SigPhiSigPhi

Gregory of Nyssa

Bisbe de Nissa a Capadòcia, teòleg místic i un dels tres «Pares Capadocis» (c. 335–c. 395), germà petit de Basili de Cesarea i amic proper de Gregori de Nazianz, format inicialment com a retòric professional abans de dedicar-se plenament a la vida eclesiàstica, considerat generalment el més especulatiu i filosòficament sofisticat dels tres pares capadocis i un dels fundadors de la teologia mística cristiana pròpiament dita. Consagrat bisbe per pressió del seu propi germà Basili, Gregori va exercir un paper decisiu en la consolidació definitiva de la doctrina trinitària nicena al Primer Concili de Constantinoble (381), després de la mort prematura de Basili, defensant amb rigor filosòfic sistemàtic la distinció entre la substància única (ousia) i les tres persones o hipòstasis (Pare, Fill, Esperit Sant) de la Trinitat. La seva contribució teològica més original i influent és la doctrina de l'«epectasi» (epektasis), desenvolupada sobretot a la Vida de Moisès i les Homilies sobre el Càntic dels Càntics, segons la qual, atès que Déu és infinit i inesgotable, l'ànima humana, tant en aquesta vida com en l'eternitat futura, no arriba mai a un estat final i estàtic de perfecció espiritual, sinó que progressa en un moviment perpetu i sempre creixent cap a un Déu que sempre es revela més enllà del que ja s'ha assolit —una concepció dinàmica de la santedat i de la vida eterna radicalment diferent de les nocions estàtiques de repòs contemplatiu més habituals en la tradició. Gregori va desenvolupar també una doctrina universalista sobre la salvació final —l'«apocatàstasi», la restauració eventual de tota la creació, inclosos els dimonis, a la comunió amb Déu— posició controvertida que el distingeix de la majoria de teòlegs patrístics posteriors i que continua sent objecte de debat teològic. La seva profunda influència en el desenvolupament del misticisme cristià apofàtic, que subratlla la incognoscibilitat última de Déu més enllà de tot concepte humà, es faria sentir de manera decisiva en pensadors posteriors com el Pseudo-Dionís l'Areopagita.

2 obres