PERFECCIO e humilitat se couenen contra imperfeccio e erguyl; cor on pus lo home erguylos cuyda mes valer, menys val, e mes de deffayliment ha en si mateix; e on pus lo home humil se humilia e cuyda menys valer, mes val, e mes de perfeccio ha en si mateix. On con aço sia enaxi, e con la perfeccio de Deu sia contraria a superbia, a demostrar que la superbia dels homens erguyloses no ha poder contra la perfeccio de Deu, qui ama humilitat, Deus confondra superbia ab humilitat en los homens erguyloses, donant major pes als humils que als erguyloses qui cuyden mes pesar que ls humils. E cor la flor damuntdita sia mils declarada a la humana pensa si aquest article es, que no fora sens l article, per aço coue esser de necessitat aquest article, per ço que sia la flor damuntdita mils maniffestada, e sia mils declarada la contrarietat qui es entre perfeccio e superbia, e la concordança qui es entre perfeccio e humilitat, e la concordança qui es entre erguyl e deffayliment, e la contrarietat qui es entre humilitat e superbia.
DE CARITAT E JVSTICIA SI l article es ver, major caritat e justicia ne pots hauer a amar Deu e tu mateix e ton prohisme, que no pories hauer si l article no era ver; e mils ne pots concordar caritat e justicia contra ira e injuria. E cor ço per que mils pots esser virtuos se couenga ab esser, si era ver ço per que no pots esser tan virtuos, qui es contrari de ço per que mils pots esser virtuos, seguir sia que la granea de Deu fos contraria a la granea de la flor damuntdita; e si ho era, çoncordar sia ab menor e ab enueja e accidia, e aço es impossibil e contra les condicions de tots los arbres; per la qual contrarietat es signifficat que l article damuntdit es veritat.
DE CARITAT E IRA CARITAT e ira son contraris, con sia cosa que veritat sia virtut, e ira sia vici. On si Deus pesa los bens e ls mals, e departeix los bens dels mals, e los mals dels bens, major ne sera caritat a vna part, e ira a altre, que no serien si eren ensemps; cor ensemps confondria la vna l altra. E cor ço que dehim sia veritat, e couenga esser ver, per ço que caritat sia major en los saluats, e ira major en los dampnats, e si los bens e los mals son departits e pesats, caritat se couenra ab major virtut, e ira ab major vici, per aço, segons les condicions de la flor, es demostrat l article de pesar esser en veritat e de necessitat.
Del onzen article DE LA CARRERA DE PARADIS E INFERN LO sarrahi dix al gentil: Nos crehem que al dia del judici sera vna carrera en passaran los benauirats qui s saluaran. Aquella carrera tendra mil anys d anadura en alt, e mil en per lonch, e mil en auaylada, e dejus sera infern, en lo qual cauran aquells qui passar no poran. Aquella carrera sera tan estreta con vn cabeyl o con vn tayl de espaha; e los vns ne passaran axi tost con a lamp, los altres con a cauayl qui corre, los altres axi con home corrent, los altres axi con infant graponant, e cascu segons que haura merit passara per aquella via; e si no mereix gloria, caura d aquell pont en infern. On aquest es vn dels articles en que nosaltres crehem; lo qual article prouam primerament per aquesta flor.
DE BONEA E GRANEA DE BONEA E GRANEA LA gloria de Deu es sa gran bonea matexa, cor Deu no ha gloria en altre mas en si mateix. On con la bonea de Deu sia infinida en granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, coue que sa gloria, qui es sa bonea matexa, sia tan gran que sia infinida per totes les flors damuntdites. E cor axi sia, qui va a la gloria de Deu coue que hi vaja ab gran trebayl, per ço que mils meresca hauer gloria en la gran bonea de Deu. E cor la carrera que nos deym sia tan alta, e tan longa, e tan estreta, e dejus sia infern, per aço, aytant con los homens ne passaran a major perill, e la trigaran mes a passar, aytant seran pus dignes de hauer gran gloria. E cor ço per que hom haja major gloria se couenga mils ab esser, que ço per que hom la ha menor, per aço, segons les condicions del arbre, es prouat l article damuntdit.
