4No tengues larguesa ociosa, e seras rich.
5Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.
6A negun hom no sies tan larch con a ton amich.
7Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.
8Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.
9Dona ço que per donar multiplica.
10Ans que dones, consira la proporcio del do e de aquell a qui dones.
11Si per amor de Deu no dones, ço que dones tols a Deu.
12No dones a qui no dona.
13No dones aytant per pahor con per amor.
14Si no pots donar, desira donar.
15Dona per caritat e per pietat, e no per esser lohat.
16Qui dona per esser lohat ven larguesa.
17Poder de larguesa es per discrecio.
18A Deu sies larch de tot tu mateix, e de tot quant has.
19Qui dona a Deu dona a si mateix.
20Major do te dona lo pobre que te demana per amor de Deu, que lo do que tu li dones.
CAPITOL XXXVI DE PERSEVERANÇA.
1BONA perseuerança es imatge de bona euiternitat.
2Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.
3Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.
4Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.
5No t pots escusar de perseuerança en ta volentat.
6Perseuerança en la fi es sostenguda.
7Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.
8Perseuerança requer que moltes virtuts li sien amigues.
9Perseuerança antiga es pus fort que noueyla.
10Qui no perseuera, no va.
11Neguna virtut ha pus desamich que perseuerança.
12Ab caritat e prudencia e força de coratge venç perseuerança sos enemichs.
13Perseuerança e antich linyatge han alcun parentesch.
14Perseuera ta amor en la amor de Deu, e lo seu poder en lo poder de Deu.
15Perseuera ab contriccio, confessio e satisfaccio.
16Perseuera ab oracio, per ço que Deus t ajut.
17Qui perseuera viu alegre.
18Perseuera en tot be, e no hauras pahor.
19Ab perseuerança fuigs a mal e vas a be.
20Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.
21Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.
CAPITOL XXXVII DE CORTESIA 1CORTESIA neix de noble coratge, e tem vergonya.
2Cortesa paraula signiffica amable pensa.
3Cortesia es beyla de custumes.
4Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.
5Si fas descortesia semblaras bestia.
6Bones custumes ab cortesia començen.
7Cortesia compra grat sens messio.
8Qui cortesia dona, cortesia dobla.
9Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.
10Corteses consideracions son corteses carreres.
11Descortesa pensa e paraules leges son germanes.
12Sies cortes, e no seras repres.
13Sens bontat no creegues esser cortes.
14Falsa cortesia es mala vilania.
15Cortesia no repren.
16Cortesia es eximpli cortes.
17Cortesia e leyaltat son amigues.
18Sens humilitat no pots esser cortes.
19Cortesia en molts lochs ha amichs.
20Qui a hom cortes no ama es vila.
CAPITOL XXXVIII DE HONOR 1SENS justicia no ames hauer honor.
2Tota la honor que faras, fe a Deu.
3Honor a sols Deus se coue.
4Deus de tu no vol mas honor.
5A hom que desonra a Deu no fasses honor.
6Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.
7No honres aquell que si mateix desonra.
8Si no est honrat no pots honrar.
9Sens conexença no fasses honor.
10Desonrant no vuyles esser honrat.
11Ab honrat membrar, entendre e amar honra ta pensa.
12Virtut honra, e peccat desonra.
13Honor e desonor son en aquest mon majors enemichs.
14Negu no te pot tant honrar con tu mateix.
15Honra tot ço que a Deu fa honor.
16Ab falsa honor procures desonor.
17Segons que est honrat, fe t honrar.
18En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.
19Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.
20A major honor major seruitut.
CAPITOL XXXIX DE VIDA 1VIDA contemplatiua ama actiua, e enamora.
2Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.
3Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.
4Fe vida actiua per ço que sia contemplatiua.
5Vida actiua es per ço que sia contemplatiua.
6Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix.
7Volentat sens virtuts no pot viure.
8Vida de enteniment es veres carreres de Deu entendre.
9En fe viu enteniment ab passio e volentat ab accio.
10Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.
11Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.
12Qui be viu va a bona mort.
13Viu de ça per ço que de la viues.
14Viua ton cors per ço que ta anima viua.
