls e a tes oreyles.
7Qui diu mal de son enemich, doblement que sia mal dit procura.
8No creegues leugerament lo mal de ton enemich de ço que hom te n diu.
9A ton enemich reffrenes sa ira, si lo lohas.
10Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.
11Si has enemich hages de ton enemich pahor.
12Major pahor hages de ton enemich en durment que en vetlant.
13No dormes dementres que ton enemich vetla.
14Les condicions de ton enemich sapies, e eyl no les teues.
15De enemich saui hages pahor, e no del foyl.
16A ton enemich parla de be, e no de mal.
17Fe t amich del amich de ton enemich e de son enemich.
18Ton enemich no l creegues de res.
19No hages enemistat per poca utilitat.
CAPITOL XII DE JUSTICIA 1SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.
2Per justicia fa hom just amar e desirar.
3Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.
4Qui vol justicia compra injuria.
5Justicia es riquesa d hom pobre, e injuria es riquesa de hom rich.
6Jutja tos peus a bones custumes, e tes mans a bones obres.
7Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.
8Lo meylor amich que ha en ton graner e en ton ceyler es justicia.
9Qui ama justicia ama rey.
10Si has trop menjat, jutje t a eyl molt amar.
11Justicia ha major parentesch ab bontat que ab diners.
12Justicia e injuria tots temps han guerra.
13Qui guerretja injuria ab justicia Deu li ajuda.
14Ab justicia te conseyla, e no creegues injuria.
15Molt ha fals nom jutge injurios.
16No t jutges esser saluat per ta bontat.
17En judici eternal hages paor.
18Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.
19Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.
CAPITOL XIII DE PRUDENCIA 1QUI a prudencia elig, elig lo major be, e esquiua lo major mal.
2Prudencia es luny de home no saui.
3Ab home foyl no creegues fer sauieses.
4Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.
5Qui ha prudencia no es pobre.
6Ab prudencia veuras los bens e los mals de prop e de luny.
7En la fi de be ha prudencia repos.
8Ab bona vida e ab bona mort fogiras a mala mort.
9Ab prudencia parles ab home foyl.
10Prudencia e manera son parentes.
11Si imprudencia no ha ab que pusca guasanyar, prudencia no ha ab que puscha perdre.
12Ab prudencia riu e a imprudencia plora.
13Prudencia riu, con imprudencia plora.
14Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.
15Prudencia espera, e inprudencia fuig.
16Ab prudencia conexeras hom saui e foyl.
17Ab prudencia conexes tu mateix.
18Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.
19No parla ab prudencia qui ab prudencia no consira.
20Ab sanitat ha prudencia gran poder, e ab malaltia petit poder.
CAPITOL XIV DE FORTITVDO 1SI has força de coratge ab bontat, es fort bontat.
2Contra fort peccat hages fort bontat.
3Ab forçes espirituals pots vençre forçes espirituals.
4Car volentat ha libertat, ha força contra peccat.
5No t confius en home qui no ha fort coratge.
6Qui ha fort coratge no ha pahor.
7Sens fort coratge no pots vençre ton enemich.
8Qui no ha fort coratge souen es vençut.
9Ama la fi per que est creat, e hauras fort coratge.
10No t combates sens fort coratge.
11Fort coratge te garda de vergonya.
12Poch enança qui menaça a hom qui ha fort coratge.
13Abans vençras espasa e colteyl que no fort coratge.
14No fasses viatge ab home qui ha flach coratge.
15Força de membrar e de entendre e de amar no es vençuda.
16A les forçes de ta ma enfortexen les forçes de ton coratge.
17Força de coratge no tem falsia ne mesestria.
18Força de coratge e leyaltat han parentesch.
19Tot fals coratge tem fals coratge.
20Ab amor e temor de Deu enforteix ton coratge.
CAPITOL XV DE TEMPRANÇA 1MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.
2Qui no ha temprança prop esta de malaltia e de mort.
3Temprança no pots hauer per nient.
4Temprança e sanitat son amigues.
