DE CARITAT E IRA SI Jhesuchrist es en gloria, major caritat ne han en gloria los sancts, los vns als altres e cascu a si mateix, que no haurien si no era en lo cel. E si aço no era enaxi, los sancts de gloria, qui han major gloria los vns per los altres e cascu a si mateix, que no haurien si no eren en lo cel, se couenrrien pus fortment ab gloria que la humanitat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Christ es en gloria, e que per sa gloria los vns sancts no han major caritat ab los altres. E aytant con lur caritat es major, d aytant lur caritat es pus luny a la ira qui es en los infernats; la qual ira es major, on pus los benauirats son gloriejats. E cor, segons les condicions del arbre, ço per que caritat e ira pus fortment son pus contraris, se couenga ab esser, per aço, en la major contrarietat de caritat e ira es signifficada la ascensio del fil de Deu.
Del catorzen article DE JVDICI LO crestia coyli del primer arbre la flor dejus dita, a prouar que Jhesuchrist venra jutjar al dia del judici los bons e ls mals; e l gentil li dix que no li calia que prouas lo dia del judici, cor lo juheu lo hauia prouat assats bastantment. Mas lo crestia respos, e dix, que en quant crehia que Jhesuchrist es Deu e home, e coue que aquell qui dara la sentencia sia Deus e home, li couenia prouar que aquell qui s era Deus e home, aquell dara la sentencia.
DE GRANEA E PODER DE GRANEA E PODER DIX lo crestia al gentil: Si tu haguesses tan gran poder per tu mateix, que poguesses jutjar tots los homens que son a gloria o a pena, tu no fores creatura, ans fores creador. ¿E sabs per que? Per ço cor a Deu tan solament se coue aytal poder. On lo poder, per que tu, de creatura que est, fores transsubstanciat en esser creador, coue esser en Deu; cor si no ho era, Deu creador no seria per son poder tan solament. E si tu podies enjenrrar vn poder infinit qui jutjas tots los homens, encare series mils Deus per enjenrrar aytal poder, que per crear creatura. ¿E sabs per que? Per ço cor es mes enjenrrar poder infinit, que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, por aço t es demostrat que en lo sobira ha qui enjenrra poder infinit, cor si tu eres Deu creares creatura, quant mes coue que en Deu haja qui sia Deu per enjenrrar poder infinit, qui es mes que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, per aço t es demostrada generacio infinita esser en Deu, per la qual te es demostrada trinitat esser en Deu, e per la qual te es signifficada la sentencia qui coue esser donada per Deu e hom. Cor si tu, per crear creatura, eres transsubstanciat en esser diuinal, quant mes creatura, per esser vnida ab poder infinit, pot esser e deu esser jutje de totes creatures, segons les condicions del arbre.
DE GRANEA E SAVIESA DE GRANEA E SAVIESA DIX lo crestia al gentil: Justicia se coue ab granea e sauiesa; cor aytant con la sauiesa es major, d aytant la justicia es endreçada a jutjar sauiament, e d aytant es pus luny a ignorancia. On si l jutje qui dara la sentencia al dia del judici es home, e aquell home sab tots los bens e ls mals que han feyt los altres homens, e aquell home ha gran sauiesa, per ço cor es ajustat a esser vna persona ab la infinida sauiesa, la qual Deus ha en bonea, granea, eternitat et cetera, quant, donchs, la gran sauiesa de Deu nostre mils es signifficada esser gran, e esser concordant ab justicia, que no fora si home no fos Deu. Cor, segons les condicions del arbre, se coue esser ço per que la gran sauiesa sia mils signifficada e mils concordant ab justicia. Per aço, en aquesta major signifficacio, es demostrat que l jutje qui dara sentencia, coue esser vn Deu e home; cor si no ho fos, la volentat de Deu fora contraria a ço per que mils fora reuelada al huma enteniment la flor damuntdita, e aço es impossibil.
