DE PERFECCIO E CARITAT PERFECCIO e caritat signiffiquen en les coses d aquest mon, que l mon es creat; cor lo foc e ls altres elements enserquen lur perfeccio enjenrrant e corrompent les coses enjenrrables e corrompables en les quals lur perfeccio no atroben. E per aço dia e nit no fan mas enjenrrar e corrompre per l apetit natural, lo qual han a lur compliment. On si l mon fos eternal sens començament, eternalment sens començament hi fora deffayliment en l apetit natural elemental, e hi fora generacio e corrupcio, e no fora primer hom, ne primer arbre, ne primera bestia, ne primer auceyl, e axi de les altres coses. E si primer no fos en les coses damuntdites, impossibil cosa fora que hi fos darrer; e si no hi fos, infinidament los elements hagren imperfeccio, e desijaren perfeccio, e nuyl temps no la hagren; e aço es inconuenient, e contra la influencia de la perfeccio diuinal, qui egualment e eternal fora causa a imperfeccio e a desirada perfeccio; lo qual desirer fora imperfect, si eternalment desiras e nuyl temps no aconseguis son compliment. E cor aço sia inconuenient, segons la perfeccio e la amor diuinal, per aço es demostrat que l mon es creat, e que la imperfeccio ha haut començament, per lo qual es signifficat compliment. § Lo juheu dix al gentil: Signifficat e prouat hauem per natura corporal que l mon es creat. Are ho volem prouar per la natura esperitual, ço es a saber, per la anima. Maniffesta cosa es a la humana intelligencia que la anima racional no s pot sadoylar en aquest mon; e per aço, enaxi con corporalment los elements se mouen a ensercar lur compliment, e no atroben aquell, segons que damunt hauem dit, enaxi la anima esperitualment enserca son compliment, e no atroba aquell; cor cant ha vna cosa qui ha desirada hauer sempre, ne desira altra. E cor aço sia imperfeccio de caritat, per aço es signifficat que anima es creada, cor si fos eternal, no hagra imperfeccio; e si ne hagues, la sobirana perfeccio e amor, ço es a saber, Deus, fora causa a eternal imperfeccio, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat que la anima es creada. E per la creacio de la anima es signifficat que la natura del cors es creada; cor si l anima, qui es de pus noble natura que la natura del cors es creada, quant mes coue que l cors sia creatura; cor si no ho era, lo pus noble se couenrria ab no esser, e lo menys noble ab esser e ab eternitat; e aço es contraria cosa a la perfecta caritat de nostre senyer Deus.
DE PERFECCIO E JUSTICIA EN Deu se couenen perfeccio e justicia; on con prouat sia en lo primer libre, que resurreccio sia, per aço es signifficat, per resurreccio e per la flor damunt escrita, que l mon es creat; cor si l mon era eternal, couenrria que eternalment Deus creas materia ordial d on fos compost cors de racional; cor la ordial materia d aquest mon no abastaria a tants corses animats, ressuscitats, hauent merit o colpa, per la qual couenen esser ressuscitats, segons la perfecta justicia de Deu. E cor no sia couinent cosa atorgar que Deus infinidament cresca la ordial materia, ni l loc que li coue, ne que Deus no haja perfecta justicia, per aço es inconuenient cosa negar creacio; e affermar que l mon sia eternal sens començament; e es negacio per la qual nega hom que l mon haja quantitat finida, ne no sia en loc finit; e es negacio de on se segueix affermacio que Deus eternalment sia creador de animes, e de corses, e de lochs infinits en nombre; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres, e es contradiccio.
DE ETERNITAT E SUPERBIA SI eternitat e superbia se couenguessen, seguira s que eternitat se couengues ab superbia contra humilitat, qui s coue ab bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que eternitat e superbia se descouenen; per la qual inconueniencia es signifficat que la natura qui es subject a superbia, ço es, natura de hom, se descoue ab eternitat; per la qual inconueniencia es donada maniffestacio que l mon sia creat. § Respos lo gentil, e dix: Humilitat e superbia son contraris, e hom es subject a humilitat: donchs, si natura de hom se coue ab eternitat, qui s coue ab humilitat, hom es de natura eternal per humilitat, e es de natura creada per superbia. § Lo juheu respos: Ço en que eternitat diuina se coue ab humilitat contra superbia en hom, es per influencia de do de gracia, dat a hom contra puniment de superbia; e per aço es signifficada vna eternitat qui es appelada en lati evum, e es eternitat qui ha començament e no ha fi, e es creada per la sobirana eternitat qui es sens començament ne fi; la qual la ha creada per guasardonar hom per humilitat, e per punir hom per superbia, per ço que hom, eternalment sens fi, haja conexença de les flors del primer arbre. § Si l mon fos eternal, hom fora de natura eternal, e fora en loc eternal; e la eternitat de Deu no fora contraria a superbia ni a hom erguylos, con es si l mon es creat; cor superbia, e hom, e sa natura, e lo loc en que es, foren eguals en durabilitat a la eternitat de Deu. E cor ço per que les virtuts de Deu sien pus contraries a los vicis, coue esser atorgat, segons les condicions del terç arbre, e si l mon es creat, les virtuts de Deu se n maniffesten mils esser contraries a superbia, que si l mon es eternal, per aço es signifficat que l mon es creat.