DE SAVIESA E PRVDENCIA DIX lo sarrahi al gentil: Natura es de enteniment que aytant con subtilment enten, aytant, per son entendre, se coue mils ab prudencia; e aytant con la prudencia es major, d aytant multiplica en home consciencia, la qual hom ha dels fayliments que ha feyts contra Deu e son prohisme. E on la prudencia e la consciencia es major en home, mils se couenen prudencia e consciencia ab la sauiesa de Deu, qui totes coses sab. On si la carrera es en veritat, segons que nos crehem, major prudencia e consciencia ne hauran los homens qui passaran per eyla, que no haurien si la carrera no era, ni hom per eyla no passara. E cor ço sia veritat per que prudencia e consciencia mils se couenguen ab la sauiesa de Deu, per aço es signifficat que la carrera sia en veritat.
DE AMOR E IRA DE AMOR E IRA CVSTVMA e natura es d amor que aleuja trebayl. On aytant con les carreres de paradis son greus e ab gran afany, d aytant coue que hom sia enfortit, viuifficat, e haja fortitudo en molt amar, e que sia forts e que am Deu. E on mes hom es forts per amar, e amor fa semblar los trebayls qui son greus esser leugers, d aytant es mes amat per Deu. E cor ço coue esser ver on mils la amor de Deu e la amor de home se poden conuenir, e per la damuntdita carrera mils se poden conuenir, per aço es demostrat que la via de que parlam es veritat. § Ira e amor son contraris; on si ls homens qui passaran per la carrera graponant e a espau, e qui no poran passar tan iuerçosament con aquells qui n passaran con a lamp, si aquells homens no son irats, e força de gran amor los te pagats, e ls soste que no son irats, pus contraria ne sera amor a ira. E cor ço per que amor sia pus contrari a ira sia couinent esser en veritat, per aço coue que l article damuntdit sia en veritat, sens lo qual, amor no poria esser tan contraria a ira.
DE ESPERANÇA E JVSTICIA OBRI, gentil, los vlls de ta pensa, e esguarda con la via en la qual nos crehem es occasio e raho de esser gran esperança e justicia en home; cor qui passa per aytal pont, tan lonch e tan alt e tan estret, pensar pots que en greu perill es posat; e on lo perill es major e pus durable, mes coue esser en home de esperança e de justicia. E cor esperança e justicia se n poden mils conuenir, e n poden esser majors, per aço es signifficat que la carrera es en veritat.
DE JVSTICIA E SVPERBIA JVSTICIA enderroca superbia, con sia cosa que superbia vuyla pujar per injuria. On aquells qui cauran de la carrera, qui haura mil anys d anadura en alt, ço es a saber, erguyloses, cauran de pus alt per superbia e injuria, que no faheren si la carrera no fos. E cor ço per que justicia sia pus contraria a superbia couenga esser en veritat, per aço coue esser l article damuntdit; cor si no ho era, seguir sia que les flors del primer arbre fossen contraries a aço per que justicia e superbia fossen pus contraries, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es demostrat que l article es en veritat. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que tu dius, se segueix que altra carrera pus longa e pus alta que aquella que tu dius, sia, per ço que justicia ne sia pus contraria a superbia. § Respos lo sarrahi: Ver diries si no se n seguia inconueniencia, per altra manera, contra les flors del primer arbre. Mas cor no sabem que crestians ne juheus ne altres gents creeguen en altre carrera major que la carrera en que nos crehem, per aço es inconuenient que la carrera que tu dius sia, e que sia sabuda; cor si era e no era sabuda, seguir sen hia inconueniencia en les flors del primer arbre, e aço es impossibil. § Dix lo gentil: Si es ver ço que tu dius, digues me que menjaran e beuran aquells qui graponant passaran per la carrera, ni la carrera en qual loch cabra, cor tot aquest mon no es tan gran que hi pogues caber tan longa ni tan alta carrera con tu dius. Lo sarrahi respos, e dix: Segons que s recompta en l Alcora, e en los Prouerbis de Mafumet, Deus fara manament a la terra que s estena tant que hi pusquen caber les gents al dia del judici. E aquest manament mateix fara a paradis e a infern, per ço que ceyls que hi entraran que hi pusquen caber. E per aço sera mils signifficada granea en lo poder e en lo voler de Deu, cor enaxi sera con Deus ho manara. E per aço responch te e dich te que tant se estendra lo mon tro que la carrera hi pusca caber. § Dix lo gentil: Segons que tu dius, infinidament se couenria estendre la terra e paradis e infern, e infinides gents couenen esser creades, per ço que mils sen maniffest granea en lo poder e voler de Deu. § Respos lo sarrahi e dix que nuyla cosa no coue esser infinida per ço que no sia egual ab la granea de Deu qui es infinida; e per aço coue que tot ço que Deus fa en creatura sia finit en aquella quantitat que li coue, segons les condicions dels arbres.