DE GRANEA E JVSTICIA CERTA cosa es entre nos, gentil, que aytant con lo home fa major be o major peccat, d aytant pot esser jutjat per major merit de be, o per major pena de colpa. E per aço, on la justicia mes hi pot jutjar, mes se demostra gran sa actualitat; e si aço no era enaxi, seguir sia que tu no haguesses major guasardo per donar tu mateix a Deu, que per donar vn diner, ni no haguesses major pena per auciure vn home, que per fer vn peccat venial; e aço es impossibil. § En Deu justicia e misericordia son vna cosa matexa; e per aço misericordia se coue egualment ab la granea matexa, ab la qual se coue justicia. On aytant con tu seras pus peccador, e hauras contricio de ton peccat, d aytant la misericordia de Deu te pora perdonar major colpa e peccat; e aytant con mes te perdonara, d aytant tu la poras entendre major. § Sapies, gentil, que en lo poble dels juheus ni dels sarrahins no ha tants homens religioses ne martirs, ne homens qui fassen almoyna, ne qui per Deu desemparen lo mon, con ha en lo poble dels crestians; e per aço es signifficat que la gran justicia de Deu mils se coue a jutjar grans guasardons en aquells, que en los altres homens qui tant no fan per la amor de nostre senyer Deus. E si aço no era enaxi, seguir sia que granea e justicia fossen contraris, e aço es impossibil; en la qual e per la qual impossibilitat es signifficat que aquells son en via vera, en la qual justicia pot mes reguardonar. E si ho son, e aquells crehen que l jutje sia Deu e home, segueix se que aquell qui dara la sentencia sia Deu e home. § Si lo fil de Deu, qui es tan noble senyor, segons que pots considerar, e encare es major que tu no pots entendre, si aquell, per amor de saluar son poble, es volgut esser home, e ha volgut liurar aquell home a pobretat e a torments e a mort per amor de home, pus peccadors son los homens crestians qui pequen contra aquell home, que los infaels qui ignorant pequen contra ell. E si pus peccadors son, poden esser jutjats a major trebayl, o pot lur esser perdonat major peccat que a altres homens. E si ho es, justicia e misericordia pot esser mils signifficada en major granea per lo poble dels crestians que per nuyl altre poble; e si ho es, coue que ls crestians sien en via de salut. On con ells creheguen que l jutje sia Deu e home, coue que ho sia; cor si no ho era, serien en error, e seguir sia que fossen en via vera aquells per qui justicia e misericordia no s couenrrien tan fortment a vsar en creatura de tan gran granea, e aço es impossibil; cor si era possibil, les condicions del arbre, serien destrohides, e aço es impossibil.
DE AMOR E IRA SI lo jutje es Deu, pus agradable e pus vera e pus amable e pus temable ne seria la sentencia, que no seria si jutjara altre qui no fos Deu. E si l jutje es Deu, coue que sia intelligible sa essencia a les animes de aquells qui jutjara, e de natura corporal semblant de aquells qui jutjara. E si Deus e home no eren vna persona, impossibil cosa seria que fos lo jutje segons que s coue, con sia cosa que Deu sia inuisible als vlls corporals, e que no sia sa essencia visible als vlls espirituals dels peccadors que jutjara a infinits trebayls; los quals no porien hauer pena que ell veessen, ne ira de la sua sentencia. E si no ho hauien, la sentencia no ls daria passio ne ira, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria la visio contraria a la sentencia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat lo jutje esser Deu e home.
DE CARITAT E JVSTICIA CARITAT e justicia se concorden; e on mils se concorden, pus contraries son a odium e a injuria. On si l fil de Deu es home, e aquell home venga al dia del judici, e mostre la caritat que ha hauda a son poble, mostrant la creu on pres passio e mort, e mostrant ses nafres que pres per saluar son poble, major caritat ne seria signifficada contra odium e injuria; e on major caritat ne sera signifficada, major sera demostrada justicia. E cor ço per que major caritat e justicia sia signifficada, sia affermable, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que Jhesuchrist venra jutjar son poble al dia del judici; cor si no ho fehia, les flors del primer arbre e la flor damuntdita serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia de Christ ne sera mils ordenada a vsar de aquells qui contra eyl han vsat en est mon de odium e injuria.
