DE FE E JUSTICIA FE e justicia se couenen en lo poble dels juheus, cor tuyt crehem que ls trebayls per que sostenim la captiuitat en que som, sien per la justicia de Deu.
Per aço la nostra fe e la nostra justicia se couenen ab la justicia de Deu, la qual justicia de Deu coue que s couenga ab la nostra fe, e ab la nostra justicia; cor si no ho fehia, seguir sia que concordança e caritat se couenguessen mils ab nostra fe e justicia que ab la justicia e caritat de Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus trametra Messies a deliurar nosaltres, sens lo qual trametiment e deliurament no seria signifficat que la justicia e caritat de Deu se couenguessen aytan be ab les virtuts creades, con les virtuts creades ab les increades. E con major concordança dejen hauer justicia e caritat increades ab virtuts creades, que virtuts creades ab increades, e aço segons les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor; lo qual sera trames per diuinal justicia e caritat, qui satisfaran a la nostra fe e justicia. § Aytant con nosaltres som pus turmentats e trebaylats per captiuitat, e hauem fe que justament ho siam, e con menys sab nostre enteniment la raho per que som en captiuitat, d aytant la nostra fe n es major, e la justicia nostra n es major en ço que ns jutjam a sostenir aquells trebayls a los quals poriem fugir sin s voliem. E cor ço couenga esser veritat, per que fe e justicia se couenen pus fortment ab majoritat e ab esser, contra lurs contraris, qui s descouenen ab major e ab esser, per ço cor se couenen ab menor e ab no esser, e l aueniment de Messies se couenga ab ço per que nostra fe e nostra justicia se couenen ab majoritat; per aço de necessitat se coue, que lo ordenament diuinal, qui no es contrari a majoritat de fe e justicia, haja ordenat que Messies sia trames per deliurar lo poble de Israel.
DE FORTITUDO E ERGUYL EN fortitudo se concorda humilitat ab virtut; e en erguyl se concorda força ab vici. E cor erguyl e humilitat son contraris, per aço la força de humilitat e de erguyl es diuersa e contraria. E cor virtut se couenga ab esser, e vici ab no esser, per aço la força, qui s coue ab humilitat, venç e apodera la força qui s coue ab erguyl. E si aço no era enaxi, seguir sia que virtut no s couengues ab esser, ne vici ab no esser; o seguir sia que força se couengues ab no esser, e fragilitat ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la força qui es ab humilitat en lo coratge dels juheus, la qual venç, e apodera la força qui es ab erguyl en lo coratge dels crestians e dels sarrahins. Cor per moltes de hontes e per molts torments e de captiuitats que fassen al poble dels juheus, no ls apoderen que lexen ne desamparen la santa lig que Deus dona a Moyses. On con aço sia enaxi, e cor ço per que fortitudo sia pus contraria cosa a la superbia qui es en los crestians e en los sarrahins, qui ns tenen en captiuitat per lur superbia, se couenga ab veritat, segons les condicions del arbre on esta flor de fortitudo e superbia es escrita, per aço coue que Deus trameta Messies qui destrua de tot en tot l erguyl del poble dels crestians e dels sarrahins qui ns tenen en catiu, e que nos siam senyors e ells sien serfs e catius nostres. § ¡Com ço! dix lo gentil al juheu; e si jo qui son franch me fehia juheu ¿seria en la seruitut en que tu est? ¿e per exir de ma error entraria a esser serf per peccat, en lo qual tu dius que est, per ço cor est en catiu per aquell peccat? Aço, dix lo gentil, no me es semblant que s couenga segons l ordenament qui coue esser ordenat per la sauiesa, bonea, poder e justicia diuinal; cor meylor ordenament fora e mils se couengra ab les condicions dels arbres, si hom qui sia franch sensualment quant al cors, e sia catiu en error quant a la anima, entre, desamparant sa error, en franquetat corporal, on mils pusca tenir sa lig, e que de vn error no pas a altruy, ne de vna colpa e peccat a altre, que no es con sens colpa sia en peccat, per lo qual sia en captiuitat.
