DE GRANEA E PODER COR a demostrar Deu son poder esser gran en ço que per son poder poden los homens morts veher les coses damuntdites, estant eyls en lo vas, vol Deus que sia feyta la demanda damuntdita. E cor lo poder de Deu, sens la demanda e la visio damuntdita, no seria tan be demostrable; e cor ço per que l poder de Deu sia pus demostrable se coue ab esser, per aço, en la major demostracio e visio de poder es demostrat que l article damuntdit es en veritat. § Dix lo gentil: ¿Con pot home mort veher ço que tu dius, con sia lo cors menys de l anima, e con cors menys de l anima no pusca veher, ni entendre, ni parlar, ni respondre? § Respos lo sarrahi: Alcuns de nos crehem que Deus torna l anima en lo cors; altres crehen que l anima esta entre l cors e lo sudari. E per aço, per la virtut del poder diuinal, e per la anima qui es en lo vas, pot lo home respondre e pot veher ço qui damunt es dit. E si l poder de Deu no hauia poder tan gran, que lo home mort pogues fer ço qui damunt es dit, seguir sia que en Deu granea e poder fossen contraris, e aço es impossibil.
DE GRANEA E JVSTICIA DIX lo sarrahi al gentil: Certa cosa es que la justicia de Deu es major que la justicia qui es en home. E per aço, segons la gran sauiesa de Deu, coue esser ordenat con sia maniffestada la justicia de Deu esser major que la justicia de home; la qual maniffestacio es feyta en ço que la justicia del home no basta a pus, mas dementre que l home es viu; e la justicia de Deu es ans que l home sia viu, e es apres sa mort; e aço es maniffestat en ço que demostra paradis e infern, qui foren ans que l home fos, e fon apres la mort del home; apres la qual Deus demostra sa justicia en jutjar lo home mort, segons que respondra a les demandes damuntdites. E cor ço per que la gran justicia de Deu sia mils demostrada en esser major que ceyla dels homens, se couenga ab esser, per aço, en la gran conueniencia de esser, es maniffestada la demanda damuntdita.
DE BONEA E IRA DE BONEA E IRA DIX lo sarrahi al gentil: Per la gran bonea de Deu es maniffestada la ira que Deus ha a la ira per la qual hom es colpable e peccador. On a signifficar aquella gran bonea, e la ira que Deus ha a vici e a peccat, vol reuelar al home mort en lo vas sa gloria e la pena infernal, a demostrar que Deus ama gloria e ha en ira pena infernal, e que hom pusca elegir benauirança e esquiuar malauirança en lo vas, si respon als angels, segons que damunt es contengut. E cor home haja major espay de temps a elegir be e a esquiuar mal, si es vera la demanda damuntdita, que no hauria sens la demanda; e per lo major espay de temps es mils signifficada contrarietat esser entre la bonea de Deu e la ira, qui es vici; per aço, en aquell major espay de temps que hom pot elegir benauirança e esquiuar malauirança, es signifficada la demanda damuntdita esser en veritat.
DE FE E ESPERANÇA FE e esperança poden esser en major cantitat en home si la demanda es, que si la demanda no es. Cor si l home peccador no pot fer obres en sa vida, per les quals se pusca saluar, al menys en sa mort, cant los angels li faran les demandes damuntdites, pora elegir saluacio, e pora fugir a dampnacio. E cor ço per que fe e esperança mils se pusquen couenir, sia cosa atorgadora, e si la demanda es, mils se n poden couenir; per aço, en la majoritat de fe e esperança, e en la major concordança, es signifficada esser vera la demanda, segons les condicions del arbre.
DE CARITAT E AVARICIA NATVRA es de caritat que sia occasio a home cant atorch veritat; e natura es de auaricia que faça a home negar veritat. E per aço caritat e auaricia son contraris; per la qual contrarietat caritat se concorda ab liberalitat contra auaricia, e auaricia se concorda ab ira contra caritat. On con aço sia enaxi, per aço, en la concordança e en la contrarietat damuntdita es signifficada la demanda esser vera; cor si es vera, e lo home mort atorga als angels veritat, mils se n concorda ab caritat e larguea contra auaricia e ira; e si nega veritat, mils se n concorda ab auaricia e ira contra caritat e larguea. E cor ço per que caritat e auaricia sien pus luny e s contrasten pus fortment, se couenga ab esser, per aço, en la major concordança de esser, la demanda es signifficada esser en veritat.