Del dotzen article DE PARADIS E DE INFERN DIX lo gentil al sarrahi: No cal prouar paradis ne infern, cor assats bastantment es prouat. Mas saber vuyl la manera segons la qual creus hauer gloria en paradis. § Respos lo sarrahi, e dix: Nos crehem en dues maneres hauer gloria en paradis; la vna es gloria espiritual, l altra es gloria corporal. Gloria espiritual es veher Deu, e amar e contemplar Deu. On aquesta gloria haurem en paradis, e segons que diu lo nostre propheta Mafumet en sos Prouerbis, los homens qui seran en paradis, veuran al mati e al vespre Deu, cor per qualque loch tenguen lo cap, per les finestres dels palaus en que seran, aparra Deus a eyls; e aquella visio sera tan gran gloria, que no es cor qui la pusca albirar ni boca parlar. Gloria corporal haurem a tots los cinch sens corporals, ab los quals haura hom seruit Deu en esta present vida en que som; cor si en los cinch sens no hauiem gloria en paradis, Deus no hauria perfecta justicia ni perfecta bonea; per la qual imperfeccio gloria corporal es signifficable esser en paradis. On per ço que ta anima pusques alegrar en les benanançes que hauras en paradis, si a nostre lig te conuerteys, te vuyl recomptar breument de la gloria que hom haura en cascu dels sens corporals.
DE VEHER DE VEHER NOS crehem que en paradis haura hom beyls palaus e beyles cambres qui seran d aur e d argent e de peyres precioses, ço es a saber, robis e maragdes e safirs e perles e les altres peyres semblants a aquestes; e per l entaylament e la diuersificacio de les colors e les peyres, qui seran tan grans con son les grans montanyes, seran molt beyla cosa a veher aquells palaus e aquelles cambres. § En aquells palaus haura molts draps d aur e d argent e de seda, on seran ornats los palaus; e haura hi molts lits, e estores, e tapitz d aur e d argent e de seda; e en aquells palaus haura moltes fembres molt beyles, e molt noblement vestides, e qui seran molt plasents a veher. § Per les riberes e per los prats haura moltes fonts, e molts rius, e molts arbres carregats de fuyles, de flors e de fruyts, e qui faran molt beyles ombres; on la beylea ni l ornament de totes estes coses ¿qui la t poria affigurar ni recomptar? En paradis veyrem los angels, qui son molt beyla cosa a veher, e qui son molt grans e beyls e molts; e veyrem los prophetes e ls sancts, e seran renchs de diuerses gents, segons l estament en lo qual han tant seruit Deu en est mon. E cascun home sera lusent e resplandent, e sera molt noblement vestit. On con aço sia enaxi, aesmar te pots que la gloria de paradis sera molt gran en totes aquestes coses a veher.
DE OHIR DE OHIR OHIR tants de angels e de homens e de fembres en loar e en benehir Deu, pots pensar que dara gran gloria a tots aquells qui aquests cants ohiran, e majorment con tants sien aquells qui cantaran cants de douçor e de gloria e de honor. § En paradis, si tant es que hi entres, parlaras ab tos amichs e ab tos priuats de totes aquellas coses que volras, e de tot ço que hauras feyt en aquest mon, e de la gloria que hauras; e aquells ab qui parlaras per semblant manera parlaran ab tu. On parlar e ohir aquestes paraules dara molt agradable plaser a home.