Del cinque article DE RESURRECCIO DIX lo juheu al gentil: En aquest article de resurreccio no cal donar altre prouacio; cor assats maniffestament es prouat en lo primer libre. E be me tench per pagat d aquella prouacio, e benehits sien lurs arbres, e lurs condicions, e lurs flors, qui me han illuminada la mia anima de hauer esperança en resurreccio. Con aytant te fas saber que l poble dels juheus es deuesit en tres oppinions sobre aquest article de resurreccio. § La primera oppinio es aquesta: Alcuns juheus son qui no crehen resurreccio, e assignen hi aquesta raho, ço es a saber, que l cors, per ço cor es de natura corrompable, no pot esser retornat en aquell esser mateix on aquell es ans de la mort, ne sens menjar e beure no s poria sostenir, ne poria sofferre les infernals penes, ne en paradis no s coue que hom menug ni beua, ne paradis no es loc de cors, con sia cosa que l cors no sia estant sino en alcuna cosa en que sostenga sa ponderositat. E per aquestes rahons, e per moltes de altres neguen e menysprehen resurreccio. Mas jo no son de aquella secta, ans creu resurreccio, e son cert que l poder diuinal, qui ha perfeccio en totes coses, pot enaxi tenir lo cors en lo cel, jatsia que no sia natural cosa al cors aquell loc, con fa la anima sajus en aquest mon, qui es loc de coses corporals. E enaxi con Deus, per sa virtut e per son poder, ha creada la anima incorrompable e inmortal, enaxi apres resurreccio pora conseruar lo cors, e naturar lo a esser inmortal, sens menjar e beure, en qual loc se vuyla, a demostrar son poder e sa justicia. E si Deus no hauia de ço poder, no hauria perfeccio en les flors del primer arbre, e serien destrohides totes les condicions dels arbres. § Segona oppinio es que alcuns juheus crehen que resurreccio sera apres la fi del mon, e que apres la resurreccio, sera pau en tot lo mon, e no sera mas vna secta de gents, e aquella sera dels juheus, e hauran muylers e infants, e menjaran e beuran, e no faran peccat, e en aquest estament estaran longament. Empero dien e crehen que temps venrra que tuyt morran, e de aqui enant no sera resurreccio, e les animes de aquells hauran gloria, sens que l cors no ressuscitara. En aquesta oppinio son molts juheus, e en aquesta era jo ans que vengues en est loc, ne hagues lest en les flors dels arbres damuntdits, segons que es signifficat en lo primer libre. § Terça oppinio es que alcuns juheus crehen resurreccio, e crehen que tuyt ressuscitarem apres la fi del mon; e aquells homens bons hauran gloria perdurable, e los mals hauran pena dentro a alcun temps; e puxes, con Deus los haura punits dels peccats que faheren en esta present vida, perdonar lur ha, e dar lur ha gloria per tostemps. Empero alcuns homens romandran en infern per tostemps, e aquests son de poca quantitat de nombre, e son tan colpables, que no son dignes que nuyl temps lur sia perdonat. On en aquesta oppinio son yo, e vuyl esser, jatsia que en aquesta oppinio haja menys de juheus que en les altres oppinions damuntdites. § Dix lo gentil: Molt ma maraueyl de vosaltres juheus, con pot esser que enaxi sots deuesits e departits en diuerses oppinions sobre l article damuntdit, lo qual es tan necessaria cosa a saber. E per aço es me semblant que ço per que sots en diuerses oppinions, sia per deffayliment de sciencia o per menyspreament de l altre setgle. § Senyer, dix lo juheu, tant hauem desig de recobrar la libertat en la qual soliem esser en aquest mon, e tant desijam que Messies venga, e que ns deliure de la captiuitat en que som, que a penes hauem esguardament al altre setgle; e majorment con siam occupats e affaenats de viure entre les gents qui ns tenen en captiuitat, a les quals donam tots anys molt gran trahut, cor en altre manera no ns lexarien viure entre ells. Encare deuets saber que hauem altre embargament, ço es a saber, que lo nostre lengatje e la nostra letra es en hebrahic, e aquell no es en vs tant con esser solia, e es abreuiat per deffayliment de sciencia. E per aço nosaltres no hauem tants de libres en sciencia de philosophia, e de altres coses con a nos seria mester. Empero vna sciencia es entre nos, qui es appellada Talmut; e aquella es gran, e de molt gran exposicio, e subtil; e tant es gran, e tant es de subtil exposicio, que aquella ens embarga a hauer conexença del altre setgle, e majorment con per aquella sciencia nos enclinem a dret, per ço que hajam compliment dels bens de aquest mon.