DE ESPERANÇA E SVPERBIA ESPERANÇA e superbia son contraries per la concordança de esperança e humilitat, qui son contraries a superbia e desesperança. On si tu has esperança que al dia del judici sies jutjat per home, major concordança ne ha ta esperança ab humilitat; e si est tan erguylos, que no creas que home te pusca jutjar ni te deja jutjar, en ton erguyl desesperança se enforma major. E cor esperança e humilitat se couenguen ab esser, e erguyl e desesperança se couenguen ab no esser, per aço coue esser, segons les condicions de est arbre, ço per que esperança e humilitat se couenen ab major e ab esser, e descoues esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major e ab esser. On con aço sia enaxi, donchs, en la majoritat damuntdita es signifficat que l fil de Deu e home dara al dia del judici sentencia sobre lo poble de Deu. § Cant lo crestia hac prouats sos articles al gentil, per les condicions e per les flors dels arbres, eyl dix aquestes paraules: Sapies, gentil, que l Deu de gloria ¡benehit sia eyl! ha donada a home memoria per membrar, e enteniment per entendre, e volentat per amar Deu e ses obres. On aytant con la anima haja major membrança, e major intelligencia, e major amor a Deu, d aytant es pus noble, e d aytant se coue mils ab la final raho a la qual es feyta e creada. On con aço sia enaxi, donchs, si tu est membrant, entenent e amant Deu, pus fortment per las paraules que yo te he dites prouant mos articles, que per les paraules que te ha dites lo juheu ne que t dira lo sarrahi, per les quals paraules no pots tan altament remembrar ni entendre ni amar Deu, con per les paraules que yo te he dites, donchs, per aço la mia lig es signifficada esser vera. E cor tota la noblea que ls juheus e ls sarrahins poden, segons lur creença, atribuhir e conexer a Deu, podem nos conexer, e encare mes que eyls, en quant crehem en la trinitat de Deu, e en la encarnacio del fil de Deu. E cor, segons mes paraules, pots mils concordar ta memoria e ton enteniment e ta volentat ab les flors e ab les condicions dels arbres, segons la ordenança e la manera noueyla de disputacio, en la qual nos ha mes e ns endreça la dona de Intelligencia; per aço coue que crehes a mes paraules, e a mes rahons, si vols hauer benauirança en la gloria de Deu. § Cant lo crestia hac dites aquestes paraules, lo gentil li respos, e dix: Ohides he tes paraules, e tes rahons he enteses; mas, ans que yo t respona, vuyl ohir la creença dels sarrahins, e la manera segons la qual concorden lurs articles ab les flors e ab les condicions dels arbres. E per aço prech lo sarrahi que m diga ço que m enten dir.
COMENÇA LO QVART LIBRE QVI ES DE LA CREENÇA de la creença dels sarrahins ANT lo sarrahi viu que hora e temps era que eyl parlas, adonchs, se n ana a la font, e laua s ses mans e sa cara, e ses oreyles, e son nas, e sa boca; e enapres se laua sos peus e alcuns altres lochs de sa persona, a signifficança del original peccat e de nedeetat de coratge. Enapres estes son cap en la terra, e ajonoyla s tres vegades posant son cap en terra, e besant la terra, e leuant son cor e ses mans e sos vlls al cel, dient aquestes paraules: En nom de Deu misericordios misericordejant, al qual sia donada lahor, cor es senyor del mon. En eyl ador, e en eyl confiy, cor eyl es endreçament de la dreta carrera de salut. Moltes d altres paraules dix lo sarrahi, segons que hauia acustumat en sa oracio. § Lo sarrahi dix al gentil, apres que hac finida sa oracio, que los articles de sa lig son.xij., ço es a saber: Creure en vn Deu. Creador. Mafumet esser propheta. L Alcora esser lig donada de Deu. Esser demanat per l angel al home mort, cant es soterrat, si Mafumet es missatge de Deu. Morran totes coses, exceptat Deu. Resurreccio. Sera Mafumet exohit al dia del judici. Retrem comte a Deu al dia del judici. Seran pesats los merits e les colpes. Pasaran per la carrera. E lo.xij. article es creure paradis e infern esser.