15Viu en Deu e viuras tots temps.
16No viues d altruy e viuras franch.
17Qui viu en peccat mor en peccat.
18Ta bonea natural mor con fas mal.
19Mal en vida no val tant con be en mort.
20Anima qui no s sadoyla no viu.
21Muyres per ço que viues.
CAPITOL XL DE MORT 1MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.
2La pus mala mort es per peccat.
3Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir.
4Lo major enemich que pots hauer es mala mort.
5Souen consira en las condicions de la mort, e seras humil.
6Bona mort es porta de bona vida.
7Desonor es mort de honor.
8Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.
9Peccat es mort de la fi a la qual est creat.
10Qui mor en peccat, aytant morra con Deus viura.
11Per poch viure no vuyles tots temps morir.
12Consciencia te menaça a la mort.
13No venes vida per mort.
14Ab mort compra vida.
15Totes vegades mors que Deus no ames.
16Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.
17Qui auciu lo home qui ab Deu viu, ab tant si mateix auciu.
18Auciu pahor ab amor, e no amor ab pahor.
19A bon peccador souen li parla de la mort.
CAPITOL XLI DE AVARICIA 1AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.
2No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.
3Qui no ha caritat es auar.
4Nuyl hom no ha tanta de fretura con ha auar.
5Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.
6Avaricia es malaltia continua de anima e de cors.
7Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.
8Satisfaccio en hom auar no ha loch.
9Tot hom auar fa mes per pahor que per amor.
10Hom auar a tart riu.
11A hom auar no demanes conseyl.
12A hom auar no cerques negun be.
13Hom auar no sapia tos secrets.
14Tot hom auar es ladre.
15No creegues hom auar de ton be.
16Hom auar no ha res.
17Desconexença esta mes en hom auar, que en altre hom.
18Sotsmes de hom auar es fort sotsmes.
19Qui souen hom auar prega, souen se penet.
20Hom auar enueja tots sos vehins.
CAPITOL XLII DE GLOTONIA 1GLOTONIA es peccat qui consuma sanitat, e qui trop despen.
2Glotonia e temprança souen son enemigues.
3Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.
4Con glotonia te fara menjar, abstinencia te fara cessar.
5No sies glot e seras sa.
6Con glotonia plora, temprança riu.
7Glotonia procura ladronici, e descortesia, e luxuria, e vergonya.
8A hom glot no comanes gallines.
9No creegues hom glot en dinat ni en deju.
10Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.
11Hom glot no sia ton vehi.
12Glotonia vol que viues, per ço que menjes.
13A hom glot no dones ta filla.
14Glotonia te fa mes amar carn e vin que Deu.
15Malaltia de hom glot metge no pot sanar.
16Glotonia abans despen que no estoja.
17Hom glot no l te cal castigar.
18Hom glot se penet e no s castiga.
19Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.
20Tot hom glot viu poch.
CAPITOL XLIII DE LVXVRIA 1LVXVRIA comença per peccat venial, e feneix en peccat mortal.
2Luxuria contra natura no ha neguna escusa.
3De luxuria anima no s pot escusar.
4Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.
5Luxuria auciu lo cors en aquest mon, e la anima en infern.
6Imagina les grans e perdurables penes infernals, per ço que te abstengues de luxuria.
7Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.
8Fuig ta memoria a les carreres de luxuria.
9Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.
10Per luxuria est contra la fi de matrimoni.
11En luxuria ha tantes de legeses, que no les goseries dir denant bons homens.
12Pus que a Deu desplau luxuria, no la escusa jouent.
13Luxurios es a fembra sotsmes.
14De temptacio de luxuria te ajuda ab oracio e prudencia e fortitudo e afliccio.
15Con luxuria se riu, castedat plora ab ses amigues.
16Si caritat e justicia eren en luxuria, no porien esser en castedat.
17Luxurios no es digne que nomen Deu ne Sancta Maria.
18Luxurios no sia ton vehi.
19Muyler de luxurios no ha pau.
20Luxurios no ha vergonya ni ha amichs en lo cel ni en la terra.
