en humana natura major virtut de justicia e humilitat. § Cant lo crestia hac prouat l article damuntdit al gentil, lo gentil li demana: Digues me, aquexa fembra que tu dius, de la qual nasch lo fil de Deu, ¿de qual rey fo fiyla? ¿ne qual nobilitat de fembra pot bastar que Deus hi volgues pendre natura humana, ne que de eyla volgues nexer? § Respos lo crestia: Veritat es que nostra dona sancta Maria fo de linyatge de Dauid, qui fo rey lo pus honrat e lo pus noble que nuyl temps fos en lo poble dels juheus; mas lo pare de nostra dona sancta Maria no fo rey, ne sa mare no fo reyna, enans foren pobres persones, e nostra dona sancta Maria fo fembra pobre d aquests bens temporals, mas de virtuts fo pus rica e pus noble que nuyla altra creatura, exceptat son benehit fil. E aquesta dona hauia tanta de pobrea, que cant lo saluador del mon nasch d eyla, no hauia casa en que infantas; e en l estable, qui es com vna casa a les besties, infanta. On tot aço fo a signifficança de la gran humilitat del fil de Deu, qui es pus contraria a superbia que nuyla creatura. Cor si lo fil de Deu volgues nexer de regina dona de tots los regnes qui son en el mon, be n pogra nexer; mas no n signifficara tan gran concordança de humilitat e justicia contra injuria e superbia.
Del deçe article JHESVCHRIST FO CRVCIFICAT DE GRANEA E ETERNITAT TV sabs, gentil, que gloria e passio son contraris; e per aço pots saber que passio, en quant se coue ab no esser, es contra eternitat e gloria, e en quant se coue ab esser, se coue ab eternitat. On con esser e no esser se descouenen, e no esser se couenga ab menor, e esser se couenga ab major, per aço major se coue ab eternitat; la qual conueniencia fo signifficada en la passio de Jhesuchrist; cor lo fil de Deu volch en aquella passio signifficar que en eyl se couenen granea e eternitat. Cor si lo fil de Deu fo vna persona ab la humanitat de Jhesuchrist, e aquella humanitat mori, e hac passio per la qual mori; e de home que era, fo per la mort feyt no home, e la natura del fil romas en sa granea e en eternitat, sens nuyla alteracio de infinida bonea, granea et cetera, per aço lo fil de Deu se maniffesta impassible e inmortal, pus fortment que no fahera sens la vnio de la humanitat que pres, e sens la passio e la mort de la humana natura. E cor ço per que lo fil demostra s mils si mateix inmortal e impassible, a signifficar la granea e eternitat, sia affermable, segons les condicions d est arbre, per aço en la affermabilitat es la passio de Jhesuchrist maniffestada. § Angel e anima racional son creatures inmortals; e cor anima e cors son vna persona, ço es, vn home, e en l anitxilament ni en la mort d aquell home, la anima no mor, e roman en si mateixa; per aço, per esperiencia, mils es signifficada al huma enteniment la inmortalitat de la anima, que la inmortalitat del angel. On per aço es signifficat que a demostrar Deus sa inmortalitat, volch que lo fil fos vna persona ab home, e que en la mort del home no fos causa per la qual lo fil fos inmortal. E cor ço per que mils es signifficada inmortalitat de la natura diuina, se couenga ab esser; per aço en esta conueniencia de esser es maniffestada la encarnacio del fil de Deu, e la mort de la humanitat que pres. § Dix lo crestia al gentil: Nos crehem que la deitat romas ab lo cors de Jhesuchrist, qui romas penjat en la creu con la anima deuayla als inferns; e crehem que la anima nos parti de la deitat, jats fos ço que s partis del cors. On si la deitat fo axi vna persona matexa ab la humanitat de Christ, apres la mort, con era ans de la mort, jats fos que aquella natura humana no fos home apres la mort, segueix sen major demostracio de granea e de eternitat esser en Deu; cor en tant lo fil fo en la creu ab lo cors, e fo en los inferns ab la anima, qui deuayla en infern per trer Adam, e ls prophetes, se maniffesta sa granea, e en quant romas la vnitat de la natura diuina, e de la natura humana, jats fos que l home, qui hauia natura humana, moris, fo maniffestada la eternitat de la vnitat del fil de Deu. On si ab la natura humana fo axi vna persona, jats fos que la natura humana fos mortal, quant mes es vn en essencia ab lo pare e ab lo sanct esperit qui fon inmortals. On a demostrar aquesta vnitat de persones esser en la deitat, volch en la passio e vnio de home mostrar sa granea e eternitat; per la qual volentat, qui s coue ab perfeccio, la passio de Jhesuchrist es maniffestada, sens la qual, granea e eternitat no fora en Deu tan perfectament maniffestada.