Del primer article CREVRE VN DEV DEMENTRE que l sarrahi guardaua en los arbres per triar les flors que hauia mester a prouar vn Deus esser, lo gentil li dix: No cal prouar vn Deus esser, cor assats bastantment ho ha prouat lo juheu. Mas lo sarrahi respos que eyl volia prouar que Deus no fos deuesible, ne departit en parts, ni compost; ans es vn en totes maneres, sens que en eyl no ha trinitat ne pluralitat; cor si ho hauia, couenria que fos compost, e que la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, fossen contraris a perfeccio; e con aço sia impossibil, per aço es maniffestat que Deus no es en trinitat. § Cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, lo crestia volch respondre al sarrahi, mes lo gentil li dix que no era hora que eyl parlas; mas que eyl respondria al sarrahi. E per aço lo gentil dix al sarrahi: Membrar pots con yo he ja feyta al crestia aquexa questio matexa que tu fas. On per ço que tu dius, e per ço que he ohit del crestia, he conexença con lo crestia creu en vna manera en la trinitat de Deu, e tu te cuydes que eyl hi crea en altra manera . On per aço me es semblant que no us puscats auenir en esser sols vna fe e vna creença ab lo crestia. Mas lexem aquesta raho, e passa auant a prouar tos articles; cor d aquest primer article no cal pus parlar.
Del segon article CREADOR LO sarrahi volch prouar Deus esser creador del mon e de tot quant es; mas lo gentil li dix que no calia prouar altra vegada Deus esser creador, cor lo juheu ho hauia prouat assats bastantment. Mas prech te que m digues si Deus ha creat mal, ni colpa, ni peccat. § Lo sarrahi respos: Nos crehem que Deus ha creades totes coses, e crehem que Deus haja creat lo mal, e l be, e la colpa, e l peccat, e l merit, e que totes coses venen e son vengudes de Deu. Cor si era alcuna cosa que fos creada e venguda per altre, serien dos Deus, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que mal e be tot es vengut de Deu. § Lo gentil dix al sarrahi: De les condicions del segon arbre es que les flors del primer arbre ni del segon no sien contraries; on si era ver ço que tu dius, seguir sia que la volentat de Deu fos contraria a justicia, e que s concordas ab injuria. Cor si Deus ha creat peccat, coue que lo haja amat crear, cor si voler no n hagues, no l creara; e si ha creat peccat e colpa, a tort dona pena a aquells que met en infern, per ço cor han vst del peccat que eyl ha creat. E cor es impossibil que en les flors del primer e segon arbre sia contrarietat, per aço es impossibil que Deus haja creat peccat. § Respos lo sarrahi: Tu sabs, gentil, que Deus, ¡benehit sia eyl! ha perfecta sauiesa, segons que ja es prouat en lo primer libre. On si Deus ha perfecta sauiesa, segueix se que Deus sabia peccat ans que l mon fos; e sabia que si creaua lo mon, home peccaria. E cor Deus ho sabia, e Deus crea home e lo mon, per aço es signifficat que Deus ha creat peccat, e es occasio con peccat sia. § Respos lo gentil, e dix: Deus ha perfeccio en son poder e saber; cor si no n hauia, hauria fi e terme sa granea en son poder e saber; e cor sia sens fi, en son infinit poder e saber es signifficat que Deus pot saber peccat sens que no sia occasio a peccat son saber, ni son poder, ne encare son voler. E si Deus no hauia aytal poder que ho pogues saber, sens que no volgues esser occasio a peccat, son poder, ne son saber, ne son voler no haurien perfeccio. Mas lexem esta questio, e passa auant a prouar los altres articles, cor d aquest article no vuyl mes demanar.