Del sise article DE LA MORT DE TOTES COSES EXCEPTAT DEV DE PODER E PERFECCIO DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que totes coses morran sino Deu; ço es a saber, homens, angels, demonis e totes coses viuents. E aquesta mort sera, adonchs, con Israphi cornara e puix morra. E nuyla cosa qui haja vida no romandra viua, sino Deus tan solament. On a prouar aquest article se coue la flor damuntdita; cor si totes coses viuents moren, mils ne sera signifficat en Deu poder e perfeccio; cor major poder e major perfeccio es en la cosa qui no es mortal que en la mortal, con sia cosa que mortalitat signiffich imperfeccio, e inmortalitat perfeccio. E cor ço per que l poder e la perfeccio de Deu se couenguen ab major nobilitat, sia atorgadora cosa, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que totes coses deuen morir e morran, sino Deu tan solament. § Dix lo gentil: Segons que yo he entes, les condicions dels arbres son ordenades sobre tal forma: que si per vna manera e per vna flor, en Deu es signifficada major nobilitat, per altra manera e per altra flor a aquella contraria, fos signifficada menor nobilitat. On si totes coses moren, veritat es que l poder e la perfeccio de Deu ne parran majors en quant vsament de poder perfect e inmortal. Mas cor los angels e les animes dels sancts homens qui no merexen mort e merexen vida, morran, la perfeccio de Deu sera contra justicia e contra bonea, con sia cosa que mort do passio e dan, la qual passio e dan no deja esser sens colpa. On con sia impossibil que la perfeccio diuinal sia contra la justicia e bonea de Deu, per aço es signifficat que ço que tu dius no es veritat. § Respos lo sarrahi: Ço que tu dius seria veritat, si Deus no retornaua altra vegada los angels e les animes. Mas cor tuyt tornaran vius, e Deus lur dara vida perdurable, per aço Deus no ls fara tort en la mort; e faria tort a si mateix si no vsaua de ses virtuts en les creatures que n fossen vistes en major nobilitat e perfeccio. § Dix lo gentil: Mort es departiment de cors e de anima. On con los angels no hajen cors, ¿con poran morir? § Respos lo sarrahi: Los angels morran en quant res no seran; e per aço es dit que morran. § Respos lo gentil: En ço que res no seran, sera Deus contrari a ço qui s coue ab esser, con sia cosa que ls angels bons, per ço con seruexen Deu, meresquen hauer esser; e si res no son, les virtuts de Deu se couenen ab no esser contra esser; e aço es impossibil.
DE PERFECCIO E JVSTICIA DIX lo sarrahi al gentil: Enaxi con l argent o l aur se purifica en lo foch, enaxi purificacio dels sancts sera en la mort; cor tot vici e tota imperfeccio delira en la mort; e la mort sera per justicia, en la qual justicia sera purificada lur perfeccio. On a demostrar que la perfeccio de Deu se coue ab justicia e ab purificacio dels angels e dels sancts homens, volra Deus que totes coses muyren. § Certa cosa es que nuyla cosa no es perfecta ne inmortal, sino Deus tan solament. On si ço qui es inmortal no vsaua de donar mort en ço qui es mortal, no vsaria de justicia, a signifficar sa perfeccio e sa inmortalitat, ne no aduria en actu la mortalitat, e seria injurios contra sa perfeccio e inmortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que tot ço qui es, exceptat Deu, morra de necessitat.
DE PODER E SVPERBIA A CONFONDRE superbia e la error e l erguyl de aquells qui cuyden esser de eternal natura, volra Deus que totes coses muyren, a signifficar son poder eternal, e que pot delir tot quant es, e qui ha aduyt de no res ço qui es creat. E cor, sens que totes coses no morissen, aquesta flor damuntdita no fora composta de tan grans contrarietats, e la major contrarietat es affermable, per aço es prouable l article damuntdit en la major contrarietat de la flor, la qual es entre poder e superbia.
