Auguste Comte
Filòsof francès (1798–1857), format a l'École Polytechnique de París fins que en va ser expulsat per participar en una revolta estudiantil, i secretari personal durant uns anys del socialista utòpic Henri de Saint-Simon, de qui va assimilar la idea que la societat necessitava una reorganització científica després de les convulsions revolucionàries, tot i que la relació va acabar trencant-se amb acusacions mútues de plagi intel·lectual. Considerat el fundador del positivisme i el creador del terme mateix «sociologia» (que al principi anomenava «física social»), Comte va exposar la seva doctrina central a l'extens Curs de filosofia positiva (sis volums, 1830–1842): la seva llei dels tres estadis, segons la qual tant el pensament individual com les societats humanes travessen necessàriament tres fases successives de desenvolupament intel·lectual —l'estadi teològic, en què els fenòmens s'expliquen per voluntats sobrenaturals; l'estadi metafísic, en què s'expliquen per entitats abstractes; i l'estadi positiu, en què s'expliquen exclusivament per lleis observables mitjançant el mètode científic—, essent aquest darrer estadi la culminació racional cap a la qual tendeix ineluctablement el coneixement humà. Comte va establir també una jerarquia de les ciències segons el seu grau creixent de complexitat i el seu ordre de maduració històrica —matemàtiques, astronomia, física, química, biologia i, finalment, sociologia, la ciència més complexa i la darrera a assolir l'estadi positiu—, situant la sociologia com a coronament de tot l'edifici del saber científic. En la seva etapa final, marcada per una crisi personal profunda arran de la mort de la seva amant Clotilde de Vaux, Comte va derivar cap a la formulació d'una «religió de la Humanitat», amb ritus, sants laics i un culte organitzat destinat a substituir el cristianisme, projecte que va allunyar molts dels seus antics deixebles però que reflecteix la seva convicció que la ciència positiva necessitava, per governar efectivament la societat, un component moral i afectiu tan potent com el de les religions tradicionals.