Del sise article DEL DIA DEL JUDICI AQUEST article es prouable per les flors dels cinch arbres; cor si l dia del judici no era, les condicions dels arbres no serien. E cor couenguen esser de necessitat, per aço es maniffestat per les flors, que l dia del judici sera; de les quals flors ne coylim.vj. a prouar aquest article.
DE GRANEA E PODER DIX lo juheu al gentil: Tant es gran e excellent lo poder de Deu, que a tots los homens es maniffestable en especialitat e en vniuersalitat; e cor lo gran poder de Deu coue esser maniffestat vniuersalment a tuyt, coue que tuyt siam ajustats en vn loc, e que ensemps vejam lo gran poder de Deu. On per aço serem tuyt en vn loc, e Deus jutjara bons e mals: los bons jutjara a perdurable benauirança, los mals a penes infernals; e nuyl hom no s pora escusar ni pora contradir a la sentencia justa de Deu. On si l dia del judici no era, lo gran poder de Deu no seria tan demostrable en presencia e en comunitat de tantes gents, e seguir sia que la bonea, granea, sauiesa, amor e perfeccio de Deu fossen contraries a la granea del poder de Deu, e aço es contra totes les condicions dels arbres; per la qual contrarietat lo dia del judici es maniffestat al huma enteniment, qui sab reebre la signifficança de les flors dels arbres.
DE PERFECCIO E SAVIESA ENAXI con per la influencia dels corses celestials ve influencia de generacio als corses terrenals, segons cors natural, enaxi e molt mils, sens tota comparacio, de la perfecta sauiesa de nostre senyer Deus, ve influencia e benediccio a la sauiesa creada qui es en los homens. On cant tuyt serem ajustats lo dia del judici, e serem conexents que Deus sabra tots los bens e tots los mals que cascun hom haura feyts, e jutjara cascun de nos segons nostres obres, adonchs haurem major conexença de Deu e de sa sauiesa per esta manera, que per nuyla altra; cor cascu conexera la sua sentencia matexa e la sentencia del altre, e aço ensemps, e en vn temps, e en vn loc tan solament: e per aquesta conexença crexera e s multiplicara en cascu de nos sciencia e conexença. E aquells qui seran en via saludable, hauran aytanta de caritat e de benauirança, con sera la conexença que hauran de la sentencia de Deu. E aquells qui seran en via de dampnacio, aytant con mes hauran de conexença, aytant mes seran en tristicia e en malediccio. On con aquest judici aytal, se couenga ab la perfecta obra de nostre senyer Deus, e ab la sauiesa creada, qui s coue esser en los homens, per que aquella couenga esser molt gran per hauer conexença de la molt perfecta e gran sauiesa de Deu, per aço lo dia del judici es maniffestable; sens lo qual no serien tan maniffestables les rahons damuntdites; ne les condicions dels cinch arbres no n serien tan conseruables.
DE GRANEA E JUSTICIA SAPIES, gentil, que custuma e vsança es entre nosaltres,que aytant con la sentencia es major, aytant hi couenen esser mes testimonis, e coue esser donada per pus nobles e per pus justes persones, e denant mes e meylors persones. On la major sentencia qui pusca esser, seria que totes les gents qui hanc foren, ni son, ni seran, eren ajustades en vn loc, e que Deus jutjas tots aquells, en presencia los vns dels altres, e que la sentencia fos de gloria perdurable e de foc infernal. E si aytal sentencia era major que altra sentencia on tuyt no fossem ajustats, ne fossem jutjats per Deu, ne a tan grans coses, e si aquesta sentencia menor era en esser e la sentencia major res no fos, seguir sen hia contrarietat e inconueniencia entre major justicia e major sentencia, e fora la major justicia mils signifficada si la major sentencia fos, que no sera si la menor sentencia es. On si la volentat de Deu volia que la sentencia menor fos, e que no fos la major, la volentat de Deu fora contraria a la gran justicia de Deu, en quant la volentat de Deu no amaria ço per que la gran justicia de Deu seria mils maniffestada. On con sia impossibil que la justicia e la volentat de Deu sien contraries, per aço es maniffestat en la concordança qui es en la perfecta justicia e amor de Deu, que l dia del judici sera, e que en aquell dia sera a tuyt ensemps maniffestada la gran justicia de Deu; la qual cosa cascu en si mateix, e en l altre, e ensemps, conexeran la gran justicia diuinal.