DE CARITAT E JVSTICIA CARITAT e justicia se concorden. E cor caritat e temor se concorden, per aço temor e justicia se concorden contra ira, injuria e desesperança. E cor mort signiffica temor, per aço volra Deus que totes coses muyren, per tal que hom lo tema e l am, e que tema morir altra vegada. On si totes coses moren, mils ne sera signifficada la flor damuntdita contra sa contraria flor. E cor la major contrarietat de virtut e de vici se couenga ab esser, e per la mort de totes coses se n coue mils ab esser, per aço en l esser es signifficat aquest article esser; sens lo qual, Deus seria concordant ab no esser contra esser; e aço es impossibil.
DE CARITAT E IRA DE CARITAT E IRA CARITAT e prudencia se concorden contra ira e imprudencia. E cor la cosa qui mor pusca mils saber que es mort, que la cosa qui no mor, per aço saber e prudencia se concorden mils en saber mort en ço que mor, que en ço que no mor. E on prudencia pot esser major en saber mort, major caritat pot esser en ço qui es retornat de mort a vida, que en ço qui no es nuyl temps mort. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficat que ls angels e los sancts homens hauran major sauiesa en saber que es mort, si moren, e hauran major caritat cant seran ressuscitats, que no haurien si eren inmortals e no morien. E cor ço per que caritat e prudencia mils se couenen ab majoritat se couenga ab esser, per aço en la majoritat es demostrat que aquest article se concorda ab esser. § Si los homens mals e los demonis moren, major ira hauran cant retornaran en esser, que no hagren si no morissen. E cor ço qui es major ira sia pus contraria cosa a caritat, per aço en la major ira es signifficat aquest article; la qual major ira no fora en los peccadors sens aquest article.
Del sete article DE RESVRRECCIO DEMENTRE que l sarrahi guardaua en lo primer arbre, e volia triar la flor ab la qual prouas resurreccio, lo gentil remembra que en lo primer libre era assats bastantment prouada resurreccio. E per aço dix al sarrahi: No cal que prous resurreccio, cor assats be es prouada en lo primer libre. Mas prech te que m digues la manera segons la qual vosaltres sarrahins crehets ressuscitar. § Respos lo sarrahi: Nos crehem que totes les coses viuents seran mortes; que a cap de.xl. jorns ploura del cel aygua qui sera enaxi blanca con a let; e adonchs brotaran, enaxi con a herba, los homens e les besties e les aus e totes les altres creatures viuents. E l angel Israphi cornara lo corn altra vegada, e les gents ressuscitaran e secudiran la terra de lur cap. Foch venra del cel, e la calor del sol sera molt gran, e les gents per la gran calor que sostendran, acostar se han a la terra qui sera molt blanca. Les gents seran en sudor, e trauran la lengua, e sera ls semblant que aquell dia dur cinquanta milia anys. Angels deuaylaran del primer cel, qui seran mes que tots los homens viuents qui son en la terra; e del segon cel ne venrran dos tants. E puxes del terç, e axi de cel en cel doblant lo nombre dentro al sete cel. Deuaylara Deus ab los angels d aquell cel, e dira: Yo sia injurios si en aquest dia de resurreccio me escapa nuyla creatura viuent que yo no prena venjança de la injuria que ha feyta. Segons aquesta manera, gentil, crehem nos que sera lo dia de resurreccio, e moltes d altres coses te n poria dir, mas serien longues a recomptar. Mas cor en esta disputacio es feyt l ordenament que parlem con pus abreujadament porem, per aço assomadament te n dich ço que nostre propheta Mafumet ne recompta en l Alcora, e segons que nostres sauis ne sponen ne n dien en les gloses de nostra lig.
