flors dels arbres, per les quals ton enteniment pusca reebre lum diuinal, per lo qual sia exalçat a hauer conexença de la sancta trinitat de Deu. § Respos lo gentil: No vuyl que cuyles mes de les flors a prouar trinitat. Mas prech te que m digues en qual manera les tres persones diuines pusquen esser vna essencia diuina, sens que no sia composta de les tres persones. § Dix lo crestia al gentil: Composicio no pot esser si no de coses finides e termenades; donchs de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, no pot esser; e si simplicitat no podia esser de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, les coses que appelam infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, serien finides en bonea, granea, eternitat et cetera. On con sien infinides, per aço, per lur infinitat, e per infinit poder, poden esser ensemps vna simple essencia diuina, sens nuyla composicio. § Dix lo gentil al crestia: Digues me, ¿per que la trinitat qui es en Deu, es en paternitat, filiacio e processio, e no es altra cosa que no sia pare, ne fil, ne sanct esperit? § Respos lo crestia: Segons les condicions del primer arbre, la major nobilitat que hom pusca considerar, deu hom conexer a Deu; on con en Deu couenga esser trinitat, segons que ja hauem prouat, coue que la trinitat conegam en aquelles virtuts e proprietats per que la trinitat de Deu sia a nostre enteniment signifficada e demostrada en major nobilitat. On con enjenrrant e enjenrrat, e amat e donat, ço es, ixent de altre, sien pus prop en natura la vn ab l altre que negun altre del altre on no sia generacio ne eximent; per aço coue que ço sia en la vnitat e trinitat de Deu, per que la vna persona diuina es pus prop ab l altre en virtut e en natura, e en bonea, granea et cetera, a esser vna essencia bona, gran, eternal, poderosa et cetera. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio fos contraria a bonea, granea et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat se coue que la trinitat qui es en Deu sia de pare, e de fil, e de sanct esperit. § Dix lo gentil: Segons cors de natura, enans es pare que fil; e per aço, si en Deu ha pare e fil, coue que l pare sia ans que l fil. § Respos lo crestia: Differencia ha molt gran entre la natura qui es creada, e la natura increada; e aço es per ço cor eternitat e perfeccio se coue ab natura increada, e no ho fa ab creada; e per aço la generacio e la processio qui es en Deu, es diuersa a la generacio e processio qui es en les creatures. On enaxi con peyra, estant peyra, no pot esser home, enaxi lo fil de Deu e l sanct esperit, hauent perfeccio e eternitat, no poden hauer començament ne fi; cor si ho hauien, no haurien perfeccio ni eternitat, qui son sens començament ne fi. Mas cor tu has començament e fi, per aço, per altra natura qui no es la natura qui es en lo sobira be, pots hauer derreria de ton pare, e pots esser denant en temps a ton fil. § Digues me, crestia, dix lo gentil, la manera segons la qual lo pare enjenrra lo fil. § Respos lo crestia: Considera, gentil, en ta consideracio, con vna herba es enjenrrada de altra, e considera con vn home enjenrra altre. On enaxi con te coue imagenar diuersa manera de generacio a generacio, entre ceyla qui es feyta de les herbes e les plantes, ab ceyla de los animals, enaxi te coue considerar diuersa manera esser de generacio a generacio, entre ceyla que l fil de Deu reeb del pare, ab ceyla de les creatures. E aço es por ço cor altra manera de generacio pus alta e pus noble es ceyla qui es en Deu, que ceyla qui es en les creatures. On enaxi con considerant la generacio qui s fa en les creatures, te coue a imagenar la operacio e les proprietats de les creatures, enaxi a la generacio que lo fil de Deu