Émile Durkheim
Sociòleg i filòsof francès (1858–1917), nascut a Épinal en el si d'una família jueva de rabins, format a l'École Normale Supérieure de París, i nomenat el 1887 professor de pedagogia i ciències socials a la Universitat de Bordeus, on va crear el primer curs universitari europeu específicament dedicat a la sociologia com a disciplina autònoma. Considerat, juntament amb Marx i Weber, un dels tres grans fundadors de la sociologia moderna, Durkheim va dedicar el seu treball teòric a establir la sociologia com a ciència amb mètode i objecte propis, independent tant de la psicologia individual com de la filosofia especulativa. A Les regles del mètode sociològic (1895) formula el seu principi metodològic central: cal «tractar els fets socials com a coses», és a dir, com a realitats externes i coercitives sobre l'individu que no es poden explicar per motivacions psicològiques personals sinó únicament per altres fets socials. La seva obra El suïcidi (1897), estudi empíric pioner basat en dades estadístiques comparades entre països i confessions religioses, demostra que fins i tot un acte aparentment tan íntim i individual com el suïcidi respon a pautes socials mesurables, distingint quatre tipus fonamentals —egoista, altruista, anòmic i fatalista— segons el grau d'integració i regulació social de l'individu, i va esdevenir un model metodològic fundacional per a tota la sociologia empírica posterior. El seu concepte d'anomia, un estat de desregulació normativa social que sorgeix quan les normes col·lectives perden la seva capacitat de regular les aspiracions individuals, especialment en períodes de canvi social accelerat, continua sent una de les seves aportacions més citades en sociologia contemporània. A La divisió del treball social (1893) analitza la transició de les societats tradicionals, cohesionades per una «solidaritat mecànica» basada en la similitud dels seus membres, a les societats modernes, cohesionades per una «solidaritat orgànica» basada en la interdependència funcional generada per la divisió del treball. La seva obra final, Les formes elementals de la vida religiosa (1912), analitza el totemisme aborigen australià per proposar una teoria general de la religió com a expressió simbòlica de la mateixa societat, que es venera a si mateixa sota la forma del sagrat.