e lo contrari ab no esser, per aço Deus es maniffestable al huma enteniment, per lo qual l esser diuinal fe, e lo contrari de fe ne son pus diuerses e pus contraries.
DE GRANEA E ESPERANÇA AYTANT con hom ha major esperança en Deu, aytant es mes signifficant la esperança que en Deu ha granea de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia e de les altres virtuts qui a Deu se couenen. On si en Deu no era granea qui fos en estes virtuts damuntdites, en la esperança no seria multiplicada granea qui hagues esperança en les virtuts de Deu, enans se seguiria que aytant con hom hagues major esperança en les virtuts de Deu, que aytant sa sperança fos mes dessemblant e contraria a les virtuts de Deu. E encare que sen seguiria altra inconveniencia, ço es a saber, que esperança se conuenrria mils ab major quantitat per ço qui no es, e ab menor per ço que es, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu ha granea, ço es a saber, infinitat de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia; e per la granea son signifficades en Deu esser aquestes virtuts matexes, cor sens elles no hi poria esser la granea demuntdita.
DE ETERNITAT E CARITAT A hom se coue que haja caritat, ço es, amor a Deu, per ço cor Deus es eternal. On si hom es ressuscitat, e per la influencia de la eternitat de Deu hom eternalment es durable en gloria, pus amable es la eternitat de Deu per le caritat que hom ha a Deu, que no fore si hom no fos ressuscitable e fos finit. E cor la major concordança que sia entre eternitat e caritat, se coue ab esser, segons la condicio de est arbre; e la menor concordança contraria a la major se couenga ab no esser; e esser e caritat se couenguen, e no esser e falsetat, per aço es maniffestada resurreccio esser, sens la qual caritat ne eternitat no signifficarien tan gran concordança esser entre Deu e creatura, con fan si resurreccio es.
DE PODER E JUSTICIA DE PODER E JUSTICIA PODER e justicia se couenen ab eternitat; cor enaxi pogra Deus jutjar eternalment creatura, si la creatura pogues esser sens començament, con la pora jutjar eternalment si la creatura es sens fi. On si resurreccio no era, seria signifficat que si creatura pogues esser sens començament, que Deus no pogues usar de justicia en ella eternalment. On a donar signifficança que Deus pogra usar de justicia eternalment sens començament en creatura, si la creatura pogues esser eternal sens començament, la sauiesa e la volentat e la perfeccio e les altres virtuts diuines han ordenat que resureccio sia, e que justicia haja poder de conseruar lo cors eternalment, jatsia turmentat, e que sia durable, per ço que en ell justicia vs. E cor lo poder e la justicia de Deu ne sera mils demostrable, per aço, segons les condicions dels arbres, resurreccio es demostrable.
DE SAVIESA E PRUDENCIA PRUDENCIA es libertat de coratge qui sab e vol elegir be e esquiuar mal, o elegir major be e esquiuar menor mal. On con prudencia se couenga ab esser virtut, per la proprietat damuntdita, quant mes coue esser couinença entre sauiesa e esser virtuts, sens que la sauiesa sia occasionada a esser sauiesa per eleccio de be, e per esquiuar mal, o per elegir major be, e esquiuar major mal; cor en quant eleccio de aquets contraris damuntdits, se coue ab no esser, e defayliment de eternitat ab prudencia. E empero jatsia que prudencia se couenga ab no esser e ab imperfeccio, prudencia es. On si prudencia es, quant mes coue esser sauiesa on no sia conueniencia de no esser ne de imperfeccio; cor si no era, seguir sia que sauiesa e perfeccio no s couenguessen ab esser, e prudencia e imperfeccio couenrrien se ab esser, e aço es impossibil que ço qui es de menor nobilitat se couenga mils ab esser, que ço qui es de major nobilitat; con sia cosa que esser e major nobilitat se couenguen, e no esser e menor. On con aço sia enaxi, per aço es signifficat que sauiesa es en esser; la qual sauiesa es Deu, cor nuyla altra sauiesa no es sens imperfeccio, qui s coue ab no esser.