reeb del pare, te coue considerar les flors del primer arbre, per les quals la generacio es signifficada, cor amant e entenent lo pare diuinal si mateix, e sa bonea, granea, eternitat et cetera, enjenrra fil semblant a si mateix en bonea, granea, eternitat et cetera; e entenent e amant lo pare, egual a si mateix en bonea, granea, eternitat et cetera, es enjenrrat lo fil, qui es egual al pare en bonea, granea, eternitat et cetera. E si lo pare no hauia aytal enteniment e aytal desirer e voler, seria menys de les flors del primer arbre; per les quals flors lo pare ha lo saber, e l voler, e l poder damuntdit a enjenrrar lo fil. § Lo gentil demana al crestia per quina manera lo sanct esperit exia del pare e del fil. § Lo crestia respos, e dix: Segons la solucio de la questio damuntdita, te pot esser respost a aquesta questio; cor les flors del primer arbre signiffiquen la manera, e signiffiquen aquella manera esser diuersa al eximent que les vnes creatures fan de les altres. Cor segons que perfeccio diuinal se coue ab bonea, granea, eternitat et cetera, entenent e amant lo pare si mateix e l fil que enjenrra, e entenent e amant lo fil lo pare e si mateix, coue que d amdos ixca altra egual persona a ells en bonea, granea, eternitat et cetera, e aquella es lo sanct esperit que tu demanes. E si del enteniment e amor del pare e del fil, e encare de la lur bonea, granea, eternitat, poder e perfeccio, no exia altra egual persona al pare e al fil en bonea, granea, eternitat et cetera, seria deffayliment en l enteniment e en la volentat del pare e del fil; e aço es impossibil. § Dix lo gentil: ¿Per que lo sanct esperit no ix de vna persona tan solament, e ix d amdues les persones? § Respos lo crestia: Aytant con lo pare se coue ab nobilitat, e lo fil ab nobilitat, aytant lo sanct esperit seria menys noble si no exia d amdues les persones; on per ço que les flors del arbre se couenguen mils ab lo sanct esperit, coue que lo sanct esperit ixca del pare e del fil. § Dix lo gentil: ¿Per que del sanct esperit no ix altra persona egual a si mateix en bonea, granea et cetera? ¿O per que lo fil no enjenrra altra persona egual a si mateix en bonea, granea et cetera? § Respos lo crestia: Enaxi con tu te sents accabat en esser huma, e no has deffayliment a esser home, enaxi, e molt mils, sens tota comparacio, coue que l pare entena tanta de perfeccio en bonea e granea en si mateix, e en lo fil e en lo sanct esperit, que no desir a esser pare de altre fil, ne que altre sanct esperit ixca de eyl; cor si ho fehia, desijaria sobrefluitat, e aquesta perfeccio matexa ha lo fil e l sanct esperit: e per aço conserua s perfeccio en les flors del arbre, e en cascuna de les persones. E si aço no era enaxi, seguir sia que en les persones ni en les flors no fos perfeccio de bonea, granea et cetera. On per aço coue que no sia en la diuinal essencia mas vna paternitat, vna filiacio, e vna persona de sanct esperit. § Dix lo gentil: Deman te que m digues si l pare, amant e entenent lo fil, enjenrra lo sanct esperit; ne si l sanct esperit ix del fil amant e entenent lo fil, lo pare; ne si lo pare, entenent e amant lo sanct esperit, enjenrra lo fil. § Respos lo crestia: Tot lo fil es enjenrrat de tot lo pare, e tot lo sanct esperit ix de tot lo pare e de tot lo fil. E si aço no era axi con tu demanes, la totalitat damuntdita no s couenrria ab les flors dels arbres, e seria perfeccio contraria a les flors, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat, en la condicio de les flors, que la totalitat es enaxi con tu la demanes. § Digues me, crestia, ¿per que es en Deu trinitat de persones, e en Deu no fos compliment sens trinitat, e que dues persones abastassen a tot ço a que abasten tres persones?