DE AMOR E CARITAT DIX lo crestia al gentil: Segons les condicions del primer arbre, coue que la major amor que hom pusca atribuhir a Deu, li conega e li atribuesca; cor si no ho fehia, seria contrari a la noblea de Deu, qui s coue ab infinida bonea, granea et cetera. On con aço sia enaxi, donchs, de les condicions del primer arbre se seguexen les condicions del segon arbre, ço es a saber, que aquella cosa per que hom pot mils esser obligat a amar Deu, se coue ab esser; cor si no ho fehia, seguir sia que mala cosa fos amar Deu, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que Deus, segons que sa amor se concorda ab infinida bonea, granea et cetera, vuyla esser home per amar molt home; cor mes es amat l amat per l amant, cant l amant vol esser vn ab son amat, que si l amant no amaua esser vn ab l amat. On en aquesta major amor es demostrat que Deus volch esser home, e con pot pus amar home Deu, per ço cor volch esser home, e morir per home en quant era home; e cor aytal amor tan gran no pogues esser en los homens sens que Deu no fos home, e no fos Jhesuchrist mort per home, per aço es signifficada, en aquell tan gran amar, la passio d aquell home, lo qual Deus volch esser. E si aço no era vera signifficacio, seguir sia que les condicions dels arbres fossen falses, e aço es impossibil. § Segons les condicions damuntdites, se segueix que ço qui sia pus inconuenient cosa a esser contraria la amor de Deu a home, e la caritat de home a Deu, se coue ab esser; e aço qui es causa per que la amor de Deu e caritat de home sien contraris, se coue ab no esser; per lo qual no esser, e per la qual cosa, caritat en home no pot esser, dementre que home es contra la amor de Deu. On con aço sia enaxi, e cor per nuyla altra manera tan inconuenient cosa no es, con sia contrari entre lo voler de Deu e lo voler de home, con es esser Deu e home, e aquell home morir per saluar home; per aço es signifficat que Deus es home, e que aquell home es mort per home, per ço que home no haja son voler contrari a la amor diuinal.
DE BONEA E GOLA CERTA cosa es que la bonea diuina honra en Adam la natura humana sobre lo cel, e la mar, e la terra, e sobre tot ço que dels cuatre elements se compon; cor en nuyla de estes coses no ha tan noble creatura con home. E cor Adam peccas per gola, e fos desobedient a Deu en paradis terrenal, per aço en Adam e per Adam fo en major viltat natura humana que totes les creatures damuntdites, con sia cosa que, per colpa e peccat, Adam fos contra la bonea de Deu, a la qual no son contrarics les creatures damuntdites. On con aço sia enaxi, couen se, segons la bonea de Deu e segons les condicions de est arbre, que si Adam ha destrohit ço que Deus hauia tant exalçat, que Deus retornas en pus alt estament la natura humana que d abans no era; lo qual estament pus noble no hagra compliment sens que natura humana no fos vna persona ab infinida bonea, granea et cetera; per la qual persona la natura nostra fos recreada, per tal que retornas concordança esser entre nos e la final raho a la qual som creats a contemplar Deu en sa gloria.
DE CARITAT E JVSTICIA AYTANT con caritat te fa mes amar Deu, aytant justicia te fa mes ahirar injuria; e aytant con pus fortment ahires injuria, d aytant ames mes justicia; e on mes ames justicia, mes pots amar Deu. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficada concordança esser entre caritat e justicia a seruir Deu. On si es ver que Deus sia home, e ha jutjat aquell home a passio e a mort, per complir en aquell home lo gran seruici que Deus vol hauer de la caritat e justicia qui es en aquell home; e encare ha volgut jutjar aquell home a mort per saluar tot home qui sia amat per aquell home, ne qui sia amant aquell home, maniffesta cosa es que en tu, e en mi, e en aquell home ne pot esser major concordança entre caritat e justicia, e n podem mils esser contraris a los contraris de caritat e justicia, que no seria si Deu no era home, ne aquell home no era mort per saluar home. E cor, segons les condicions de est arbre, ço per que les virtuts se couenen ab esser, deja esser; per aço en les condicions de est arbre, e en la flor damuntdita, es signifficada la sancta passio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.
