Diógenes Laerci
Doxògraf i biògraf grec (segle III dC), del qual es coneix ben poc amb certesa —ni la seva ciutat d'origen ni l'escola filosòfica a la qual pertanyia—, però la seva obra Vides i opinions dels filòsofs il·lustres constitueix, malgrat les seves limitacions com a font històrica rigorosa, un dels documents més importants que han arribat fins avui per reconstruir la filosofia grega antiga en la seva totalitat. L'obra, estructurada en deu llibres, ofereix biografies breus, anècdotes sovint de valor dubtós, llistes de titulars d'obres perdudes i, en els casos més valuosos per als estudiosos moderns, transcripcions extenses de fragments i cartes originals que d'altra manera s'haurien perdut per sempre —com les tres cartes completes d'Epicur, incloent-hi el resum de la seva física i ètica, o exposicions sistemàtiques de la lògica estoica i de l'escepticisme pirrònic. Diògenes Laerci organitza els filòsofs en dues grans tradicions successòries, la «jònica» (que arrenca amb Anaximandre i culmina en Sòcrates i els socràtics) i la «itàlica» (des de Pitàgoras fins als epicuris), un esquema de filiacions mestre-deixeble que, tot i ser en bona part artificial, va influir decisivament en la manera com Occident ha organitzat tradicionalment la història de la filosofia antiga. L'obra barreja sense gaire criteri crític xafarderies biogràfiques, jocs de paraules atribuïts als filòsofs i material doctrinal seriós, cosa que ha fet que els historiadors la tractin amb prudència, però la seva importància com a font primària resulta insubstituïble precisament perquè moltes de les obres originals que cita s'han perdut per complet, convertint Diògenes Laerci en la via de transmissió gairebé única d'una part significativa del pensament grec antic.