DE AMOR E FORTITUDO DE AMOR E FORTITUDO EN coratje de hom se couenen amor e fortitudo, cor per amor es noble coratge, forts contra maluestad e engan, lo qual es desamat per amor qui ama cortesia e ensenyament. On si amor te en hom tan forts coratge noble contra vicis, e hom es creatura, e mortal, e ha en si molts defayliments, quant mes se coue que en Deu sia amor, per la qual amor Deus sia amador de be e esquiuador de mal. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom fos pus noble en amar, e en ahirar, e en força, que Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es feyta signifficança al humanal enteniment que en Deu es amor.
DE PERFECCIO E TEMPRANÇA TEMPRANÇA esta en lo mitg de dos estrems; e per aço es signifficat que temprança se pot couenir ab imperfeccio, en quant es possibil cosa que per intemprança, entre los dos estrems damuntdits, no sia mitja. On si temprança se coue ab esser e ab perfeccio, estant termenada en mitg de dos estrems contraris, e a ella contraris, quant mes alcuna perfeccio coue esser, sens que no sia entre estrems, e que sia infinida en bonea, granea e en les altres flors del primer arbre. E si aço no era enaxi, seguir sia que temprança se couengues mils ab esser, estant entre dos estrems quis couenen ab imperfeccio e ab no esser, que perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la perfeccio, qui es Deu, la qual perfeccio no s coue a nuyla cosa sino a Deu. §Lo cors huma, en quant ha començament e es mortal, esta en lo mitg de començament e de fi. On si l cors no es ressuscitat, temprança se couenrra ab menor perfeccio, e couenguera s ab major, si resurreccio fos; e on la temprança fora ab major perfeccio, major signifficança donara de la perfeccio de Deu qui la ha creada. E cor la signifficança qui dona major demostrança de la perfeccio de Deu, sia couinent a esser atorgada e amada, per aço resurreccio es couinent cosa a esser demostrable e amable.
Del terç arbre DE BONEA E GLOTONIA DIX l altre saui: Bonea e gulositat se contrasten en l esser en que son; cor la bonea conserua l esser, e la gulositat la corromp; empero en vn subject mateix son. On si bonea, qui es virtut, e gulositat, qui es vici, se couenen en esser huma, quant mes se coue que bonea sia en alcuna cosa on no sia vici, ne pusca esser vici; cor si no ho era, seguir sia que no fos tan gran contrarietat entre be e mal, con es si be es en alcuna cosa hon no sia mal. E cor la major contrarietat qui es entre be e mal sia atorgadora, per aço es donada signifficança que Deus es, cor si Deus res no era, menor contrarietat seria entre be e mal. E si esser se coue mils ab menor contrarietat de be e de mal, que ab major, possibil cosa es que be e mal pusquen esser vna cosa matexa, e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat Deus esser.
DE GRANEA E LUXURIA DE GRANEA E LUXURIA AYTANT com luxuria es major, aytant es major peccat; e on lo peccat es major, mes se descoue ab esser. E si aço no era enaxi, seguir sia que castetat no s couengues ab esser, ne luxuria ab no esser, e aço es inconuenient; per la qual inconueniencia es signifficada granea esser en Deu; cor si granea pot esser en luxuria e en peccat, qui s couenen ab no esser, quant mes se coue que granea diuina sia en Deu, qui s coue ab esser. § Si en Deu no era granea de justicia ¿qui poria punir hom per gran luxuria? Ne si resurreccio no era, gran luxuria ¿en qui seria punida? E si en hom pot esser gran injuria per gran luxuria, quant mes pot esser en Deu gran justicia per gran bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On con aço sia enaxi, donchs, per totes aquestes rahons damuntdites, sapies gentil, que es signifficat que en Deu ha granea, e que resurreccio es esdeuenidora; car si no ho era, seguirsen hien totes les inconueniencies damuntdites.