DE ODORAR LA gloria que ls benauirats de paradis hauran odorant les odors qui en paradis seran, no la t poria recomptar; cor en paradis sera odor d ambre e d almesch, de fuyles, de flors e de fruyts en tot ço que hom menjara, e beura, e vistra, e tocara. E lo vent, qui sera suau e plasent, aportara aquesta odor, qui sera aytan plasent a odorar, que totes les odors de aquest mon no son re a esguardament de les odors de paradis.
DE GVSTAR DE GVSTAR DIX lo sarrahi al gentil: Amable amich, creu a mes paraules, e ohies e enten les benanançes que hom haura en paradis, e desira aquelles. Cor en paradis haura rius d aygua, e de vi, e de let, e de mantega, e de oli; e per les ores dels rius e de les fonts seran molts beyls arbres, a la ombra dels quals hom seura, e ab sos amichs e ab sos priuats beura, e menjara de ço que s volra; cor si vol menjar dels fruyts dels arbres, encontinent ne haura, e si de carn ni de nuyla cosa ha desig, mantinent li sera denant, e sera adobat en aquella manera que s volra; e la sabor ni la douçor que hom atrobara en menjar e en beure les coses damuntdites ¿qui la poria recomptar, e majorment con hom en paradis haja molt major poder de menjar e de beure que no ha en aquest mon? Cor enaxi con la gloria de paradis es major que la gloria de aquest mon, enaxi coue que hom haja en paradis major poder de molt menjar e molt beure que en aquesta present vida.
DE SENTIR PER palpar e tocar e sentir ha hom benanança e paser en aquest mon; e per aço en paradis haura hom gloria palpant, sintent e tocant draps blanchs e lises, e jaher en cosseres e en blans lits, e en lançols e cubertors de seda. § A donar gran plaser corporal Deus a home en paradis, ha creades moltes beyles donçeyles vergens, que estoja als benauirats qui s saluaran, en les quals haura hom molt gran plaser de jaher ab eyles, e les quals nuyl temps no enueyliran, e totes les vegades que hom jaura ab eyles les atrobara punceles. § En paradis jaura hom ab les muylers e ab les fembres que haura tengudes en est mon en son alberch, e ab les quals haura jagut. E segons que ls vns homens seran pus dignes de hauer major gloria que ls altres, hauran los vns homens mes donçeyles, e mes fembres, e pus beyles a lur lit que ls altres. § A multiplicar la gloria de paradis e esser major que la gloria d aquest mon, multiplicara Deus a home son poder de molt jaher ab fembra en paradis; e per aço los homens hauran gran abondança de molt jaher ab fembra en paradis, per tal que hajen gran gloria. Sapies, gentil, que en paradis hauran los homens totes les glories que has ohides per mes paraules. E encare ha en paradis moltes d altres glories que yo no te he dites, les quals serien longues a recomptar, e les quals no t poria dir, tant son grans. § Dix lo gentil al sarrahi: Si es enaxi con tu dius, coue que en paradis haja sutzetat, cor, segons cors natural, de home qui menug, e beua, e qui jaga ab fembra, coue exir sutzetat e corrupcio; la qual sutzetat es leja cosa a veher, e a tocar, e a odorar, e a dir. § Respos lo sarrahi: Aço que tu dius es veritat, segons esta vida en que som; mas en l altre setgle sera tot lo contrari; e aço sera per obra e per poder diuinal qui pot ordenar, e meylorar totes coses. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que yo he entes, la final raho per que hom es feyt, es per ço que haja sa gloria en Deu; e segons que tu dius, seguir sia que home fos per hauer gloria en les coses damuntdites. E si ho era, no s seguiria la fi a la qual hom es feyt; e si no ho fahia, seguir sia que en Deu no fos sauiesa concordant ab poder, amor e perfeccio, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi: Hom es feyt principalment per conexer e amar Deu, e segueix se, segons la justicia e perfeccio de Deu, que hom sia guasardonat en les benanançes damuntdites, sens les quals hom no poria esser guasardonat. § Dix lo gentil al sarrahi: Si Deus es just, e en paradis dona moltes fembres a vn home just, e on