DE ESPERANÇA E CARITAT SI l mon es creat, major concordança ha entre esperança e caritat en amar Deu, e en confiar se en Deu, e pus contraries son contra lurs contraris, qui son vicis, que no es si l mon es eternal. Cor major gracia ha Deus feyta a hom, si a ell aço que menuga, e beu, e ha mester a ses necessitats ha donat, ço es, esser qui no solia esser res de esser eternal, que no hagra si hom e les coses que ha mester fossen de eternal esser. E on major es la gracia que Deus ha feyta al hom, major caritat pot hauer hom a Deu; e on major caritat hom pot hauer e deu hauer a Deu, major esperança pot hauer e deu hauer en Deu; e on major esperança e caritat pot esser e deu esser en hom, major amor ha Deus e deu hauer a hom. E d aço no s segueix nuyla inconueniencia si l mon es creat; e si l mon es eternal, segueix sen inconueniencia e contrarietat; per la qual inconueniencia e contrarietat es signifficat que l mon no es eternal. E si aço no era enaxi, seguir sia que esperança e caritat se couenguessen ab no esser e ab deffayliment, e que lurs contraris se couenguessen ab esser e ab perfeccio; e aço es impossibil, e contra les condicions del quart arbre.
DE PRUDENCIA E ACCIDIA PRUDENCIA e accidia son contraris en quant prudencia es virtut, e accidia es vici. On si l mon es eternal e prudencia ho sab, accidia no n sera tan contraria a prudencia ni a les virtuts, qui s concorden ab prudencia, con es si l mon es eternal; cor accidia, en quant desama be comu e especial, e fa home negligent e pereos, e ha plaer de mal, se coue ab no esser, en quant vol ço qui no s coue ab esser, e desama ço qui s coue ab esser. On si prudencia sabia que l mon fos eternal, sabria que si no ho fos, accidia se couengra mils ab no esser que ab esser, e aquesta cosa a saber es impossibil, con sia cosa que estia en contradiccio. Cor si l mon es eternal, accidia, en quant hauria subject eternal, se couenrria ab esser, pus fortment que si son subject, ço es, humana especia, no fos eternal; e en quant la obra de accidia es contraria a esser, e s concorda ab no esser, se concorda mils ab no esser son subject si l mon es creat que si fos eternal. E cor per la eternitat del mon fos contradiccio en ço que sabria prudencia, e prudencia no n seria tan contraria a accidia, per aço es signifficat que l mon no es eternal, con sia cosa que contradiccio no pusca esser, e con sia cosa que ço per que prudencia e accidia sien pus contraries, coue esser atorgat, segons les condicions del cinque arbre. § Assats me tench per pagat, dix lo gentil, de la signifficança e de la maniffestacio per la qual me has prouat que l mon es creat; mas prech te que m digues: Ans que l mon fos creat ¿que fehia Deus? Cor pus nobla cosa es Deus si eternalment es, e eternalment fa alcuna cosa, que no es si es sa obra hauent començament. § Lo juheu dix: Ço per que los philosofs majorment entenen a prouar que l mon sia eternal, es per donar honor a la primera causa, ço es, Deu; de la qual primera causa vengren ça enrera los philosofs en conexença, e dixeren que enaxi con ella era causa e fi de totes coses, e era eternal, que enaxi son causat, ço es, son effectu, deuia esser eternal; e aquest causat dixeren que es lo mon. Mas, nos qui crehem que l mon es creat, honram mes Deu, e li atribuhim major honor en ço que dehim