Gregori I el Gran

Papa i doctor de l'Església catòlica (c. 540–604), conegut com Gregori el Gran, nascut a Roma en el si d'una família senatorial de gran riquesa i tradició cristiana, va exercir com a prefecte de la ciutat abans de renunciar a la vida civil per fundar un monestir en la seva pròpia mansió familiar del turó Celi i adoptar la regla benedictina, període que ell mateix va recordar com el més feliç de la seva vida. Enviat com a representant papal a Constantinoble i posteriorment cridat a Roma, va ser elegit papa el 590 en un moment de crisi profunda: la ciutat estava assolada per la pesta, les invasions llombardes amenaçaven Itàlia i l'autoritat imperial bizantina s'havia afeblit dràsticament a Occident, cosa que va obligar Gregori a assumir de facto responsabilitats civils i militars —negociar amb els llombards, organitzar l'abastament de gra i administrar les vastes propietats patrimonials de l'Església— que van consolidar el paper temporal del papat com a poder rector a Roma davant l'absència efectiva de govern imperial. Gregori és considerat el darrer dels quatre grans doctors llatins de l'Església (juntament amb Ambròs, Jeroni i Agustí) gràcies a la seva vasta producció literària, especialment els Diàlegs, una col·lecció de vides i miracles de sants italians (inclosa la biografia més influent de sant Benet), els Morals sobre Job, un extens comentari al·legòric i moral sobre el llibre bíblic de Job, i la Regla pastoral, un manual pràctic per a bisbes sobre el govern espiritual de les ànimes que va exercir una influència duradora sobre l'episcopat medieval durant segles. Gregori va impulsar activament la missió d'evangelització d'Anglaterra, enviant el monjo Agustí de Canterbury el 597 a convertir els anglosaxons, un esforç que va sentar les bases de l'Església anglesa medieval. La seva figura marca simbòlicament la transició del món antic tardà cap a l'edat mitjana llatina, i la tradició li atribueix —probablement de manera exagerada, encara que no sense fonament— un paper decisiu en la sistematització del cant litúrgic conegut posteriorment com a cant gregorià.

5 obres

• Diàlegs sobre la vida i els miracles dels pares italians
• El llibre de la regla pastoral i epístoles escollides
• Moralia in Job (Comentaris morals sobre el llibre de Job), vol. I
• Moralia in Job (Comentaris morals sobre el llibre de Job), vol. II
• Moralia in Job (Comentaris morals sobre el llibre de Job), vol. III