5Qui ha temprança no ha mester metje.
6Temprança es thesor de vida.
7Temprança menja, e glotonia endura.
8Temprança riu e glotonia plora.
9Temprança e riquesa son germanes.
10Lo major amich que ha temprança es pobresa.
11Qui ha temprança tots jorns esta alegre.
12Ab temprança estaras luny de vergonya.
13Qui ha temprança, en cascuna hora del dia sap respondre.
14En lo començamet de menjar e en lo mig e la fi membra e ama temprança.
15Con seras conuidat, conuida temprança.
16Temprança, prudencia e fortitudo son vehines.
17Qui ven temprança compra mort.
18Temprança antiga viu sens passio.
19Qui ha temprança souen guanya.
20En tots tos feyts conloca a temprança.
CAPITOL XVI DE FE 1AB fe creus les veritats que no entens.
2Ab creença aconseguiras sciencia.
3Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.
4No descreegues totes les coses que no pusques entendre.
5Primerament creus, e puis entens.
6Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.
7Ab fe ha volentat actio, e enteniment passio.
8Hon mes creus mes pots entendre.
9Hon mes entens, mes pots creure.
10Qui ven fe compra infern.
11Ab fe fas de Deu ton vehi.
12Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.
13Lo poder que has per fe no l tengues ocios.
14Plora, car fe esta mes ahontada que honrada.
15Qui per fe mor per fe viu.
16Ama mes ta fe que ton fill.
17Ab erguments combat falsa creença.
18Vn merit has per creure coses corporals, altre per creure coses espirituals.
19Força de fe esta per volentat, e força d ergument esta per enteniment.
20Fe illumina veres carreres ab amar, e enteniment es sabent.
21Fe esta prop a volentat, e luny a enteniment.
CAPITOL XVII DE ESPERANÇA 1EN pus gran poder de bontat hages pus gran esperança.
2Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.
3En ta sanitat esta pus sana esperança que en ta malaltia.
4Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.
5En Deu hages major esperança per sa bontat que en tos merits.
6Pus que Deus pot perdonar, inconuenient cosa es desesperar.
7Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.
8Esperança es missatge que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.
9En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.
10Car Deus ama mes perdonar que punir, hages esperança.
11Sens esperança no has amich.
12Qui pert esperança pert totes coses.
13Qui ha esperança no ha fretura.
14Qui ha poder de esperança no es vençut.
15Esperança fa hom diligent e cortes.
16Conserua esperança ab justicia e fortitudo e prudencia e temprança.
17Sens caritat esperança no pots hauer.
18Esperança no fa gran despesa.
19Si vols hauer gran esperança hages gran amor.
CAPITOL XVIII DE CARITAT 1AB caritat enforma ta volentat.
2Sens caritat no saps amar.
3Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme.
4Meylor riquesa que caritat no pots hauer.
5Aytanta caritat pots hauer con pots voler.
6Caritat no s huja.
7Caritat es casteyl de leyaltat.
8Qui ven caritat no compra res.
9Mes val caritat en ta volentat, que tots tos merits.
10No pots usar de caritat, si no la dones.
11Per ço que has caritat, que Deus la haja de tu.
12Si vols esser be amat, ama caritat.
13Qui no ha caritat en totes totes coses es descortes.
14Ab caritat te conseyla, e no seras enganat.
15De home qui no ha caritat, no sies priuat.
16Qui es en caritat es en gracia de Deu.
17Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.
18Sospira, plora e riu ab caritat.
19Ab caritat prega, e ab caritat te lexa pregar.
20Qui no viu ab caritat, mor sens caritat.
CAPITOL XIX DE VERITAT.
1AYTANT con veritats e bontats faras grans, se lunyaran a lurs grans contraris.
2No cels la veritat a aquells que la han mester.
3Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.
4No cuyts vençre veritat ab falsetat.
5Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.
6Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre.
7Veritat virtuosa guany de anima es.
8Veritat en amar e entendre no ha passio.
9Sens veritat no vuyles hauer honrament.
10Totes vegades que no digues veritat hages pahor.