DE ETERNITAT E AVARICIA AVARICIA e larguea son contraris, e larguea e eternitat se couenen; e per aço auaricia e eternitat son contraris. On si resurreccio es, la justicia de Deu punira corporalment, e esperitualment, e eternalment sens fi lo home auar qui mor en peccat de auaricia; e si resurreccio no es, no l punira sino esperitualment. E cor major puniment es corporal e esperitual, que esperitual tan solament, per ço que lo puniment sia major, e que eternitat e larguea se couenguen mils contra colpa e auaricia, per aço es feta signifficança de resurreccio. § Si de ço per que les virtuts de Deu se couenen mils contra los vicis qui son en hom, no era feyta signifficança necessaria, seguir sia que no fos impossibil cosa a esser concordança entre les virtuts de Deu e los vicis qui son en creatura, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat es feyta signifficança necessaria en ço per que mes es signifficada concordança entre les virtuts de Deu a vsar de creatura contra ls vicis qui son en home.
DE PODER E ACCIDIA DE PODER E ACCIDIA ACCIDIA desama be comu e be especial; e per aço accidia es contraria a caritat, qui ama be comu e be especial. E cor poder e caritat se couenen, couen se que poder e accidia se descouenguen; car si no ho fahien seguir sia que caritat no s couengues ab poder, o que no s contrariejas ab accidia. On con poder e caritat se couenguen, e poder e accidia se descouenguen, si accidia ha poder de desamar be, e ha poder de amar lo mal, qui es contrari al be, quant mes coue esser alcuna caritat qui haja tan gran conueniencia ab poder, que pusca amar be sens que no pusca amar mal. On con aytal caritat e aytal poder no pusca esser en nuyla altra cosa sino en Deu, per aço Deu es demostrable, en lo qual coue esser lo poder e la caritat damuntdita, en lo qual no porien esser, sens que Deus no fos alcuna cosa.
DE SAVIESA E SUPERBIA SUPERBIA e ignorancia se couenen, cor home erguylos, cant cuyda esser pus honrat e pus noble per erguyl, adonchs es pus vil e menyspreat de les gents. E per aço ignorancia e erguyl se couenen; e cor erguyl se coue ab ignorancia, qui es contrari de sauiesa, per aço es contrarietat entre sauiesa e superbia. On con ignorancia se couenga ab menoritat e ab no esser, e sauiesa se couenga ab majoritat e ab esser, per aço es donada signifficança que sauiesa es en alcun esser en lo qual no pusca esser erguyl ne ignorancia; cor si no ho era, seguir sia que sauiesa no s couengues mils ab esser que erguyl e ignorancia. On con sauiesa no s pusca couenir en nuyla cosa on sia possibilitat de ignorancia, sino en esser on sia perfeccio de bonea, poder e amor, per aço es signifficat que en Deu es sauiesa.
DE AMOR E ENVEJA DE AMOR E ENVEJA AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor. On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.
DE PERFECCIO E IRA IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa, e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e estants diuerses, jatsia que sien concordants, e sien en menys de contrarietat, quant menys coses diuerses, contrariants, e no concordants, poden esser vna cosa matexa. E si caritat e ira podien esser vna cosa matexa, no essent contraria ira a perfeccio, seguir sia que possibil cosa fos que caritat e ira, e que caritat e perfeccio se couenguessen e s descouenguessen egualment en lo sobject a esser vna cosa matexa. On con en lo sobject perfeccio e caritat creada se couenguen per manera de conjunccio, e caritat e ira se descouenguen per manera de disjunccio, per aço es signifficat que perfeccio e ira donen signifficança de resurreccio. Cor si resurreccio es, pus contraria n es la ira çontra la perfeccio de Deu, en quant la ira per imperfeccio, ab qui ha concordança, sera pus punida, que no fora si resurreccio no fos. E on pus la ira haura major puniment, per ço cor se coue ab lo contrari de perfeccio, aytant sera demostrant pus fortment la perfeccio de Deu. On si Deus no fahia ço per que sa perfeccio fos pus demostrable, seria contrari a sa perfeccio matexa, e aço es impossibil cosa, per la qual cosa es maniffestada resurreccio esser. § Cant lo saui hac prouades e signifficades al gentil les rahons damuntdites per lo terç arbre, adonchs l altre saui comença a prouar per lo quart arbre.