Del terç article QVE MAFVMET SIA PROPHETA DE GRANEA E BONEA DIX lo sarrahi al gentil: Temps fo que totes les gents qui eren a Mequa e a la ciutat de Trip, on fo Mafumet propheta, foren idolatrix, e no hauien conexença de Deu, e eren en aquella error en la qual tu eres ans que venguesses en est loch, ni haguesses conexença de Deu. On enaxi con tu hauies mester consolacio de la tristicia en que esser solies, enaxi hauien mester ajuda e illuminament de fe aquelles gents damuntdites. E cor la bonea de Deu es gran, per aço Deus hac pietat d aquelles gents qui ignorantment se perdien; e volch los illuminar e donar conexença de si mateix e de sa gloria. E per aço trames lur Mafumet per propheta, qui ls illumina e lur dona conexença de Deu; lo qual illuminament e la qual conexença se coue ab la gran bonea de Deu, ab la qual no s pogra conuenir si Mafumet propheta no fos. E cor vn be se coue couenir ab altre, per aço en lo be de Deu e en lo be que Mafumet feu con endreça los errats, es prouat que Mafumet es propheta de Deu. § Respos lo gentil, e dix: Segons ço que tu dius, se seguiria que la perfeccio de Deu no s concordas ab la gran bonea de Deu, con sia cosa que necessaria cosa fos que en la terra d on yo so haja tantes gents qui van a perdicio, per ço cor no han qui ls do conexença de Deu. E cor la bonea de Deu no satisfa a tot be qui es necessari, per aço es contraria a granea, ab la qual se couenrria si fahia satisfaccio a tot be qui es necessari. E si la bonea de Deu es contraria a granea, impossibil cosa es que s pusca conuenir ab perfeccio; e aço es contrari a les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi, e dix: Certa cosa es que Deus ha donat franch arbitre a home de fer be e de esquiuar mal. On si tots los homens qui son, eren en via de veritat, aquells qui son en via de veritat no haurien materia en que poguessen vsar de franch arbitre; e per aço Deus lexa esser en error alcunes gents, per tal que nosaltres qui som en veritat, per amor de Deu, los anem prehicar e conuertir e aportar a via de salut, per ço que nosaltres ne siam pus glorioses en la gloria de Deu.
DE PODER E PRVDENCIA CVSTVMA es de rey que vs de son poble en aquelles custumes de les quals vol vsar. On con Deus haja creada en home prudencia, per la qual home conega lo gran poder de Deu, per aço a demostrar Deus son gran poder ha trameses en diuerses temps prophetes e custumes a demostrar que Deus ha poder que en alcun temps faça alcuns establiments, e en altre temps altres. E per aço trames Moyses propheta, e dona ley als juheus, la qual volch Deus conseruar dentro al temps que vench Jhesuchrist propheta, qui fo esperit de Deu, e nat de fembra sancta e verge; e dona ley qui dura dentro que trames Mafumet, qui reuela a nosaltres l Alcora, qui es nostra lig e paraula de Deu. On si Deus no fahia aquestes mutacions de custumes e de leys per diuerses profecies, e per diuerses temps, no n seria prudencia tan illuminada en conexer lo poder de Deu. E cor ço per que prudencia mils pusca conexer lo poder de Deu, se couenga ab esser, per aço en lo esser e en la concordança del poder de Deu e de la humana prudencia, es signifficat que Mafumet es missatge de Deu. § Respos lo gentil: Segons les flors dels arbres e lurs condicions, se segueix que Deu no trameta vn propheta contra altre, ne que la vn no descrea ço que l altre ha prophetisat de Deu. On con la ley dels crestians e la tua sien contraries, per aço es impossibil que amdues les ligs sien de Deu. E si ho son, coue que les flors del primer arbre se couenguen ab falsetat contra veritat, e aço es impossibil. Encare se seguiria que si era enaxi con tu dius, que Deus degues trametre altre propheta qui destrohis ço que ha dit Mafumet; e puxes que n trametes altre apres d aquell; e axi a infinit, dentro a la fi del mon; e aço es impossibil e contra la sauiesa e perfeccio de Deu. Cor tot maestre coue que haja amor a sa obra; per la qual amor haja sa obra perfeccio, si en lo maestre han loch sauiesa e poder.
DE SAVIESA E SVPERBIA DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet era home lech qui no sabia letres, e Deus reuela li l Alcora, qui es libre de gran sauiesa, e qui es lo pus beyl dictat qui esser pusca; cor tots los homens qui son, ni ls angels, ni ls demonis no porien fer tan beyl dictat con es l Alcora qui es nostra lig. On con sia custuma dels homens qui per sauiesa han erguyl e vana gloria, menysprear los no sauis, per aço la sauiesa de Deu volch illuminar Mafumet, qui hac tan gran sauiesa que sabe reuelar l Alcora, qui es paraula de Deu, e non fo erguylos, a destrohir erguyl e vanagloria en exemplificacio de la humilitat de Deu, qui tant volch exalçar en Mafumet sauiesa e humilitat. E cor granea de sauiesa e de humilitat fo en Mafumet, en la granea de sauiesa e de humilitat es signifficat que Mafumet es propheta.