11Totes mentides no valen una veritat.
12Les rayls de falsetat traules ab veritat.
13Veritat james no mor.
14Qui ven veritat per mentir, ven Deu.
15Mes val veritat en home pobre, que mentir en home rich.
16Veritat no ha pahor; mentida o falsia no han ardiment.
17Veritat va de dies, falsia va de nits.
18En ton mentir ha de be fretura.
19Negun thesor es major que veritat.
20Veritat esta tots temps sana.
21Qui ha veritat ha molts amichs.
22Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.
CAPITOL XX DE CONTRICCIO 1QUI ha contriccio, prop es de satisfaccio.
2Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.
3Qui ha contriccio no s riu.
4Qui recompta son peccat ab rialles, no ha contriccio.
5Sens contriccio no pots hauer perdo.
6Contriccio dispon peccador a querir perdo.
7Contriccio te fa plorar per ço que en paradis pusques riure.
8Una passio per contriccio val mes que totes benananses per rialles.
9Contriccio es missatge que peccador tramet a la pietat de Deu.
10Contriccio sens esperança no ha forma.
11Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.
12Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.
13Si souen fas peccats, souen hages contriccio.
14A gran peccat gran contriccio.
15Qui ha lenta contriccio, o qui desnodreix contriccio, es vehi del demoni.
16Mes viuiffica ta contriccio per amor que has a Deu, que per pahor que has a eyl.
17Contriccio en tots temps es leyal amiga.
18Contriccio es fontana de sospirar.
19Con ab contriccio plores ta anima engrexes.
20Contriccio per amor e contriccio per pahor son vehines.
21Lo thesor de Dauid e el saber de Salomo no valgren mes que contriccio.
CAPITOL XXI DE CONSCIENCIA 1CONSCIENCIA es lum espiritual qui dona passio a la anima per son peccat.
2Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.
3Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.
4Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.
5Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.
6No hages la consciencia trop gran, ne trop poca.
7No t confius en peccador qui no ha consciencia.
8Qui trop gran consciencia ha, ha trop gran pahor.
9Per trop gran pahor esta consciencia en tenebres.
10Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.
11De peccador qui no ha consciencia no ha Deus pietat.
12Pus tost puny consciencia ta anima con fas peccat, que espina ton peu.
13Ab ta consciencia acompanya justicia, prudencia e fortitudo, per ço que no sia vençuda.
14Consciencia qui esta foyla no ha amichs.
15Consciencia neix de raho, per ço que sia son conseyl.
16Consciencia es missatger de Deu qui reuela la volentat de Deu.
17Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.
18Consciencia te dona justicia, per ço que t don leticia.
19Consciencia es prop a sospirar e a plorar.
20Consciencia es mundicia de peccat.
CAPITOL XXII DE PENITENCIA 1PENITENCIA es filla de consciencia.
2Sens passio no pots fer penitencia.
3A gran penitencia gran passio.
4No pots fer tan gran penitencia ab gran diner, com ab gran dejuni.
5Ab paciencia te penets, e ab paciencia t aconseyles.
6Pus prop es penitencia per amor que per pahor.
7Penitencia demana a Deu per tu perdo.
8Per penitencia pots vençre tots tos peccats.
9Sens penitencia no pots atrobar perdo.
10Penitencia entensa se pertany a la anima, e estensa al cor.
11Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.
12Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.
13Penitencia e satisfaccio son germanes.
14Fe penitencia en lo cors ab sospirar, e en los uylls ab plorar, e en la obra ab obrar.
15Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.
16Luny esta a gracia e a prudencia qui espera en purgatori fer penitencia.
17Aytal peccat, aytal penitencia.
18Pus que no haguist vergonya de peccar, no hages vergonya de fer penitencia.
19Aspra penitencia es lisa e blana en esperança.
20Imagina souen les grans penes infernals e perpetuals, per ço que en fer penitencia hages pau.
21No esperes a fer penitencia en aquell temps on no la pots fer gran.
22Jutget a fer penitencia, per ço que la justicia de Deu sia ta amiga e ta beuolent.
