Giovanni Gentile
Filòsof i polític italià (1875–1944), nascut a Castelvetrano, a Sicília, format a l'Escola Normal Superior de Pisa sota la influència de Donato Jaja, i catedràtic de filosofia a diverses universitats italianes, on va desenvolupar juntament amb Benedetto Croce, amb qui més tard trencaria políticament, el projecte de renovació de l'idealisme filosòfic italià contemporani a través de la revista La Critica. La seva obra filosòfica central, coneguda com a «actualisme» o «idealisme actual», exposada sistemàticament a la Teoria general de l'esperit com a acte pur (1916), radicalitza l'idealisme hegelià fins a sostenir que l'única realitat autèntica és l'acte mateix del pensar en el seu esdevenir permanent, negant qualsevol distinció estable entre subjecte pensant i objecte pensat, entre l'acte de pensar (pensament pensant) i els seus continguts ja fixats (pensament pensat), i dissolent en aquest procés dialèctic incessant totes les categories filosòfiques tradicionals com a moments abstractes d'una única activitat espiritual absoluta. Ministre d'Educació sota el primer govern de Mussolini (1922–1924), Gentile va dur a terme una reforma educativa profunda i duradora del sistema escolar italià, coneguda com la Riforma Gentile, que va reorganitzar tota l'estructura de l'ensenyament primari, secundari i universitari del país seguint principis fortament idealistes i humanistes. Redactor principal, juntament amb Mussolini, de La doctrina del feixisme (1932), Gentile va oferir al règim la seva justificació filosòfica més sistemàtica, presentant el feixisme com l'expressió política coherent del seu propi actualisme: un Estat ètic totalitari en què l'individu només assoleix la seva plena realitat espiritual mitjançant la identificació completa amb la voluntat col·lectiva de la nació. Aquesta adhesió constant i mai renegada al feixisme, fins i tot després de la caiguda del règim el 1943, quan Gentile va donar suport a la República Social Italiana de Salò, li va costar l'assassinat a mans de partisans comunistes el 1944. La figura de Gentile continua sent objecte d'un debat historiogràfic i filosòfic complex sobre la relació, mai del tot resolta, entre l'originalitat i profunditat del seu sistema filosòfic idealista i el seu compromís polític totalitari.