§ Respos lo crestia: Maniffesta cosa es que trinitat coue esser en Deu, segons que ja hauem prouat per les flors dels arbres; e encare dehim, que esser mils se coue en les creatures ab nombre de vn e de tres, que ab altre nombre, con sia cosa que tota creatura sia en vna substancia e en tres indiuiduus d on la substancia es composta, axi con cors que no poria esser vn, sens lonch e ample e pregon, ni lonch ni ample ni pregon no porien esser ensemps, sens que l cors no fos vn. On con sia cosa que en les creatures se couenga mils nombre de vn e de tres, per aço coue que en Deu, qui ha pus accabat esser que en les creatures, se couenga esser ab vn e ab tres en nombre; cor si no ho fehia, seguir sia que esser e nombre se couenguessen mils en creatura que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que Deus coue esser vna essencia qui sia en tres persones, sens mes e sens menys; cor si aço no era enaxi, no seria concordança en les flors del arbre primer, ni ses condicions no porien esser conseruades. § Lo gentil demana si vna persona podia esser en Deu pus noble que l altre, ne si en Deu podia esser vna persona menys de l altra, ne si cascuna persona es estant en Deu per si matexa. § Respos lo crestia: Si vna persona era pus noble que l altra, imperfeccio seria en eyla mes noble; e si en Deu poria esser vna persona menys de l altra, poria esser la vnitat de Deu sens trinitat, e nos hauem ja prouat que en Deu coue esser trinitat. E si en Deu cascuna persona no era estant per si matexa, no hauria perfeccio en bonea, granea et cetera; e con cascuna haja perfeccio en bonea, granea et cetera, donchs, cascuna es estant per si matexa. § Lo gentil demana al crestia, si los sauis qui eren ab eyl entenien que eyl creegues en Deu la trinitat damuntdita. E lo crestia respos, e dix: Los juheus e los sarrahins no entenen la trinitat que nos creem, e cuyden se que nosaltres cream en altra trinitat en la qual nos no creem, ne la qual no es en Deu; e per aço no ns auenim ab eyls, ni eyls ab nos. Mas si eyls entenien la trinitat que nos creem esser en Deu, força de raho e concordança de les flors del primer arbre e les condicions d aquell, los enclinaria a concebre veritat de la sancta trinitat de nostre senyer Deu.
Del cinque article DE CREACIO LO crestia guarda en los cinch arbres, e volch coylir de les flors, per tal que prouas al gentil creacio. Mas lo gentil li dix, que no calia que li prouas la creacio del mon, cor assats bastant la hauia prouada lo juheu. On per aço lo crestia se lexa de prouar aquest article, e coyli de les flors a prouar l article qui s conte apres aquest, ço es a saber, de recreacio.
Del sise article DE RECREACIO DE BONEA E CARITAT DIX lo crestia al gentil: En no res no ha ges de be, cor si alcun be hi hauia, seguir sia que no fos alcuna cosa. On si Deus de no res fa esser alcun be, es vista la gran bonea de Deu esser major per aytal obra, que no seria si de vn be fehia altre be. Empero si Deus alcun be, qui fos de altre be, ajustaua a si mateix, e fehia aquell be esser vna persona ab si mateix, seguir sia major be en lo be qui seria ab eyl vna cosa matexa, e en lo be de on aquell be seria, que no es lo be qui es creat de non re. E aço es per la nobilitat del be diuinal, e del be qui es del altre be ajustat a Deu, e del be d on es exit aquell be qui es ajustat al be diuinal; cor lo be qui es creat de no re, es vn tan solament en quant creacio; e lo be de Deu, e lo be ajustat al be diuinal, ço es la humanitat de Jhesuchrist, e lo be d on es exida la humanitat de Jhesuchrist, ço es, nostra dona sancta Maria, son tres bens; e per aço es major be en aquesta obra, que no es crear de non re be. E si aço no era major be, la bonea, granea, eternitat, e les altres flors de Deu serien contra perfeccio e majoritat, e aço es impossibil; cor si era possibil, menoritat e imperfeccio se couenrrien ab les flors del primer arbre, e aço es impossibil. § Tu has entes, gentil, que segons les condicions del primer arbre, la major nobilitat que hom pusca cogitar ni entendre, deu hom conexer a Deu; cor en altra manera les flors del arbre, e la cogitacio, e l enteniment huma no s concordarien. On donar a conexer Deu que ell sia creador de tot quant es, es conexer la gran bonea de Deu; e dir e cogitar e conexer que Deus vol esser vna cosa matexa ab alcun be creat, es mils conexer e amar lo be de Deu e lo be ajustat a ell; e per aço es mils signifficada la gran bonea de Deu en infinida granea, eternitat, poder et cetera. E cor ço per que mils la gran bonea de Deu es mils maniffestada, sia affermable, segons los condicions del arbre, per aço