CAPITOL XXIII DE CONFESSIO 1A hom qui ama confessio confessa ton peccat.
2A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.
3Confessio sens contriccio no val res.
4Confessio en sanitat es sana, e en malaltia malalta.
5Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.
6Confessio ab vergonya pots fer sana e malalta.
7En ta confessio acompanya sospirar e plorar ab virtuts.
8En confessio fe ton confessor ton amich, jutge e senyor.
9En confessio es confessor vicari de Deu.
10Tan fortment te confessa en una vegada, que no t calga confessar altra vegada.
11Qui s confessa e qui confessa no deu en confessio pendre part.
12Deus cuida enganar qui son confessor engana.
13Lo confessor qui es procurador no sap confessar.
14En tal manera te confessa que ab consciencia e ab contriccio hages pau.
15Qui falsament se confessa, Deu desonra.
16Peccador sens confessio esta en ira de Deu.
17Confessa t a Deu tro hages qui t pusca confessar.
18Qui ven confessio compra peccat.
19La fi de confessio es perdo.
20Ab los enemichs de confessio no sies priuat.
CAPITOL XXIV DE SATISFACCIO 1FE satisfaccio segons que has peccat.
2Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.
3Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.
4Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.
5Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.
6Si ab la ma no pots fer satisfaccio fe la ab la volentat.
7Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.
8Si est temptat contra satisfaccio ajuda t ab ses parentes.
9Ab satisfaccio satisfa misericordia a justicia sa germana.
10Satisfaccio per diners no val tant com penitencia.
11Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.
12A gran satisfaccio gran passio.
13Si de tot tu has fet peccat, satisfe de tot tu ab penitencia.
14Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.
15Si has peccat ab mal eximpli, satisfe ab bon eximpli.
16Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.
17A tal peccat, tal satisfaccio per contrari.
18No pots fer tan gran satisfaccio com es ton peccat.
19De ço que ab satisfaccio no pots complir demana perdo.
20Satisfe a Deu, car tot ço que es en tu es seu.
CAPITOL XXV DE SANCTETAT.
1A gran sanctetat gran bontat.
2Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.
3Sens sancta volentat no pots amar Deu.
4Sens sanct membrar, entendre e amar ta anima no pot hauer repos.
5No faças peccat e seras sanct.
6Per negunes coses no venes sanctetat.
7Sens sanctetat no vuyles seruir ne esser seruit.
8Compra sanctetat ab totes coses.
9Mes ama sanctetat que tos parents.
10Sens sanctetat no vuyles hauer honrament.
11Qui no ha sanctetat no ha Deu, ne Deu ha eyl.
12Si vols sanct morir hages sancta vida.
13Per sanctetat es memoria antigua.
14Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.
15Ab sanctetat est ignocent de ton peccat.
16A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.
17Sens gracia e caritat sanctetat no pots hauer.
18Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.
19No desijes hauer sanctetat per hauer honrament.
20Tots los bens terrenals no valen una sanctetat de home.
CAPITOL XXVI DE ABSTINENCIA 1ABSTEN ta volentat per ço que ton enteniment pusca hauer deliberacio.
2Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.
3Absten ta volentat e no ton enteniment.
4Qui se abste; si mateix esforça.
5Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.
6Qui no se abste con es franch, absten se con es sotsmes.
7Mes ama abstinencia per amor que per pahor.
8Qui no se abste procura vergonya e trebayl.
9Hages abstinencia per ço que hages pau.
10Lo trebayl del home qui no ha abstinencia te preyca que hages abstinencia.
11Qui no se abste en gran perill se met.
12Qui se abste de fer mal, no s penet.
13A fer be no hages abstinencia.
14Sens abstinencia no pots esser saui ni cert.
15Hages abstinencia tro que hages la fi de ço que fer vols.
16Abstinencia es conseyl de hom saui.
17La abstinencia que perts no la pots cobrar.
18Hages abstinencia si no vols esser repres.
19A major perill major abstinencia.
CAPITOL XXVII DE HVMILITAT 1SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.