Del quart arbre DE FE E ESPERANÇA MATERIA e forma e generacio se couenen a pluralitat e a vnitat. A pluralitat per manera de differencia, la qual differencia es entre materia e forma; a vnitat se couenen per ço cor componen per generacio vn cors e vna substancia. Mas materia e forma e corrupcio se couenen a pluralitat e a destruccio de vnitat. A pluralitat se couenen en quant materia e forma son diuerses; a destruccio de vnitat se couenen en quant la materia e la forma se departexen, per lo qual departiment es lo cors anitxilat e esdeue en no esser. On con aço sia enaxi, si Deus es en esser, fe e sperança se couenen mils en pluralitat e en vnitat. En pluralitat en quant cascuna se demostra major e pus noble virtut si Deus es, que si Deus res no es; en vnitat en quant vnides se vnexen mils a pendre vn object mateix, si Deus es que si Deus no es. E cor esser se couenga mils ab ço ab qui s coue mils vnitat e pluralitat, e no esser se descouenga ab esser e pluralitat, e contrari de vnitat se couenga ab no esser contra esser, per aço es signifficat que de necessitat se segueix que sia aço per que fe e esperança mils se couenen ab esser; la qual cosa es Deu, sens l esser del qual no s porien tan be couenir con fan. E couenrrien se mils ab no esser que ab esser si Deus no era nuyla cosa; cor creent se Deus esser, e esperança confiant se en Deu, son majors que no son con fe no creu en Deu, ne esperança no s confia en Deu. On si Deus res no era, fe e esperança serien majors prenent lo object que no seria en esser, que prenent lo object qui es en esser. On con sia impossibil cosa que per ço qui res no es pusca esser pus noble virtut, que per ço que es res; per aço Deus esser es maniffestable; cor sens que ell no fos nobilitat e multiplicament de virtuts, se couenrria mils ab lo que res no es, que ab ço qui es, e aço no es ver.
DE SPERANÇA E CARITAT ESPERANÇA espera per caritat, e caritat ama per esperança; cor on la sperança es major, coue que hi sia major caritat, e aytant com hom ama pus fortment ço en que s confia, d aytant hi ama major esperança. On con aço sia enaxi, donchs per aço es maniffestat, que enaxi con los vlls corporals vehen per l aer, enaxi esperitualment esperança vsa de sa proprietat per caritat, e caritat per esperança. On si en hom, on pot esser lo contrari de esperança e de caritat, ha esperança ab qui s coue, e ha caritat ab qui s coue, quant mes, sens tota comparacio, se coue que la caritat de Deu haja en Deu ab qui s couenga, ço es, bonea, granea e les altres flors del primer arbre. E si en Deu ab estes flors caritat se coue, segueix se que sien en Deu, e que caritat hi sia; e si les flors en Deu no eren, pus noble seria caritat en hom que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu hi ha virtuts sens les quals Deus no poria esser pus noble que hom. § Cant lo gentil ohi parlar de esperança en esta manera, adonchs demana al saui si esperança es en Deu. El saui respos e dix que esperança no s coue a esser en Deu, cor tot ço qui es en Deu es Deu; e cor esperança participa ab fe, qui s coue ab ignorancia, per aço fe e esperança no s couenen a esser diuinal; cor si ho fehien, perfeccio se descouenrria ab bonea, granea, e ab les altres virtuts del primer arbre, e aço es impossibil. § ¿Con ço, dix lo gentil, pot Deus donar esperança a hom si no ha esperança? Lo saui respos: Deus pot donar esperança, cors, diners e altres coses a hom, sens que hom no es les coses que Deus li dona, ne Deus sia ço que dona; mes en ço que dona lo hom, e pot donar, dona ço que no es, en quant dona diners o altres coses qui no son hom; enaxi e mils pot Deus aquestes coses per manera de creacio e de possessio, con hom pot donar diners, cauayls, casteyls per manera de possessio. E per aço Deus es excellent sobre natura qui no pot donar ço que no ha.