DE CARITAT E JVSTICIA A HOME on sia caritat e justicia coue esser feyta reuerencia e honor. On con Mafumet sia tan honrat en est mon per tantes de gents, coue que en eyl se concort justicia ab la caritat de Deu; cor si no ho fehia, Deus no soferria que fos tan honrat con es; e si ho fahia, seguir sia que injuria e honor se couenguessen ab caritat contra caritat e honor e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que en la honor que Deus te tan honrat Mafumet , esser Mafumet propheta. § Respos lo gentil al sarrahi: Segons ço que tu dius, se segueix que Jhesuchrist, qui es tan honrat en est mon, sia Deu; e que los seus appostols, e los altres martirs, qui son tan honrats en est mon, sien morts en via de veritat. Cor si Deus no soferia que fossen honrats en est mon los morts qui son morts en falsetat, couenrria que ço qui es dit de Christ fos veritat; e si ho era, ta lig no seria en veritat, ni Mafumet no seria digne que fos honrat ne que fos propheta.
DE ESPERANÇA E GOLA DE ESPERANÇA E GOLA DIX lo sarrahi al gentil: Segons que s recompta en l Alcora, que es paraula de Deu, en paradis haura moltes grans benananses de viandes de diuerses maneres, les quals seran molt plasents a menjar; e haura hi molt beyls vestiments, e beyls palaus, e beyles cambres, e haura hi molts lits, on haura moltes beyles fembres, d on hom haura agradables plasers corporals. On a destrohir la gulositat e la auaricia e la luxuria d aquest mon, Deus trames Mafumet per ço que les gents haguessen esperança dels delits de paradis, per ço que no peccassen en los delits d aquest mon. E cor se couenga ab esser ço per que pus fortment esperança e gola pusquen esser pus contraris, esperança e gola poden esser pus contraris, si es la benanança damuntdita en paradis. Per aço en la major contrarietat, segons les condicions del arbre on es coylida la flor damuntdita, es signifficat que Mafumet es propheta. § Respos lo gentil: Segons les condicions de les flors, se segueix que si vna flor signiffica alcuna cosa esser, que aquella flor no sia contraria a les altres flors qui signiffiquen aquella cosa no esser; e car si aço no era enaxi, les flors porien esser contraries les vnes a les altres, e aço es impossibil.
Del quart article DE L ALCORA DE PODER E AMOR DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet fo home lech qui no sabia letres, e l Alcora es lo pus beyl dictat qui sia ne qui esser pusca. On si no fos per volentat e per obra de Deu, Mafumet no pogra fer ne dictar tan beyl dictat, ni tan ordenades paraules con ceyles de l Alcora. E cor per lo poder de Deu sia l Alcora tan beyl dictat, e sia donat per Mafumet qui no sabia letres, ni hauia per si mateix poder de dictar tan beyles paraules, coue que l Alcora sia paraula de Deu. § Poder e amor se couenen en Deu, e cor en l Alcora haja tantes benauiranses que Deus promet a aquells qui hauran la gloria de Deu; per aço es per l Alcora signifficada la gran amor que Deu ha a son poble. E cor per neguna lig no sien promeses tantes de benauiranses a home con per l Alcora, per aço es signifficat que l Alcora es amable a Deu, mes que neguna altre lig. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom pogues mes amar Deu, prometent Deu menors benauiranses que majors, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Si l Alcora no fos de Deu, fora contrari a veritat; e cor veritat haja poder sobre falsetat, e veritat sia amadora a Deu, e falsetat sia ahirable a Deu; e cor l Alcora no pot esser destrohit per la lig dels crestians, ni per la lig dels juheus, per aço es signifficat que es de Deu, a signifficar la concordança qui es entre lo poder e la volentat de Deu, qui s couenen en ço que l poder pot, e la volentat vol ço que l poble dels juheus e dels crestians no han poder de destrohir, jatsia que ne hajan lo voler.