DE PODER E SUPERBIA LO juheu dix al gentil: Amable fil, be sabets vos que poder e justicia se couenen contra erguyl e injuria; e per aço son establits los princeps en la terra que sien justs e poderoses contra los homens erguyloses e injurioses. On con a maniffestar que l poder e la justicia de Deu se concorden contra los homens peccadors qui son plens de superbia e de erguyl e de injuria, e que aquells sien vençuts, e sobrats, e confuses per lo poder e la justicia de Deu, vol Deus que sia dia de judici, e que ensemps tots los homens hajan conexença del gran poder e de la gran justicia de Deu; al qual poder e justicia vejen jutjar e confondre, e apoderar los homens erguyloses e injurioses. On si l dia del judici res no fos, no n foren tan maniffestables lo poder ne la justicia de Deu a les gents contra superbia e injuria. E cor ço per que l poder e la justicia de Deu es pus maniffestable al huma enteniment, se haja a seguir de necessitat, segons les condicions dels arbres, per aço lo dia del judici es maniffestable.
DE FE E ESPERANÇA DE FE E ESPERANÇA ÇO per que fe e esperança mils poden contemplar Deu coue esser de necessitat ordenat per la perfeccio qui es en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; cor si no ho era, seria signifficat que fe e esperança mes poguessen contemplar en Deu, que Deus ordenar ni voler con molt fos contemplat e adorat, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que perfeccio mils se concordas ab virtuts creades que ab virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat lo dia del judici es maniffestable, sens lo qual, fe e esperança no porien tan be contemplar Deu, con fan en ço que fe creu, e esperança espera la diuinal sentencia de Deu en presencia de tot son poble.
DE FORTITUDO E LUXURIA MAJOR pot esser fortitudo contra luxuria en absencia de les gents, que en presencia; cor vergonya mortiffica en huma coratge luxuria, cant hom es en presencia de les gents, denant les quals hom ha vergonya a fer auulteri. E per aço fortitudo no pot esser tan contraria en coratge de hom amador de castetat denant les gents, con en amagat. On con fortitudo e luxuria sien pus contraris en absencia de les gents que en presencia, segons que damunt es dit, per aço se coue que l merit de fortitudo sia reuelat a les gents, e la colpa que hom ha per luxuria sia maniffestada a les gents. E si de ço era lo contrari, perfeccio e justicia serien contraries en Deu, e aço es impossibil cosa; per la qual impossibilitat es maniffestable lo dia del judici, en lo qual fortitudo e luxuria seran a tuyt maniffestables, per tal que hom, per cascuna virtut, sia mils satisfet per la justicia de Deu, e sia pus punit e enuergonyit en presencia de les gents e de tot lo poble. § Cant lo juheu hac prouat al gentil l article damuntdit, per les.vj. flors damuntdites, lo gentil dix al juheu: Con Deus sia inuisible ¿con pora ell jutjar lo poble qui no l pora vesser? Meylor sentencia e pus ordenada fora si tot lo poble pusques vesser aquell qui dara la sentencia. Per aço appar que si en aquell dia Deus no es vist, que les condicions dels arbres sien corrompudes. § Veritat es, dix lo juheu, que Deus es inuisible; mas enaxi con se mostra per alcuna semblança visible a Moyses cant dona la lig veyla, enaxi per alcuna semblança que pendra al dia del judici, se mostrara a tuyt lo poble cant dara la sentencia. § Respos lo gentil: Aquella semblança no sera de Deu; e per aço Deus no dara la sentencia, mas que la dara la semblança; on si fer se pogues, bona cosa fora que aquell mateix qui jutjara fos Deu; e que fos vist per tot lo poble que jutjara, con sia cosa que jutge sia couinent a esser vist per aquells que jutja.
Del sete article DE PARADIS PER totes les flors dels cinch arbres se pot prouar aquest article; mas nos breument ne coylim sis flors a prouar paradis esser.