DE CARITAT E JUSTICIA CARITAT e justicia se couenen contra ira e injuria; on si en hom qui es cosa finida, e en lo qual pot esser lo contrari de caritat e justicia, se couenen caritat e justicia contra ira e injuria, de necessitat se coue que en Deu, qui es infinit, e n lo qual no pot esser aquella contrarietat, caritat e justicia se couenguen contra ira e injuria. On si resurreccio es, major concordança han en Deu caritat e justicia contra la ira e injuria del peccador, qui es colpable per obres corporals e esperituals, que no haurien si resurreccio res no era. E cor la major concordança coue atribuir a Deu, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada.
DE JUSTICIA E PRUDENCIA JUSTICIA e prudencia se couenen ab esser huma, e esser huma e eternitat no s couenen, con sia cosa que eternitat no haja començament ne fi, e esser huma se couenga ab començament e fi. On si Deus res no era, justicia e prudencia couenrria que fossen eternals, sens esser huma, o que haguessen començament per si matexes, o per altra cosa qui hagues començament de cosa qui per si matexa hagues començament. On cor sens esser huma justicia e prudencia no pusquen esser en hom, e cor hom haja començament e si en ço que es enjenrrat e mortal, e cor nuyla cosa no pusca hauer començament de si matexa, per aço es maniffestat que Deus es, lo qual dona, per creacio, començament e fi a justicia e prudencia, a la qual dona per subject esser huma.
DE PRUDENCIA E FORTITUDO SI Deus es, prudencia mes pot saber, que si Deus res no es; e fortitudo ne pot esser pus major que son contrari si Deus es, que si Deus res no es; cor si Deus es, possibil cosa es saber infinida bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e si Deus res no es, impossibil cosa es que infinitat sia sabuda en les coses damuntdites, con sia cosa que si Deus res no era, nuyla cosa no fos sabuda esser infinida. E cor esser e major sauiesa e fortitudo se conenen, e no esser e menor prudencia e fortitudo se couenen, per aço es maniffestat que en Deu sia sauiesa e força, per la influencia de la qual sien en hom prudencia e fortitudo.
DE FORTITUDO E TEMPRANÇA SI resurreccio es, majorment ne pot esser enfortit noble coratge contra peccat e colpa, que si resurreccio no es; com sia cosa que esperant hom resurreccio, sia desirada benauirança corporal sens fi en gloria celestial. E cor peccat e colpa, aytant con son majors, aytant se couenen mils ab no esser, e son pus contraris ab esser, per ço es maniffestat que de necessitat se coue que sia en esser ço per que colpa e peccat sien pus contraris a esser, es couenguen mils ab no esser. § Si resurreccio es, temprança pot esser pus fortment en lo mitg de dos vicis, que si resurreccio no es, desirant hom benauirança corporal en gloria, e tement pena infernal e corporal. E cor lo mitg, qui es pus espressament e pus purament entre los dos termes, qui son vicis, es pus luny dels dos estrems que no es lo mitg, qui no es tan perfectament en habit de temprança; per aço, ço per que temprança pot esser major, coue esser de necessitat, segons la influencia e l ordenament de les flors del primer arbre, e de les condicions dels arbres. E si aço no era enaxi, seguir sia que lo contrari de temprança se couengues mils ab majoritat e ab esser, que temprança; e que temprança se couengues mils ab menoritat e ab no esser, que son contrari, e aço es imposibil; per la qual impossibilitat resurreccio es maniffestada. § Cant lo saui hac, per lo quart arbre, prouades les coses damuntdites, adonchs dix lo gentil al altre saui que prouas, per lo quint arbre, Deus esser, e esser en ell bonea, e granea, e les altres virtuts, e esser resurreccio. Empero ell desiraua molt a saber si Deus era creador del mon, o si l mon era eternal o no. Mas lo saui li dix que en los altres libres li seria maniffestat que Deus es creador del mon, e que l mon ha començament.