CAPITOL XLIV DE ERGUYL 1ERGUYL no vol hauer pau.
2Erguylos vol estar alt, e esta baix.
3Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?
4Hom erguylos nuyl temps no ha pau.
5Hom erguylos, quant ment, cuyda que ver diu.
6Erguylos no dejuna.
7Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.
8Negun hom no ha tan poca pahor de Deu con hom erguyllos.
9Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.
10A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.
11Vehinat de hom erguylos es preso.
12Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha.
13Per hom erguylos no cuydes esser honrat.
14Ab hom erguylos no pots estar alegre.
15Erguyl qui es per hipocresia, es pus gran.
16Si a hom erguylos est humil, hauras ab eyl pau e eyl ab tu guerra.
17Hom erguylos ab hom humil lo conexeras.
18Erguylos te los uyls al cel, e lo cor en terra.
CAPITOL XLV DE ACCIDIA 1ACCIDIA es peresa de volentat, qui en amar Deu ha negligencia.
2Per accidia has negligencia en hauer caritat.
3Per accidia desires mal en ton prohisme.
4Per accidia no consires fi en negun be.
5En accidia no ha negun be.
6Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.
7Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.
8Ab hom negligent no fasses companya.
9Ocios souen vol dormir.
10Hom accidios fa poch e demana gran loguer.
11Hom accidios per hauer be no vol trebaylar.
12Accidios no fa gran viatge.
13Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.
14Combat accidia ab justicia, prudencia, fortitudo e caritat, e hauras diligencia.
15Repren accidia ab consciencia e contriccio e devocio.
16Accidia e tristicia son vehines.
17Accidia souen plora, e caritat riu.
18Com diligencia menja, accidia endura.
19Per accidia son mes homens peccadors que per altre peccat.
CAPITOL XLVI.
DE ENVEJA 1PER enueja desires ço que no pots hauer.
2Enueja e accidia son germanes.
3Enueja es majorment contra justicia, gracia e caritat.
4Qui ha enueja blasma a Deu ço que dona.
5Enueja vol esser rica sens bontat.
6Per enueja hom rich e pobre son enemichs.
7Enueja no fa gracies.
8Enueja no fa part, e vol ho tot hauer.
9Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.
10Hom enuejos ab l un peu va a erguyl e ab altra a falsia.
11No te confius en hom enuejos.
12Enuejos blasma ço que desira.
13Enuejos ab plorar e ab riure engana.
14Enuejos no ha esperança en Deu.
15Enuejos no desira altra vida.
16Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.
17Enuejos dona conseyl a qui no li demana.
18A enuejos no comanes tos bens.
19Enuejos no ama tant hom com ço que ama hom.
20Enuejos ama mes ço que no ha que ço que ha.
CAPITOL XLVII DE IRA 1IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.
2Qui es irat, mes es mort que viu.
3Ira gita prudencia de hom.
4Per ira pert libertat sa volentat e enteniment sa deliberacio.
5Hom irat no ha pau.
6Qui ha major ira ha major guerra.
7Si reprens hom irat, seras irat.
8No reprenes hom irat, pus que tu series irat per ço que altre es irat.
9Si est irat, recorre a caritat, prudencia, fortitudo, humilitat e paciencia.
10Ab hom irat val mes caylar que parlar.
11No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.
12Fuig a hom irat, e fugiras a mal.
13A hom irat lexa de ton dret.
14Ira ab paraules irades mou mans irades.
15No pregues hom irat.
16En ira rialles no han loch.
17Aytant con estas irat, estas en la ira de Deu.
18Major mal no pots fer a hom sino que eyl fasses irat.
CAPITOL XLVIII DE PARLAR 1DE aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.
2Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules.
3Molt consira e poch parla.
4Ans pensa que parles.
5Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.
6En la paraula se mostra hom foyl.
7Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.
8Si a paraula dones ço que li coue en lo comensament e mija e fi, parles per rethorica.
9Paraula es imatge de semblança de pensa.
10Pensa mou la paraula, e la paraula mou los peus e les mans.
11Per males paraules vas per males carreres.
12Per bones paraules seras bo.
13Hages moltes bones paraules, e hauras molts bons amichs.