DE ESPERANÇA E AVARICIA AVARICIA es contra esperança; e per aço los homens pobres se desesperen dels homens richs e auars, e han esperança en los homens larchs e liberals. On si Deus es home, e aquell home es mort per saluar mi, e tu, e aquell, pensa t en tu mateix, si per nuyla altra manera, sens aquesta, te pots mils confiar ni esperar en Deu, ne n pots esser pus contrari a auaricia. E cor per l encarnacio del fil de Deu, e per la passio de Jhesuchrist, puscas hauer major esperança, e n pots esser pus contrari a auaricia, per aço en la major esperança, e en la major contrarietat de esperança e auaricia es signifficada la encarnacio del fil de Deu e la passio de Jhesuchrist. § Los sarrahins dien que Jhesuchrist no mori. ¿E sabs per que ho dien? Per ço cor li cuyden atribuhir major honor en no esser mort. Mas eyls no conexen lo honrament que Jhesuchrist pren en esser esperança e consolacio a tot home, per pobre e per colpable que sia; al qual no fora tan vera esperança, sens que no fos Deu, e no fos home ni no fos mort per saluar home. § Molt me maraueyl, dix lo gentil, con Jesus se lexa auciure, pus era tan noble en persona, segons que tu dius. § Respos lo crestia: Tu aus e no entens, e per aço de ohir sens entendre s engenrra maraueyla, la qual generacio se corromp per ohir e entendre; on con aço sia enaxi, donchs, enten con en la natura humana de Jhesuchrist e en la sua passio e mort, Deus demostra la perfeccio de les flors del primer arbre e del segon e del quart; e enaxi con en lo mirayl se demostren tes faysons, en los mals homens, e en aquells qui son contraris a Deu, se demostren les flors damuntdites per les flors del terç e del quint arbre; sens lo qual terç e quint arbre no serien al huma enteniment tan maniffestades.
Del onçen article CHRIST DEVAYLA ALS INFERNS DE GRANEA E PERFECCIO DIX lo crestia al gentil: La major perfeccio qui pusca esser en creatura es que sia ajustada a creador en esser vna persona ab creador. On si aço es la pus noble perfeccio en creatura, coue que l pus noble vs qui pusca esser en creatura, sia vsar de creatura con a Deu. On si aquest vs es lo major e pus noble vs qui pusca esser en creatura, coue que l pus noble vs que creatura pusca reebre sia en creatura; cor si no ho era, poria reebre pus noble vs que no hauria, e seguir sia que la granea e la perfeccio se contrestassen en la flor ab bonea, eternitat, poder et cetera, e que s concordassen ab auaricia e accidia, e ab superbia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que en creatura ha aytant de vs e de senyoria con ni pot caber, segons les condicions dels arbres; per lo qual vs, e poder caber es signifficada encarnacio del fil de Deu. E per la encarnacio e per la flor damuntdita es signifficada la passio de Jhesuchrist; e per la passio es signifficada la senyoria que la natura humana de Jhesuchrist ha sobre creatura; la qual creatura signiffica, segons la flor, que la anima de Jhesuchrist deuayla en infern per deliurar Adam, Abraham, e los altres prophetes, per ço que complis lur esperança, e que perdonas lur colpa mijanserament ab la natura diuina, ab la qual era ajustada, e per la qual hauia major perfeccio que totes creatures, a signifficar esser en Deu la flor damuntdita. § Perfeccio es de sol, passar sos raigs per lo femer e per los lochs sutzes, e que no sia sutz per aquells lochs on passa; e perfeccio es de la anima esser vna ab lo cors, e que per la corrupcio del cors no sia corrompable. On enaxi con lo sol e l anima han per que lur perfeccio es demostrable, enaxi coue que la perfeccio de Deu haja per que sia demostrable. On si no ho hauia, seguir sia que la perfeccio de Deu no fos major que la perfeccio del sol ne de l anima, ne que sia aytanta con es la perfeccio del sol e de la anima, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, la perfeccio e la granea de Deu es demostrable; per la qual demostrabilitat es signifficat que l anima de Christ couench auaylar en lo loch on les animes dels prophetes eren turmentades, e que no hagues turment, a signifficar sa perfeccio; la qual ha per la perfeccio diuina, a signifficança que la diuina natura era ab eyla en aquell loch de infern sens passio de la deitat e de l anima. E cor si l anima de Christ no hac passio, quant menys la deitat ha passio en loch de infern, jatsia que hi sia essencialment. On con sens lo deuaylament de la anima de Christ no fos tan be signifficada la granea e perfeccio diuina, e aquella granea e perfeccio coue esser signifficada, segons que si s coue, e segons les condicions de la flor, es signifficat que l anima de Christ deuayla als inferns a signifficar la flor.