que Deus ha en si mateix obra eternal, amant e entenent si mateix, e gloriant en si mateix, e entenent totes coses, e dehym que aquesta obra es primera, e denant a la obra que Deus hac, e ha a esser causa el mon, que no feheren los philosofs, qui ignoraren la obra que Deus ha en si mateix, e no li atribuhiren obra qui fos dintre si mateix, mas obra qui no es en si mateix ne de si mateix, ço es, lo mon; e dixeren que aquella era egual en eternitat ab ell. E cor, segons la primera condicio del primer arbre, a Deu deja hom atribuir major nobilitat, per aço es demostrat que l mon es creat per Deu, qui es prima causa; e que la obra que ha en si mateix fo enans que en lo causat, ço es, lo mon. § Dix lo gentil al juheu: No pusch entendre per nuyla manera com de no res pusca esser creat res. § Dix lo juheu: Natura es d enteniment huma que differentment entena si la cosa es o no, e con la cosa se fa; e con per les conueniencies e les inconueniencies damuntdites, es prouat que Deus es creador. Mas la manera con Deus de no res faça esser res, aço enteniment huma no ho pot entendre en la cosa creada. ¿E sabs per que? Per ço cor enteniment, en no res, no enten res; e cor enteniment no pot entendre con se faça la cosa de ço en que res no enten; per aço no pots entendre en ço en que res no entens. Mas en la perfecta volentat diuina qui ha perfect poder e perfecta sauiesa, pots entendre que Deus pot crear res de no res, pus sa volentat ho pot voler, e son poder ho pot fer, e son saber ho sab fer. § Maniffesta cosa es a ton enteniment que tu has anima e cors; mas la manera con l anima es conjuncta ab lo cors, aquella no pot entendre. On si en ço qui es en tu mateix te fayl enteniment a entendre, quant mes te coue deffayliment a entendre en ço qui en tu no es; on abasta a tu que entenes la cosa si es o no es, e no has en aquest mon mester a saber de la cosa con es creada, ne con no. § Dix lo gentil al juheu: Lo firmament, ni ls corses celestials, ni lur mouiment, no son corrompables; e per aço es signifficat que sien eternals sens començament. § Respos lo juheu: En ço que l firmament e ls corses celestials son termenats en quantitat, signiffiquen que son creats; cor eternitat, enaxi con se descoue ab duracio qui haja començament e fi, enaxi se descoue ab quantitat qui sia finida, e termenada, e conlogada, e mouable; e aço es lo firmament qui enjenrra temps en primer e derrer; ab lo qual primer e derrer eternitat se descoue. On ço per que lo firmament, e los corses celestials, e lur mouiment no son corrompables, es per ço cor Deus ho ha creat incorrompable, a demostrar son gran poder. Cor si Deus no hagues creades coses corrompables, no demostrara tan fortment son gran poder, qui pot crear o anitxilar coses incorrompables, axi leugerament con coses corrompables. Mas, cor los philosofs no hagren perfecta conexença del diuinal poder, saber, e voler, ne de sa perfeccio, e veheren que l firmament e los corses celestials son incorrompables, per aço hagren oppinio que fossen eternals, sens començament e sens fi, e per aço negaren creacio.
Del terç article DE LA LIG QUE DEUS DONA A MOYSES APROVAR que Deus haja donada lig a Moyses, coue que coylam dels cinch arbres flors per las quals ho puscan prouar; la qual prouacio fem ab set flors al pus abreujadament que nos podem.