14Ab delit parlaras molt bones paraules, e ab trebayl males.
15De tu no parles moltes paraules.
16Mala paraula ha pahor.
17A beyles paraules, beyles custumes.
18Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.
19Sens alcuna utilitat no vuyles parlar.
20Paraula requer proporcio de si matexa, de temps e loch, e de ceyl qui la diu, e de ceyl qui la escolta.
CAPITOL XLIX DE RIQVESA 1AMA Deu e seras rich.
2Qui es ocios de sa riquesa no es rich.
3Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.
4Rich auar es pus pobre per anima que per cors.
5Si est rich fe altre rich.
6Vn hom es riquesa de altre hom.
7Riquesa que cascu ha en altre es major.
8Qui es rich debades es pobre debades.
9Tota riquesa qui no se ha a aço per que es, es malalta.
10Riquesa de Deu es bon hom.
11Qui a Deu embla ço qui no es seu, no es rich.
12Pus rich pots esser per donar que per pendre.
13Donar es vehi de riquesa, e pendre de pobresa.
14Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.
15Qui s ten per rich souen riu.
16Bones custumes son grans riqueses.
17Qui ha molts amichs, ha moltes grans riqueses.
18Qui ab mal es rich, es mes pobre que rich.
19Gran poder ha gran riquesa.
20Riquesa que no se ha sens pobresa, no es gran.
CAPITOL L DE POBRESA 1SI est mal volgut est pobre.
2Pobresa per hipocresia es molt gran.
3Qui es pobre de virtuts es gran pobre.
4Pobresa qui es per bona fi es bona.
5Qui se tol poder de be, es pobre de be.
6Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.
7Hom pobre souen es anujos.
8Tota pobresa es ab trebayl.
9No es pobre que viu con a hom rich.
10Qui es pobre d aquest mon es rich del altre.
11No sies pobre de amichs e seras rich.
12Qui ha ço que vol no es pobre.
13Qui ha ço que no vol, pobre es.
14Vera pobresa e fals pobre, no han parentesch.
15Qui se fa pobre no es rich.
16Qui es pobre per Deu, per Deu es rich.
17Pobresa per justicia no es mala.
18Pobresa va pus tost que riquesa.
19No es pobre qui molt despen.
20Qui no ha si mateix es molt pobre.
CAPITOL LI DE DILIGENCIA 1CONSIRA souen les condicions de la mort, e seras diligent.
2A gran necessitat gran diligencia.
3No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.
4Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.
5Qui ha diligencia ab discrecio tost ateny ço que desira.
6Gran diligencia no la pots hauer sens sanctetat.
7Qui ha gran diligencia souen sospira.
8Hom diligent tart es repres.
9Diligencia va per guerra a hoste de pau.
10Entre dia e nit diligencia no fa differencia.
11Diligencia no es hujada.
12Diligencia tost ven e tost compra.
13Diligencia souen guasanya.
14Diligencia es carrera per que hom va tost a aço que desira.
15Diligencia ha poques paraules e poques viandes.
16Diligencia ha leugers vestiments e breu lit.
17Diligencia no parla ab metge.
18Diligencia tota hora corre.
19Per los bens espirituals sies pus diligent que per los temporals.
20Diligencia es riquesa de victoria e de honor.
CAPITOL LII DE INTENCIO 1PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.
2A major be, major intencio.
3No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.
4Ama tu mateix per Deu.
5Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.
6Desordenada e mudada intencio es peccat.
7Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.
8Bona intencio escusa, e ignorancia repren.
9Intencio requer masestre e perdo.
10Viu per la intencio per que est creat.
11No fasses per que Deus mut en tu la sua intencio.
12Qui es hom no haja la intencio bestial.
13Qui val molt no haja intencio qui no val res.
14De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.
15Si entensual intencio has, tu mateix conexeras.
16Hages conexença de intencio de hom, e conexeras hom.
17Tota paraula no s signiffica intencio de pensa.
18Qui ab intencio engana, ab intencio es enganat.
Aquests prouerbis feu e dicta maestre Ramon Llull de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ij.
fin