pus just sera, mes fembres haura ab qui jaura, per ço que sa gloria sia major; segons ço se segueix que a la fembra qui es pus justa que l home, e pus justa que altra fembra, degues Deus dar en paradis molts homens qui jaguessen ab eyla, per ço que hagues major gloria. § Respos lo sarrahi: Deus ha honrat home en est mon sobre fembra, e per aço vol li fer major honor en l altre setgle que a la fembra. § Dix lo gentil al sarrahi: Prech te que m digues si es vera cosa que tots vosaltres sarrahins crehegats hauer gloria en paradis segons que tu me has recomptat. § Respos lo sarrahi, e dix: Veritat es que entre nos som diuerses a creure la gloria de paradis, cor alcuns la crehen hauer segons que yo te he recomptat; e aço entenen segons esposicio literal, la qual prenen del Alcora qui es nostre lig, e dels Prouerbis de Mafumet, e de les gloses dels esponedors del Alcora e dels Prouerbis. Mas altres gents son entre nos qui entenen la gloria moralment, e esponen la espiritualment, e dien que Mafumet parlaua per semblança a les gents qui eren pegues e sens enteniment; e per ço que ls pogues enamorar de Deu, lur recomptaua la gloria damuntdita. E per aço aquells que han aquesta creença dien que en paradis no haura gloria de menjar, ni de jaher ab fembra, ni de les altres coses damuntdites; e aquests aytals son naturals e grans clergues, e son homens qui en alcunes coses no seruen be los manaments de nostra ley, e per aço nos los hauem entre nos quax a heretges; a la qual heretgia son venguts per ohir logica e natures. E per aço es feyt establiment entre nosaltres que publicament nuyl home no gos legir logica ne natures. § Cant lo sarrahi hac finides ses paraules, e hac recomptat tot ço qui s conuenia a prouar sa lig, eyl dix al gentil aquestes paraules: Ohides e enteses has, gentil, mes paraules e mes prouacions, les quals he donades dels articles de nostra lig; e ohides has quals benauirançes ha en paradis, les quals hauras perdurablement sens fi, si creus en nostra lig qui es donada de Deu. E cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, eyl tanca son libre, e feni ses paraules, e saluda los dos sauis segons sa custuma.
DE LA FI D AQVEST LIBRE CANT lo gentil hac ohides totes les rahons dels tres sauis, eyl comença a recomptar tot ço que hauia dit lo juheu, e puxes recompta tot ço que hauia dit lo crestia, e aço mateix fo de ço que hauia dit lo sarrahi. Si que los tres sauis hagren molt gran plaser cant lo gentil hac tan be enteses e retengudes lurs paraules; e ensemps dixeren al gentil que be conexien que no hauien parlat ab home sens cor ni sens oreyles. § Lo gentil, qui hac recomptat ço qui damunt es dit, se leua en peus, e son enteniment fo illuminat de via de salut; e son cor comença a amar e a donar lagremes a sos vlls, e adora Deus dient estes paraules: DE ORACIO HA! diuinal, infinit, sobira be, qui est font e compliment de tots bens! A la tua sancta bonea, senyer, fas reuerencia e honor, e a eyla conesch e graesch la tan gran benauirança en la qual son esdeuengut. Senyer Deus! Ador e beneesch la tua granea qui es infinida en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. La tua eternitat sia, senyer, gloria e laor, cor es sens començament ne fi en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio Senyer Deus! Lo poder que tu has, infinit en ta bonea, granea, eternitat, sauiesa, amor e perfeccio, ador e tem e honre sobre tots altres poders. Amable Deus, qui has sauiesa en tu mateix infinidament en ta bonea, granea, eternitat, poder, amor e perfeccio, e en tot ço que has creat! La tua sauiesa, senyer, am e ador de totes les mies forçes corporals e espirituals. A la tua amor qui no es qual vis amor, ans es amor sobre totes altres amors; amor qui es perfecta bonea, granea, poder e sauiesa; aquella amor tua, senyer, ador, e am; e aquella amor, e tota la mia volentat, e tota la virtut de ma intelligencia, e tot quant la tua amor me ha volgut donar, tot ho do, senyer, a