DE BONEA E GRANEA SI Deus ha donada lig a son poble en la qual haja fets manaments quals coses deja hom fer per honrar e obehir Deu, e per hauer benauirança, ne quals coses no deja hom fer per ço que no haja la malediccio de Deu, major bonea n es signifficada en Deu, e major signifficança es feyta de la gloria celestial e de la pena infernal, que no fora si Deus no hagues donada lig, ne hagues fet manament a hom que degues fer, ne que degues esquiuar a fer. § Aytant con fer be se coue ab esser, e fer mal se coue ab no esser, se coue manament ab esser, e s descoue ab no esser. On con manament de fer be e de esquiuar mal se couenga ab esser, e s descouenga ab no esser, e fer mal se couenga ab no esser, e s descouenga ab esser, e esser e be se couenguen, e esser e mal se descouenguen, si Deus no hagues dada lig on hagues fet manament de fer be e de esquiuar mal, Deus hagra feyta concordança de manament e de no esser, e de be e de mal, contra manament e esser e be, en ço que manament no fora en esser. E si aço fos enaxi, seguira s que en Deu no fos gran bonea en poder, sauiesa, amor e perfeccio; e cor coue atribuhir a Deu gran bonea, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que Deus ha donada lig a hom. § Tant es gran la gloria celestial e la infernal pena, que manament couench esser fet a hom, e ordenament couench esser fet per obra diuinal, per lo qual hom pogues venir a vida perdurable. On si les coses mundanes qui son poques, se couenen ab manament temporal, quant mes les coses grans, celestials e infernals qui no han fi. On si lex ni manament no fossen donats per la bonea de Deu, seguira s que la gran bonea de Deu se couengues mils ab les coses qui son de poca vtilitat, e que s descouengues ab les coses qui son de gran vtilitat. E si aço fos enaxi, seguira s que ço qui es causa material fora causa final, e la causa qui es final fora material; e ço qui es menor be fora major be, e lo que es major be fora menor be. E si aço fos enaxi, seguira s que la gran bonea de Deu fos menor que nuyl altre be, e ço qui es major mal fos menor mal que nuyl altre mal; e aço es impossibil.
DE ETERNITAT E PODER CON eternitat e poder se couenguen en Deu, inconuenient cosa es que s descouenguen en la obra de Deu. On si Deus ha donada ley a hom, e li ha manat que deja fer e de que s deja estar, lo hom es pus endreçat a fer be e a esquiuar mal, que no fora si no fos dada ley. E si l hom fa be, lo poder diuinal mils se n coue ab hom en donar li gloria eternal; e si l hom fa mal, lo poder de Deu mils se n coue ab hom en donar li pena infinida. E si ley no fos, lo diuinal poder no hagra tan gran conueniencia ab sa obra, e la eternitat diuina e l poder diuinal no s couengren tan be en obra en jutjar hom a eternal gloria o eternal pena. E cor ço per que les virtuts diuines se demostren mils en la operacio e en lo vs que han en les creatures, sia atorgada cosa, per aço es maniffestat al lum intellectual que Deus ha ley donada.
DE SAVIESA E PRUDENCIA EN Deu se couenen sauiesa e perfeccio; per la qual conueniencia ve influencia a prudencia que s couenga ab la sauiesa de Deu. On si Deus ha donada lig, prudencia se n coue mils ab la sauiesa de Deu, de la qual li ve influencia con se n couenga mils ab fortitudo contra vicis, e ab caritat a amar hom Deu e son prohisme e si mateix. On si ley no fos donada, en falsetat e en error foren tots aquells qui crehen que ley sia donada, e seguira s que prudencia se couengues mils ab la sauiesa de Deu en aquells qui creurien falsetat e error, que en aquells qui no crehen que ley sia donada, e aço es impossibil. Cor si era possibil, bona cosa seria falsetat e error e ignorancia, e lurs contraris serien mal; e prudencia mils se couenrria ab fortitudo e ab caritat per ignorancia que per sauiesa, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que Deus ha ley donada.
DE PODER E JUSTICIA JUSTICIA e ignorancia son contraris en hom; e per aço justicia e sauiesa se couenen en hom. On con hom no ha poder de jutjar ço que no sab, adonchs ha deffayliment de poder en justicia; mas con hom ha sauiesa, e sab ço que deu jutjar, adonchs ha poder sa justicia. On con en hom, qui es creatura e cosa mortal e finida, sia concordança entre poder e justicia, quant mes se coue que sia concordança entre lo poder diuinal e la justicia creada qui es en hom; cor si no ho era, la concordança qui es entre vna virtut creada e altra, no vendria de la influencia de les virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia creada e lo poder diuinal se couenen en donar lo poder e gracia a la justicia, e en rehebre la justicia la gracia per la qual sia contra ignorancia e injuria. On si Deus ha donada lig, son poder ha illuminada justicia de lum de sauiesa en ço que deja fer e jutjar e esquiuar; e si no ha donada lig, no la ha illuminada sino de lig natural. E con justicia creada haja major fortitudo contra ignorancia e injuria per lig de gracia e per lig natural, que per lig natural tan solament, si Deus no vsaua de son poder, en donar ço per que justicia creada haja major poder contra injuria e ignorancia, seguira s que l poder diuinal se concordas ab accidia, e que fos contra perfeccio e amor diuinal, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es maniffestada lig de gracia.