DE GRANEA E ETERNITAT GRANEA infinida no pot esser moguda de vn loch en altre, con sia cosa que tot loch sia termenat e finit; ni eternitat no pot esser alterable ni camiable, con sia cosa que en tota cosa alterable e camiable sia començament. On a signifficar la granea e la eternitat de Deu, la anima de Christ, qui es vna ab lo fil de Deu, lo qual es vn ab lo cors de Christ, deuayla en infern, a signifficar que l fil era en lo cors e en l anima, jats fos que l anima fos en vn loch e l cors en altre, e que l cors fos alterable de vida e n mort, e l anima mudable de vn loch en altre. E cor aytal signifficacio se couenga a signifficar la flor en la persona del fil, e aquella signifficacio sia feyta si l anima de Christ es deuaylada als inferns, per aço, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern.
DE PODER E JVSTICIA DE PODER E JVSTICIA SI al poder de Deu coue esser coneguda la major nobilitat qui sia vn altre poder, coue que a l anima, qui es ajustada al poder diuinal, sia coneguda major justicia que a nuyla altra creatura. On en la major justicia creada es signifficat lo major poder increat que aquella justicia creada ha exalçada sobre totes altres justicies creadas. On si l anima de Jhesuchrist es deuaylada en infern, a demostrar justicia, per ço que, per la justicia, lo poder diuinal sia maniffestable, segueix se que la justicia ne demostra mils lo poder de Deu. E cor ço per que l poder de Deu es mils maniffestable se couenga ab veritat e ab esser, per aço en aquesta veritat e est esser es maniffestat que l anima deuayla en infern.
DE BONEA E SVPERBIA DE BONEA E SVPERBIA LA bonea de Deu crea los angels en paradis, e mes Adam en paradis terrenal; e per superbia caegren los demonis del cel, e exi Adam de paradis terrenal. On a signifficar que la bonea de Deu sia molt fortment contraria a superbia, volch esser tan humil, que a si mateix volch vnir humilitat creada, la qual fos en la humana natura de Christ, la qual fos humiliada a mort, per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, e que los cels recobrassen veritat, la qual fos en eyls signifficada e vistada la bonea de Deu. On a esser feyta aquesta signifficacio aytal, couench que la anima de Christ representas en infern la humilitat del cors qui era mort en la creu, e la bonea de Deu qui appeylaua les animes de Adam, Abraham, e dels alres prophetes e sancts, per pujar als cels d on eren cahuts los demonis per superbia. E cor sens que l anima de Christ no deuaylas en infern , la demostracio damuntdita no pogues esser feyta conuenientment, per aço en la major conueniencia, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern per appeylar a perdurable gloria los sancts qui en infern eren.
DE FE E ESPERANÇA DE FE E ESPERANÇA ABRAHAM e tots los altres prophetes, tots crehien e hauien esperança en l aueniment de Messies; on los juheus qui are son, crehen que Messies deja venir per trer eyls de captiuitat temporal. Mas los crestians crehen que Messies sia vengut, e que haja complit lo desig dels prophetes, e que lo desig dels prophetes fos per esser exalçada la natura humana en la vnio de Deu, e per esser recreada del peccat original. E cor aquest desig dels crestians se coue ab majoritat, e ab major necessitat, que l desig en lo qual crehen los juheus, per aço fe e esperança se concorden mils ab majoritat, segons nostra creença, que segons la creença dels juheus. E cor major e esser se couenen, per aço en la majoritat e en esser de fe e esperança, es la fe dels crestians signifficada esser vera, e no poria esser vera si crehien que l anima de Christ fos deuaylada en infern, sens que hi fos deuaylada. E cor en la major concordança de fe e esperança , nostra fe sia signifficada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern.
