DEL COMIAT QVE LS TRES SAVIS PRESEREN DEL GENTIL CANT lo gentil hac finida sa oracio, en la beyla font laua ses mans e sa cara, per raho de les lagremes que hauia gitades, e axuga s en vn blanch capso que portaua, en lo qual hauia en custuma de axugar los vlls cant plorauen per la tristicia en que esser solia. Enapres assech se de costa los tres sauis, e dix aquestes paraules: Per gracia e per benediccio de Deu se es esdeuengut que yo m son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, en lo qual Deus me ha volgut remembrar e pendre a esser son seruidor. On ¡benehit sia lo senyor, e benehit sia lo loch, e vosaltres siats benehits, e benehit sia Deus qui us mes en volentat que venguessets en est loch! E en est loch on tanta de bona ventura me s esdeuenguda, vuyl, en presencia de vosaltres, senyors, triar e elegir aquella lig qui m es signifficada esser vera, per la gracia de Deu, e per les paraules que vosaltres me hauets dites. E en aquella lig vuyl esser, e per aquella a honrar e a maniffestar, vuyl trebaylar tots los jorns de ma vida. § Cant lo gentil hac finides aquestes paraules, e s fo leuat en peus, per ço que se ajonoylas, e que de joneylons maniffestas la lig que desiraua, eyl viu, luny de si, venir per lo boscatge dos gentils qui eren de sa terra, e qui eren en la error en que eyl esser solia, e los quals lo gentil conexia. E per aço lo gentil dix als tres sauis que eyl volia esperar aquells dos gentils qui venien, e volia en lur presencia triar e maniffestar la lig qui es via de veritat. E los tres sauis se leuaren en peus, e preseren comiat del gentil molt agradablement e deuota. Moltes foren les benediccions que los tres sauis dixeren al gentil, e lo gentil als tres sauis; e abraçaments e baysaments e lagremes e plors foren a lur comiat, e a la fi de lurs paraules. Mas ans que los tres sauis fossen partits d aquell loch, lo gentil lur demana, e dix, que molt fortment se maraueylaua d eyls con no esperauen ohir qual era la lig que eyl triaria sobre les altres. Los tres sauis resposeren e dixeren, que per ço que cascu hagues oppinio que trias sa lig, no volien saber qual lig elegiria; e majorment con sia a nos materia que ns disputem entre nos, per veher, segons força de raho e natura de enteniment, qual deu esser la lig que tu triaras. E si tu, denant nos, maniffestaues aquella lig que tu mes ames, no hauriem tan be materia con nos desputassem, ni con la veritat atrobassem. Fenides estes paraules, los tres sauis se n retornaren a la ciutat d on eren exits; e lo gentil, reguardant en les flors dels cinch arbres, e remembrant ço que hauia conçebut, espera los dos gentils que venien.
DE LES PARAVLES QVE LOS TRES SAVIS DEYEN DEMENTRE SE N TORNAVEN DIX la vn dels tres sauis: Si lo gentil, qui longament ha estat en error, ha conçebuda tan gran deuocio, e tan gran feruor en donar lausor de Deu, e diu que per lausar Deu no duptara a sostenir nuyl trebayl ne neguna mort, per greu que sia, quant mes nosaltres, qui tan longament hauem hauda conexença de Deu, deuriem hauer deuocio e feruor a lausar lo nom de Deu, e majorment con Deus nos ne haja tant encarregats per tants bens e per tants honraments que ns ha donats e ns dona cascun dia; e que ns desputassem e que vehessem qual de nos es en veritat ni qual de nos es en error. E enaxi con hauem vn Deu, vn creador, vn senyor, haguessem vna fe, vna lig, vna secta e vna manera en amar e honrar Deu, e fossem amadors e ajudadors los vns dels altres, e entre nos no fos nuyla differencia ni contrarietat de fe ni de custumes; per la qual differencia e contrarietat hauem los vns anuig dels altres, e guerrejam, e auçiem los vns los altres, e som los vns catius dels altres; e per aytal guerra e mort e seruitut es empatxada la lausor e la reuerencia e la honor de que som tenguts a Deu tots los jorns de nostra vida. § Cant lo saui hac fenides ses paraules, l altre saui comença a parlar, e dix que tant eren los homens enraygats en la fe en que eren, e n la qual los hauien meses lurs pares e lurs ancessors, que impossibil cosa seria que hom los en pogues gitar per prehicacio, ne per desputacio, ne per nuyla cosa que hom hi pogues far. E per