DE FE E ESPERANÇA PER fe ha hom creença en Deu, e per esperança espera hom gracia e benediccio de Deu. On si Deus ha donada lig de gracia, fe e esperança se couenen pus fortment; e si Deus no ha donada lig de gracia, no se n couenen tan fortment a contemplar Deu. On si ley de gracia no era agradable a la volentat de Deu, e no la hauia amada donar a hom, seguir sia que aytant con fe e esperança se couenrrien mils en contemplar Deu e sa gloria, fossen menys amables per la volentat de Deu, e aço es impossibil e es contra les condicions dels arbres. Cor si era possibil, seguir sia que la volentat de Deu fos contraria a bonea, granea e perfeccio, e que s couengues ab accidia e enueja, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus ha donada lig de gracia per ço que fe e esperança se n couenguen mils ab esser contra lur contrari qui s coue ab no esser.
DE TEMPRANÇA E GLOTONIA TEMPRANÇA e glotonia son contraris, e per aço temprança se concorda ab obediencia, e glotonia ab desobediencia. On si es donada lig de gracia, segueix se que sien donats manaments contra glotonia, qui s coue ab no esser, a fortificar temprança, qui s concorda ab esser. On si no fos donada lig de gracia, seguira s que gracia de Deu fos contraria a esser, e que s concordas ab no esser; e si ho fos, fora signifficat que Deus e no esser se couenguessen ab glotonia contra esser e temprança, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres, e contra esta art; per la qual impossibilitat lig de gracia es maniffestada. § Dix lo juheu al gentil: Per moltes altres flors te poria signifficar e maniffestar lig de gracia, la qual Deus dona a Moyses propheta en lo mont de Sinai; en la qual lig los deu manaments son escrits e ha molts d altres manaments; e en la qual lig es estada reuelada a Moyses la creacio del mon, e lo començament dels sants pares. Mas cor abasten les rahons per les quals hauem prouat que Deus ha donada lig de gracia, e cor tem agreujar mos companyons en dir moltes paraules superflues, per aço no t vuyl parlar de totes les flors dels arbres per les quals lig de gracia es prouable. § Assats me tench per contengut, dix lo gentil al juheu, de ço que has dit; mas prech te que m digues veritat, si ls crestians e ls sarrahins crehen en la lig que tu dius. § Respos lo juheu: Certa cosa es que ls crestians e ls sarrahins crehen que Deus haja donada la lig a Moyses, e cascu ha creença que la lig nostra sia vera. Mas cor ells crehen en altres coses qui son contraries a nostra lig, per aço, en quant crehen ço qui a nostra lig es contrari, descrehen nostra lig. Mas descouenim nos en la exposicio e en les gloses qui son contraries; e per aço no ns podem concordar per auctoritats, e sercam rahons necessaries en nos puscam accordar. Mas los sarrahins se concorden ab nos en partida ab lo text, e en partida nos contrestam; e per aço ells dien que nosaltres hauem mudat lo text de la lig, e nos dehim que ells han text contrari al nostre.
Del quart article DE AVENIMENT DE MESSIES DIX lo juheu al gentil: Nos crehem en l aueniment de Messies qui venrra deliurar lo poble de captiuitat, ço son, los juheus, e sera propheta e missatge de Deu. On a prouar que Messies deja venir, coue que coylam de les flors dels arbres ab que ho prouem.
DE GRANEA E SAVIESA DE GRANEA E SAVIESA EN Deu ha gran sauiesa, la qual ha creat e ordenat tot quant es. E cor lo mon es obra de Deu, coue que l mon sia ordenat; cor si no ho era, la obra feyta e creada per la gran sauiesa de Deu no signifficaria en Deu gran sauiesa; cor aytant com la obra es pus perfecta e mils ordenada, d aytant es mils signifficant lo maestre que la ha ordenada. § Prouat hauem que Deus ha donada lig; on si la lig que Deus ha donada no hauia subject on pogues esser e estar ordenada, seria menys signifficada granea en la sauiesa qui la lig ha donada. On con nos siam en seruitut de totes gents, per lo deffayliment dels nostres primers pares, e per la seruitut en que som no puscam be tenir ne complir la lig que Deus nos ha donada, la qual tendriem e poriem mils tenir ordenada, en l ordenament que li coue, per franquetat, si la hauiem; per aço coue de necessitat que Deus trameta Messies per deliurar nosaltres de la seruitut e captiuitat en que som, e que siam franchs, e hajam reys e princeps, segons que soliem hauer. E si aço no era enaxi, la gran sauiesa de Deu seria contraria a la lig santa que ns ha donada. E cor es impossibil cosa, e contra les condicions dels arbres, que Deu sia contrari a sa obra, per aço es maniffestat que Messies deja venir.