Del vuite article COM MAFVMET SERA EXOHIT DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Mafumet pregara Deus per lo poble, e que sera exohit. On ans que t prou, per les flors dels arbres, aquest article, te vuyl recomptar la manera segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus, e sera exohit. § Al dia con totes les gents seran ressuscitats, Deus los ajustara tots en vn loch, e hauran molt gran trebayl per la calor que sostendran, e per la sudor en que seran, cor alcuns seran en sudor tro al turmeyl dels peus, e altres tro als jonoyls, e altres tro a la gola, e altres tro als vlls, e altres seran enaxi en sudor con la granoyla es en l aygua, e aço es segons que ls vns homens seran pus peccadors que ls altres. § Dementre que aquelles gents seran en pena e en sudor, acordar se han ensemps que vagen a Adam, e pregar lo han que eyl prech Deus que ls traga d aquella pena, e que aquells qui s deuen saluar que ls meta en paradis, e aquells qui s deuen dampnar que ls meta en infern. Mas Adam respondra: Yo hauria vergonya de pregar Deus, per ço cor li fui desobedient, adonchs, con menge del fruyt del qual me hauia feyt manament que no menjas. E dir lur ha Adam: Anats a Noe, e eyl prech per vosaltres. A Noe se n iran, e aquells prechs mateixs que faheren a Adam li faran. Noe respondra: Yo no son digne de pregar Deus ne de fer exohit, cor yo desampare lo meu poble qui peri al dia del diluui, e he vergonya que pregas Deus: mas anats a Abraham e pregats lo que eyl prech per vosaltres. A Abraham se n iran, e dir li han aquelles paraules matexes que dixeren a Noe, e Abraham lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, con sia cosa que yo haja mentit dues vegades, ço es a saber, cant dix a mon pare que yo no hauia trencades les ydoles, e que eyles matexes se eren trencades: l altra vegada fo cant dix que ma muyler era ma germana, e que no era ma muyler. On con yo no sia digne de pregar Deus, ni de esser exohit, per aço vos conçeyl que anets a Moyses, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. A Moyses se n iran, e pregar lo han que prech Deus per eyls, e Moyses lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit, cor yo auçis vn home, e mane que tots aquells morissen qui hauien creegut en lo vadeyl del aur, del qual hauien feyta ydola, lo qual adorauen con a Deu; mas conçeyl vos que us n anets a Jhesuchrist, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. A Jhesuchrist se n iran, e pregar lo han, e eyl se escusara a eyls, e dir lur ha: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit; e he vergonya de pregar Deus per vosaltres, con sia cosa que les gents, sens licencia de Deu, me adoraren e m crehegren con a Deu; e conçeylar lur ha que vajen al sanct propheta Mafumet, e que eyl prech per eyls. A Mafumet se n iran, e pregar lo han que prech Deus que ls traga de la pena en que son, e qui es dels saluats que sia saluat, e qui es dels dampnats que sia dampnat. Mas Mafumet respondra e dira que volenterosament pregara per eyls; e encontinent, denant la cadira de Deu eyl se ajonoylara, e se enclinara a la terra, e pregara Deus que ls deliure de la pena en que son, e qui deu esser saluat que l meta en paradis, e qui deu esser dampnat que l meta en infern. Dementre que Mafumet pregara enaxi Deus, veu de Deu sera ohida en lo cel, qui dira: Mafumet, no es vuy dia de fer oracio ni de soplegar. Demana e sera t donat, prega e seras exohit. Mafumet, adonchs, dira que Deus deman les gents que reten compte de les obres que hauran feytes, e aquells qui dejen anar en paradis que hi vajen, e qui deu anar en infern que hi vaja. E Deus respondra que sia feyt segons que Mafumet ho volra. § Aquesta es vna manera, gentil, segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus e sera exohit. Altra manera es segons la qual Mafumet pregara Deus e sera exohit, ço es a saber, que cant Deus haura jutjats los bons a paradis e los mals a infern, e alcuns peccadors del poble de Mafumet seran en infern, adonchs, Mafumet pregara per aquell poble, e Deus trer los ha de infern per los prechs de Mafumet. On en aquestes dues maneres de pregueres crehem nos; les quals couenen esser de necessitat, segons que ho signiffiquen les condicions e les flors dels arbres. E que aço sia veritat, vet la manera segons la qual ho prouam.