DE CARITAT E IRA DE CARITAT E IRA SI l anima de Christ deuayla en infern per trer los sancts, e lo cors de Christ fo mort per recrear aquells, major caritat n es signifficada en l anima de Christ, e major en Deu, si es vn ab la anima e ab lo cors de Christ; e major ira ne han los infernats, e pus fortment lur conciencia lur es occasio de pena. E cor ço per que caritat e ira sien pus luny la vna de la altra, e caritat se couenga ab major gloria, e ira ab major pena, sia en esser, segons les çondicions del arbre; per aço, en la major desuariacio de caritat e ira, e en les condicions del arbre, es signifficat que l anima de Christ deuayla en infern, a signifficar la major lunyetat e estranyetat qui coue esser entre caritat e ira.
Del dotzen article CHRIST RESSVSCITA DE GRANEA E PERFECCIO CERTA cosa es que cada creatura se ha a vna fi, ço es a saber, a aquella fi qui a eyl mils li coue. On si es vna creatura qui sia final raho de totes les altres fins creades, e la final raho d aquella sia Deu, major perfeccio n es signifficada esser en Deu e en creatura, que no seria si vna creatura no era fi a totes creatures, mijanserament entre Deu e creatures. E cor ço per que major perfeccio sia mils signifficada en Deu e en creatures, mils se couenga ab esser, segons les condicions del arbre, per aço es signifficada la encarnacio del fil de Deu en creatura; per la qual creatura es signifficada mort qui sia final raho a resurreccio; e per la qual resurreccio sia mils signifficada la flor damuntdita, que per nuyla altra resurreccio; la nobilitat de la qual resurreccio, pus noble signiffica esser enans que nuyla altra resurreccio menys noble. Cor si no ho era, la flor damuntdita e les condicions del arbre serien contraris, e aço es impossibil.
DE PODER E ESPERANÇA LES animes han esperança que recobren lo cors per retornar la humanitat en la qual solien esser ab lo cors. On si lo cors de Jhesuchrist es ressuscitat, les animes qui l entenen en paradis ne han major poder a hauer esperança, que no hagren si l cors no fos ressuscitat. E on les animes major poder han de hauer esperança en resurreccio, major poder reheben del poder diuinal; e on mes ne reheben, mes lo conexen e mes l amen, e lo poder diuinal mes vsa de gracia e de poderejar en les animes dels sancts de gloria. On con aço sia enaxi, si l cors de Christ es ressuscitat, e es en gloria, enaxi les flors e les condicions del arbre ne son mils concordants. E per aço, en ço que mils se couenen, e en les condicions del arbre, resurreccio es demostrable.
DE PERFECCIO E ACCIDIA PROVAT es, per molts lochs de est libre, que l fil de Deu s es encarnat, e que la carn que pres mori per saluar lo huma linyatge, e per representar la perfeccio de Deu, e la perfeccio que Deu ha posada en creatura. On en lo cors de Christ se compli, per la volentat de Deu, ço que plach al fil de Deu; mas lo compliment del cors no fora en lo cors, sens que ressuscitat no fos. E si fos cosa que l cors de Christ no fos ressuscitat, fora major perfeccio en lo cors que en lo fil de Deu; cor lo cors, per sa passio e sa mort, hagra satisfet a la volentat del fil de Deu, e lo fil de Deu concordara s ab accidia, contra aquell cors mateix, ab lo qual es vna persona, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrable la resurreccio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.
DE FE E ESPERANÇA DE FE E ESPERANÇA DIX lo crestia al gentil: Los juheus ni ls sarrahins no crehen que nuyl cors sia encare ressuscitat; on tu, cant anaues per lo desert, eres en tristicia, per ço cor no hauies esperança ni creença en resurreccio. Cogita, donchs, en tu mateix, si has tanta de alegrança contra la tristicia en que esser solies, si has fe e esperança en resurreccio e si creus que alcun cors es ressuscitat, con has fi descreus que nuyl cors no sia ressuscitat. On ço per que fe e esperança en esser resurreccio mils se concorden a multiplicar en tu alegrança per resurreccio, se coue mils ab la flor, que ço per que no has tanta de alegrança, contra la tristicia que hauies con descrehies resurreccio. E cor ço per que fe e esperança mils se couenen contra tristicia se couenga ab esser, per aço en aquesta concordança major, la resurreccio de Christ es signifficada.