aço, con hom se vol desputar ab eyls, e ls vol mostrar la error en que son, encontinent eyls menysprehen tot ço que hom lur diu, e dien que en la fe en la qual lurs pares e lurs ancessors los han meses, volen estar e morir. § L altre saui respos, e dix: Natura es de veritat que sia pus forts en la anima arraygada, que falsetat; con sia cosa que veritat e esser se concorden, e falsetat e no esser. E per aço, si era falsetat fortment combatuda per veritat, e per molts homens, e continuament, couenrria de necessitat que veritat vences falsetat, e majorment con falsetat no haja nuyla ajuda, pauca ni gran, de Deu, e veritat sia totes vegades ajudada per la diuinal virtut, qui es veritat increada, la qual ha creada veritat creada per destrohir falsetat. Mas cor los homens son amadors dels bens temporals, e tebeament e ab poca deuocio amen Deu e lur prohisme, per aço no han cura de destrohir falsetat e error, e temen morir, e malalties, e trebayls, e pobrees sostenir, e no volen lexar lurs riquees, ne lurs bens, ne lurs terres, ne lurs parents per trer de error aquells que hi son, per ço que vajen a gloria qui no ha fi, e que no sostenguen infinits trebayls. E majorment deurien aço fer, per ço que fossen lausadors del nom de Deu, e de maniffestar sa virtut, pus que Deus vol que sia maniffestada en tots los pobles; e que cascun dia espera con lo honren, entre aquells qui l desonren, e l menyspreen, e l ignoren; e que façam ço que puscam a exalçar entre nos lo glorios nom de Deu. Cor si nos fem en lausar Deu ço que podem, quant mes Deus faria en esser lausat son nom. E si no ho fahia, seria contrari a si mateix, e a sa honor, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. Mas con nos no ns apareylam a reebre virtut e benediccio de Deu, a esser sos valents seruidors, lausadors, animats de fort coratge a sostenir tots trebayls, per exalçar sa honor, per aço Deus no dona en nos la virtut qui coue esser en aquells qui, per la virtut de Deu, destrohirien la error en que son los homens qui van per via de dampnacio, e cuyden esser en via de salut. § Dementre que l saui dehia aquestes paraules e moltes d altres, los tres sauis foren peruenguts en lo loch on se encontraren primerament al ixent de la ciutat; e aqui preseren comiat los tres sauis la vn del altre molt amablement e molt agradable; e cascu ques perdo al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula; e la vn perdona l altre. E cant foren en ço que s volgren departir, la vn saui dix: De la ventura que ns es auenguda en la forest on venim, seguir sen ha a nosaltres alcun profit. ¿Parria us bo que, per la manera dels cinch arbres e per les deu condicions signifficades per lurs flors, cascun jorn vna vegada, nos desputassem, e que seguissem la manera que la dona de Intelligencia nos ha donada; e que tant de temps duras nostra desputacio, tro que tots tres haguessem vna fe e vna lig tan solament, e que entre nos haguessem manera de honrar e seruir la vn l altre, per ço que enans nos puscam concordar? Cor guerra, trebayl e maluolença, e donar dan e honta, empatxa los homens a esser concordants en vna creença. § Cascu dels dos sauis tench per bo ço que l altre saui dehia, e ordenaren lo loch e la hora on se desputassen, e la manera con se honrassen, e s seruissen, e se desputassen; e cant se serien concordats e auenguts en vna fe, que anassen per lo mon donant gloria e lausor del nom de nostre senyer Deu. Cascu dels tres sauis se n ana a son alberch, e ates ço que hauia promes. § Fenit es lo Libre del gentil e los tres sauis. Benehit ne sia Deus, per l ajuda del qual es començat e fenit, e en la guarda del qual es comanat e mes, e per la honor del qual noueylament es transladat; lo qual libre es raho e manera a illuminar torbat enteniment, a despertar los grans qui dormen, e entrar en paria e en conexença de estranys e priuats qui demanen qual lig lur es semblant que l gentil haja triada per esser agradable a Deu. § Qui aquest libre ha dictat e escrit, e qui aquest libre guardara e ligira, en la gloria de Deu sia agradable, e en aquest mon fia guardat de les vies per les quals van a foch infernal tots aquells qui son en la ira de Deu.