DE BONEA E CARITAT LA bonea de Deu e caritat que nos hauem a Deu se couenen; cor si s descouenien, seguir sia que caritat no fos virtut, o que en Deu no hi hagues perfecta bonea; e cascuna d aquestes dues inconueniencies es impossibil. On con nosaltres, per gran caritat que hauem en Deu, sostingam e hajam sostengut longament la greu captiuitat en que som, en la qual som molt ahontats e menyspreats per lo poble dels crestians e dels sarrahins, de qui som e per ells siam forçats e trebaylats, e a ells nos couenga trahutar e rehembre cascun any; e tot aquest trebayl amam sostenir e passar per ço que mes amem Deu, e que no lexem la lig ne la carrera en la qual nos ha mes, per aço coue de necessitat que la bonea de Deu, qui es plena de misericordia e de gracia, se moua a pietat, e que ns trameta son missatje qui ns trasca de aquesta captiuitat en que som, per ell a amar, e a honrar, e a seruir. On si la bonea de Deu no ns ajudaua e no ns acorria a nostres trebayls ni a nostres tribulacions, e majorment per ço cor nos poriem hauer libertad si voliem desamparar la lig en que som, seria signifficat que en la bonea de Deu no hagues perfeccio de granea, poder e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffesta cosa a la nostra caritat e esperança que Deus, per sa gran bonea, trameta Messies per deliurar nosaltres de la captiuitat en que som. § Demana lo gentil al juheu: ¿Aquesta captiuitat en que sots, ha longament que sots en ella? Respos lo juheu: Nos som ja estats en dues captiuitats; la vna dura.lxx. anys, e l autre.cccc.; mas aquesta ha mes de.Mcccc. anys. De les dues captiuitats primeres sabem la raho per que erem en elles; mas d aquesta captiuitat en que som no sabem per que hi som, ne per que no. § Dix lo gentil al juheu: Possibil cosa es que vosaltres siats en alcun peccat, per lo qual siats contra la bonea de Deu, en lo qual peccat no cuydets esser, ne non demanets perdo a la bonea de Deu, la qual se coue ab justicia; per la qual justicia no us vuyla deliurar dentro que regonegats vostre peccat e que n demanets perdo.
DE PODER E ESPERANÇA DIX lo juheu al gentil: Maniffesta cosa es que esperança es virtut; cor si no ho era, desesperança no seria vici. On con poder e esperança se couenguen en nosaltres, en ço que esperam en Deu quins ajut a exir de la captiuitat en que som, en la qual esperança no poriem esser, si poder de esperar no n hauiem; e cor lo poder de Deu sia major que l nostre; si l nostre poder, qui es menor, se coue ab virtut, quant mes lo poder de Deu, qui es major, coue que s couenga ab la nostra esperança. E si aço no era enaxi, seria signifficat que l nostre poder e la nostra esperança, qui s confien en lo poder de Deu, se couenguessen en major concordança que l poder de Deu ab la nostra esperança. E cor aço sia impossibil, cor si era possibil, lo nostre poder se couenrria ab major perfeccio que l poder de Deu, per aço es impossibil que l poder diuinal no ns trameta deliurament de nostra captiuança, de la qual hauem esperança que hajam deliurança, per la gran accabança qui es en lo poder de nostre senyer Deus. § Tot lo poble dels juheus ha esperança que per la virtut e l poder de vn hom, ço es Messies, sia vençut e sobrat tot lo poder dels homens d aquest mon, sots los quals som en seruitut. On a signifficar que l poder de Deu es gran, qui dara a aquell hom, ço es, Messies, tan gran poder, e ha ordenat que nosaltres hajam esperança en ço que per vn hom hajam esperança a esser exits de la seruitut en que som sots tants homens; per aço ha Deus ordenat que nos siam en la captiuitat en que som e que n siam deliurats per lo poder de Deu, per poder de vn hom tan solament. E per aço proua s que Messies deu venir per nosaltres a deliurar; e segueix sen en nos major esperança, e hauem ne del gran poder de Deu major signifficança. E cor ço per que nos hauem major esperança e hauem major conexença del poder de Deu, se couenga ab esser, e ab les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor per nostra deliurança, e per complir nostra esperança.