DE BONEA E GRANEA LA bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; cor si no ho era, perfeccio no seria en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; e si ço era, Deus res no seria, con sia cosa que a Deus se couenga la bonea e granea damuntdita. On con sia prouat en lo primer libre Deus esser, per aço es maniffestat que la bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On aquesta maniffestacio feyta a la humana intelligencia signiffica e demostra paradis esser; cor si paradis res no era, en la obra de Deu no seria perfeccio de justicia, larguea e bonea, e concordaria son voler ab accidia, enueja, auaricia e injuria, e aço es impossibil, e contraria cosa a les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat paradis esser.
DE ETERNITAT E AMOR PROVAT es Deus esser; e per aço es prouat que la amor diuinal no s coue en la eternitat diuina ab començament, ne mija, ne fi; cor si ho fehia, vna cosa seria en Deu eternitat, qui no s coue ab començament, ne mija, ne fi, e altra cosa seria la amor diuinal. On con sien eternitat e amor, vna essencia e vna cosa matexa, cor en altre manera no serien vn Deu, e nos hajam prouat vn Deus esser, per aço es prouat que la amor diuinal no ha començament, ne mija, ne fi. E per aço ix de la amor diuinal influencia de amar racional creatura, e donar li eternal gloria sens fi, a signifficar que la amor diuinal ha perfeccio en eternitat, donant gloria eternal a creatura; la qual gloria es paradis qui no haura fi. On si paradis res no fos, justicia en Deu no hagra perfeccio; e si paradis eternalment no fos sens fi, amor diuinal no hagra perfeccio en eternitat a amar eternalment creatura racional amant Deu; e seguira s que l diuinal poder no pogues, ni la diuinal sauiesa no sabes, ne la diuinal amor no volgues amar creatura racional en eternal durament. E si aço fos enaxi, imperfeccio de amor, poder, sauiesa, bonea e granea, fora en eternal bonea, granea, poder, sauiesa e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrat esser, e esser durable sens fi. § Certa cosa es, gentil, que creatura no pot reebre eternitat sens començament; cor si ho fehia, poria esser causada sens començament e sens fi, e seria aytan egual en duracio reebent influencia de sa causa, con sa prima causa; e aço es impossibil que causat pusca tant reebre, con causa pot donar; cor si ho fehia, haurien egual quantitat, segons donament e reebiment. E cor causa coue esser denant en dignitat de poder a son causat, hauent major poder en donar que l causat en reebre, per aço creatura no pot esser sens començament, e la prima causa ha poder que daria esser a creatura sens començament, si l causat ho poria reebre. On si la gloria de paradis era finida, e no era de eternal durament e sens fi, no seria signifficat que Deus, qui es prima causa, pogues donar eternal durament sens començament, si lo causat, ço es, la creatura, ho podia reebre. E cor, segons les condicions dels arbres, coue esser signifficat tot ço per que Deus sia pus demostrable en sa bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, per aço lo durament sens fi de la celestial gloria es maniffestable. § Dix lo gentil al juheu: Maniffesta cosa es que en eternitat aytant si descoue fi con començament, e començament con fi. On si Deus pot donar eternitat qui no haja fi, e creatura la pusca reebre, segons que tu dius, semblant es, segons tas paraules, que creatura pusca esser causada sens començament. § Lo juheu respos: Differencia es molt gran entre la influencia que la creatura pot reebre de Deu, segons esguardament de esser eternal sens fi, e la influencia que la creatura no pot reebre a esser sens començament; cor la influencia que pot reebre a esser durable sens fi es per l accabament de la prima causa qui crea aquell durameut sens fi. E ço per que no pot creatura esser sens començament, es per ço cor li coue accabament creat, per lo qual sia durable sens fi. On si la creatura era sens començament, no hauria reebuda creacio d accabament, per lo qual fos durable sens fi; e si no ho hauia, seguir sia que fos eternal sens començament, e que hagues fi; e aço es inconuenient e contra les condicions dels arbres.
DE PERFECCIO E CARITAT SUPPOSAT que paradis sia, caritat creada pot esser pus perfecta en amar la perfeccio diuina, que supposat que paradis res no sia. On aquella cosa per que caritat pot hauer major perfeccio en amar la perfeccio que Deus ha en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, se coue mils ab esser, que la cosa per que caritat no pot tant amar la perfeccio que Deus ha en les virtuts damuntdites. On si Deus no amaua ço per que caritat mils es proporcionada a amar les virtuts damuntdites, e amaua contraries coses de ço per que caritat no pot tant amar, seguir sia que la caritat creada se couengues mils a amar perfectament, que la perfeccio de Deu a crear caritat, e aço es impossibil; cor si era possibil, ço per que caritat hauria major proporcio a amar, seria increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que paradis es; sens l esser del qual, caritat pogra mes amar que Deus accabar.