recreacio es affermable; la qual recreacio fo feyta ab lo be que Deus ha en si mateix, e ab lo be que ajusta a si mateix; lo qual be pres del altre be creat, ço es, nostra dona sancta Maria. § En no re no ha colpa ne peccat; cor si ho hauia, no re seria alcuna cosa. On leuar colpa e peccat de alcun be, major cosa es que crear res de no res, con sia cosa que colpa e peccat sia cosa contraria a be e a merit. On si a Deu coue esser coneguda creacio, qui no es fer aytant de be con es leuar colpa e peccat de be, quant mes coue esser conegut a Deu que ell ha recreat lo be on era colpa e peccat. E cor en aytal obra de recrear haja major be que en crear, per aço coue que a aytal obra a fer haja major be, que a crear be de non re; lo qual major be es l ajustament qui couench esser feyt de be creat ab be increat, per ço que lo be creat, corromput per colpa e peccat, fos recreat e exalçat per l ajustament del be increat. On con major e meylor obra signiffich e demostre mils la gran bonea de nostre senyer Deus, que la menor obra, per aço en aquesta major demostracio de la gran bonea de Deu, recreacio es representada al huma enteniment, qui de esta major signifficacio ha conexença; la qual recreacio es l ajustament del fil de nostra dona sancta Maria, verge gloriosa, beneita sia ella, e sa virtut, ab l ajustament del fil de Deu. Per lo qual ajustament, e per la passio de la humana natura de Jhesuchrist, fo recreat lo mon del peccat original, lo qual hauem per lo primer pare, ço es, Adam, qui passa lo manament de Deu, per lo qual som mortals, e hauem fam e set, e calt e fret, e ignorancia, e hauem molts d altres deffayliments, los quals no hagrem, si Adam no peccas. E si lo fil de Deu no se encarnas e no moris en quant era home, tuyt forem en foc infernal perdurablement. Mas per la sanctetat del ajustament del fil de Deu e de la natura humana de Jhesuchrist qui fon vna persona tan solament; e per la sanctetat de la sanch preciosa que Jhesuchrist escampa per recrear lo mon, som, tots aquells qui creem en recreacio, deliurats del poder del diable, e som appelats a gloria qui no ha fi.
DE PODER E CARITAT DIX lo crestia al gentil: Certa cosa es que Deus ha creades les creatures e lurs proprietats a signifficar son gran poder e sa gran caritat. E per aço ha donada al foc proprietat que se estendria sa quantitat a infinitat en cremar lenya, si li era dada infinitat de lenya e loc infinit qui s couengues ab lo foc, segons que si coue aquest loc en que som. Mas per ço cor lo foc no ha infinida materia, per aço no crema infinit cors. On si l cors, qui es creatura finida e termenada, ha aquest poder e aquesta proprietat, e aquest poder e aquesta proprietat no ha de si mateix, ans la ha de Deu qui l li ha donat, quant mes Deus ha poder que fehes infinit be esser en creatura, si la creatura ho podia reebre. E si aço no era enaxi, seguir sia que la volentat de Deu e son poder fossen contraris, e que Deus hagues donat major poder al foc que si mateix, e aço es impossibil. Si Deus ha creada vna creatura, e fa aquella creatura esser meylor que totes les altres, e ha major poder, saber e voler que totes les altres creatures, mils es signifficat que Deus faria creatura infinida en poder, sauiesa e caritat, si la creatura ho podia reebre, que no seria si Deus no fahia aytal creatura. E cor ço per que lo poder e la caritat de Deu sia mils demostrat a fer be infinit en creatura, si la creatura ho podia reebre couenga esser, per aço coue que Deus deja hauer feyta vna creatura pus noble en virtut e vertuts que totes les altres creatures. E cor aquesta creatura pusca esser meylor que totes les altres creatures, si es ajustada a esser vna ab la natura de Deu, per aço es pus prop a esser infinida en virtut, si ho podia reebre, que no seria si no era ajustada ni vnida ab lo poder e ab la caritat de Deu. E cor ço per que Deus mils demostra son poder e sa caritat, sia cosa atorgadora, per aço en aquest atorgament, qui s coue ab esser contra son contrari, ço es, negacio, la recreacio que ensercam es maniffestada. § Si poder creat e caritat creada son en home creat, lo qual home sia vna persona ab persona increada, major concordança de poder e amor ne pot esser entre poder increat e caritat increada, ab poder creat e caritat creada, que no fora si persona increada e creada no fossen vna persona. E cor sia atorgadora ço per que les virtuts increadas e les virtuts creades mils se couenguen, e pus impossibil cosa sia que s contrariejen; per aço l ajustament de persona creada a persona increada es maniffestable; per lo qual, maniffestament, recreacio es maniffestable e representable.