DE GRANEA E PERFECCIO DIX lo sarrahi al gentil: Ohit hauets con nos crehem en ço que damunt es dit. E cor, segons les condicions del arbre d on es la flor damuntdita, couen donar a Deu major nobilitat, donant Deus á Mafumet tanta de nobilitat sobre totes altres nobilitats en esser exohit, per aço es demostrada en Deu major nobilitat e benignitat, cor en la major nobilitat del exohit es signifficada la major nobilitat del exohidor. E on major nobilitat es coneguda en l exohidor e en l exohit, pus fortment es pus declarada e maniffestada la gran perfeccio de Deu; al declarament e maniffestament de la qual coue esser l article damuntdit, sens lo qual no fora tan declarada ni demostrada.
DE AMOR E JVSTICIA DE AMOR E JVSTICIA DIX lo sarrahi al gentil: Nos atrobam que tots los prophetes damuntdits faheren peccat depuys que foren prophetes, segons que hauem dit, per lo qual peccat se escusaren a pregar Deus, segons que hauem recomptat; mas Mafumet depuys que fo propheta no atrobam que fahes peccat. On a demostrar que Deus ama molt fortment justicia, e ahira injuria qui es peccat, jutja Mafumet a esser honrat, sobre los altres prophetes, a esser exohit. E cor aquesta demostracio de la flor damuntdita no fos aytan be feyta sens l article damuntdit, per aço, segons les condicions dels arbres, ha Deus volgut que aquest article e veritat se couenguen; en la qual conueniencia aquest article es prouable. Cant lo sarrahi hac fenides ses paraules, lo juheu e l crestia volgren respondre; mas lo gentil no ho volch. § Dix lo gentil: Digues me si Mafumet feu peccat ans que fos propheta. § Respos lo sarrahi: Veritat es que Mafumet pecca ignorantment ans que fos propheta, en ço que crehia en ydoles, segons que era acustumat en la terra de la qual fo, e en la custuma en la qual lo hauia mes son pare e sa mare qui eren ydolatrix.
DE AMOR E SVPERBIA DE AMOR E SVPERBIA DEVS ama humilitat, e ha en ira superbia. E cor sciencia es occasio de superbia, a demostrar que Deus ama humilitat e desama son contrari, volch que Mafumet fos exohit sobre tots los altres prophetes; lo qual Mafumet era home lech e qui no sabia letres, e hac per humilitat major audacia en pregar Deus que los altres prophetes, los quals no hagren audacia ni ardiment de pregar Deus, jats fos que sabessen letres, e haguessen molt gran sciencia. E cor aquest article es molt couinent a signifficar la flor damuntdita; per aço, en la gran signifficança de la flor, es maniffestat esser en veritat l article damuntdit.
DE FE E ESPERANÇA DE FE E ESPERANÇA CERTA cosa es que ls juheus ni ls sarrahins no crehen ni han esperança que per prechs de nuyl home ixca de infern nuyl home, depuys que hi sia entrat. On con fe e esperança ne sien en menor quantitat en los juheus e en los crestians, e ne sien majors en los sarrahins qui crehen e han esperança que per los prechs de Mafumet exiran de infern los peccadors que hi seran; e cor ço per que fe e esperança se couenguen ab major quantitat couenga esser, segons les condicions del arbre, per aço es prouat que l article damuntdit es en veritat. § Dix lo gentil: Veritat es que les condicions del arbre son segons que tu dius, exceptat que no se n seguesca nuyla inconueniencia contra les condicions dels altres arbres; la qual inconueniencia se n seguiria si era ver ço que tu dius; cor Deus amaria mes granea entre fe e esperança, que entre perfeccio e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que tu no entens les condicions dels arbres segons que s couenen entendre.
DE CARITAT E ENVEJA DE CARITAT E ENVEJA DIX lo sarrahi: A multiplicar caritat e a mortificar enueja volra Deus ordenar que Mafumet sia exohit sobre tots los altres prophetes, e que tots los prophetes amen Mafumet, e que no hajen enueja de la honor que Deus li fara sobre tots. E cor sens l article damuntdit no fos la flor damuntdita tan be signifficada, ni caritat multiplicada, ni enueja mortificada; e cor ço per que mils ho sia se couenga mils ab esser, que ço per que no ho sia; per aço es demostrat que l article damuntdit es de necessitat, segons les condicions dels arbres, en les quals l article damuntdit es prouable.