Del cinque arbre DE FE E GOLA SI Deus res no es, segueix sen inconueniencia entre esser e occasio e ventura; cor si Deus res no es, mes se coue ventura ab esser, que occasio. On con mes e pus souin sien les coses qui son per occasio que per auentura, e cor occasio e esser se couenguen, e ventura e no esser, per aço es maniffestat Deus esser, sens l esser del qual seria contradiccio en les coses damuntdites. § Si Deus res no es, fe a auentura creu e descreu, cor no es qui la endreç a creure veritat, ne qui l anima punesca per alcuna colpa de ella, e leuant sa gracia e desamparant aquella, l anima crea falsetat. E cor es raho maniffesta que l anima, per lum de alcuna gracia, sia endreçada a creure veritat, e per colpa sia ignorant veritat, per aço es signifficat que Deus es, qui per lum de diuinal gracia illumina l anima a creure veritat, e per los peccats que fa l anima, Deus la desampara; per lo qual desemparament l anima creu falsetat alcunes vegades, oppinant que sia veritat. § Anima, de si, no ha virtut con pusca creure veritat, con sia cosa que no entena son enteniment per rahons necessaries la veritat en que creu. On con l anima creu en veritat alcuna cosa, esser coue cosa pus noble que la anima, per la qual sia ajudada a creure ço que per sos poders tan solament no pot creure; e aquella cosa es Deu. § Fe es virtut, e virtut e veritat se couenen; e gola es vici, e vici e falsetat se couenen; e cor veritat e falsetat sien contraris, per aço fe e gola son contraris. On si Deus res no era, fe e gola se couenrrien egualment ab ventura; e si ho fehien, si s farien veritat e falsetat; e cor veritat se coue ab esser e falsetat ab no esser, per aço es maniffestat que Deus es; per l esser del qual veritat e esser se couenen, e falsetat e no esser; per la qual conueniencia fe se coue ab occasio, e gola ab ventura, e les condicions dels arbres se couenen.
DE ESPERANÇA E LUXURIA CERTA cosa es que esperança e esperituals coses se couenen, e lutxuria e coses corporals se couenen. On si en Deu no ha bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui son virtuts esperituals, per esperança, qui es virtut esperitual, se couenrria anima de hom ab major nobilitat que Deu. On con aço sia impossibil, per aço es signifficat que Deus es, hauent les virtuts damuntdites, sens l esser de les quals hom se couenrria ab major nobilitat, e Deus ab menor; e aço es contra les condicions dels arbres. § Lutxuria e castetat son contraris; e per castetat, esperança espera guasardo per merit de castetat; e per lutxuria, justicia dona temor de pena, e pena per colpa. On si resurreccio no es, lo plaer que hom ha per lutxuria es major que lo guasardo que hom espera corporal per merit de castetat, lo qual guasardo res no es sens resurreccio. E cor esperança, qui es virtut, se couenga ab esser, e lutxuria, qui es vici, se couenga ab no esser, per aço es signifficat que resurreccio es, en la qual corporalment hom haura vtilitat per castetat, e haura pena per lutxuria; e si aço no era enaxi, esperança e lutxuria non serien tan contraris. E cor la major contrarietat se couenga ab esser, e la menor ab no esser, segons la condicio d est arbre, per aço resurreccio es maniffestada.
DE CARITAT E AVARICIA