seruir e a honrar e a loar ta amor tots los jorns de ma vida. Perfeccio diuina, qui sots lum e medicina a totes imperfeccions, e qui sots esperança de tots peccadors, e qui sots infinida per tota vostre bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; a vos recorre e a vos deman perdo, e do, e conceyl, e ajuda con pusca vos seruir, e en vos reuenir los jorns que he perduts, per ignorancia e per colpa. § Cant lo gentil, ab suspirs, e ab plors, e ab vera contriccio de cor, hac adorades les flors del primer arbre, eyl ajonoyla s e soplega e demana a Deu gracia e benediccio que li donas les flors del quart arbre, dient estes paraules: ¡Ha, vera fe qui tant has tardat a venir a illuminar la mia intelligencia, que los meus dies qui son passats son perduts e inrecuperables! ¡Ha, fe, qui no est coneguda en la terra d on yo son, per la qual ignorancia tants homens van a foch perdurable! Amable fe, be sies tu venguda en la mia anima, cor illuminada es en tu e per tu, e gitades has de ma pensa les tenebres en que he estat tots los jorns de ma vida. Dolor, ira, desesperança, angoxes, trebayls has gitats de mon coratge. Al Deu de gloria te graesch e t deman, per la sua virtut, en mi sies tots los dies que viure, e yo sia ton seruidor a recomptar e a multiplicar ta virtut e ta fama, e ta honor. Esperança amiga! ¿On vens, ne on has estat? ¿Sabs tu con desesperança me ha trabaylat tan longament? Dementre que desesperança enaxi greument me turmentaua, tu ¿per que no venies e no m ajudaues contra lo teu enemich? Esperança, qui est consolacio dels desconsolats, e est riquea e tresor dels pobres, e qui enforteixs los freuols contra ls forts, e qui lo Deu de gloria fas tenir e hauer en lo coratge de aquells qui l desiren e l amen, entrada est en mon coratge tan fortment, que d aqui enant no tem lo teu contrari qui me ha estat longament mortal enemich. En tu, e per tu, e ab tu me confiy e m esper en lo gran poder del meu senyor, con venga a compliment lo meu desirer, lo qual he en Deu honrar e seruir, e fer conexer a aquells qui no l amen ni l conexen. Del meu pobre poder, saber e voler no m desesper, ne mos greus e molts peccats no m desesperen, cor tu me fas remembrar la gran misericordia d aquell senyor que totes coses pot accabar, e totes gracies pot donar, e totes colpes pot perdonar. § Dementre que lo gentil desia aquestes paraules, frequentment se ajonoylaua, e besaua la terra, e ses mans e sos vlls al cel leuaua; e en volentat li vench que ab caritat creada adoras e contemplas la diuinal caritat increada, honorable en tots honraments. E dix aquestes paraules: ¡Ha, caritat! Amable virtut, qui tu ha, e tu ama, agradable e amable es per la diuinal caritat qui eternalment e infinida ama ço que ama. Caritat, qui t dones a tots aquells qui hauer te volen, e de tu ne poden hauer aytanta con hauer ne volen, ¿qual ventura es aquesta, que tu has volgut mi hauer en ton senyoratge, sens que yo tu no membraua, ni conexia, ni amaua? Fortuna qui me ha estada longament enemiga, en tu hauer ha restaurats tots mos dans; on con yo sia pobre peccador, con tu mi fasses tant amar Deu e mon prohisme, ¿con te poria guasardonar lo gran be qui per tu m es vengut? ¡Oy las, mesqui! ¡E en qual pobretat e miseria son tots aquells qui caritat no amen ni conexen! ¿Ne que valen, en coratge de home, riquees ni benanançes sens caritat? Amable Deus, qui mi hauets illuminat e escalfat del foch de caritat, ab caritat illuminats e escalfats tant home pobre, freyturos de caritat, qui es en la terra d on yo son; per la qual pobretat van a esser sotsmeses, per vies tenebroses, a infinit foch perdurable; en los quals trebayls no cessen turments, ni esperança de nuyl refrigeri no esperen. § Justicia no feyts a oblidar en nostre oracio; cor la diuinal justicia sab totes les mies colpes, e pot punir mi en tots mos fayliments dreturerament, que s que la diuinal justicia faça de mi, sia que m punesca e m condampne a perdurable