Del noue article DE RETRE COMPTE DIX lo sarrahi: Sapies, gentil, que Deus demanara de compte tots los homens bons e mals; e tuyt li haurem a retre compte del be e del mal que haurem feyt en esta present vida. E lo home qui haura feyta injuria e tort a son prohisme, e haura feyt alcun be, Deus lo punira d aytant, que lo guasardo que degra hauer del be que ha feyt, haura lo home que haura injuriat en est mon. E si tant es que no haja be feyt, Deus li dara de les penes que degren hauer alcuns peccadors qui hauran alcu be feyt; e aço fara per demostrar sa justicia. E no tan solament Deus demanara de compte los homens, si que aytanbe les besties e los auceyls demanara de compte, e de la injuria que hauran feyta los vns contra los altres los punira; e cant los haura punits, dira ls que tornen en terra; e esdeuendran tots en terra, e d aqui enant no seran nuyla re. § Dix lo gentil: ¿Qual profit se seguira en la resurreccio de les besties, ni dels auceyls, ne del compte que retran, pus que tornen no re, e sien sens discrecio, e no hajen conexença de la justicia de Deu? § Respos lo sarrahi, e dix: Lo profit que s seguira en la resurreccio de les besties, dels auceyls e dels inracionals es en ço que ls peccadors desijaran tornar no re, enaxi con los inracionals, e hauran ira e passio, cor romandran en esser. § Dix lo gentil: ¿Quant pora esser affinat lo compte, con sien tantes creatures, e con hajen feytes tantes injuries les vnes a les altres? § Respos lo sarrahi: Segons que nos crehem, lo compte no durara mas tan solament aytant de temps con triga vn ou a coure; e aço sera a demostrar granea esser en lo poder, e en la sauiesa, e en la perfeccio de Deu. On con tu hajes entesa la manera segons la qual Deus demanara de compte les creatures viuents, coue que retornem a la manera segons la qual es ordenada la disputacio en que som; e coue que per les flors dels arbres prouem l article damuntdit.
DE SAVIESA E PERFECCIO CERTA cosa es que la sauiesa de Deu se coue ab perfeccio. On a demostrar que la sauiesa de Deu es perfecta, coue que sia cascuna creatura tenguda a retre compte, per ço que sia vist que la sauiesa de Deu es perfecta en saber tot ço que hauran feyt les creatures. On si aquest article no era agradable a Deu, e no era en veritat, seguir sia que fos en contrarietat entre la sauiesa e la perfeccio de Deu, en quant la perfeccio no hauria volgut ordenar que la sauiesa de Deu fos coneguda en esser perfecta e accabada. E cor sia cosa impossible que la sauiesa e la perfeccio de Deu sien contraris, per aço se segueix que sia ver l article damuntdit.
DE PERFECCIO E JVSTICIA CON sia concordança en Deu de sauiesa e perfeccio, e con la perfeccio de Deu se couenga ab justicia, a demostrar que la sauiesa de Deu se coue ab tot ço ab qui s coue la perfeccio de Deu, vol Deus demostrar que la sua sauiesa se coue ab justicia, e per aço ha volgut ordenar que al dia del judici sia retut compte en presencia del poble, e que cascuna creatura sia jutjada segons haura feyt en est mon. E cor aquesta sentencia e aquest compte sien subject en lo qual sera maniffestada la perfeccio e la justicia de Deu, e aquest subject no pogues esser sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article es en veritat.
DE PODER E SVPERBIA DE PODER E SVPERBIA PER esta flor sera maniffestat con lo poder de Deu se coue ab granea contra los erguyloses e injurioses que hauran feytes injuries e torts als homens pobres, humils, e dreturers; cor, adonchs, los punira Deus denant tot lo poble, e no hauran poder con pusquen contrestar al poder de Deu. E cor, segons la condicio de la flor, se couenga ab esser tot ço per que mils sia declarat que l poder de Deu apoderara los erguyloses, e lo declarament no pogues esser feyt tan maniffestament sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article damuntdit es en veritat.
