Baltasar Gracián
Escriptor, filòsof i jesuïta espanyol (1601–1658), nascut a Belmonte, a l'Aragó, ordenat sacerdot i dedicat tota la vida a l'ensenyament i la predicació dins la Companyia de Jesús, malgrat mantenir-hi una relació tensa i finalment conflictiva a causa de la publicació no autoritzada de la seva obra sota pseudònims —el seu superior li va arribar a prohibir escriure, càstig que Gracián va desobeir reiteradament. Considerat, juntament amb Francisco de Quevedo, el màxim exponent del conceptisme literari espanyol del Barroc, un estil caracteritzat per la densitat conceptual, l'agudesa enginyosa i la concisió aforística, en contrast amb el culteranisme més ornamental de Góngora. La seva obra teòrica central, Agudeza y arte de ingenio (1648), sistematitza els mecanismes retòrics de l'enginy conceptista, mentre que la seva obra més influent i traduïda, l'Oráculo manual y arte de prudencia (1647), és una compilació de tres-cents aforismes sobre l'art de la prudència mundana, el domini de si mateix i l'estratègia social, adreçats a l'home que ha d'obrir-se camí en una cort plena d'aparences i dissimulacions —una obra que Schopenhauer va admirar profundament i que va traduir personalment a l'alemany, considerant-la «absolutament única» en el seu gènere. La seva novel·la al·legòrica El Criticón (1651–1657), publicada en tres parts, narra el viatge vital de Critilo i Andrenio, símbols de la raó i la naturalesa instintiva, a través d'un món ple de paranys morals, en una de les grans al·legories filosòfiques de la literatura espanyola sobre el desenganyament barroc i la vanitat de les coses mundanes. El pensament de Gracián, centrat en la dissimulació prudent, l'autocontrol i una visió desencantada però no cínica de les relacions humanes, va exercir una influència notable sobre Nietzsche, que en va lloar l'agudesa psicològica.