DE PODER E JVSTICIA SAPIES, gentil, que tot lo pus honrat loch e l pus desirat que ls crestians ne ls juheus hajen en est mon, es vna ciutat que hom appeyla Jherusalem. Aquella ciutat fo, en lo començamet del mon, cap dels prophetes, e en aquella ciutat fo Jhesuchrist crucifficat e mort, segons que ls crestians crehen; e aquella ciutat han e tenen e possehexen los sarrahins, mal grat dels crestians e dels juheus; e en aquella ciutat es ligit l Alcora, e nuyl libre ne nuyla lig no hi es tan honrada con l Alcora. On tot aço es a signifficança del poder e de la justicia de Deu, cor per ço cor lo poble dels crestians ne dels juheus no crehen en l Alcora, los puneix Deus en aquell loc lo pus honrat e lo pus desijat que eyls hajen. E per aço es signifficat que l Alcora es paraula de Deu; cor si no ho era, seguir sia que l poder de Deu e la justicia fossen contraries a la justicia dels crestians e dels juheus, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat l Alcora esser trames e esser sostengut per lo poder de Deu.
DE SAVIESA E ENVEJA DE SAVIESA E ENVEJA A SIGNIFFICAR que la sauiesa de Deu sia contraria a enueja, ha Deus trames en terra l Alcora, on promet moltes benauiranses, les quals hom haura en paradis, a mortifficar que hom no haja enueja en est mon dels delits temporals, ne los vns homens no hajen enueja de les fembres ni de les riqueses dels altres, cor en paradis ne haura tan gran abondança que en est mon hom no deu esser enuejos. E cor per l Alcora sien promeses mes e majors benauiranses que per altra lig, a mortifficar enueja en est mon; si l Alcora no fos paraula de Deu, fora signifficat, segons les condicions dels arbres, que la sauiesa de Deu e enueja se poguessen concordar, e aço es impossibil; en la qual impossbilitat es signifficat que l Alcora es paraula de Deu.
DE ESPERANÇA E CARITAT MOLTES coses nobles prometre, signiffiquen caritat; e on pus caritat es signifficada, pus fort es multiplicada esperança. On con aço sia enaxi, donchs, per ço on esperança e caritat mils se pusquen concordar a esser en gran quantitat e actualitat, es signifficada veritat, segons les condicions dels arbres. E cor en l Alcora sien promeses a home mes e majors benauiranses que en altre libre, per aço, segons concordança de esperança e de caritat, es signifficat que l Alcora conte en si veritat; per la qual veritat es signifficat que Deus lo ha trames a multiplicar en home esperança e caritat.
DE JVSTICIA E IRA DE JVSTICIA E IRA AYTANT con justicia es major, aytant ira pot esser multiplicada per injuria en los homens punits per justicia. On con en l Alcora sien promeses tantes benauiranses a aquells qui seran en gloria, aquells qui seran en infern, e no hauran estats obedients a Deu, hauran major ira cant remembraran la gloria que han perduda, la qual lur era promesa en est mon e reuelada per l Alcora, que no hauran los juheus ni ls crestians a qui tanta de gloria no es promesa en lur lig con es promesa en la lig dels sarrahins. E cor dona de si mateix senyal de veritat ço qui fa major contrarietat entre justicia e ira, que ço qui fa menor contrarietat; per aço, en la major e menor contrarietat de justicia e ira, es demostrat que l Alcora es paraula de Deu.
Del cinque article DE LA DEMANDA QVE ES FEYTA AL HOME MORT EN LO VAS DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que cant lo home es mort e es soterrat, que dos angels de Deu li demanen cinch coses, ço es a saber, qui es Deu: sa lig de qui es: qual es sa lig: si Mafumet es propheta: si Mequa es a mig jorn. E si Deus li dona gracia que respona que Deus es son creador, e que sa lig es de Deu, e que sa lig es l Alcora, e que Mafumet es misatge de Deu, e que atorch que Mequa es a mig jorn, adonchs estara entro al dia del judici alegrament e amplement en lo vas, e veura paradis, e la gloria que Deus promet als benauirats, e veura les infernals penes a les quals sera escapat. E si aquell hom nega aquelles coses damuntdites, e ignora les responsions qui s couenen a les demandas, adonchs, li sera estret lo vas, e estara en pena e en tristor dentro al dia del judici, e veura les penes infernals qui li son apareylades, e veura la gloria de paradis que haura perduda. § Segons que damunt es dit crehen los sarrahins dels homes cant son morts; on a prouar aquest article, coylim primerament aquesta flor.
DE GRANEA E PODER