2Membra souen Deu e de hon est vengut e hon vas, e seras humil.
3Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.
4Humilitat qui es per força no es sana.
5A ton major, e egual, e menor sies humil.
6Humilitat de enteniment e de volentat e de paraula no es vençuda.
7Ab humilitat humiliaras l erguylos.
8Humilia t a Deu qui a tu se humilia.
9Humilia ton poder al poder de Deu, e la tua volentat a la sua.
10Humilia t ab caritat e paciencia e pietat.
11Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.
12Humilitat de hipocresia e de falsia es viciosa.
13Ab humilitat fas ton linyatge gentil.
14Contra gran erguyl gran humilitat.
15No sies humil per ço que sies honrat.
16Tot hom qui ha humilitat es honrat.
17Negun no pot esser pus humil que aquell qui ha plaser com a tort es maldit.
18Qui es humil no riu com erguylos plora.
19Pensa souen en la mort, per ço que ab pau posseesques ta humilitat.
20Ab la humilitat del rey fructifica ta humilitat.
CAPITOL XXVIII DE PIETAT 1PIETAT es ram de caritat e de necessitat e humilitat.
2Pietat signiffica parentesch.
3Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.
5Tota pietat es cortesa.
6Pietat escusa e no acusa.
7Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.
8Pietat encalsa pau, e fuig a guerra.
9Qui ha pietat no s riu souen.
10Si no has pietat, ¿qui haura pietat de tu?
11No es gran cosa hauer pietat de son amich.
12Per pietat qui no dura, no hages esperança.
13Ab poder de veritat esforça pietat.
14Ab pietat domaras braua justicia.
15A ta pietat no vestes goneyla de hipocresia.
16Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.
17De pietat neix conseyl.
18Pietat de hom rich es ab trebayl.
19Pietat per necessitat es pus prop a pobresa que a riquesa.
20Tant val pietat que no la pories comprar.
CAPITOL XXIX DE DEVOCIO 1SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.
2Sens sanctetat no pots hauer deuocio.
3Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules.
4Contemplacio es fontana de on ixen deuotes paraules.
5Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.
6Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.
7Ab deuocio participes e parles ab Deu.
8Ab deuocio conexeras si est en la gracia de Deu.
9Ab deuocio demanes a Deu amor, e ab deuocio Deus la t dona.
10Deuocio te fa sospirar, e lo sospirar te fa amar.
11Qui ha deuocio tots bens ha.
12Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.
13Ab deuocio fuigs a temptacio e has pau.
14Hages deuocio e hauras Deu.
15Lo major enemich que ha peccat es deuocio.
16Hom deuot souen plora e tart riu.
17Deuocio es filla de caritat e de pietat.
18Qui ab deuocio demana perdo no s fadiga.
19Meylor amich no pots hauer que deuocio.
20Amistat sens deuocio no dura.
21Hages deuocio e no hauras pahor.
CAPITOL XXX DE ORACIO 1ORACIO sens deuocio no es vera.
2Oracio ediffica en deuocio.
3No fasses a Deu oracio contra raho.
4Si est en peccat, no fasses a Deu oracio sens contriccio.
5Ab foyla oracio desperjures Deu.
6Pus souen prega Deu per sa honor que per ton be.
7Oracio general pot esser pus bona que especial.
8A ira mous Deu si falsament demanes perdo.
9Qui prega e se escusa, si mateix accusa.
10De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.
11Con pregues no oblits Deu.
12Oracio sens amor no val res.
13Prega ab esperança, e espera ab oracio.
14Qui tost se huja de pregar, tost se huja de amar.
15La passio que tu has, con començes oracio, es vehina de peccat.
16En la oracio usa de totes tes forses de la tua anima.
17Oracio es consolacio de hom peccador.
18Tots los bens terrenals no valen una bona oracio.
19No venes oracio per diners.
20Tots los demonis no han tan gran poder con bona oracio.
CAPITOL XXXI DE PACIENCIA 1LES rails de paciencia son prudencia, e fortitudo, e humilitat e abstinencia.