DE ETERNITAT E AVARICIA EN Deu, benehit sia ell, se couenen eternitat e larguea; cor si no s couenien, couenrria s que la larguea que Deus ha en donar a las creatures, hagues de altre e no de si mateix, o que la eternitat no fos Deu; e cascuna de aquestes dues coses es impossibil. On con eternitat e larguea se couenguen en Deu, e cor larguea e auaricia sien contraris, per aço es maniffestat que per larguea la eternitat de Deu e la auaricia son contraris. On con, segons les condicions dels arbres, sia cosa atorgada ço per que eternitat e auaricia sien pus contraris, per aço es atorgadora cosa paradis esser; cor si es, pus contraria cosa es eternitat e auaricia, que si paradis res no es. On si era ço per que eternitat e auaricia menys son contraris, seria en Deu ço per que eternitat e larguea menys se couenen; e si ço era, ço que es mes e pus noble, se couenrria ab no esser, e ço que es menys, e menys noble, se couenrria ab esser; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat paradis es maniffestable. § Natural cosa es de lo maestre que faça la obra durable; e per auaricia molt maestre faria menys durable sa obra, si larguea no hauia en donar a la obra ço que li coue a esser durable. On per aço durar e sauiesa e larguea se couenen ab obra, que sia feyta per maestre on haja perfeccio de sauiesa e larguea. On con en Deu, sauiesa, eternitat, larguea e perfeccio si couenguen, per aço es paradis signifficable; cor si paradis res no es, la obra de Deu non es tan durable, en la qual obra ha deffayliment de durament, per deffayliment de poder, o de sauiesa, o de eternitat, o de volentat, qui s concorda ab auaricia; e cascuna de estas coses es contraria a la perfeccio de Deu; per la qual perfeccio es maniffestable la obra de Deu esser durable; per lo qual durament paradis es maniffestable.
DE FE E ESPERANÇA SI paradis es, fe e esperança se n concorden molt mils que si paradis res no es: e si paradis res no es, mils se n concorden fe e esperança per ço que res no es, que per ço que es; e aço es impossibil que ço que res no es, pusca esser tan gran occasio de concordança con ço que es. Cor si era possibil, seguir sia que occasio e concordança e majoritat se concordassen ab no esser, e que lurs contraris se concordassen ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrable en la gran concordança que es entre fe e esperança, creent fe paradis esser, e esperant esperança la celestial gloria.
DE PRVDENCIA E ACCIDIA PRVDENCIA e accidia son contraris, la qual contrarietat han majorment en les coses grans que en les coses poques: cor aytant con prudencia es en majors coses, de aytant es pus gran virtut. E on major virtut es, pus contraria es a vicis; e aço mateix se segueix de accidia, cor pus accidios es hom contra major be, que contra menor. On si paradis es, prudencia ne pot esser pus contraria a accidia, e accidia a prudencia, que si paradis no es. E cor ço per que prudencia e accidia son pus contraris, coue esser, segons les condicions dels arbres, per aço paradis es signifficable en la major contrarietat qui es entre prudencia e accidia. § Dix lo gentil al juheu: Assats me tench per pagat de la prouacio que tes paraules me han signifficada de la celestial benauirança; mas prech te que m digues, si en aquella gloria celestial que tu dius, haura hom muyler, ne enjenrrara fils, ne si menjara hom, ne beura, ne dormira, e axi de les altres coses qui pertanyen a esta present vida. § Respos lo juheu: Paradis no es loc de totes aquexes coses que tu dius, car en totes aquexes coses ha deffayliment, e totes son donades a hom en est mon per ço que l home pusca viure, e que l mon no peresca en humana especia. Sapies per veritat que paradis es loc complit, on ha compliment de tots bens, veent Deu; de la qual vista hom ha tan gran compliment, que neguna de estes coses temporals no es a hom necessaria. § Respos lo gentil: Si en paradis hom no menuga, ni beu, segueix se que en infern no sia fam, ni set; e si no ho es ¿de que seran punits los homens