DE PERFECCIO E GOLA MAJOR cosa es recrear que crear, cor Deus crea Adam. Empero en Adam caech en peccat de gola, cor menja del fruyt, e caech en peccat d erguyl, con no fo obedient a Deu; e en la humanitat de Jhesuchrist no poch caher negun peccat. On en la obra on no pot caher negun peccat es pus noble e pus perfecta que la obra on pot caher peccat; e aytant con la obra es pus perfecta, d aytant es pus contraria a colpa e a peccat. On con aço sia enaxi, e con home qui sia vnit ab Deu pusca esser pus contrari a gola e a erguyl, que home qui no sia vnit ab Deu, per aço aquell home qui pot esser pus contrari a peccat, pot esser pus perfect; e aytant con sa perfeccio pot esser major, d aytant pot esser en ell signifficada mils la perfeccio de Deu. E cor ço per que la perfeccio de Deu sia mils demostrable, couenga esser, per aço recreacio es demostrable en la major signifficacio de Deu. § La perfeccio de Deu mils se coue a perdonar que a crear; cor major cosa es perdonar colpa que crear, con sia cosa que no re no sia contrari a Deu, e que colpa sia contraria a Deu. On si lo peccat de Adam fo general, major colpa fo que no fora si fos especial; e aytant con de peccat fo major nafra, d aytant misericordia a perdonar e a sanar, signiffica major perfeccio en sanar general peccat, que en sanar especial peccat. § Si l peccat no fos general, la perfeccio de Deu se couengra ab bonea, granea, poder et cetera en crear general be, e no fora en que s couengues ab misericordia en perdonar general colpa. E cor la perfeccio de Deu e misericordia sien vna cosa matexa, con sia cosa que tot ço qui es en Deu sia vna cosa matexa, per aço es signifficada general colpa en la humana especia; la qual signiffica obra de misericordia en sanar general nafra; per la qual generalitat recreacio es signifficada.
DE FE E ESPERANÇA FE es vertut per la qual hom ha creença en Deu e en la gloria de paradis; e esperança es virtut per la qual hom se confia en la misericordia de Deu e en la sua justicia. On enaxi con tu, gentil, veus ab los vlls corporals, les coses corporals, ab fe e ab esperança, qui son vlls esperituals, veu hom les obres de Deu esperitualment. E aytant con fe e esperança son majors, d aytant veu hom mils les obres de Deu. On si Deus ha volgut esser home, e ha sostenguda mort per home, e per recrear home, fe e esperança ne poder esser majors que no foren si Deus no fos home, ni mort per home. Cor aytant con Deus fa mes per home, d aytant en home pot hauer major fe e major esperança contra descreença e desesperança, qui son vicis, e colpes, e peccats. E cor se couenga mils ab esser, fe e esperança major, que fe e esperança menor, per aço, segons les condicions dels arbres, ço qui es occasio a major fe e esperança, se coue ab esser; en lo qual esser major es signifficada la recreacio que demanas.
DE JVSTICIA E IRA TOT lo major do que Deus pusca donar a creatura, e lo major do que creatura pusca reebre, es que Deus faça esser creatura vna cosa ab si mateix, e que per recrear e exalçar creatura vuyla que aquella creatura, qui es vna cosa ab si mateix, sostenga passio e major mort que nuyla passio ne mort que altra creatura pusca sostenir. On si Deus es home per recrear lo mon, e es mort aquell home per justicia e per pacifficar lo huma linyatge ab la ira de Deu, en la qual home es cahut per lo peccat del primer pare, la justicia ne s major e la ira menor. E cor major justicia e esser se couenguen, e menor ira se couenga mils ab esser que major ira, per aço en esta majoritat e menoritat damuntdita, es signifficada recreacio, segons les condicions dels arbres. Justicia major es, si es punit a mort vn rey, que si es punit vn pages; e major justicia e misericordia es en lo home innocent qui vol portar la colpa del home colpable, que no es en lo home colpable qui soste justicia. On tota la major justicia que Deus pusca fer en creatura, e ceyla que mils se coue ab misericordia, es que ell vuyla esser home innocent, e que aquell home sia punit per la colpa de tot lo huma linyatge. E si aço no era la major justicia, seguir sia que majoritat fos contraria a les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual e en la qual impossibilitat recreacio es maniffestada. § Si lo fil de Deu ha presa humana natura, e es mort aquell home per saluar lo poble de Deu, la justicia de Deu, e la ira dels peccadors infernats, qui hauran ira con son dampnats, ne seran pus contraris. E si l home qui membra en esta present vida que lo fil de Deu ha presa natura humana, e es mort (600) per ell a rehembre del poder del diable, es occasionat a ira, pus fortment pora mortifficar sa ira ab lo remembrament damuntdit, que no faria altre qui no creegues que lo fil de Deu sia encarnat, ni no haja, en quant home, sostenguda mort per saluar home. E si l crestia, qui es pus occasionat a mortifficar sa ira per raho de ço que creu, no mortiffica sa ira, la justicia de Deu mils se coue a multiplicar en aquell pena, que en home de altra creença. On con aço sia enaxi, donchs, per totes les semblances damuntdites, es signifficat al huma enteniment que la recreacio que tu demanes se coue ab esser, e ab totes les condicions dels arbres.