DE JVSTICIA E GOLA DE JVSTICIA E GOLA LO cors teu e l meu e d aquell foren mortals per lo peccat de gola, lo qual feu nostre pare Adam; en justicia e temprança, qui son contra injuria e gola, couengren esser en alcun home, per lo qual lo cors recobras inmortalitat, a la qual tot cors huma fo creat, mas per l accident del peccat damuntdit fo mortal. On con lo cors de Christ sia mort per justicia, ço es a saber, que per excellent temprança mortifficas gola, e per excellent justicia mortifficas injuria, coue que si per colpa de vn cors fo mortalitat, que per merit de altre cors fos inmortalitat. E si aço no fos enaxi, seguira s que injuria e gola hagren major poder contra inmortalitat, que justicia e temprança contra mortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada encarnacio e resurreccio, e es signifficat que la carn que l fil de Deu pres, couench esser enans ressuscitada que altre cors; cor si no ho fos, les condicions dels arbres foren corrompudes, e aço es impossibil.
Del tretzen article DE LA ASCENSIO DE JHESVCHRIST DE GRANEA E PERFECCIO LO sol dona en lo dia major clartat, e la luna en la nit, que totes les altres esteles. On si en lo cel ha vna creatura per que la gloria sia pus noble, que per totes les altres creatures, major perfeccio ne sera coneguda en Deu. On si la natura humana de Jhesuchrist no fos en lo cel, e fos en la terra, no fora en lo cel creatura qui donas la perfeccio de gloria a totes les creatures, per la qual fos conuenientment signifficada la perfeccio de Deu. E si no ho fos, seguira s que la volentat e l poder de Deu fossen contraris a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la humana natura de Jhesuchrist es pujada al cel. § Si Jhesuchrist fos encare en la terra, e que no fos pujat al cel, la justicia e la caritat qui es en les animes dels sancts homens, les quals son en lo cel, foren pus agradables a la flor, que la justicia e caritat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; cor si fos possibil, la flor fora contra major caritat e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat la humanitat de Jhesuchrist es signifficada esser en lo cel.
DE SAVIESA E JVSTICIA CERTA cosa es que de cors glorifficat no es en aquest mon son loch, ni de anima racional altre tal. On si la humanitat de Jhesuchrist, qui vench a mort per saluar nosaltres, no era en son loch, la sauiesa de Deu e la justicia de Jhesuchrist serien contraries; e si ho eren, justicia creada e justicia increada serien contraries; per la qual contrarietat sauiesa increada, qui s concorda ab justicia increada, seria contra sauiesa creada e justicia creada, qui s concorden, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es maniffestada la ascensio de la sancta humanitat de nostre senyor Jhesuchrist. § La sauiesa de Deu sab honrat molt sanct e molt martir en est mon, e sab molts princeps qui son honrats en est mon. On si la humana natura de Jhesuchrist era en est mon, serien pus honrats en est mon los damuntdits que Jhesuchrist. E si ho eren, la sauiesa de Deu sabria en si matexa injuria, e la sauiesa de Jhesuchrist sabria en si matexa justicia. E cor vna persona sia la sauiesa de Deu ab la humanitat de Jhesuchrist, e justicia e injuria sien contraries, per aço, segons que damunt es dit, es signifficada la ascensio de Jhesuchrist.
DE PODER E SVPERBIA DE PODER E SVPERBIA DIX lo crestia al gentil: Los demonis caegren del cel per superbia, e lo cors de Christ vench a mort per humilitat, per la qual poguessem pujar al loch de on los demonis caegren. On si per l aueniment e la mort de Jhesuchrist hi podem pujar, segons que hauem prouat Jhesuchrist esser recreador, couen se de necessitat que Jhesuchrist, segons son poder diuinal e huma, pusca enans pujar en los cels, que nuyl altre home. E si no ho fehia, seguir sia que son poder no fos pus contrari a superbia quel nostre poder, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat, e en les condicions dels arbres, la ascensio de Christ es declarada al huma enteniment qui per esta manera la enserca.
DE ESPERANÇA E CARITAT SAPIES, gentil, que si Jhesuchrist es en lo cel, e tu has esperança en eyl que t ajut, e que t perdo, e que t do gloria, mes lo pots amar, e major esperança ne pots hauer en eyl, que no hauries si Jhesuchrist era en la terra e tu crehies que fos en lo cel, o si era en lo cel e tu crehies que no fos en lo cel. On con aço s couenga ab esser, per que esperança e caritat mils se pusquen couenir, per aço, en esta major conueniencia, segons les condicions del arbre, ascensio es demostrable.
DE CARITAT E IRA