Herbert Spencer
Filòsof i sociòleg anglès (1820–1903), nascut a Derby en una família dissident i autodidacta que li va donar una educació poc convencional i lliure de dogmatisme religiós, treballador com a enginyer ferroviari i periodista —fou redactor a The Economist— abans de dedicar-se de ple a un projecte filosòfic totalitzador: el Sistema de filosofia sintètica, deu volums escrits al llarg de gairebé quaranta anys que aspiraven a unificar totes les ciències —biologia, psicologia, sociologia, ètica— sota un únic principi evolutiu universal, aplicable tant a l'univers físic com als organismes vius i a les societats humanes. Va formular el concepte de «supervivència del més apte» —terme que Darwin mateix va adoptar en edicions posteriors de L'origen de les espècies— abans i independentment de la teoria de la selecció natural, i el va estendre sense embuts a la vida social: per a Spencer, l'evolució social és un procés natural de progressiva diferenciació i complexitat, des de societats militars homogènies i coercitives fins a societats industrials complexes basades en la cooperació voluntària, que l'Estat no ha d'entorpir amb intervencions artificials. La seva obra Estàtica social (1851) i posteriorment L'home contra l'Estat (1884) defensaven un individualisme radical i una desconfiança profunda envers qualsevol legislació que restringís la llibertat individual, inclosa l'ajuda estatal als pobres, que considerava contraproduent per a la selecció natural de la societat. Aquesta aplicació de l'evolucionisme a la política i l'economia, coneguda com a darwinisme social, va servir per justificar el laissez-faire més radical i les desigualtats socials com a «naturals», i el va convertir en un dels pensadors més llegits i influents —i més tard més rebutjats i controvertits— de tota l'època victoriana, tant a Anglaterra com als Estats Units, on el seu prestigi va superar fins i tot el de Darwin durant dècades.