Del sete article DE GLORIFICACIO DIX lo crestia al gentil: A prouar aquest article, coylim primerament aquesta flor DE SAVIESA E AMOR, LA qual es en Deu, segons que es prouat en lo primer libre. On si Deus no hauia creat home per intencio que li donas gloria qui duras sens fi, seguir sia contrarietat esser entre la flor e eternitat e perfeccio. E si Deus no hagues creat home a esser durable en gloria, concordare s la flor ab eternitat e perfeccio. E cor ço per que no sia contrarietat entre les flors damuntdites, se couenga ab effer, segons les condicions de est arbre; e ço per que no fossen contraries se couenga ab no esser; per aço es maniffestat que Deus, apres resurreccio, dara gloria perdurable a aquells qui hauran saluacio.
DE PERFECCIO E ESPERANÇA PROVAT es que en Deu ha obra de proprietats personals; la qual obra es distincta la vna de la altra, per ço cor les persones diuines son distinctes. On con Deus sia sobira be a totes creatures, coue que sa obra sia sobre totes altres obres; e per aço la pus perfecta obra en que hom haja esperança a veher, es la obra qui es en les tres persones diuines. On si la anima ha en aquesta obra esperança, ha la pus perfecta esperança que pusca hauer; e si hauia esperança, e sa esperança no venia a perfeccio, seria a sa esperança contraria cosa la perfeccio de Deu; e si ho era, la volentat de Deu e la perfeccio de Deu serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la perfeccio de Deu coue donar compliment a esperança. Cor si no ho fehia, pus nobla cosa seria la anima de home en hauer esperança, que la perfeccio de Deu en donar compliment a esperança, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada la celestial benauirança en la qual hauem esperança.
DE ETERNITAT E IRA DE ETERNITAT E IRA SI Deus donaua gloria apres resurreccio, e que hom no hagues eternalment aquella gloria, seguir sia que hom hagues eternalment ira en ço que hauria perduda la gloria que hauria vista. E si aço era enaxi, seguir sia que la eternitat de Deu e la justicia sua fossen contraries en infinida bonea, granea, poder et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus dara gloria qui durara eternalment sens fi. E si Deus no daua gloria apres resurreccio, faria contraria cosa a la concordança en la qual se concorden les flors, per les quals lo juheu ha prouada la gloria de paradis; per la qual prouança es signifficat l article damuntdit; sens lo qual la gloria de paradis no pogra esser prouable.
DE ESPERANCA E FORTITUDO SI l home qui ha esperança en la celestial gloria es temptat a alcun peccat, pus forts es contra aquell peccat, que l home qui no ha esperança en la celestial gloria. On si la gloria celestial es, esperança e fortitudo e veritat se couenen; e si gloria celestial res no es, esperança e fortitudo se n conuenen en falsetat contra veritat, e son majors per ço qui es fals, que per ço qui es ver. E cor veritat e fortitudo e esperança se couenen, e desesperança e freuoltat e falsetat se couenen, per aço es signifficada la celestial gloria en ço en que fe e fortitudo e veritat mils se couenen contra lur contrari e falsetat. E si aço no era enaxi, seria en esser ço qui es contrari a les condicions de est arbre.
DE PRVDENCIA E ACCIDIA