DE ESPERANÇA E JVSTICIA AYTANT con esperança e justicia mils se couenen contra lur contrari, d aytant poden esser majors e s couenen mils ab esser; e aytant con son majors e en major concordança, d aytant signiffiquen pus fortment les virtuts de Deu. On si es vera cosa que l article damuntdit sia en veritat, l injuriat pot hauer esperança en la justicia de Deu, e l injurios ne pot pus tembre la justicia de Deu, que no farien si l article damuntdit no era en veritat. E cor se couenga ab esser e ab veritat tot ço per que hom haja major esperança e major temor en la justicia de Deu, per aço es demostrat que l article damuntdit es ver.
DE TEMPRANÇA E IRA DE TEMPRANÇA E IRA DIX lo sarrahi al gentil: Temprança es virtut qui esta en lo mig de dos vicis. On aytant con la temprança esta pus fortment en lo mig de dos vicis, d aytant es major e es pus luny als dos vicis; e aytant con temprança es pus luny als dos vicis, d aytant los dos vicis son vists esser majors e pus inconuenients ab temprança e ab esser. E cor coue esser vera cosa, segons les condicions de la flor, tot ço per que mils se contrast es luny temprança als dos vicis, per aço es vera cosa que l article de retre compte es veritat, con sia cosa que en aquell article, segons que hauem recomptat, se contenga que Deus fara egualtat de vn be ab altre, per multiplicar vn merit ab altre e vna gloria ab altre; e fara concordança en los peccadors de vn peccat ab altre, per multiplicar lur pena, leuant colpa dels homens justs injuriats e donant la als injurioses, e donant lo merit dels injurioses als injuriats.
Del deze article SERAN PESATS LOS MERITS E LES COLPES DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Deus, apres que haura reebut compte dels bons e dels mals, segons que damunt es dit, pesara los bens e ls mals que hom haura feyts en aquest mon; e si en home pesen mes los bens que ls mals, saluar se ha; e si pesen mes los mals que ls bens dampnar se ha; e si egualment pesen los bens e ls mals, ira en vn loch qui es entre paradis e infern, e en aquell loch estara aytant cant plaura a Deu. On a prouar que aquest article sia ver, coue primerament coylir aquesta flor.
DE PODER E SAVIESA VERA cosa es, gentil, que l poder e la sauiesa de Deu se concorden; e a demostrar aquesta concordança, la qual es en bonea, granea, eternitat et cetera, e que lo poder de Deu pot saber tot lo be e l mal que ls homens hauran feyt; per aço, pesant, sabra qual home es mes bo que mal, ni qual es mes mal que bo, ne qual es egualment bo e mal. E aquesta sauiesa de Deu, qui tant pot saber, sera maniffestada al dia del judici per lo pes que Deus fara del be e del mal. E cor sens que Deus no pesas lo be e lo mal, no poria esser tan maniffestable, e ço per que mils sia maniffestat a les gents lo poder e la sauiesa de Deu, se couenga ab esser, per aço es demostrat que l article de retre compte coue esser ver de necessitat.
DE GRANEA E JVSTICIA DIX lo sarrahi al gentil: Custuma es entre nos que ls reys e ls princeps e ls grans senyors tenen corts, e fan ajustar les gents, e demostren lur tresor, a maniffestar lur granea, e la raho per que fan justicia dels homens ladres e homeyers en presencia de tuyt, es per ço que sia vista en gran quantitat esser la justicia. On tot ço que fan en aquest mon a demostrar lur granea e lur justicia, es fer a signifficança d aquest article en que nos, qui som sarrahins, crehem. E per aço Deus, per demostrar sa gran justicia, pesara los bens e ls mals, a demostrar que sa justicia es tan gran que a negu no fara injuria ni tort. E cor sens que l pes del be e del mal no fos feyt, la gran granea de la justicia de Deu no poria esser tan be demostrada, e ço per que mils sia demostrada se couenga ab esser, per aço es cosa necessaria que l article damuntdit se couenga ab esser.
DE PERFECCIO E SVPERBIA