2Con abstinencia neix, paciencia comença.
3De paciencia neix pau.
4Hom pacient no es vençut.
5Paciencia no s penet.
6Qui ha paciencia ha si mateix.
7Ab paciencia t aconseyla.
8Paciencia humilia l erguylos.
9Tramet a Deu paciencia e sera en tu pacient.
10Paciencia per amor es pus fort que per pahor.
11Con impaciencia plora paciencia se riu.
12Impacient ab paciencia lo repren.
13Paciencia no ment.
14Paciencia no despen.
15Paciencia conuida.
16Paciencia no s clama.
17Paciencia ha pena per ço que haja victoria.
18Paciencia tota hora ha que donar.
19Paciencia en lo començament plora, e riu en la fi.
CAPITOL XXXII DE CONSOLACIO 1CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.
2Qui ha consolacio en Deu no pert res.
3Sospirar e plorar ab deuocio son missatgers de consolacio.
4Consolacio es filla de caritat e de deuocio e de esperança.
5Consolacio no es pobre.
6Mes ama esser consolat per grat que per força.
7De ço que perts te consola en ço que t roman.
8Del peccat que fas te consola ab contriccio e ab satisfaccio.
9Qui no s sap consolar no sap amar.
10Qui per Deus es amat, de totes coses pot esser consolat.
11Consolacio que es ab oracio dona gran alegria.
12De ço qui te ve de necessitat sies consolat.
13No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.
14Qui pert Deu no ha de que sia consolat.
15Ab major be te consola de menor be.
16Ab menor mal te consola de major mal.
17Met prudencia vehina a ta pensa e seras consolat.
18Ab hom qui no am consolacio no sies priuat.
CAPITOL XXXIII DE OBEDIENCIA 1CAR volentat vol sobtosament, e enteniment enten ab deliberacio, fe ta volentat obedient a ton enteniment.
2Obediencia es passio de volentat, e greix de enteniment.
3Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.
4Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.
5Obediencia injusta te fa la anima malalta.
6Qui obeeix a no saui, no es saui.
7Obediencia compra volentat.
8Sies obedient a virtuts, e no a peccat.
9Sies obedient a Deu e seras franch.
10Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.
11Sens obediencia no pots hauer amich.
12Gran obediencia porta gran merit.
13Con comença obediencia comença preso de volentat.
14Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.
15Con obediencia canta, libertat de volentat plora.
16Obediencia es pobresa de volentat.
17Qui obeeix á saui, es saui.
18Ta volentat sia obedient a caritat.
19Sies obedient a justicia, per ço que te procure perdo.
20Obediencia es dona o seruenta.
CAPITOL XXXIV DE LEYALTAT 1SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.
2Per desleyal no sies desleyal.
3Sens caritat no pots esser leyal.
4Hom leyal garda en alt ab humilitat, e desleyal ab erguyl.
5Leyaltat dona conseyl ab alegria e ab ardiment, e desleyaltat ab lur contrari.
6Leyaltat riu ab veritat, fortitudo e esperança.
7Leyaltat va de dies, e falsetat va de nits.
8Hom leyal parla de leyaltat, e hom desleyal de desleyaltat.
9Hom leyal poch se escusa.
10Leyaltat mes esta per amor que per pahor.
11Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.
12Qui no es leyal, a si mateix es desleyal.
13Ans comana per leyaltat que per parentesch.
14Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.
15Hom desleyal ha falsa paraula.
16Ab ta leyaltat conexeras hom leyal e desleyal.
17Per passio de pensa hom desleyal parla ab pahor.
18Con desleal riu, tu li plora.
19Ta leyaltat a hom desleyal fe la conexer, per ço que n haja consciencia.
20De hom desleyal no sies priuat.
21Les carreres de hom leyal son dretes.
22Sies leyal e seras rich.
CAPITOL XXXV DE LARGUESA 1DELS bens majors sies pus larch que dels menors.
2Larguesa per grans dons es noble.
3A larguesa no minues son poder.