turment, o que m perdo a perdurable benediccio; en tot ador e benehesch la justicia de Deu, e faça de mi ço que li plaçia, cor caritat me fa amar e tembre e adorar Deu en sa justicia qui fa tot quant fa dreturerament. E per aço coue que ma justicia haja en mi tant de poder, que m faça voler tot ço que volra fer de mi la justicia de Deu. § Prudencia, qui est lum de salut, per la qual los sauis van a la diuinal resplandor que illumina tots sos amadors, lo meu enteniment ha estat longament tenebros, per ço cor vos no erets en eyl; pus tanta de benauirança me ha venguda per vos, prech vos que de aqui enant la mia anima no sia sens vos. E placia al alt excellent altisme, sobira be, que ab vos pusca hauer conexença e lum de la sobirana sauiesa qui es illuminament de vos, e de totes altres lums; e que per gracia e illuminament de la sobirana lum, m ajudets a illuminar e a endreçar tant home estant en estament e en temps tenebros, ignorant la via saludable. § Fortitudo, qui enfortits coratge noble que no se enclin a maluestat ni a engan, ¿volriets enfortir tan flach coratge de home pereros, temeros a sofferre los trebayls, e ls perills, e les morts qui s couenen a donar lausor e gloria e benediccio del nom d aquell senyor qui es digne de tots honraments, e qui vol esser tan honrat, que per si a seruir no sien temuts nuyls turments? § Caritat, justicia, prudencia, e que hi fos esperança, ¿poriets vos ensemps conuenir con anassets en nostra terra, e que hi faessets lo be que yo he reebut de Deu en vos? Temprança, abstinencia, paciencia, perseuerança, e les altres virtuts, ¿que feyts? No durmats, cor los vicis, qui son vostres contraris, nit e dia vetlen, e no cessen a destrohir lo mon en lo coratge dels homens glots, lutxurioses, auars, accidioses, erguyloses, enuejoses e iroses. § Dementre que l gentil disia estes paraules, eyl se remembra, e troba que sos vlls no plorauen ne gitauen les lagremes que solien; e per ço que son cor retes a sos vlls l aygua que solia, per la qual sos vlls eren en plors, volch en son coratge remembrar los set peccats mortals, dient aquestes paraules: ¡Ha! ¡Con en mala seruitut son tots aquells qui son serfs e catius de glotonia! Cor glotonia tots jorns dona turment a sos seruidors, e a nuyl home rich ne pobre no perdona, e la mort acosta a nos, e nostre cors engrexa, per ço que en breu de temps sia vianda de molts vermens. § Lutxuria, qui no tan solament ensutzats lo cors, ans sots sutzetat e legea de la memoria qui vos remembra, e del enteniment qui vos enten, e de la volentat qui vos desira; e tant sots sutza cosa que leja e horrible es a veser e a tocar. § Auaricia, qui empobreixs los richs e ls pobres a tu sotsmeses, e qui fas hom desesperar de Deu qui ha compliment a donar tots bens, ¿que fas en est mon? ¿ne per que als homens richs fas menysprear los pobres, e als pobres fas ahirar los richs? § Accidia, qui est senyal de dampnacio en tos sotsmeses, e qui tant home fas pereros en lausar e amar Deu qui es digne de tanta lausor e de tan gran honor; aquells que tu tens freyturoses e pobres ¿quant los guasardonaras? ¿Ne per que los infernes, seguent eyls ta volentat en lo be que ls fas desamar? § Superbia, si humilitat res no fos, tu ¿que fores? E si humilitat qui t deuayla te pujas ¡con gran fores! E si tu no pots esser en gloria, ¿per que empatxes los humils a pujar en gloria? Cor d aquells es la gloria que tu has perduda, e de la qual est cahut. § Enueja, qui est tristicia de anima, si no mors dementre que temps es, ¿cant morras? E si hanch no t sadolest en ço que enuejes, ¿per que ho desitges? E si tostemps tols, ¿cant daras? E si en tantes coses fas engan e traycio, ¿es nuyla cosa en que sies vertadera ni leyal? § Ira, qui est tenebres de pensa, e tenebres de intelligencia, e mortal voler, contrari a caritat, ¿que fas entre nos? ¿Ne per que ns embargues a amar la honor del senyor qui ama honor de tots sos seruidors, e qui te en viltat tots los teus valedors?
