Juan Donoso Cortés
Teòric polític, diplomàtic i orador espanyol (1809–1853), nascut a Valle de la Serena, Extremadura, en una família de terratinents, marquès de Valdegamas, figura clau del pensament catòlic contrarevolucionari europeu del segle XIX i, juntament amb Balmes, el pensador conservador espanyol de major projecció internacional. La seva trajectòria intel·lectual va descriure un arc dramàtic: format en el liberalisme moderat i actiu en la política espanyola dels anys 1830 i 1840 com a diputat, periodista i conseller de la reina regent Maria Cristina, va exercir també tasques diplomàtiques a Berlín i París, on va conèixer de prop l'agitació política europea, i va viure una profunda conversió ideològica i religiosa arran de les revolucions europees de 1848, que va interpretar com la manifestació catastròfica i inevitable d'un llarg procés de dissolució espiritual iniciat segles abans amb la Reforma protestant i culminat amb la Il·lustració racionalista. La seva obra cabdal, Assaig sobre el catolicisme, el liberalisme i el socialisme (1851), traduïda ràpidament a diverses llengües europees, sosté que tota qüestió política és, en el fons, una qüestió teològica encoberta, i traça una successió històrica implacable i determinista: el protestantisme condueix lògicament al liberalisme, el liberalisme al socialisme, i el socialisme, inevitablement, a la dictadura violenta o al caos revolucionari absolut, de manera que només l'autoritat catòlica —espiritual i, si cal, política i coercitiva— pot aturar aquesta dinàmica autodestructiva inherent a la modernitat secularitzada. Els seus discursos parlamentaris, com el cèlebre «discurs sobre la dictadura» de 1849, pronunciat en plena onada revolucionària europea i on va defensar la legitimitat d'un poder dictatorial temporal davant l'amenaça anarquista, van tenir una ressonància europea immediata i el van consagrar com un orador d'una eloqüència apocalíptica extraordinària, influint profundament pensadors tan diversos com Carl Schmitt al segle XX, que el va rescatar de l'oblit relatiu com un dels grans teòrics de la sobirania, l'excepcionalitat política i la teologia política.