Mabinogion
Col·lecció d'onze relats en prosa gal·lesa medieval, transmesos a través de dos manuscrits principals del segle XIV —el Llibre blanc de Rhydderch i el Llibre roig de Hergest—, encara que la seva composició original és clarament anterior i incorpora material narratiu i mitològic d'origen molt més antic, procedent de la tradició oral cèltica precristiana de Gal·les, transmesa durant segles pels bards professionals abans de la seva fixació escrita. El nom «Mabinogion» va ser encunyat en realitat al segle XIX per la traductora Lady Charlotte Guest, qui va popularitzar aquests textos en anglès sota aquest títol col·lectiu erroni des del punt de vista filològic, ja que originàriament només designava pròpiament les quatre branques centrals de la col·lecció, avui conegudes com els «Quatre Branques del Mabinogi» (Pwyll, Branwen, Manawydan i Math), un cicle narratiu unificat centrat en figures com Pwyll, príncep de Dyfed, i Pryderi, el seu fill, protagonista recurrent que travessa les quatre branques i que exhibeix trets propis d'un heroi mític associat a temes de sobirania, transformació, màgia i relacions complexes entre el món humà i l'Altre Món cèltic (Annwn). Més enllà d'aquestes quatre branques nuclears, la col·lecció inclou altres relats independents d'origen i naturalesa diversos, entre els quals destaquen quatre romanços artúrics —Culhwch i Olwen, considerat el relat artúric més antic conservat en gal·lès i notable per la seva llista fantasiosa de proves impossibles imposades al protagonista, i tres romanços posteriors amb paral·lelismes evidents amb la tradició francesa de Chrétien de Troyes— que testimonien la circulació i adaptació gal·lesa del cicle artúric independentment de les versions continentals més conegudes. Els relats del Mabinogion constitueixen la font més important i completa que es conserva de la mitologia i la narrativa tradicional gal·lesa precristiana, i el seu estudi ha estat fonamental per reconstruir aspectes de la religió cèltica insular, així com una font d'inspiració literària recurrent per a escriptors gal·lesos i britànics moderns interessats en recuperar aquesta tradició llegendària insular.