§ Dementre que l gentil moralment desia aquestes paraules, eyl se remembra, e atroba que sos vlls no decorrien de lagremes, e dix: ¡Ha, caytiu colpable! ¿que es ço qui embarga en tos vlls a plorar? Cor si dementre que has temps de plorar no plores, per gaug de la gran benauirança en que est esdeuengut a auentura, no t sabs com; e no plores tes colpes e peccats dementre ne has temps, ¿quant ploraras, mesqui? E tu ja ploraues enans que a aquest dia venguesses, per ço cor apres ta mort nuyla cosa no crehies esser. § Dementre que lo gentil deya aquestes paraules, e moltes d altres que serien longues a recomptar, sa anima se esforça a remembrar, e a entendre, e a amar la diuinal virtut, la qual dona virtut a son coratge con pujas l aygua del cor a sos vlls. § Molt plora douçament e deuota lo gentil longament de temps, dient aquestes paraules: ¡Ha, Deus de virtut! ¡E con gran differencia es entre los plors en que esser solia, ab aquests plors en que ara son! Cor aquells plors turmentauen e trebaylauen ma pensa e mon coratge, e aquests plors me son tan agradables e tan plasents, que viuisiquen la mia anima de tan gran benanança, que nuyla altra benanança no volria hauer en est mon, mas que en aquest loch inabitable ma anima fos tots los temps de ma vida en amor, e mos vlls fossen en plor. Mas anar me coue de terra en terra, e retornar me coue en ma terra de la qual son; e a dir me coue lo honrament de Deu a aquells qui Deu no conexen; e per lo qual Deu tant de be me es vengut. E per aço a trebaylar me coue tots los jorns de ma vida; e placia a vos, senyer Deus, que fam, ne set, calor, fret, pobretat, lassament, menyspreament de gents, malaltia, turments, desemparament de senyor, ni leixar muyler, fils, fiyles, amichs, ne bens temporals; ni hauer estranyetat, ni sostenir greu mort, ne nuyla altra cosa no pusca gitar de mon coratge lo remembrament de vostra honor, ni l exalçament de vostre glorios nom. § Senyer Deus, qui tantes coses dones e perdones, sia ton plaser que perdons al colpable peccador qui t demana perdo, e qui soplega als benauirats sancts de gloria, que t grahesquen lo be que me has donat, al qual yo no pusch bastar a grahir. E perdona, senyer, en esta hora a aquest peccador qui dona a tu sa anima e tots sos poders, con vaja per les tues carreres, e con faça les obres per les quals tu vols esser seruit per los teus sotsmeses. § Segons que damunt es dit, adoraua e benesia e regraciaua lo gentil son senyor e son creador; e tan fortment se esforçaua a adorar e lausar Deu, e a demanar perdo de sos fayliments, que los tres sauis ne hauien molt gran pietat, e maraueylauen se molt fort con tan noblement fahia sa oracio. E tant era gran la deuocio que vehien en lo gentil, que en lur anima consciencia lur remordia e los acusaua dels peccats en que hauien perseuerat; e majorment cor conexien que lo gentil hauia major deuocio concebuda, en tan poch de temps, de donar lausor del nom de Deu, que eyls qui longament hauien hauda conexença de Deu.